El diari el Periódico i els Bancs disparen contra el poble

Fem difusió de l’article de Albano Dante Fachin al seu blog “En cinco minutos“. Podeu trobar la versió en castellà aquí.

Capítol 1: L’acció
El dilluns passat la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca va fer un “Sanchez Gordillo”. Una vintena d’activistes van acompanyar una família al supermercat Dia i se’n van emportar 240 euros en productes.
Capítol 2: La reacció
Cada dia, a la seva plana d’opinió, El Periódico de Catalunya, un dels diaris més llegits del país, publica la foto de diversos personatges que per una raó o una altra han estat notícia el dia anterior. La foto dels personatges pot anar acompanyada per una fletxa verda apuntant amunt si el personatge “ho ha fet bé” o per una fletxa vermella apuntant avall, si el personatge “ho ha fet malament”
Doncs bé, al dia següent de l’acció al DIA la portaveu de la PAH, Ada Colau rebia una fletxa vermella per aquesta “acció justiciera però no justa”. Segons el diari del Grupo Zeta, això de que una família sense sostre i amb nens petits s’emporti 240 euros en macarrons i oli sense pagar, no és “just”.
Capítol 3: Fletxetes verds per als poderosos.
Abans de continuar amb el tema PAH, Ada Colau i supermercats, permeteu-me parlar d’una altra fletxeta que va donar aquest mateix periòdic fa pocs mesos. El 18 de març un senyor de nom Ramon Bagó  -president de l’empresa Grup Serhs- va obtenir una preciosa “fletxa verda”.  Segons El Periódico l’empresa d’aquest senyor “és un exemple de l’èxit d’obertura a l’exterior” gràcies a la seva ampliació de negocis cap a Brasil.
Capítol 4: Fletxes verds a mida
Però la fletxeta verd per a Bagó té una història darrera. Dos mesos abans d’aquesta fletxa verda, Ramon Bagó va ser notícia gràcies a un reportatge publicat per la revista cafèambllet on es destapava com el senyor Bagó es contractava a si mateix amb diners públics. A partir d’aquell moment l’entorn de Bagó comença  una operació de rentat de cara on la fletxeta verda d’El Periódico n’era una peça més. Al dia següent de la fletxeta verda, El País destapava l’escàndol: Ramon Bagó va captar 50 milions d’euros de a través de l’organisme públic que el mateix dirigeix. Dos dies més tard la situació empitjora: D’aquests 50 milions rebuts de diners públics, prop de 15 milions van arribar a les butxaques de Bagó de manera irregular, sense concurs públic isaltant-se la legislació. El dia 21 de març, la cirereta de la vergonya: Bagó va comandar la privatització de la cuina de l’hospital de Mataró per entregar-la després a la seva empresa… sense concurs públic. Un ‘fletxa’ per als negocis aquest en Bagó! Aquí podeu llegir tot l’escàndol.
Capítol 5: El Periódico: un pamflet en mans dels bancs
Qui és l’encarregat de disparar les fletxes verdes i les vermelles? És un equip de periodistes independents que investiguen i volen ser un veritable reflex de la realitat dels ciutadans? O qui dispara les fletxetes és La Caixa, el Banco Popular i el Banco Sabadell? Perquè si mirem els comptes del Grupo Zeta, editor d’El Periódico, veiem que qui mana en realitat en aquell periòdic són aquests bancs. L’any 2009 el Grupo Zeta va signar un crèdit sindicat de 245 milions d’euros a pagar en 5 anys. Això va permetre que La Caixa posés al consell d’administració d’El Periódico a Juan Llopart. Després de fer fora a desenes de treballadors del Grupo Zeta, Llopart va anar a Madrid. Actualment és un dels imputats pel cas Bankia.
Capítol 6: Advertència
Sóc argentí i per això, quan veig algú emportant-se menjar d’un supermercat sense pagar-lo, m’agafen calfreds. Al meu país els saquejos als supermercats van ser els primers avisos del tsunami social que acabaria portant a la misèria milions i milions d’argentins que fins llavors eren classe mitjana.
Però no ens equivoquem amb les fletxes a l’hora d’assenyalar gent: l’enfonsament del meus país no va ser provocat pels saquejadors de supermercats. Els saquejos van arribar després d’anys de corrupció política, financera i empresarial, on bancs, polítics, mitjans de comunicació i empresaris es van confabular per portar un país a la fallida.
A Catalunya els que entren a supermercats no ho fan violenta i descontroladament. Accions com la de la PAH són un saludable avís de que a les nostres ciutats hi ha gana, de que hi ha gent que no té per alimentar als seus fills i que ni tan sols té un sostre sota el qual poder passar la seva gana.
Per això la fletxeta vermella d’El Periódico a l’Ada Colau és una vergonya. Perquè els que la posen són els mateixos que afalaguen empresaris que es salten les lleis. Fletxes disparades a les ordres dels veritables amos d’El Periódico, que no són altres que el Banc Popular, La Caixa i el Banc Sabadell, els mateixos que s’han quedat els estalvis dels nostres avis a les “preferents”, els mateixos que cada dia fan fora famílies de les seves cases.
Malcom X ho va dir clar: “Si no estàs previngut davant els mitjans de comunicació, et faran estimar l’opressor i odiar a l’oprimit”

Tenia raó. Si Martin Luther King visqués avui, El Periódico segurament li dedicaria una fletxeta vermella  per la seva “Campanya dels Pobres” o pel tall de pont de Selma. Una vergonya.

Publicat per a 4:48