La PAH es reuneix amb el President de la Generalitat, Artur Mas, per exigir que es declari l’emergència habitacional a Catalunya

La PAH es reuneix amb el President de la Generalitat Artur Mas per exigir que es declari l’emergència habitacional a Catalunya

La PAH reclama que s’aturin els desnonaments i s’expropiï l’ús dels pisos buits en mans de la banca i de la SAREB o “banc dolent”

La reunió tindrà lloc divendres 21 de juny a les 19.30h

La situació catalana en matèria d’habitatge és molt greu. Des de l’inici de la crisi, Catalunya ha encapçalat el trist rànquing estatal de les execucions hipotecàries i els desnonaments. Segons les dades del Poder Judicial, des del 2007 fins l’inici del 2013 s’han produït 88.786 execucions hipotecàries a Catalunya. Segons la mateixa font, només el primer trimestre de 2013 s’han realitzat 1.337 desnonaments judicials per execució hipotecària i 3.249 desnonaments per impagament del lloguer; això fa un total de 4.586 o, dit d’una altra manera, de 51 desnonaments al dia de promig. Una barbaritat. Una vulneració flagrant dels drets humans que un país que es vulgui dir democràtic no es pot permetre.

Celebrem que per fi el Govern català s’interessi per parlar amb el moviment ciutadà que des de fa més de quatre anys ha encapçalat la denúncia del problema dels desnonaments i la proposta de solucions. Crida l’atenció que presidents d’altres països, com ara Equador o Bolívia, s’hagin volgut reunir amb la PAH abans que els presidents de Catalunya o de l’estat espanyol. Però millor tard que mai, i ja va sent hora de reconèixer com interlocutor a un moviment ciutadà que, per la seva experiència, coneix la problemàtica i les necessitats de les persones afectades millor que ningú.

De totes maneres la PAH no està interessada a un simple reconeixement institucional. Hi ha vides en joc i per això des de les més de 40 PAH’s ja consolidades a Catalunya, anirem a la reunió amb el President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, amb un objectiu molt concret: des de les administracions públiques no poden seguir defugint la realitat. Cal decretar l’estat d’emergència habitacional, i actuar en conseqüència amb una bateria de mesures.

Com a primeres mesures d’emergència, demanem:

  • 1. Suspensió immediata dels desnonaments en els casos d’única vivenda habitual i on l’impagament sigui per motius econòmics.
  • 2. Sanció administrativa dels pisos buits en mans d’entitats financeres i empreses immobiliàries.
  • 3. Expropiació de l’ús de fruït dels pisos buits propietat d’entitats financeres nacionalitzades amb diner públic i de la SAREB o “banc dolent”. Aquests pisos s’han de posar a disposició, de manera prioritària, de les persones amb menys recursos.
  • 4. Reconversió de tots els pisos de titularitat pública al règim de lloguer social o pisos d’emergència per persones sense recursos. Ni un pis públic buit ni en règim de compra venda.
  • 5. Reconeixement i suport a les accions de desobediència civil que la ciutadania s’ha vist obligada a impulsar per garantir el dret a l’habitatge. Que la Generalitat deixi d’amenaçar les famílies amb la retirada del PIRMI per estar ocupant, i que els mossos no actuïn contra les recuperacions d’immobles com els de la Obra Social de la PAH.
  • 6. Eliminar les plusvàlues municipals i l’IRPF sobre les dacions i condonacions. Que la Generalitat actuï per evitar una fiscalitat abusiva que, a dia d’avui, penalitza les dacions en pagament i fa que l’estat i els ajuntaments es lucrin a costa de les persones afectades que ho han perdut tot.

Fins ara, les PAH i la ciutadania en general hem tingut una paciència infinita. Hem escoltat, hem parlat amb tothom, hem utilitzat tots els mecanismes del sistema per plantejar les nostres demandes de mínims. Però el temps passa i la paciència s’esgota. Ja no ens valen les excuses de la manca de competències: tota administració està obligada a actuar per a protegir els drets fonamentals de la població. Tampoc ens valen les excuses de la falta de recursos: si una cosa sobra en aquest país són pisos buits que incompleixen la funció social recollida a la Constitució espanyola i a la Llei pel Dret a l’Habitatge catalana. Les polítiques seguides fins ara, basades en la mediació, la bona voluntat dels bancs i la caritat, han fracassat estrepitosament. Per contra, les darreres mesures impulsades per les PAH i recollides per la Comunitat d’Andalusia demostren que es tracta única i exclusivament de voluntat política.

Si el Govern no actua, ho farà la població com, de fet, ja ho ha començat a fer. La desobediència civil s’estén de manera proporcional a la crisi de legitimitat d’unes institucions democràtiques incapaces de vetllar pels drets bàsics. Interpel·lem al Govern català per a que es posicioni: o rescatem els bancs, o rescatem les persones. Nosaltres ja hem triat.

Barcelona, 21 de juny de 2013