El Pla pel dret a l’habitatge del govern de la Generalitat no està a l’alçada de la situació d’emergència habitacional

El Pla pel dret a l’habitatge del govern de la Generalitat no està a l’alçada de la situació d’emergència habitacional
El passat 29 de maig la Generalitat de Catalunya va publicar el Decret 75/2014 pel qual s’aprova el nou Pla pel Dret a l’Habitatge (2014-2018). Aquest instrument s’aprova en un context d’emergència habitacional al que no dóna resposta. A Catalunya, les dades judicials comptabilitzen 98.040  procediments d’execució hipotecària iniciats entre 2008 i 2013, i  xifren en 16.008 els desnonaments produïts al 2013, el 67% dels quals relacionats amb l’impagament del lloguer. Aquests situació es veu agreujada per un mercat privat de lloguer car i molt especulatiu, i un escàs parc d’habitatge social – un 1% del parc – front al 18% del que disposen els països del nostre entorn europeu.  La manca d’habitatges accessibles contrasta amb l’acumulació d’habitatge buit més gran d’Europa, 448.356 a Catalunya – un 13% del parc -.
Tot i el context descrit el Pla insisteix,  en polítiques que s’han demostrat clarament insuficients. Així, en primer terme, els ajuts al pagament del lloguer continuen condicionats a la disponibilitat pressupostària. Això significa supeditar l’obligació de prevenir els desnonaments forçosos a les prioritats de l’administració en cada moment. 
En segon lloc, segueixen vigents els ajuts d’emergència al pagament de quotes hipotecàries. Aquestes prestacions no suposen una solució real per a les famílies ja que no obliguen a l’entitat financera ni a millorar les condicions de la hipoteca, ni garanteixen que no es produirà el desnonament. De fet, acaben essent nous ajuts a fons perdut a unes entitats financeres ja rescatades amb diners públics.  La Generalitat, en tercer lloc, persisteix en l’aposta pels serveis d’intermediació entre persones afectades per la hipoteca i entitats financeres. De nou, Ofideute es limita a l’assessorament, descartant mesures de pressió real sobre les entitats bancàries que permetin aconseguir solucions a llarg termini com la dació en pagament i el lloguer social. 
Finalment, l’augment del parc d’habitatge social es preveu, de nou bàsicament,  a través de la nova construcció i dels incentius a l’ocupació dels habitatges buits. Una fórmula que dilata en el temps la disponibilitat d’habitatges i que suposarà construir més en un territori sobre-construït i amb excedent d’habitatges desocupats.  La Generalitat renuncia, doncs, a mecanismes més contundents com ara l’obligació establerta per la Llei pel Dret  a l’Habitatge de Catalunya de sancionar la desocupació permanent dels habitatges buits. 
D’una altra banda, el nou Pla ignora una problemàtica punyent: la de les famílies sense ingressos. Més de 200.000 llars catalanes tenen tots els membres a l’atur, de les quals 95.000 no perceben cap  ingrés. La Generalitat, coneixedora d’aquesta realitat, no preveu solucions reals per a les persones que es veuen abocades a situacions de sensellarisme, infrahabitatge i ocupació d’habitatges. Així, continua prioritzant els ajuts dirigits a unitats familiars amb ingressos excloent les persones en major situació de vulnerabilitat..  Alhora, consagra un important  retrocés en el concepte de lloguer just ja que incrementa del 20% al 30% els ingressos que les llars hauran de destinar al pagament del lloguer social. Es a dir, es redueixen les subvencions al pagament de lloguer que reben les rentes més baixes.  
També resulta preocupant la manca de concreció sobre la Xarxa d’Habitatges d’Inclusió o Inserció. El  Pla no preveu  ni el nombre d’habitatges a aconseguir, ni els criteris sota els que es gestionaran, ni que arribi a tot el territori.
Per últim cal recordar que tot i aprovar-se amb un retard de 2 anys, per a l’elaboració del Pla no s’ha comptat amb els agents socials que coneixem el problema de primera ma i hem donat solucions a una situacio dramatica que afecta a milers de families  
En definitiva, el Pla sembla més preocupat per  “facilitar la recuperació econòmica del sector de l’habitatge” que no pas per protegir el dret a l’habitatge de les persones afectades per la crisi. Només així s’entén que a diferència dels països del nostre entorn es fomenti amb diners públics la construcció d’habitatges en règim de propietat privada i es redueixin els terminis de protecció dels habitatges socials. 
Des de la PAH considerem que el govern de la Generalitat ha optat per mesures de perfil baix que ja  s’han demostrat fracassades i que signifiquen un retrocés en la garantia  del dret a l’habitatge. Es perd així l’oportunitat de contrarestar el marc legal estatal configurat per una llei hipotecària injusta i anòmala i una llei de desnonaments “expréss” pel lloguer. 
Les administracions públiques implementen mesures que, si ve són fruit de la pressió social, no estan a l’alçada de les circumstàncies. Estem en un moment d’emergència habitacional que requereix mesures valentes que són ja un clamor popular. La ciutadania ha demostrat que sí que es pot fer front a la situació actual, i continuarem fent-lo. 

 

Anuncios