Valoració del #PleDesnonaments: exigim immediata mobilització pisos buits en mans de bancs

Aquest matí s’ha celebrat un Ple Extraordinari sobre els desnonaments a la ciutat de Barcelona. A continuació, el Comunicat de la PAH Barcelona valorant les mesures anunciades pel govern local.

També podeu veure el vídeo complet amb la intervenció dels portaveus de la PAH aquí.

_______________________________________________________

LA PAH denuncia que a Barcelona només hi ha 1,28% d’habitatge social. Exigim la immediata mobilització dels pisos buits en mans d’entitats financeres.

Mentre hi hagi pisos buits en mans de bancs, no té sentit la nova construcció o la compra d’habitatges d’entitats financeres que pugui suposar un nou rescat del sector

 

Cal extendre el cens d’habitatges buits a tota la ciutat, i interposar sancions més elevades perquè realment tinguin l’efecte dissuassori desitjat

Des de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca fa més de cinc anys que venim denunciant els desnonaments i els procediments d’execució hipotecaria com una de les problemàtiques socials més punyents sorgides de la greu crisi econòmica que estem vivint. En aquest sentit, des de la PAH sempre hem denunciat que Catalunya i, en concret la província Barcelona, encapçalen els rànkings d’execucions hipotecàries i desnonaments de tot l’Estat Espanyol.

Segons les dades del Consell General del Poder Judicial, des de que finals de 2007 quan va esclatar la crisi s’han produït més de 570.000 execucions hipotecaries a tot l’estat. A Catalunya s’han produït 113.000 execucions (un 20% del total), de les quals, el 61% s’han dut a terme a la província de Barcelona. Pel que fa als desnonaments, segons el mateix organisme, des de 2007 s’ha produït més de 347.000 desnonaments per execució hipotecaria, dels quals el 14% a Catalunya (47.401) i d’aquests el 87% a la província de Barcelona (41.271). A Barcelona ciutat s’hi afegeix un important nombre de desnonaments per impagament de lloguer. Segons el CGPJ durant 2013, només a la província de Barcelona, es van executar 11.101 desnonaments (30 al dia), un 73% dels quals corresponen a lloguer.

Aquestes dades són un clar reflex del fracàs de la política d’habitatge, no només conseqüència d’una llei hipotecària injusta que ampara els abusos de les entitats bancàries i d’una reforma de la Llei d’Arrendaments Urbans que precaritza encara més l’opció del lloguer, sinó també de la inacció dels Ajuntaments en l’àmbit municipal. La ciutat de Barcelona tan sols conta amb un 1,28% d’habitatges socials, percentatge molt inferior al dels països del nostre entorn europeu, on el parc públic de lloguer es al voltant del 18%.

A aquestes mancances del parc públic de lloguer, es suma el fet que les entitats financeres acumulen a dia d’avui milers de pisos, molts dels quals resten buits sense complir la funció social que la Constitució sotmet com a condició a l’exercici del dret a la propietat. Unes entitats bancàries que, a dia d’avui, ja acumulen el traspàs de 165.000 milions d’euros de l’erari públic.

En aquest sentit, la situació resulta profundament paradoxal i contradictòria: mentre l’Administració pública no té diners per garantir un parc públic de lloguer social a l’abast dels milers de famílies desnonandes, injecta un rescat milionari a uns bancs que acumulen milers de pisos buits sense cap mena de contrapartida social.

Per aquest motiu, des de la PAH vam iniciar una campanya de mocions interpelant als Ajuntaments perquè apliquessin mesures urgents per garantir el dret a l’habitatge, ampliant el parc d’habitatge social a través de la mobilització dels habitatges buits propietat de bancs. Han calgut més de set anys, centenars de milers de desnonaments i la forta pressió ciutadana perquè l’Ajuntament de Barcelona es decidís a aplicar una llei vigent des de 2007, que l’obliga a sancionar l’ús anitsocial dels immobles.

  • En primer lloc, volem manifestar que les mesures municipals que aquests dies s’han avançat i que avui es discuteixen al Ple extraordinari de l’Ajuntament de Barcelona no haurien estat possibles sense la PAH i la resta d’entitats i moviments que treballen pel dret a l’habitatge. Per aquest motiu, celebrem que finalment arribin. La seva aplicació és un gran triomf de la ciutadania i una passa endavant cap a la conquesta del dret a un habitatge digne.
  • Tot i això, des de la PAH entenem que l’aturada dels desnonaments i la intervenció sobre els pisos desocupats propietat d’entitats financeres i grans tenedors d’habitatges ha d’ésser prioritària, en front d’altres mesures proposades pel govern municipal, com la compra o la construcció. No té sentit plantejar-se la nova construcció d’habitatges com una de les principals apostes en una ciutat que ja està densament contruïda, i que acumula 88.259 pisos buits. Pero, sobretot, no podem esperar el temps que requereix la construcció. Així mateix, també ens preocupa l’adquisició d’habitatges a través de la compra, especialment en el cas d’entitats financeres. El que suposaria una nova injecció de diners públics a unes entitats bancàries que, justament, són una de les causes de l’esclat de la bombolla immobiliària que ha desencadenat en la situació d’emergència habitacional actual. No permetrem que es tornin a comprar uns habitatges que ja son nostres.
  • En tercer lloc, demanem que la detecció i sancio de pisos buits s’extengui a tota la ciutat, i no només a tres barris. La gravetat de la situació d’emergència habitacional que viu la ciutat ho exigeix. Així mateix, és imprescindible que aquest programa d’identificació de pisos buits es posi en marxa amb la maxima rapidessa possible, i no prevegui actuacions que puguin seguir dilatant la seva aplicació. En aquest sentit, entenem necessari que el procediment contempli multes coercitives més elevades que les aprovades en la Comissió de Govern, per tal de poder forçar a les entitats financeres a que cedeixin els pisos.
  • Finalment, cal destacar l’escassetat de mesures encaminades a evitar el desnonament i permetre que les famílies es puguin quedar als seus pisos, que des de la PAH entenem que haurien de ser centrals. En aquest sentit, no entenem la insistència de l’Ajuntament en mantenir les ajudes destinades al pagament de qüotes hipotecàries. Prestacións que no obliguen a l’entitat financera a ni a millorar les condicions de la hipoteca ni a garantir que no es produïrà el desnonament, de manera que, s’acaven convertint en noves ajudes a fons perdut per la banca.

Estem en un moment d’emergència habitacional que requereix mesures valentes que són ja un clamor popular. La ciutadania ha demostrat que sí que es pot fer front a la situació actual, i continuarem fent-ho. En aquets sentit, des de la PAH celebrem que alguns Ajuntaments com el de Terrassa, ja hagin interposat les primeres sancions a bancs per mantenir pisos desocupats aconseguint la cessió d’alguns d’aquests habitatges per lloguer social. És per això, que des de la PAH de Barcelona, demanem a l’Ajuntament que tradueixi les declaracions d’intencions en fets i que prioritzi aquest tipus de mesures per sobre d’altres mesures-pedaç que no són una solució immediata a la situació d’emergència actual i que poden suposar un major endeutament de l’erari públic en benefici dels bancs.