PAH BARCELONA INVITA A LA PROFUNDITZACIÓ DELS AVENÇOS ACONSEGUITS EN MATERIA D’HABITATGE AMB L’AJUNTAMENT DE BARCELONA

Celebrem els avenços en matèria de protecció del dret a l’habitatge que s’han produït a la nostra ciutat des de la incorporació del nou govern municipal, tot i que ens queda molt camí per recórrer i que l’Ajuntament ha d’accelerar els processos per donar resposta a l’emergència que vivim en el dia a dia. Ahir es va tornar a convocar el Consell Social de l’Habitatge de Barcelona conegut com CSHB. L’Ajuntament va exposar a grups polítics, a entitats socials i a la banca el resultat de la tasca feta i dels grups de treball on PAH Barcelona, juntament amb altres entitats com Associacions de Veïns, hem participat activament. La valoració que fem de cada grup de treball es la següent:

Protocol de la Mesa d’Emergència:

La revisió dels requisits d’accés permet superar els límits d’admissió actuals adaptant el protocol a la Llei 24/2015. Precisament, una de les realitats més desbordants de Barcelona son els desnonaments per ocupacions en precari, fins ara excloses i que amb el nou reglament tindran accés a la Mesa d’Emergència. Aquests canvis faran que moltes més famílies i persones puguin accedir a la Mesa d’Emergència. Però encara estem lluny del protocol que voldríem, ja que encara hi han limitacions importants: com la nacionalitat, la constatació de la residencia amb el padró, així com que totes les persones que han patit desnonaments des de la Llei 24/2015 no tindran alternativa habitacional per poder acollir-se al nou Reglament. I es per això que instem a l’Ajuntament a revisar el protocol d’aquí a 6 mesos per valorar-ho i  continuar adaptant-lo a la realitat i necessitats del  carrer.

Mobilització  d’habitatge buits:

En l’anterior mandat s’havia limitat a 3 barris la possibilitat de sancionar l’ús antisocial de l’habitatge. Es a dir, l’habitatge buit. L’actual consistori ho ha ampliat a 3 districtes i un barri més, ampliació necessària i que exigim que es continuï fent a la resta de districtes de Barcelona. Son importants les sancions ja iniciades i els convidem a seguir per aquest camí. Alhora, convenis com el de la SAREB de cessió de 200 habitatges son importants per ampliar el parc de lloguer social, però el camí ha de ser aplicar la cessió obligatòria, tal i com estableix la Llei 24/2015, de tots aquells habitatges buits que incompleixin aquesta mateixa llei.

En aquest aspecte, celebrem les 1.400 sol·licituds de cessions d’habitatge fetes per l’Ajuntament, i donat que no han tingut resposta, instem a iniciar immediatament aquestes cessions. Durant els últims anys hem reclamat a l’Ajuntament de Barcelona fer un cens d’habitatge buit de la ciutat que permeti fer cessions i sancions. Entenem que és l’única eina que pot permetre fer polítiques públiques amb coneixement del que realment tenim i del que manca. Al CSHB vam exposar la nostra demanda de que una vegada el cens estigui fet, es faci públic qui son els grans tenidors d’habitatge que acumulen pisos buits; aquells que estan incomplint la llei i son irresponsables vers la seva societat.

Tot i celebrar els avenços, apuntem a la necessitat i urgència de mobilitzar tot l’habitatge buit que no està complint la seva funció social. Podem fer el millor protocol de la Mesa d’Emergència però l’Ajuntament no tindrà pisos on reallotjar a les famílies. Hi ha que mobilitzar aquests habitatges dels grans tenidors i sensibilitzar als petits propietaris de quin es l’ús social de l’habitatge. En definitiva, ampliar el parc públic d’habitatge es cabdal per aconseguir una Barcelona on l’habitatge sigui un dret i no un objecte d’especulació i acumulació.

 Protocols de prevenció de desnonaments:

En aquest àmbit es especialment important la coordinació que s’estableix entre Serveis Socials i Habitatge, que posa fi a la descoordinació de dos unitats administratives per abordar els desnonaments. Circuit que haurem de valorar d’aquí a uns mesos. Per altra banda, es presenten dos serveis nous per prevenir els desnonaments: el Servei d’Intermediació per la Pèrdua d’Habitatge i Ocupacions (SIPHO) i la Unitat contra l’Exclusió Residencial (UCER). El primer fa mesos que està present als desnonaments per evitar-los, presència que valorem molt positivament, ja que és l’Administració qui està obligada de vetllar pel dret a l’habitatge de les ciutadanes de Barcelona. La segona unitat es més nova i ens informen que té l’objectiu de recolçar a Habitatge per sancionar als bancs que acumulen pisos buits i per detectar aquests. Com que totes dues unitats son molt noves, proposem fer una valoració, amb informació prèvia, d’aquí a 6 mesos.

Tot i reconèixer els esforços i els passos donats, no son suficients enfront l’emergència, per donar solució als més de 30 desnonaments diaris a Barcelona. Volem insistir en que la millora dels protocols es trobarà amb el topall de la manca d’un parc públic de lloguer social suficient, fruit de la manca de polítiques  públiques amb aquest objectiu durant els últims 50 anys. Es primordial ampliar-ho utilitzant totes les eines possibles i especialment la Llei 24/2015,  que actualment és la llei més garantista per protegir el dret a l’habitatge a l’estat espanyol.

Al CSHB també apuntem la necessitat de començar a treballar  pensant més enllà de l’emergència. Com per exemple, com regular el preu del lloguer a Barcelona per evitar que es converteixi en una ciutat on només els rics poden viure. Avui mateix, la premsa indica que en 2015 a Barcelona els preus dels lloguers van pujar un 23%. Instem a crear grups de treball sobre això, com abordar-ho i donar solucions a les famílies que viuen ocupant en precari, que no tenen el padró i viuen en condicions d’infrahabitatge.

Per acabar, no volem deixar de posar sobre la taula que les entitats financeres, algunes presents al CSHB i als grups de treball, son les que acumulen habitatge buit, continuen desnonant i estan fent xantatge i extorsió a  les famílies alhora d’aplicar la Llei 24/2015, al més pur estil de la “màfia amb corbata”. Es alarmant el baix nombre de comunicacions de lloguer social obligatori que ha rebut l’Ajuntament per part dels grans tenidors. Entitats financeres que acudeixen a aquests espais institucionals sense aportar res. Un  exemple clar, es Anticipa, la marca blanca de Blackstone a Catalunya, qui està incomplint la Llei 24/2015 i  fent extorsió a les famílies fent escollir entre deute cero o lloguer  social obligatori per llei.

No  volem rentats de cara publicitari de les entitats financeresExigim a l’Ajuntament de Barcelona que vetlli pel compliment de la Llei 24/2015: que no hi hagin desnonaments sense reallotjament garantits, que els grans tenidors d’habitatge facin lloguer social i els instem a fer totes les cessions obligatòries necessàries per poder donar resposta a la necessitat actual.

[En Castellano]

PAH BARCELONA INVITA A LA PROFUNDIZACIÓN DE LOS AVANCES CONSEGUIDOS EN MATERIA DE VIVIENDA CON EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA

Celebramos los avances en materia de protección del derecho a la vivienda que se han producido en nuestra ciudad desde la incorporación del nuevo gobierno municipal, aunque nos queda mucho camino por recorrer y el Ayuntamiento tiene que acelerar los procesos para dar respuesta a la emergencia que vivimos en el día a día. Ayer  se volvió a convocar el Consejo Social de Vivienda de Barcelona conocido como CSHB. El Ayuntamiento expuso a grupos políticos, entidades sociales y la banca el resultado del trabajo hecho y de los grupos donde PAH Barcelona, junto a otras entidades como Asociaciones de Vecinos, hemos participado activamente. La valoración que hemos hecho de cada grupo de trabajo es la siguiente:

Protocolo de la Mesa de Emergencia:

La revisión de los requisitos de acceso permite superar los límites de admisión actuales adaptando el protocolo a la Ley 24/2015. Precisamente, una de las realidades más desbordantes de Barcelona son los desahucios por ocupaciones en precario, hasta ahora excluidos y que con el nuevo reglamento tendrán acceso a la Mesa de Emergencia. Estos cambios harán que muchas más familias y personas puedan acceder a la Mesa de Emergencia. Pero todavía estamos lejos del protocolo que querríamos ya que todavía hay limitaciones importantes: como la nacionalidad, la constatación de la residencia con el padrón así como que todas las personas que han padecido desahucios desde la Ley 24/2015 no tendrán alternativa habitacional para acogerse al nuevo reglamento. Es por eso que instamos al Ayuntamiento a revisar el protocolo de aquí a 6 meses para valorarlo y continuar adaptándolo a la realidad y necesidades de la calle.

Movilización de viviendas vacías:

En el anterior mandato se había limitado a 3 barrios la posibilidad de sancionar el uso antisocial de la vivienda. Es decir, la vivienda vacía. El actual consistorio lo ha ampliado a 3 distritos y un barrio más, ampliación necesaria y que exigimos que se continúe haciendo en el resto de distritos de Barcelona. Son importantes las sanciones ya iniciadas y los invitamos a seguir por este camino. Al mismo tiempo, convenios como el de la SAREB de cesión de 200 viviendas son importantes para ampliar el parque público de alquiler social, pero el camino tiene que ser aplicar la cesión obligatoria, tal como establece la Ley 24/2015, de todos aquellos pisos vacíos que incumplen la ley.

En este aspecto, celebramos las 1.400 solicitudes de cesiones de vivienda realizadas por el Ayuntamiento, y dado que no han tenido respuesta, instamos a iniciar inmediatamente estas cesiones. Durante los últimos años hemos reclamado al Ayuntamiento de Barcelona de hacer un censo de vivienda vacía de la ciudad que permita hacer cesiones y sanciones. Entendemos que la única herramienta que permite hacer políticas públicas con conocimiento de lo que realmente tenemos y falta. Al CSHB expusimos nuestra demanda de que una vez el censo este hecho, se haga público quienes son los grandes tenedores de vivienda que acumulan pisos vacíos; aquellos que están incumpliendo la ley y son irresponsables hacia su sociedad.

Aunque celebramos los avances, apuntamos a la necesidad y urgencia de movilizar toda la vivienda vacía que no está cumpliendo su función social. Podemos hacer el mejor protocolo de la Mesa de Emergencia pero el Ayuntamiento no tendrá pisos donde realojar a las familias.  Hay que movilizar estas viviendas de los grandes tenedores y sensibilizar a los pequeños propietarios de cuál es el uso social de la vivienda. En definitiva, ampliar el parque público de vivienda es de sentido común para conseguir una Barcelona donde la vivienda sea un derecho y no un objeto de especulación y acumulación.

Protocolos de prevención de desahucios:

En este ámbito es especialmente importante la coordinación que se establece entre Servicios Sociales y Habitatge, que pone fin a la descoordinación de dos unidades administrativas para abordar los desahucios. Circuito que hemos de valorar de aquí a unos meses. Por otra parte, se presentan dos servicios nuevos para prevenir los desahucios: el Servicio de Intermediación por la Pérdida de Vivienda y Ocupaciones (SIPHO) y la Unidad contra la Exclusión Residencial (UCER). El primero hace meses que está presente a los desahucios para evitarlos, presencia que valoramos muy positivamente, ya que es la Administración quien está obligada a velar por el derecho a la vivienda de las ciudadanas de Barcelona. La segunda unidad es más nueva y nos informa que tiene el objetivo de apoyar a Habitatge para sancionar a los bancos que acumulan pisos vacíos y para detectarlos. Como ambas unidades son muy nuevas, nos proponemos hacer una valoración, con información previa, de aquí a seis meses.

A pesar de reconocer los esfuerzos y pasos dados, no son suficientes frente a la emergencia, para dar solución a los más de 30 desahucios diarios en Barcelona. Queremos insistir en que la mejora de los protocolos se encontrara con el impedimento de la falta de un parque público de alquiler social suficiente, fruto de la falta de políticas públicas con este objetivo durante los últimos 50 años. Es primordial ampliarlo utilizando todas las herramientas posibles y especialmente la Ley 24/2015, que actualmente es la ley más garantista de todo el estado español.

Al CSHB también apuntamos la necesidad de comenzar a trabajar pensando más allá de la emergencia. Como por ejemplo, en regular el precio del alquiler en Barcelona para evitar que se convierta en una ciudad donde solo los ricos puedan vivir. Hoy mismo, la prensa indica que en 2015 en Barcelona los precios del alquiler han subido un 23%. Instamos a crear grupos de trabajo sobre esto, como abordarlo y dar soluciones a las familias que viven ocupando en precario, que no tienen el padrón y viven en condiciones de infravivienda.

Para acabar, no queremos dejar de poner sobre la mesa que las entidades financieras, algunas presentes en el CSHB y los grupos de trabajo, son las que acumulan vivienda vacía, continúan desahuciando y haciendo chantaje y extorsión a las familias a la hora de aplicar la Ley 24/2015, al más puro estilo de la “mafia de corbata”. Es alarmante el bajo número de comunicaciones de alquiler social obligatorio que ha recibido el Ayuntamiento por parte de los grandes tenedores. Entidades financieras que acuden a estos espacios institucionales sin aportar nada. Un ejemplo claro, es Anticipa, la marca blanca de Blackstone en Catalunya, que incumple la Ley 24/2015 y hace extorsión a las familias haciéndolas escoger entre deuda o alquiler social obligatorio por ley.

No queremos lavados de cara publicitarios de las entidades financieras. Exigimos al Ayuntamiento de Barcelona que vele por el cumplimiento de la Ley 24/2015: que no hayan desalojos sin realojos garantizados, que los grandes tenedores ofrezcan alquileres sociales e instamos a hacer todas las cesiones obligatorias necesarias para dar respuesta a las necesidades actuales.