PAH Barcelona denuncia la vulneración de Derechos Humanos por parte de los Mossos d’Esquadra.

El sábado 8 de octubre una familia con menores sufrió un desahucio ilegal debido a un abuso de autoridad policial.

PAH Barcelona queremos hacer pública la vulneración de Derechos Humanos llevada a cabo el sábado 8 de octubre a las 19:00h por parte de los Mossos de Esquadra. Su mala praxis acabaría dejando a una familia con dos menores en la calle y dos personas detenidas. Este cambio de actitud frente a la problemática de los desahucios, cada vez más agresivo, ya lo advertimos y avisamos hace unas semanas.

Maribel es una afectada por el alquiler, que se acerca a la PAH en busca de apoyo y asesoramiento ante un desahucio inminente, el pasado mes de julio; una vez informada y con el acompañamiento de la PAH, logramos paralizarlo y evitar que tanto ella como el resto de la familia se quede en la calle. Posteriormente, ya en septiembre, el juzgado avisa a Servicios Sociales que vuelve a emitir orden de lanzamiento  durante la primera quincena de octubre (con fecha abierta); éstos avisan a Maribel y al no tener confirmada la concesión de un piso de la mesa de emergencia, que podría tardar hasta 3 meses, la única solución viable es que la familia (8 miembros) y con 432 euros como únicos ingresos, se buscara una habitación de la que Servicios Sociales pagaría la mitad del importe. Así hacen, y el 6 de octubre entregan las llaves y se mudan a dos habitaciones, al no poder asumir los precios cada vez más inaccesibles del mercado de pisos.

Sin embargo, debido a la falta considerable de espacio, se ven abocados a buscar otra vivienda que encuentran al poco en Hospitalet: el viernes 7, la persona que la alquila les facilitó las llaves, previo pago de 500€, para firmar un contrato de alquiler por tres meses al lunes siguiente. Cuando al fin, parte de la familia se instala en el piso (el yerno de Maribel, su mujer Anays e hijos) y parece que puede respirar tranquila, los vecinos, al enterarse de que  hay alguien viviendo en el piso, llaman a la Guardia Urbana, que se presenta sobre  las 13:00h y, viendo que hay dos menores, llaman a Servicios Sociales, levantan acta e informan que volverán el lunes y pasarán la denuncia a los juzgados. Mientras todo esto sucede, Sandra (amiga de la familia y miembro de la PAH) se acerca de visita al inmueble para ver como están instalados y echarles una mano.

No contentos con la actuación de la Guardia Urbana, los vecinos, se presentan por la tarde al Juzgado de Guardia a hacer denuncia, pero el juez no dicta ninguna medida cautelar, por lo que deciden llamar a los Mossos d’Esquadra, que se presentan en la vivienda sobre las 19:00h vestidos de paisano e informan que al haber un atestado de la Guardia Urbana no pueden hacer nada, pero el ambiente empieza a calentarse ante la insistencia de la comunidad de vecinos exigiendo una pronta resolución.

Anays permanece dentro de la vivienda con sus dos hijos y Sandra, mientras WM coloca en la puerta el cartel de inviolabilidad de domicilio, que es retirado por los Mossos con insultos y de malas maneras, tras lo cual piden documentación y, a gritos, exigen el abandono de la vivienda bajo la amenaza de llevárselos detenidos. Esta actuación es totalmente desproporcionada a la requerida por la situación y la actitud pacífica de la familia. Además,  puntualizamos que no se puede detener a nadie por delito leve de usurpación, delito que igualmente es inexistente ya que la familia no ocupó, sino que pagó por las llaves y una promesa apalabrada de contrato.

La familia no opone resistencia a la identificación pero sí a que los Mossos entren en la vivienda, lo que provoca que las fuerzas del orden, con desmedida actitud intimidatoria, les amenacen con echarles y quitarles a los niños. Seguidamente, ante la resistencia de Sandra, los Mossos echan la puerta abajo a patadas y se llevan detenidos a Sandra y al padre de familia de forma violenta y ejerciendo un abuso de poder que vulnera todos los derechos fundamentales de la familia.

Una vez en comisaría y  acompañados por familiares y miembros de la PAH, que acuden para dar apoyo  a las detenidas, se contacta con una abogada colaboradora y su llegada también es objeto de increpaciones y malas formas por parte de Mossos. Finalmente, sobre las tres de la madrugada, Sandra queda en libertad pero el yerno de Maribel termina la noche en el calabozo de la comisaría de Hospitalet, pasando a declarar a la mañana siguiente.

A día de hoy, aún en estado de shock, los 8 miembros de la familia han vuelto a las 2 habitaciones que alquilaban a la espera del piso de emergencia.

Si ante una situación de precariedad generalizada y vulnerabilidad de las familias la respuesta que obtenemos por parte del cuerpo policial se basa, o piensa basarse a partir de ahora, en la desprotección y penalización de las familias vulnerables, la PAH no dudaremos en denunciar esta mala praxis llevada a cabo. Consecuentemente manifestamos nuestra máxima repulsa ante los hechos acontecidos por ser una clara vulneración de los Derechos Humanos, y muy especialmente del derecho a la vivienda.

La PAH llevamos 7 años defendiendo el derecho a la vivienda digna, y no habrá palos que nos paren en nuestro camino en busca de la dignidad de las familias.

 

mossos_pixelats
Foto de La Directa

PAH Barcelona denuncia la vulneració de Drets Humans per part dels Mossos d’Esquadra.

El dissabte 8 d’octubre una família amb menors va patir un desnonament  il·legal a causa d’un abús d’autoritat policial.

PAH Barcelona volem fer pública la vulneració de Drets Humans duta a terme el dissabte 8 d’octubre a les 19:00 h  per part dels Mossos d’Esquadra. La seva mala praxi acabaria deixant a  una família amb dos menors al carrer i dues persones detingudes. Aquest  canvi d’actitud enfront de la problemàtica dels desnonaments, cada  vegada més agressiu, ja ho advertim i avisem fa unes setmanes.

Maribel és una afectada pel lloguer, que s’acosta a la PAH  a la recerca de suport i assessorament davant un desnonament imminent,  el passat mes de juliol; una vegada informada i amb l’acompanyament de  la PAH,  aconseguim paralitzar-ho i evitar que tant ella com la resta de la  família es quedi al carrer. Posteriorment, ja al setembre, el jutjat  avisa a Serveis Socials que torna a emetre ordre de llançament durant la  primera quinzena d’octubre (amb data oberta) i aquests avisen a Maribel que al no tenir  confirmada la concessió d’un pis de la taula d’emergència, que podria  trigar fins a 3 mesos, l’única solució viable és que la família (8  membres) i amb 432 euros com a únics ingressos, es busqués una habitació  de la qual Serveis Socials pagaria la meitat de l’import. Així fan, i  el 6 d’octubre lliuren les claus i es muden a dues habitacions, al no poder assumir els preus cada vegada més inaccessibles del mercat de pisos.

Makgrat això, a causa de la falta considerable d’espai, es veuen  abocats a buscar un altre habitatge que troben al poc a Hospitalet: el  divendres 7, la persona que la lloga els va facilitar les claus, previ  pagament de 500 €, per signar un contracte de lloguer per tres mesos al  dilluns següent. Quan per fi, part de la família s’instal·la en el pis  (el gendre de Maribel, la seva dona Anays  i fills) i sembla que pot respirar tranquil·la, els veïns, en  assabentar-se que hi ha algú vivint en el pis, criden a la Guàrdia  Urbana, que es presenta cap a les 13:00 h  i, veient que hi ha dos menors, criden a Serveis Socials, estenen acta i  informen que tornaran el dilluns i passaran la denúncia als jutjats.  Mentre tot això succeeix, Sandra (amiga de la família i membre de la PAH) es presenta de visita a l’immoble per veure com estan instal·lats i donar un cop mà.

No contents amb l’actuació de la Guàrdia Urbana, els veïns, es presenten  a la tarda al Jutjat de Guàrdia a fer denúncia, però el jutge no dicta  cap mesura cautelar, per la qual cosa decideixen cridar als Mossos  d’Esquadra, que es presenten en l’habitatge cap a les 19.00 h vestits de  paisà i informen que en haver-hi un atestat de la Guàrdia Urbana no  poden fer gens, però l’ambient comença a escalfar-se davant la  insistència de la comunitat de veïns exigint una ràpida resolució.

Anays roman dins de l’habitatge amb els seus dos fills i Sandra, mentre WM  col·loca en la porta el cartell d’inviolabilitat de domicili, que és  retirat pels Mossos amb insults i de males maneres, després de la qual  cosa demanen documentació i, a crits, exigeixen l’abandó de l’habitatge  sota l’amenaça de portar-los-hi detinguts. Aquesta actuació és totalment  desproporcionada a la requerida per la situació i l’actitud pacífica de  la família. A més, puntualitzem que no es pot detenir a ningú per  delicte lleu d’usurpació, delicte que igualment és inexistent, ja que la família no va ocupar, sinó que va pagar per les claus i una promesa aparaulada de contracte.

La família no oposa resistència a la identificació però sí al fet que  els Mossos entrin en l’habitatge, la qual cosa provoca que les forces de  l’ordre, amb desmesurada actitud intimidatòria, els amenacin de fer-los  fora i treure’ls als nens. Seguidament, davant la resistència de  Sandra, els Mossos tiren la porta a baix a palades i es porten detinguts  a Sandra i al pare de família de forma violenta i exercint un abús de  poder que vulnera tots els drets fonamentals de la família.

Un cop en comissaria i acompanyats per familiars i membres de la PAH,  que acudeixen per donar suport a les detingudes, es contacta amb una  advocada col·laboradora i la seva arribada també és objecte de increpacions i males formes per part de Mossos. Finalment, al voltant de les tres de la matinada, Sandra queda en llibertat però el gendre de Maribel acaba la nit en el calabós de la comissaria d’Hospitalet, passant a declarar l’endemà al matí.

Ara com ara,  encara en estat de xoc, els 8 membres de la família han tornat a les 2  habitacions que llogaven a l’espera del pis d’emergència.

Si davant una situació de precarietat generalitzada i vulnerabilitat de  les famílies la resposta que obtenim per part del cos policial es basa, o  pensa basar-se a partir d’ara, en la desprotecció i penalització de les  famílies vulnerables, la PAH  no dubtarem a denunciar aquesta mala praxi duta a terme. Per consegüent  manifestem la nostra màxima repulsa davant els fets esdevinguts per ser  una clara vulneració dels Drets Humans, i molt especialment del dret a  l’habitatge.

La PAH fa 7 anys que defensem el dret a l’habitatge digne, i no hi haurà pals que ens parin en el nostre camí a la recerca de la dignitat de les famílies.