Arxiu mensual Juny 2017

PerPAH_Bcn

Desnonament executat avui a Barcelona #SoluciónParaAntonio

Avui 28 de juny a Barcelona, han dessallotjat l’Antonio i l’han deixat al carrer sense cap alternativa habitacional digne

A les 8.30 h la PAH Barcelona convocava al 3r #stopdesahucios al carrer Moianès 12. Una cinquantena de persones s’han reunit per donar suport i aturar el desnonament. Encara amb la solidaritat de les persones el desnonament s’ha dut a terme.

Antonio, com moltes persones que han perdut la feina o que els seus ingressos han disminuït, s’ha trobat que no podia continuar pagant el seu lloguer. Amb uns ingressos de 500 euros mensuals i un lloguer de 480 euros, els comptes no surten. Des del primer moment que Antonio va venir a la PAH a assessorar-se s’ha dirigit a l’Administració: Serveis Socials, habitatge, paperassa burocràtica per poder acollir-se a algun tipus d’ajuda per accedir a un lloguer social. En el seu cas, encara estar empadronat al seu habitatge, no ha pogut optar a la Mesa d’emergència perquè la seva casa no està registrada com habitatge, sinó com a un altre ús: oficina, i per tant, no té dret a accedir-hi. Això implica que no té cap alternativa per part de l’Administració a accedir a un habitatge de lloguer social, tal com marca la legislació vigent, que l’Administració, tant local com autonòmica, ha de garantir un reallotjament a les famílies en exclusió residencial, deixant-lo junt amb el seu fill de 7 anys al carrer, sense cap alternativa habitacional, és a dir, a l’exclusió social.

Des de la PAH de Barcelona volem denunciar, tant a l’Ajuntament de Barcelona com a la Generalitat, per la deixadesa de funcions: Habitatge no s’ha personat en el desallotjament; no li han garantit un reallotjament digne (tan sols 2 dies de pensió); la falta de polítiques valentes per posar fi a l’emergència habitacional que estem vivint cada dia en les nostres ciutats. No podem mirar cap a un altre costat i donar-li les culpes a un altre, està en les nostres mans ampliar el parc de lloguer social, sancionar als grans tenidors de pisos buits i garantir un reallotjament digne a totes les famílies que s’han vist abocades a una situació que mai s’haguessin imaginat viure en les seves pròpies carns. No podem permetre que la ciutadania continuem rebent i pagant, com Antonio, les conseqüències d’unes polítiques d’habitatge que protegeixen a lobbies financers en comptes de les més vulnerables.

Davant l’immobilisme i la inacció de les administracions, les quals recordem estan per vetllar per la ciutadania i garantir el dret a un habitatge digne, la PAH Barcelona continuarem desobeint lleis injustes i vetllant pels DDHH.

No permetrem que se segueixi vulnerant sistemàticament el dret a l’habitatge. No ens podem permetre que avui dia hi hagi gent sense casa i cases sense gent.

És per això que us convoquem als següents desnonaments i que estigueu atentes i ens doneu suport en les següents accions que tenim previstes.

L’habitatge és un dret i aconseguirem que sigui per a totes!

[CAST]

Desahucio ejecutado hoy en Barcelona #SoluciónParaAntonio

Hoy 28 de junio, en Barcelona han desalojado a Antonio y le han dejado en la calle, sin ninguna alternativa habitacional digna.

A las 8:30 h, la PAH Barcelona convocaba al 3º #stopdesahucios, en la calle Moianès 12. Unas cincuenta personas se han reunido para apoyar y parar el desahucio. Aun con la solidaridad de la gente, el desahucio se ha llevado a cabo.

Antonio, como muchas personas que han perdido su trabajo o que sus ingresos han disminuido, se ha encontrado con que no podía continuar pagando su alquiler. Con unos ingresos de 500 euros mensuales y un alquiler de 480 euros, las cuentas no salen. Desde el primer momento en que Antonio se acercó a la PAH a asesorarse, se ha dirigido a la Administración: Servicios Sociales, oficina de vivienda, papeleo burocrático para acogerse a algún tipo de ayuda para acceder a un alquiler social. En su caso, aun estando  empadronado en su vivienda, no ha podido optar a la Mesa de emergencia porque su casa no está registrada como vivienda, sino como otro uso: oficina, y por tanto, no tiene derecho a acceder. Esto implica que no tiene ninguna alternativa por parte de la Administració para acceder a una vivienda de alquiler social, tal como marca la legislación vigente, que la Administración, tanto local como autonómica, debe garantizar un realojo a las familias en exclusión residencial, dejándolo junto con su hijo de 7 años en la calle sin ninguna alternativa habitacional, es decir, en exclusión social.

Desde la PAH de Barcelona queremos denunciar, tanto al Ayuntamiento de Barcelona como a la Generalitat, por la dejadez de funciones: Habitatge no se ha personado en el desalojo; no le han garantizado un realojo digno (tan solo 2 días de pensión); la falta de políticas valientes para poner fin a la emergencia habitacional que estamos viviendo cada día en nuestras ciudades. No podemos mirar hacia otro lado y echarle las culpas a otro, está en nuestras manos ampliar el parque de alquiler social, sancionar a los grandes tenedores de pisos vacíos y garantizar un realojo digno a todas las familias que se han visto abocadas a una situación que nunca se hubieran imaginado vivir en sus propias carnes. No podemos permitir que la ciudadanía continuemos recibiendo y pagando, como Antonio, las consecuencias de unas políticas de vivienda que protegen a lobbies financieros  y dejan en la cuneta a las más vulnerables.

Ante el inmovilismo e inacción de las administraciones, las cuales, recordemos, están para velar por la ciudadanía y garantizar el derecho a una vivienda digna, la PAH Barcelona continuaremos desobedeciendo leyes injustas y velando por los DDHH.

No permitiremos que se siga vulnerando sistemáticamente el derecho a la vivienda. No nos podemos permitir que hoy en día haya gente sin casa y casas sin gente.

Es por eso que convocamos a los siguientes desahucios y a que estéis atentas y nos apoyéis en las siguientes acciones que tenemos previstas

¡La vivienda es un derecho y conseguiremos que sea para todas!

PerPAH_Bcn

Sortim al carrer per defensar l’habitatge per a totes! I és que Barcelona no està en venda!

Aquest dissabte 10 de juny, a les 18.00 h, la plataforma #BCNnoEstàEnVenda ha convocat una gran manifestació a la Plaça Universitat en defensa del dret a l’habitatge, davant de la greu situació d’expulsió del veïnat que s’està vivint a Barcelona

Les PAHs hem quedat a la cantonada del carrer Pelai amb la Ronda Universitat, per anar totes juntes, com “Marea Verda” 🙂 a les 17.45 h

Les raons per manifestar-nos són moltes. El preu mitjà actual del lloguer a la ciutat ha pujat més d’un 17% entre 2014 i 2016, superant el preu màxim que es va registrar durant els anys de la bombolla immobiliària. Els lloguers pugen perquè la dedicació a altres usos diferents dels d’habitatge residencial assequible és molt alta i el parc de lloguer es redueix. A més, estem patint un fort procés especulatiu induït pels grans tenidors de finques i inversors que modifiquen les condicions dels habitatges per multiplicar el seu valor i posar-los en circulació en els mercats globalitzats, cosa que provoca que desaparegui el concepte d’habitatge com a dret social fonamental per convertir-lo en un valor financer més.

El que s’ofereix no és un habitatge, sinó un producte d’inversió que provoca que el jovent tingui cada vegada més dificultats per emancipar-se i que moltes famílies hagin de marxar dels seus barris de tota la vida. En aquest context, mentre que els salaris estan pràcticament congelats, els lloguers han pujat entre un 11% i un 21% en funció del districte, fins a assolir una mitjana de 850 euros al mes, que equival al sou precari d’un de cada tres residents a Barcelona. A aquest augment cal afegir-hi l’arbitrarietat dels desemborsaments exigits pels propietaris per poder firmar un contracte, que van dels 2.400 als 4.800 €. A Barcelona, als barris més desafavorits, la despesa en habitatge supera el 35% de la Renda Familiar disponible, mentre que per als barris amb més ingressos representa el 5%.

L’emergència habitacional genera exclusió residencial. Al llarg de 2016, 30.637 persones s’han inscrit al Registre de Sol·licitants d’Habitatge. A més, la UCER, la Unitat Contra l’Exclusió Residencial, ha atès un total de 1.574 unitats familiars en processos de pèrdua de residència. A la ciutat es produeixen entre 9 i 10 desnonaments a la setmana i sabem que el 88,5% eren, entre 2013 i 2015, per impagaments de lloguer. Una dada alarmant és que el sensellarisme aquest any s’ha incrementat. Tot i que té una explicació multicausal, hi ha tres factors claus: l’augment del preu del lloguer, un parc públic d’habitatge totalment insuficient per donar resposta a les necessitats socials i la precarització del mercat laboral.

La modificació de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) el 2013 garanteix molt més el dret a la propietat immobiliària per sobre del dret a l’habitatge.

Redueix de 5 a 3 anys el termini obligatori dels contractes.
Permet que el propietari recuperi l’immoble passat el primer any, anunciant la decisió a l’inquilí amb només dos mesos d’antelació. A més, si el contracte no està registrat, el pot interrompre en cas que una tercera persona compri l’habitatge (nou motiu de desnonament).
Es facilita el desnonament reduint els temps del procés judicial en cas d’impagament.

IMG_20170609_114537

El parc d’habitatge de Barcelona comptava el 2016 amb 438.304 habitatges en règim de lloguer. Dins d’aquest, el de mercat lliure representava el 31,3% i el d’habitatge social només un 1,5% (6.500 habitatges públics) en comparació a París, que en té un 17,2%, o Amsterdam, que en té un 48%. També hi ha a la ciutat prop de 31.200 pisos buits, dels quals 2.592 són propietat dels bancs.

Els lloguers turístics coneguts representen el 7,7% de mitjana del parc de lloguer de la ciutat. Dels 15.881 apartaments turístics detectats, el 39,5% no tenen llicència, i d’aquesta oferta total, el 65% es concentra a Ciutat Vella i l’Eixample.

L’auge de l’especulació amb la propietat vertical també es manifesta a Barcelona amb l’adquisició, per part de fons d’inversió, d’almenys 76 blocs sencers, alguns amb inquilins a dins, per convertir-los en habitatges de lloguer de luxe que atrauran persones amb més poder adquisitiu, fet que provoca l’expulsió dels residents actuals.

En aquest context d’emergència habitacional, es preveu que aquest any finalitzin prop de 44.000 contractes de lloguer, amb la dificultat per a les unitats de convivència de conservar la seva llar o de trobar un lloguer assequible a la nostra ciutat.

Per aquestes raons, convoquem al veïnat barceloní a manifestar-se i deixar constància que cal un altre model de ciutat que garanteixi el dret a l’habitatge per a totes!

#10J
#BCNnoEstàEnVenda
#HabitatgePerATotes
#NoEnsFaranFora