Ens trobem al carrer Sant Pere Mitjà, 7, per defensar el dret a l’habitatge de Rachid Amelz, Aicha El Himer i el seu fill de 5 anys, que s’enfronten a un desnonament obert i sense solució digna per part de l’Administració municipal. La família fa mesos que s’enfronta a un possible desnonament de lloguer a causa de problemes econòmics. Una situació davant la qual han acudit repetidament a Serveis Socials i Habitatge a la recerca d’una solució que els garantís un sostre. Rachid ha demostrat la seva voluntat de regularitzar la seva situació, esgotant totes les vies administratives que li van fer entrar el passat mes de març a la Mesa d’emergència, de cara a aconseguir un reallotjament digne.
Des de l’Administració se li va oferir a la propietat, la immobiliària Grabal S.A, cobrir les quotes impagades a canvi de mantenir al Rachid i la seva família en l’habitatge fins que poguessin ser reallotjats en un pis de parc públic. Una proposta que la propietat no va acceptar, amb la ferma determinació de deixar a una família al carrer i seguir acumulant pisos buits a l’edifici, amb l’única finalitat de poder incrementar el preu del lloguer a futurs inquilins. Cal tenir en compte que el contracte actual es va signar el 2011, per 350 € mensuals, una xifra molt per sota dels preus especulatius actuals a Barcelona, on s’han incrementat, només en els últims 3 anys, en un 26%. Vivim una nova bombolla immobiliària, ara de lloguer, que està expulsant les famílies de les seves llars i negant la possibilitat de crear projectes de vida estables i a llarg termini. Tota una mostra de la necessitat d’implementar mecanismes de regularització en el preu dels lloguers.
Finalment, la solució proposada per Serveis Socials davant aquesta situació, ha estat la d’abandonar l’habitatge per anar-se’n a una pensió fins al 13 de novembre, data en què haurien de canviar de pensió veient-se obligades a anar d’habitació en habitació per temps indefinit, assumint la família la meitat de les despeses d’un cost encara per determinar. Una opció totalment indigna, i més després dels mesos que han passat des que se li va prometre un reallotjament digne i estable. Més tenint en compte la implicació d’un menor i que Aicha pateix de malalties acreditades en Serveis Socials.
Som conscients de l’actitud agressiva per part de la propietat, que no només s’ha negat a qualsevol tipus de negociació, sinó que també ha exigit a la família que retiri una demanda que van posar a Grabal S.A, després d’incomplir la seva promesa de renovar-los el contracte de lloguer a canvi que fessin unes reformes a la mateixa casa. Unes reformes que Rachid va assumir i una renovació de contracte que mai va arribar. Però també som conscients del temps transcorregut, més que suficient, com perquè l’Ajuntament no hagi trobat més solució que una pensió.
Des de PAH Barcelona, si bé valorem alguns gestos de l’Administració, com proveir-los d’un guardamobles per a totes les propietats de la família, no podem tolerar el pas per una pensió. Des del principi del cas, hem exigit que arribat el moment on la família afectada es quedés sense habitatge, la solució demanava facilitar-los una plaça al CATAF de Navàs, un bloc de pisos on es reallotja temporalment a les famílies fins a reallotjar-les definitivament. Arribat aquest dia, no volem ni alberg ni pensió. Exigim una plaça al CATAF, i que s’asseguri de cara al futur un reallotjament en un pis de parc públic. Més encara, al juliol d’aquest any vam presentar un Informe d’Anàlisi de Polítiques Públiques on exigíem a l’Ajuntament de Barcelona que creés un CATAF per barri, podent donar resposta així a l’emergència habitacional que patim i perquè la situació que travessa Rachid i la seva família no es repeteixi.
No podem deixar de visibilitzar i denunciar públicament la criminal labor dels jutjats, en el cas d’avui el Jutjat de 1a Instància núm. 29 de Barcelona, que segueixen permetent l’existència de desnonaments oberts: no solament vulneren tota mena de drets bàsics a les famílies, sinó que les submergeixen en un brutal estat d’indefensió i vulnerabilitat. Si no fos poc el fet de veure’t sense llar, se suma el no saber què moment, ni dia ni hora, poden desnonar-te.
Sí Que Es Pot!
#SolucióPerARachid
