Arxiu diari febrer 14, 2018

PerPAH_Bcn

PAH Barcelona ocupa una oficina de CaixaBank per exigir la resolució de 4 famílies a les quals volen deixar sense llar

Les famílies li recorden al Senyor Alcaraz que les seves estafes no són llegendes urbanes, són històries reals. Avui els posem cara i ulls, perquè no són xifres, sinó persones.

Parlem de Montse: mare que ella sola ha tret a davant la seva llar i dues filles, havent d’enfrontar-se a les pressions de CaixaBank per voler llevar-li el seu habitatge. Per conservar el sostre sota el qual viu amb les seves filles, exigeix una quitació del deute i així poder seguir pagant i vivint en la seva llar.

Parlem de Mercedes: companya que dedica gran part de la seva vida a ajudar a altres famílies afectades. CaixaBank es va quedar, fa uns anys, amb la seva casa i ara ella exigeix un lloguer social concorde als seus ingressos. Un lloguer que l’entitat li està negant.

Parlem de Nagma: durant anys, a ella, el seu marit i el seu bebè no els han donat la solució que necessitaven i a causa de la seva situació d’inestabilitat, s’ha vist obligada a viure en la seva pròpia tenda. Ella exigeix una dació en pagament per quedar-se sense deute per a tota la vida i comptar amb una segona oportunitat.

Parlem de Juanma: l’edifici en el qual viu amb la seva família ha estat comprat per CaixaBank per especular amb el seu habitatge i la de les seves veïnes. No li renoven el contracte i exigeix un lloguer social.

En resum, parlem d’especulació amb un bé de primera necessitat, parlem de desnonaments silenciosos i d’expulsió de famílies de les seves llars. Famílies que han demostrat ser deutors de bona i la seva intenció de seguir pagant el seu habitatge, però sobre la base dels seus ingressos.

CaixaBank no és aquesta banca ètica que presumeix de les seves donacions socials? Potser aquesta és la cara que millor saben lluir, però al temps, és el banc que segueix sense respondre pel rescat bancari amb diners públics del que s’ha beneficiat. Al temps, es va portar per 1 euro Caixa València i tots els béns immobles que li pertanyien (encara que mai tinguin habitatge assequible o realitzin quitacions a les hipoteques de les famílies). Al temps, l’any passat declarava guanys per 1.680 milions d’euros. O al temps, el seu director general, Juan Antonio Alcaraz, sigui tan irresponsable com per afirmar que els desnonaments són una llegenda urbana. Aquest gest demostra que els valors i model de gestió de l’entitat responen a l’intent de silenciar i ocultar a les afectades de la situació d’emergència social que bancs com el seu segueixen provocant.

Les disculpes del Senyor Alcaraz no ens serveixen: són paper mullat mentre no hi hagi solucions reals sobre la taula. CaixaBank ha demostrat la doble cara amb la qual juga, però davant això, avui les 4 famílies de la PAH posen la seva cara, ulls i cos per recordar-li que no són xifres, sinó vides. Montse, Mercedes, Nagma, Juanan i les seves famílies, s’han unit per lluitar per les seves llars, i només això ja els fa més poderoses que CaixaBank. Avui no marxarem fins a arrencar les solucions que els són de justícia.

Avui, elles sí que són llegenda viva.

#SanValentínDeLeyenda