Arxiu mensual març 15, 2018

Interpel·lem a Inés Arrimadas en defensa de la Llei d’Habitatge de la PAH

Avui dijous 15 de març les PAHs Catalanes acudirem a la seu de Ciutadans de Barcelona, ​​al carrer Balmes 191, per interpel·lar a la responsable del partit, Inés Arrimadas, en defensa de la Llei d’Habitatge de la PAH. Aquesta acció s’emmarca en una campanya d’interpel·lació al partit Ciutadans, perquè es posicionin a favor de la tramitació de la Llei d’Habitatge de la PAH: una proposta de llei registrada al Congrés, que, si s’aprova, acabaria amb els desnonaments, la pobresa energètica i regularia els lloguers.
 
Aquesta llei compta amb nombrosos suports. Centenars de col·lectius i sindicats s’han posicionat a favor que es legisli. Més d’un centenar d’ajuntaments, que pretenen ser conquerits per Ciutadans en les pròximes eleccions municipals, han aprovat mocions a favor que s’aprovi la nostra llei. Fins i tot el Parlament Europeu i l’ONU descriuen aquesta iniciativa com un exemple per a ser seguit per altres països en matèria d’habitatge.
 
Malgrat tot, el govern del PP té fins demà dijous 16 de març a les 20 h per a registrar un veto a la nostra iniciativa. El veto és un mecanisme d’ús excepcional, que tal com marca el reglament del Congrés, només pot ser aplicat si la proposta de llei afecta els pressupostos generals “en vigor”. No obstant això, la Llei Habitatge PAH està dissenyada perquè totes les mesures que impliquin una despesa no entrin en funcionament fins als pressupostos futurs. No hi ha justificació ni base per vetar la Llei Habitatge PAH.
 
No obstant això, el govern del PP ja ha fet trampes en el passat. Però els vetos no són impostos en solitari. Mariano Rajoy ha trobat a Ciutadans el seu titella per bloquejar lleis sistemàticament, com ha passat amb el debat de la pujada de les pensions. La qüestió que tracten d’ocultar des de Ciutadans és que tots els vetos són avaluats per la Mesa del Congrés, un òrgan de la cambra on es poden aixecar aquells vetos que no tinguin base, com seria el cas de la Llei d’Habitatge de la PAH.
 
La mesa del Congrés està composta per 3 seients del PP, 2 de Ciutadans, 2 del PSOE i 2 de Podemos. Tant PSOE com Podemos ja s’han compromès públicament a aixecar un veto del PP a la Llei d’Habitatge de la PAH. Però per sumar majoria i aixecar un possible veto, és necessari el posicionament de Ciutadans. Un acte democràtic que és qüestió de voluntat política, i que estaria avalat pel mateix reglament del Congrés.
 
Per aquesta raó, anirem a interpel·lar en diferents territoris als secretaris generals de Ciutadans, perquè es posicionin a favor de la Llei Habitatge PAH. En cas que el govern del PP registri un veto, Ciutadans haurà d’escollir: o es posiciona amb el govern de la corrupció i els desnonaments. O es posiciona al costat de les famílies i les nostres llars. Recordem que el que estem demanant és un mínim democràtic.
 
No estem exigint que Ciutadans doni suport públicament al contingut total de la nostra llei. El que estem exigint és que Ciutadans no bloquegi un debat democràtic. Que permeti al Congrés, una entitat mantinguda amb diners de tota la ciutadania, debatre una llei. El que estem exigint a Ciutadans, a Albert Rivera i a Inés Arrimadas, és que no es converteixin en els còmplices necessaris del segrest de la democràcia i el futur de les nostres famílies.
 
Sí que es pot!
#CiudadanosDelPP

Del dimecres 14 al dimarts 20 de desembre

Del dimecres 14 al dimarts 20 de desembre

DIMECRES 14
17.00 a 19.00 Taller de xarxes socials. No coneixes bé les xarxes i t’agradaria donar suport a la nostra lluita per guanyar més difusió? Aquest taller està pensat per a tu. C/Obradors, 6-8, Metro Drassanes, Línia 3.

DIJOUS 15
11.00 ACCIÓ!!

DISSABTE 17
Ens sumem a les mobilitzacions per lluitar contra les mordasses i defensar les nostres pensions!!

DILLUNS 19
17.00 Atenció als estudiants.
17.30 Assemblea d’acollida i assessorament col·lectiu. Espai obert per a totes aquelles persones que tenen el seu primer contacte amb la PAH i per a aquelles que volen/han de seguir aprenent per resoldre dubtes sobre el seu propi cas per seguir lluitant.

DIMARTS 20
18.00 Assemblea d’accions i coordinació.

 

STOP DESNONAMENTS

Atentes a les nostres convocatòries al nostre perfil de Twitter o al nostre canal de Telegram.

El Partit Popular presenta un nou pla d’habitatge per seguir beneficiant l’especulació

Quin pla! El PP segueix girant l’esquena a les famílies, desestimant les propostes de la PAH i presentant un Pla d’Habitatge per als tres anys vinents, amb l’única fi de seguir inflant la bombolla de lloguer a benefici de grans propietaris i especuladors

Nova oportunitat perduda. El divendres 9 de març es va aprovar el Pla d’Habitatge Estatal 2018-2021, presentat pel Partit Popular. Vivim un període en què l’emergència habitacional, lluny de desaparèixer, creix alarmantment dia a dia. El Govern té la capacitat i l’obligació per portar endavant mesures que garanteixin el Dret a l’habitatge, tal com marca l’art. 47 de la Constitució, però una vegada més prefereix vulnerar aquest dret i legislar a favor de la banca i els fons d’inversió. Parlem d’un pla, que suposadament pretén fomentar el lloguer, però que no contempla regularitzar els contractes de curta durada, ni els lloguers inassumibles, per garantir que les inquilines puguin realitzar projectes de vida duradors, assequibles i estables, per no veure’s empeses a viure com a nòmades cada tres anys.

S’omplen la boca amb la seva enorme vocació social, però la realitat és una altra. El pla del PP, passa per un programa d’ajudes per pagar el lloguer, que com totes les seves mesures anteriors, solament serà accessible per a una petita minoria de famílies, però perjudicarà la resta. Unes ajudes que no contemplen cap mena de limitació, la qual cosa provocarà l’augment desorbitat dels preus, ja que pretenen subvencionar lloguers socials de la banca, fins en un 100% en lloguers de fins a 400 euros/mes. Una mesura perversa que incentivarà als bancs a establir els preus en el llindar màxim, seguir fent negoci amb recursos públics, facilitant-los poder usar-ho com rentat de cara.

Lluny de parar aquesta pujada, que en el cas de Barcelona ja ha aconseguit un 60% en alguns barris en els últims 3 anys, el PP obre la vàlvula per seguir inflant la bombolla del lloguer i així assegurar i perpetuar la rendibilitat als fons voltor, els bancs i els grans tenidors d’habitatge. Amb aquest pla, la propietat podrà extreure majors rendes, de nou gràcies a la transferència de 1.443 milions d’euros, extrets del fons públic, que aniran directament a les butxaques privades de constructors i grans tenidors, deixant més en la cuneta, si cap, a les inquilines que seguiran sent desnonades per no poder afrontar els elevats preus. Recordem que actualment el 85% dels desnonaments a la nostra ciutat són deguts a l’impagament del lloguer, desnonaments invisibles produïts per la finalització dels contractes que pretenen ser renovats amb uns preus totalment abusius i impagables, amb els sous de les famílies, cada vegada més baixos.

Que la despesa total en habitatge del Govern espanyol s’ha vist reduït en un 75% en els últims 8 anys o que es destini, en aquest nou pla, la irrisòria quantitat del 0,03% del PIB, molt allunyat de la mitjana europea, són xifres reveladores que deixen en evidència la poca voluntat existent a oferir solucions reals a una situació que empeny a milers de famílies a l’exclusió residencial. Han estat 8 anys de recessió per a la ciutadania, que ha vist com un darrere l’altre li anaven retallant els seus drets més fonamentals (habitatge, subministraments, sanitat, educació…) mentre es rescatava als bancs o s’alliberava als fons d’inversió a pagar impostos gràcies a la creació de les Socimis.

De res ens val que el gran pla del PP estigui en funció d’inflar el lloguer o oferir ajudes per a la compra d’habitatge, amb l’única fi de reactivar el cicle d’endeutament hipotecari. Un cicle que ha causat 700.000 execucions hipotecàries des del 2008, que se segueixi produint un desnonament cada 8 minuts i que encara hi hagi gent disposada a perdre la seva vida abans que el seu habitatge.

Tot això succeeix, mentre no hi ha una sola proposta per ampliar l’inexistent parc públic d’habitatge, un 1,5% contra el 15% de mitjana europea. Un parc que garantiria l’accés a un habitatge digne i assequible a les famílies amb menys recursos. Havent-hi més de 3 milions de pisos buits a Espanya per poder moure, prèvia sanció a la banca amb la seva cessió a l’Administració, l’única cosa que se li ocorre al PP és subvencionar la construcció de nou habitatge, per seguir promovent l’especulació i seguir usant diners públics a benefici del sector privat.

Mentrestant, el Partit Popular desoeix a la ciutadania, bloquejant iniciatives, suspenent lleis o no recolzant mesures que sí que protegeixen a les famílies, que responsabilitzen a la banca a oferir lloguers socials i reallotjaments en la seva cartera de pisos buits, omplerta a cop de desnonaments, o que eviten l’especulació de l’habitatge per frenar l’expulsió massiva de veïnes de les seves cases, barris i ciutats. Mesures registrades al Congrés, des del passat 10 de gener, recollides en la Llei Habitatge PAH. Mesures com les aprovades en el ple municipal de Barcelona, gràcies a la moció que vam presentar el 24 de gener al costat del Sindicat de llogateres, l’ABTS, la FAVB i l’Observatori DESC. Mesures per què a la nostra ciutat s’ampliï el parc públic d’habitatge. Mesures que en tots els nivells han comptat amb una aprovació gairebé unànime, si no hagués estat pel rebuig del PP, que estava elaborant el seu gran pla contra el dret a l’habitatge. Des de la PAH ja hem demostrat que les nostres propostes funcionen.

Des de PAH Barcelona, veiem més eficaç un altre tipus de mesures que haurien de passar per tenir en compte la renda. I aplicar, en casos de grans tenidors, un lloguer social sobre la base de la Llei 24/2015, i el lloguer amb un màxim del 30% dels ingressos de la unitat familiar com recomana Europa. Gràcies a la pressió de la PAH, ja s’han aconseguit lloguers pel 10%, 12% o 18% dels ingressos de les famílies. Demostrant que no és necessari recórrer a diners públics, solament voluntat política, per obligar a la banca a concedir els lloguers socials, bloquejant així els seus xantatges per concedir lloguers amb preus més alts subvencionats per l’Administració.

Estem tornant a viure la creació de l’estafa hipotecària, fomentant la precarització del lloguer per vendre’ns, de nou, les hipoteques com l’única alternativa per accedir a una llar. Vivim el dia de la marmota, i des de la PAH seguirem posant propostes reals sobre la taula per garantir que l’habitatge sigui un dret assequible per totes i no una mercaderia per a benefici d’unes poques. Seguirem desobeint lleis criminals, oferint solucions a una legislació justa i fent des d’abaix, organitzades al carrer, la qual cosa no estan disposats a fer des de dalt.

No defallirem, nosaltres sí que tenim un pla!

Trobada de col·lectius en lluita per l’habitatge

Ahir, dissabte 10 de març vam participar a Coordinem-nos! Una Trobada de col·lectius en lluita per l’habitatge, organitzada per l’espai Barcelona No Està en Venda, amb qui fa mesos que col·laborem. Una jornada d’intercanvi, debat i treball conjunt dedicada a millorar la coordinació entre els espais i grups de lluita per l’habitatge a Barcelona i rodalies, per conèixer-nos, compartir i mirar d’enfortir la lluita per l’habitatge, per fer front i revertir la situació d’injustícia social en què vivim la gran majoria de la població.

Un matí amb tallers temàtics orientats a ampliar forces i millorar les coordinacions, a l’hora de lluitar contra els desnonaments, afrontar l’acompanyament humà i legal, modificar la legislació i coordinar-nos a l’hora de recuperar els nostres drets.

ADIF també desnona

L’empresa pública, depenent del Ministeri de Foment, un actor més en l’onada actual de desnonaments

Avui, 9 de març de 2018, ens trobem en les oficines d’ADIF, situades al carrer d’Ocata s/n, de Barcelona, per evitar el desnonament sense reallotjament de José Luís i la seva família amb dos menors. José Luís vivia amb la seva mare en un pis de l’empresa ferroviària, dels quals anys enrere oferien als seus treballadors. Després de la mort de la seva mare, Adif va comunicar a José Luís, el mateix dia del sepeli, que en no pertany a la seva plantilla d’empleats, havia d’abandonar l’habitatge en un termini de 7 dies. Després de negociar, li van concedir una subrogació per 2 anys, un període de temps en què la situació laboral i econòmica de José Luís va fer un gir negatiu, deixant-ho en una situació de vulnerabilitat econòmica amb uns ingressos de tan sols 480 € per a la unitat familiar. Així i tot, i amb grans sacrificis, van estar pagant fins que no van poder més, doncs els seus ingressos es van veure més minvats i la situació va ser tan insostenible que no van poder pagar.
Arribats a aquest punt, ADIF s’ha tancat a qualsevol tipus de solució que apel·lés als drets més fonamentals de la família, que ja s’ha enfrontat a dos desnonaments, paralitzats en porta gràcies a la PAH. Amb la propera ordre de desnonament, de caràcter imminent, José Luís, la seva dona i els seus dos menors, s’enfrontaran a un desnonament obert, o el que és el mateix, estaran exposats i amb total indefensió al fet que a qualsevol moment, dia o hora, sense previ avís, siguin deixats al carrer.
Després del seu segon llançament i davant la nova situació econòmica de la unitat familiar, que ha aconseguit arribar als 836 €, ADIF es va negar a negociar un lloguer de 500 €, una oferta presentada pel José Luís per poder seguir mantenint la seva llar. Una oferta generosa i una mostra de la bona voluntat per part de José Luís per arreglar la situació.
Amb aquesta actitud, ADIF l’única cosa que fa és corroborar el que fa anys porta fent, especular amb els habitatges dels antics treballadors i beneficiar-se dels preus de la bombolla immobiliària. Una mostra d’això és la recent venda de pisos i sòl per valor de 10 Milions d’euros, o la quantitat d’habitatge buit que acumulen i porten anys venent en subhasta.
A Adif li exigim la paralització immediata del desnonament de José Luís i un lloguer just sobre la base de les seves possibilitats.
També, davant l’emergència habitacional que sofrim, davant els preus inassumibles i inaccessibles dels lloguers i davant la falta d’un parc públic d’habitatge capaç de garantir el dret a sostre a les famílies en exclusió residencial per part de l’Administració, des de PAH Barcelona, denunciem públicament a ADIF i considerem que com a empresa pública de l’Estat, hauria de cedir els seus pisos buits per poder donar-los un més que necessari ús social.
Recordem que ampliar el raquític parc públic d’un 1% que tenim, perquè s’acosti al 15% de mitjana europea, és una de les demandes presentades en la nostra moció municipal, aprovada el passat 23 de gener en el ple de l’Ajuntament de Barcelona, que també està recollida en la Llei d’Habitatge de la PAH registrada fa un mes al Congrés. En tots dos casos el Partit Popular ha demostrat que segueix sent el lobby financer més gran, per això no ha de sorprendre’ns que una empresa pública com ADIF, dependent directament del Ministeri de Foment, actuï en contra de la ciutadania més vulnerable i a favor dels interessos immobiliaris.
Avui fem visible que ADIF, no solament es dedica a la construcció de línies de ferrocarril i la gestió de la seva explotació, sinó que també se suma a l’actual bombolla del lloguer, patrocina desnonaments i nega un dret tan bàsic com el de tenir una llar. Fartes de la política del maó i que l’habitatge sigui tractat com una mercaderia i no com un dret, avui hem vingut disposades a aconseguir solució per a José Luís, i de no ser així, la PAH estem llestes per afrontar aquest  xoc de trens.