Ahir ens vam reunir amb la Comissió Permanent del Consorci d’Habitatge, organisme que gestiona la Mesa d’emergència, formada per la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona

Gràcies a la pressió de la PAH, hem aconseguit que la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona posin mesures conjuntes per combatre la manca de pisos per garantir el dret a l’habitatge a les famílies desnonades. Ahir vam tenir una reunió conjunta, amb representants de les dues administracions, fruit de l’acció que vam fer el passat dimecres 4 d’abril a l’Oficina d’Habitatge del carrer Bolívia 105, per exigir solucions i explicacions a la manca d’efectivitat de la Mesa d’emergència, a l’hora de garantir el reallotjament de les famílies desnonades sense cap alternativa habitacional.

Les famílies que es veuen obligades a viure un desnonament rere un altre mentre esperen que se’ls adjudiqui un pis d’emergència, no poden esperar més. Per això, avançant-nos un cop més a l’Administració ‒tenint clar que el problema base ve produït per la manca d’un parc públic d’habitatge a l’alçada de l’emergència‒, vam plantejar mesures per donar resposta als més de 300 casos que estan a l’espera que se’ls assigni un habitatge i exigir un pla concret que ofereixi solucions d’aquí a la finalització de l’any.

La reunió va acabar amb els següents compromisos per part de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona:

• La Generalitat aplicarà a Barcelona el 60/40, un cofinançament d’ajut al pagament del lloguer. La Generalitat assumeix el 60% i l’Ajuntament el 40%. Aquesta és una mida que només s’estava aplicant a municipis que no disposessin de Mesa d’emergència i que des d’ara es vincularà també a la borsa de lloguer, tant pels pisos de particulars, com als cedits per Habitat 3. Aquesta mesura és per garantir el pagament del lloguer i es preveu poder augmentar així la borsa en 200/300 pisos més.
• Tant la Generalitat com l’Ajuntament, posaran més èmfasis a l’expropiació d’usdefruit, fruit de la modificació de Tribunal Constitucional, que ha aixecat la suspensió de la Llei 4/2016, que els permetrà iniciar aquest procés i augmentar el pressupost pels reallotjaments. Els costos d’aquestes expropiacions es finançaran conjuntament entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat.
• Aplicació a Barcelona del tanteig i retracte, amb cofinançament per part de les dues administracions.
• Sobre els convenis de cessió de pisos en mans del BBVA amb la Generalitat, dels 1.800 pactats, només se n’han cedit 1.100, i d’aquests, 110 a Barcelona. La Generalitat es compromet a accelerar l’entrega immediata.
• Sobre el conveni de cessió de pisos buits de l’Ajuntament amb La Sareb (200 pisos) i amb Caixabank (50 pisos) en 2 anys només se n’han cedit 151.

Tant la Generalitat com l’Ajuntament van deixar clar les dificultats i traves dels bancs a l’hora de complir aquests convenis. Nosaltres els exigim que augmentin la pressió per fer realitat aquestes cessions. Recordem les sancions marcades per la llei catalana pel Dret a l’habitatge per la tinença de pisos buits, i que facin denúncia pública d’aquesta actitud de les entitats bancàries.

Tots aquests plans i compromisos han estat verbals, però s’ha aixecat una acta on queda tot recollit. Des de la PAH estarem atentes i farem seguiment, per garantir que d’aquí a la fi d’any, s’hagi acabat la llarga llista d’espera de la Mesa d’emergència. De moment a principis de maig, tindrem una nova reunió per veure el que s’ha avançat.

No donarem cap pas enrere fins a garantir que totes les famílies vulnerables tinguin garantit l’accés a una llar digne i assequible. Seguirem posant damunt de la taula totes les mesures possibles perquè els pisos de la banca passin a incrementar el parc públic d’habitatge i no segueixin sent venuts a SOCIMIS i fons voltor, per inflar la bombolla del lloguer tractant el dret a l’habitatge com una mercaderia.