Arxiu mensual maig 2018

PerPAH_Bcn

La PAH de Barcelona exigeix als òrgans judicials que no ordenin cap més desnonament obert

Desnonaments amb data oberta, desnonaments inhumans

Des de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de Barcelona,  volem denunciar públicament una problemàtica que fa temps que  patim en molts desnonaments de persones en situació de vulnerabilitat: les ordres de desnonament amb data oberta. Aquesta  pràctica consisteix, tal i com el seu  nom indica, en emetre una ordre de llançament sense una data i  hora determinades, sinó que s’emplaça a dur-la a terme al llarg  d’una quinzena d’un mes concret. 

En primer lloc, hem detectat que aquesta decisió de l’òrgan judicial genera una gran dosi de patiment i angoixa en les persones que s’han vist forçades a arribar a aquesta situació per una manca absoluta de recursos i que no compten amb una alternativa habitacional digna. Aquestes famílies, que ja han hagut de passar per un calvari judicial, per una necessitat tan bàsica com és l’habitatge, viuen aquesta circumstància amb la incertesa de no saber  quan seran expulsades de la seva llar, tal com es demostra en l’estudi “Radiografies de la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut a Barcelona” patir una situació de pèrdua d’habitatge genera mala salut tant mental com física.

Es podria pensar que la decisió de l’òrgan judicial, respon a la voluntat d’evitar les accions de denúncia i suport de moviments socials com la PAH, que pretenen exposar la legislació injusta que patim a l’Estat espanyol en matèria d’habitatge, i concretament en l’àmbit de les hipoteques i els lloguers. Cal remarcar que les diferents reformes que s’han produït aquests últims any,s han tingut un caràcter regressiu i s’han dirigit en la línia d’assegurar els privilegis de les entitats financeres i els grans fons voltors.

En segon lloc, i des d’un punt de vista jurídic, les ordres de llançament amb data oberta són més que qüestionables. A la Llei d’Enjudiciament Civil (LEC) es fa esment clarament del següent: “en la resolución que se dicte teniendo por opuesto al demandado se fijará día y hora para que tenga lugar, en su caso, el lanzamiento” (art. 440.4), establint de forma inequívoca la necessitat de fixar dia i hora per al desnonament. Altres parts de la mateixa llei fan referència en tot moment a “la fecha fijada para el lanzamiento” (art. 703.4), fet que mostra la intenció del legislador de marcar una data i hora concreta per a l’actuació. 

Per altra banda, aquest tipus de pràctiques suposen una violació greu del dret de defensa i a la inviolabilitat de domicili, ambdós plenament reconeguts a la Constitució. En aquest sentit, ens trobem davant d’una situació paradoxal: el fet que es pugui realitzar una actuació judicial al domicili d’una persona sense que aquesta conegui quan es produirà.

Els organismes internacionals ja han denunciat en nombroses ocasions les importants mancances de les Administracions espanyoles, i de la seva legislació en aquest àmbit. …El Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals  de Nacions Unides (CDESC), va reclamar a l’Estat espanyol el passat mes de juny de 2017 (Comunicació núm. 5/2015) un augment de la protecció per a les afectades per procediments de desnonament, especialment en els casos de vulnerabilitat. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) s’ha pronunciat de la mateixa manera, i ha paralitzat cautelarment el desallotjament de famílies per l’absència d’una alternativa habitacional viable.

Per tot el que acabem d’exposar, des de la PAH BCN, volem denunciar un cop més la nefasta legislació en matèria d’habitatge que la ciutadania està obligada a suportar i que té en les ordres de llançament amb data oberta un dels màxims exponents de la seva crueltat. Exigim als òrgans judicials, que segueixen promovent aquesta pràctica, que respectin els drets bàsics de les afectades i que cessin amb la seva realització. Demanem al poder judicial un tracte més humà per a la població i que es basi en el compliment dels Drets Humans i no exclusivament en l’interès monetari d’unes poques.      

No podem permetre que, en una situació d’emergencia habitacional  crònica, les families més vulnerables continuïn patint la inacció  de les Administracions, tant catalanes com estatals, d’encarar de  manera valenta i estructural la garantia del dret a l’habitatge.

La Dilia, la Nadia i la Voski, tres exemples que serveixen per posar noms i cares a questa problemàtica, són victimes. Víctimes d’unes politiques d’habitatge que no funcionen i que des de la PAH hem posat solucions per revertir-les. Aturar els desnonaments oberts és una eina més. Exigim ser conseqüents a la vulneració de drets que comporta aquesta pràctica i que des dels òrgans judicials no s’apliqui.

Prou #DesnonamentsOberts!

PerPAH_Bcn

El resultat de la reunió d’avui amb la Comissió Permanent del Consorci d’Habitatge és nefast per a les famílies desnonades.

El pla de xoc proposat, per la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, per combatre i acabar amb la llista d’espera de la taula d’emergència, no s’ha començat a mobilitzar.

Aquest matí, ens hem reunit amb la Comissió Permanent del Consorci d’Habitatge, per donar continuïtat a la trobada que vam tenir el passat 10 d’abril. En aquesta primera reunió, aconseguida gràcies a l’acció, que vam realitzar el 4 d’abril en les oficines d’habitatge del carrer Bolívia 105, per denunciar i visibilitzar que la taula d’emergència no dóna resposta a les famílies que es troben en situació d’emergència habitacional, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, es van comprometre a portar endavant una sèrie de mesures per assegurar arribar a finals d’any amb la llista d’espera buida.

La reunió d’avui era per traslladar-nos que és el que han fet en aquests 50 dies i com evoluciona aquest pla de xoc. Lamentablement, l’única cosa que hem tret en clar és la falta de comunicació entre els dos organismes institucionals i que no han avançat gens en el seu compromís, tot i saber que lluny de reduir-se la llista d’espera, en una ciutat com Barcelona amb una mitjana de 50 desnonaments diaris, l’única cosa que fa és augmentar. Seguim havent de sentir parlar de xifres, quan nosaltres parlem de famílies.

Famílies que, després de passar prèviament per un desnonament i demostrat la seva situació de vulnerabilitat, han accedit a la taula d’emergència i se’ls ha promès un pis en el qual refer dignament les seves vides després d’un mal moment.

Famílies que, a causa de la falta d’un parc públic d’habitatge social adequat, es veuen sotmeses a unes llistes d’espera que poden arribar a aconseguir els 15 mesos.

Famílies que, durant aquest temps d’espera, es veuen sotmeses a un cicle de violència institucional que les empeny a patir un desnonament rere un altre, sense tenir en compte els greus efectes en la seva salut, física i mental. Una violència que, últimament es veu agreujada amb la cada vegada més habitual pràctica de fer llançaments de desnonaments en obert, o el que és el mateix, no saps ni el dia ni l’hora que poden venir a deixar-te al carrer. Una violència que posa el seu fermall d’or, quan aquestes famílies es veuen al carrer sense més alternativa que una nit de pensió i un guardamobles.

Famílies que no poden esperar més i a les quals no els valen les excuses polítiques.

Sabem que l’emergència va en augment, no necessitem que ens ho recordin. Ens sembla inversemblant que ens reconeguin, que BBVA no complirà el seu conveni de cessió de pisos a la Generalitat i no posin remei a aquesta desfaixada, al mateix temps que es permet que els bancs, en lloc de cedir els seus pisos buits, robats a les famílies a cop de desnonament, per cobrir l’emergència que ells van generar, ara es dediquin a vendre aquests habitatges a fons voltor, per seguir amb la seva especulació, inflar una nova bombolla i seguir deixant al carrer a milers de famílies, davant la mirada passiva de l’Administració que fa anys hauria d’estar usant les eines existents perquè això no passés.

Prou d’excuses!

Ens han emplaçat a una nova reunió el 29 de juny, de la qual no esperem gens. Ens volen fer creure que en aquests dies faran el que no han sabut fer fins ara?

Acudirem a aquesta reunió, així com seguirem denunciant la situació tantes vegades com sigui necessari i pressionant des del carrer, fins a garantir el dret a l’habitatge de tantes i tantes famílies vulnerables. La taula d’emergència és l’únic mecanisme per garantir-los aquest dret i no defallirem fins a aconseguir que funcioni amb una eficàcia a l’altura de les circumstàncies.

#MesaEmergencia

PerPAH_Bcn

Stop Desnonaments Juny 2018

Total Desnonamets: 27

Aturats: 9 Suspesos: 13 Pis adjudicat: 3 Executats:

Comptador Total 2018:  121

 

Desnonaments per hipoteca

Dimarts 12
Demandant: CATALUNYA BANC, S.A. – HIPOCAT 7.FTA   #AliciaSeQueda   SUSPES
Direcció:  C/ Jaume Pinent, 24-26, 2º4ª de Barcelona (08042 Roquetas)

Dijous 14
Demandant: CAIXABANK, S.A.  #KerlySeQueda  SUSPES
Direcció:  C/ Jaume Pinent, 24-26, 2º4ª de Barcelona (08042 Roquetas)

Dilluns 18
Demandant: BBVA   #TaniaSeQueda   SUSPES
Direcció:  C/ Jaume Pinent, 24-26, 2º4ª de Barcelona (08042 Roquetas)

 

Desnonaments per lloguer

Divendres 8
Demandant: METROS CUADRADOS, S.L.   #SoluciónParaDolores   DESCONVOCAT
Direcció: Alfonso el Magnánimo, 2, 4º1ª de Barcelona – (08019 Sant Marti)

Dilluns 11
Demandant: Inmb.  #SoluciónParaAmina   ATURAT en porta
Direcció: C/ Sant Crist, 61, entlº 1ª de Barcelona (08018)

Dimecres 13
Demandant: Inmb    #SoluciónParaSouhaila   ATURAT en porta
Direcció: C/ Subur, 13, entlº de l’Hospitalet de Ll. (08905 La Florida)

Dimarts 19
Demandant: Inmb    DESCONVOCADO
Direcció: C/ Mineria, 62 A, entlº 3ª de Barcelona (08038 Sants-Montjuic)

Demandant: Inmb    #SoluciónParaYves    ATURAT en porta
Direcció: C/ Manso, 46–48, 2º6ª de Barcelona (08015)

Demandante: Inmb    #SoluciónParaAbdelkader    ATURAT en porta
Dirección: C. de Sant Pere Mitjà, 1 de Barcelona 

Dimecres 20
Demandant: Inmb   #SoluciónParaMauricette   ATURAT en porta  
Direcció:  C/ Avila, 169, bajos 1ª de Barcelona (08018 Sant Martí)

Divendres 22
Demandant: GAZULLA SOLER MANUEL Y CIA, C.B.  #SoluciónParaCarlos   SUSPES
Direcció: C/ Renaixença, 71-73, 4º2ª de Barcelona (08041)

Demandant: Inmb    #SoluciónParaObinze    ATURAT en porta 
Direcció: Vía Julia, 39, 4º1ª de Barcelona (08042 Nou Barris)

Dilluns 25
Demandant: Inmb    #SoluciónParaSouhaila   PIS ADJUDICAT
Direcció: C/ Subur, 13, entlº de l’Hospitalet de Ll. (08905 La Florida)

Demandant: KEREN BUSINESS DEVELOPMENT, S.L.  #SoluciónParaNairobi  ATURAT en porta
Direcció: C/ Elkano, 5-7, 3º2ª de Barcelona (08004)

Demandant: Inmb. #SoluciónParaLuana  SUSPES
Direcció: C/ Foneria, 31, esc. B  4ºC de Barcelona (08038)

Dimarts 26
Demandant: AGENCIA DE L’HABITATGE DE CATALUNYA    #MariaJoseSeQueda   SUSPÉS
Direcció:  C/ Alaba, 69, 2º1ª de Barcelona (08005)

Divendres 29
Demandant: Inmb.    #SoluciónParaJoséAntonio  ATURAT en porta
Direcció:  C/ Carretes, 63, 3º1ª de Barcelona (08001 Raval)

 

Desnonaments per ocupació

Divendres 1
Demandant: NAPROD INVESTMENTS, S.L.   #MarthaSeQueda  SUSPÉS
Direcció: C/ Lleialtat, 2  1º2ª de Barcelona (08001)

Dilluns 4
Demandant:  INTACSA INTEGRAL DE ACTIVIDADES, S.L.   #SoluciónParaBlanca  SUSPÉS
Direcció: Xifré, 90, 2º1ª de Barcelona (08026)

Dijous 7
Demandant: Inmb.    #SoluciónPafraHameed    SUSPÉS
Direcció: Robador, 49, 4º2ª de Barcelona (08001 Raval)

Divendres 8
Demandant: BBVA   #KevinSeQueda     SUSPÉS
Direcció: Av. d’Europa, 197, bajos 2ª de l’Hospitalet de Ll.  (08907 Bellvitge)

Dimars 12
Demandant: BANCO DE SANTANDER, S.A.   #AngelesSeQueda    ATURAT en porta
Direcció: C/ La Fosca, 14, 4º3ª de Barcelona (08033 Nou Barris)

Dijous 14   SUSPÉS
Demandant: BBVA   
Direcció: C/ Teide, 62, 6º3ª de l’Hospitalet de Ll. (08905 La Florida)

Dimecres 27
Demandant: BANCO DE SABADELL, S.A.   #LauraSeQueda  SUSPÉS
Direcció:  C/ Pavia, 11 – 13, 2º2ª de Barcelona (08028)

 

DESNONAMENT OBERT SEGONA QUINZENA DE JUNY

Demandant: Inmb    SUSPES
Direcció: C/. Ferran, 39, entlº 2ª de Barcelona (08002 Gotic)

Demandant: ENTO, S.L.   #SoluciónParaVoski     
Direcció: Carrer d’Arnau  d’Oms, 27-29, 4º3ª de Barcelona (08016 Nou Barris)

Demandant:  FINCAS ARMENGOL, S.C.P.     
Direcció: C/ Roger, 31, bajos de Barcelona (Sants 08028)

¡Si se puede Stop desahucios! Junio, 2018
PerPAH_Bcn

El Grup Promotor de la moció #LloguerPúblicBcn fa públics els avenços del grup de treball amb els partits i el calendari per fer-la efectiva.

Aquest matí s’ha dut a terme la segona reunió per concretar l’activació de les mesures de la moció. La col·laboració i compromís dels grups polítics és fonamental per engegar les mesures i veure resultats.

La moció per a l’ampliació del parc públic d’habitatge té per objectiu activar el més aviat millor noves eines existents però desaprofitades per donar resposta a l’emergència habitacional que patim a Barcelona, a la manca d’habitatge de lloguer públic i als efectes de l’especulació i expulsió de veïnes que viu la ciutat.

Després de la seva aprovació al Ple del passat 23 de febrer, per la immensa majoria dels grups municipals (tots menys el PP) s’ha creat un grup de treball per endegar la implementació de les mesures incloses al text. El grup de treball reuneix tots els grups municipals de la ciutat, així com les entitats impulsores: la PAH de Barcelona (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca), l’Observatori DESC, la FAVB (Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona), l’ABTS (Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible) i el Sindicat de Llogaters.

El grup de treball, responsable d’assegurar l’execució de les 4 mesures aprovades, es va reunir per primera vegada el passat 11 de maig. La proposta per activar-les va ser ben rebuda pels grups municipals però davant la falta d’aportacions tècniques concretes, aquell mateix dia es va fixar una nova data pel dia 24 de maig.

L’objectiu avui era treballar les aportacions de tots els grups polítics i tancar la forma d’aplicar les mesures de la moció. De nou, el Grup Promotor ha fet aportacions importants elaborant una proposta molt avançada i tècnicament solvent d’execució i calendari d’ara fins a finals de l’any. Per a la materialització en polítiques concretes és fonamental comptar amb el compromís dels grups polítics municipals.

La nostra valoració d’aquesta trobada és positiva en relació als avenços a través del treball conjunt i constructiu amb els grups que hi han participat (el Govern, el GM CUP – Capgirem Barcelona i el regidor no adscrit de Demòcrates de Catalunya), els quals han mostrat la seva conformitat amb la proposta d’implementació que ha posat sobre la taula el grup promotor. Volem ressaltar la presència d’aquests tres grups com a exemple de compromís polític envers amb la ciutadania per explorar totes les vies possibles per incrementar el parc de l’habitatge públic i poder fer front a la situació d’emergència habitacional, estem segur que la resta de grups municipals que van aprovar la moció s’afegiran a la següent convocatòria dels grups de treball.

No obstant, hem de lamentar l’absència de la resta de grups (PDeCAT, PSC, ERC, C’s i PP), que sí que van assistir a la primera trobada i que ens ha sorprès, ja que tots els grups tenien la convocatòria i la documentació del grup promotor des de l’11 de maig i en canvi han confirmat la seva absència a menys de 24 hores de la reunió, motiu pel qual hem insistit fins el darrer moment en la conveniència de participar-hi. Els grups del PSC i ERC han mostrat voluntat de buscar noves dates tot i no assitir-hi avui. També volem manifestar la falta d’aportacions per parts dels grups municipals PDeCAT, ERC, PSC i PP que no han retornat cap documentació o valoració de les mesures. Els únics que ho han fet han estat el Govern, la CUP i C’s.

La nostra proposta d’implementació no ha modificat les mesures aprovades al Ple sinó que hem fet un pas més posant sobre la taula les eines sòlides i viables, així com un calendari realista però urgent per tal d’activar-les. És per això que mantenim el calendari previst perquè la ciutat i el dret a l’habitatge no poden esperar. Per coherència i respecte al greu problema amb l’habitatge que està patint la ciutat, al que es va votar al Ple, i a les entitats que impulsem la moció i no podem entrar en una dinàmica d’allargar eternament l’aplicació real de les mesures i de veure els resultats concrets. És per això que exigim la col·laboració i compromís de tots els grups municipals per assegurar que les mesures siguin implementades el més ràpid possible.

El proper pas que proposem al grup de treball és una reunió tècnica pel proper 30 de maig que s’ha acordat a la reunió d’avui on els tècnics municipals presentaran la informació necessària per concretar les mesures. Amb marge suficient per agendar-la i tenint en compte les absències d’avui, no assistir a dues trobades seguides necessàriament haurà d’ésser entès com un missatge d’obstaculització de l’activació de la moció. Estem obertes també a reunions bilaterals amb tots els grups per poder avançar conjuntament a fer efectiva la moció en el calendari establert, però no ens podem permetre endarrerir irresponsablement l’aplicació de les mesures aprovades i deixar escapar l’oportunitat d’augmentar el parc d’habitatge assequible a la ciutat.

El que ens estem jugant actualment a Barcelona és el dret a l’habitatge i a la ciutat de vàries generacions. És necessari estar a l’altura i apostar per un canvi de paradigma, posant la funció social de l’habitatge en primer pla i aconseguint la corresponsabilitat dels operadors privats, els públics i de tota i la ciutat.

Més de 5.000 habitatges aportats pels privats, serien ara de lloguer assequible si des del 2007 s’hagués aplicat la primera mesura de la moció, podríem actuar contra l’expulsió de veïnes pel turisme i la degradació dels edificis amb la segona i tercera mesura en marxa, i amb la quarta els edificis públics buits serien per habitatge assequible. Ara tenim l’oportunitat i la responsabilitat de fer-ho efectiu. Hem de poder garantir poder viure a la nostra ciutat i equiparar-nos a ciutats europees on el parc d’habitatge públic és del 20% o fins i tot més elevat.

Seguim, fins que la moció #LloguerPúblicBcn sigui una realitat!

PerPAH_Bcn

Avui Theo ha estat desnonat i deixat al carrer tot i tenir pis concedit d’emergència des de gener

La manca de parc públic i la ineficàcia de la taula d’emergència segueix deixant famílies al carrer sense alternativa habitacional

23 de maig de 2018
 
2.541 desnonaments executats a la ciutat de Barcelona el 2017, el 85% a causa del lloguer.
 
09:50 hora prevista per dur a terme el desnonament de Theo al barri del Poblenou. A aquesta hora, amb una taula d’emergència que donés solucions a les famílies vulnerables que no poden pagar el seu lloguer, Theo estaria en un pis social. La realitat és que, tot i tenir informes favorables des de gener de 2018, pis adjudicat i un informe del Síndic de Greuges on s’explicita que cal donar-li una solució habitacional, Theo ha estat desnonat sense alternativa habitacional.
 
Un cop més i avui més que mai, denunciem la ineficàcia de la taula d’emergència, gestionada per la Comissió Permanent del Consorci d’Habitatge, que està formada per la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona. La taula d’emergència es va crear per garantir el reallotjament a les famílies que es troben en situació d’emergència habitacional. Parlem de famílies que han accedit a la taula d’emergència, després de patir una ordre de desnonament, però que durant la seva espera, actualment estem parlant d’entre 9 i 11 mesos, són sotmeses a un cicle angoixant de desnonaments, o acabar al carrer sense alternatives, tot i tenir concedit un pis.
 
Aquest seria el cas de Theo, que per motius econòmics no va poder seguir fent front al pagament del lloguer i avui, mesos després d’haver aturat el seu primer desnonament i havent-li coincidit un pis de la taula, ha estat desnonat sense cap tipus de solució.
 
No podem permetre que ningú es quedi al carrer, per això hem ocupat l’oficina d’Habitatge del carrer Bolívia, 105, amb la intenció de no moure’ns fins a garantir que Theo tingui un sostre on dormir aquesta nit. La resposta de l’Administració, després d’hores d’espera i negociació, ha estat redirigir-li al CUES (Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona) on passarà la nit avui, sense cap solució temporal digna i sense saber on dormirà demà.
 
Des de la PAH de Barcelona, ja vam denunciar la manca d’operativitat de la taula d’emergència i la resposta de l’Administració davant un desnonament i la seva mediació.
Theo no està sol i seguirem lluitant fins a garantir el seu dret a l’habitatge i el de totes les famílies que es troben en la seva situació.
 
Perquè Sí que es pot! I ho estem demostrant
 
#SolucionParaTheo
PerPAH_Bcn

Aixequem l’acampada davant les oficines de la UCI

Una vegada més, hem demostrat que la pressió i la força col.lectiva funcionen en front a l’estafa bancària.
 

Aquest matí hem iniciat una acampada amb la intenció d’allargar-la tot el que fos necessari, per aconseguir que la UCI (Unión de Créditos Inmobiliarios), entitat financera del Banco Santander, cedís a les demandes de María, estafada per l’entitat l’any 2005, corrent el risc de perdre la seva llar per no poder fer front a la quota mensual de la seva hipoteca.

La María va comprar el seu pis per un valor de 215.000 euros amb una quota de 500 euros mensuals. Tretze anys després, explica que només ha pagat 7.000 euros del pis perquè tota la resta dels diners ha anat destinada a pagar interessos i clàusules “abusives”, i mentrestant el deute ha pujat fins a 380.000 euros, i ha assegurat que amb el seu sou no pot assumir la situació perquè la quota actualment és de 1.300 euros.

Estafada i enganyada, la María porta 18 mesos intentant negociar amb la UCI la eliminació del IRPH i una quita del deute que li permetés rebaixar-lo a una quota assumible i mantenir la seva vivenda. La UCI li està negant qualsevol sol.lució, perquè prefereix quedarse amb la vivenda per especular.

Avui, després de 6 hores d’acampada amb el suport de les PAHs més properes que han vingut a donar suport en forma de pressió al carrer, als mitjans, a les xarxes socials, difonent octavetes, i després de diverses negociacions, finalment hem retirat el campament després d’arrancar un compromís ferm per part de la UCI, que el proper dimarts cedirà a les seves demandes.

Dimarts al matí, tornarem amb tota l’artilleria carregada i disposades al que faci falta, depenent del que la María es trobi damunt de la taula

Les demandes de la María son de justícia i sentit comú. La PAH seguirem al seu costat fins que aconsegueixi la tranquil.litat que es mereix i pugui gaudir d’aquesta llar que tants sacrificis li ha costat aconseguir.

#AcamPAHdaUCI

Álbum de fotos en Flickr

#AcamPAHdaUCI

PerPAH_Bcn

Iniciem un acampat enfront de les oficines d’UCI en defensa de les famílies estafades

En els anys de la bombolla immobiliària, UCI (Unió de Crèdits Immobiliaris), financera del Banc Santander, era coneguda en aquests ambients com “La Unió de Crèdits Impossibles”, al·ludint al fet que quan un préstec, refinançament o reunificació de préstecs era inviable per a la majoria de les entitats, UCI aprovava l’operació.

Avui, 17 de febrer de 2018, PAH Barcelona iniciem una acampada enfront de les oficines d’UCI, de la Gran Via de les Corts Catalanes, 16-20, en suport i defensa de Maria, estafada per UCI en 2005 i baix risc que l’entitat es quedi amb casa seva, després d’anys de sacrificis per pagar-la i mantenir-la.

Maria, va comprar el seu habitatge en plena bombolla immobiliària i boom de l’estafa hipotecària. Una estafa que portem denunciant i visibilitzant des de 2009. Durant aquests anys de denúncia i desobediència pacífica, la PAH hem arrencat milers de solucions als bancs a pesar que al principi ens prenien per boges i afirmaven, que les coses eren així i que era impossible lluitar contra elles.

Maria va ser estafada en signar una hipoteca repleta de clàusules abusives, inclòs l’IRPH, un índex hipotecari venut sense transparència i manipulable pels bancs, que la Unió Europea va obligar a Espanya a suprimir-lo en 2011 però el Govern ha mantingut. Com a tantes altres persones, Maria va ser enganyada i mal informada sobre aquest índex, assegurant-li, que en contra del que podria passar amb l’Euríbor, la seva quota no augmentaria exageradament i que quan desaparegués l’IRPH se li substituiria per Euríbor. Alguna cosa que encara no ha passat i Maria ha viscut com la seva quota inicial de 500 € augmentava fins als 1300 €, una quota que malgrat tenir treball fix, no pot pagar.

Maria fa un any i mig que intentant negociar l’eliminació de l’IRPH i una quita que li permeti reduir la quota per poder-la pagar i seguir mantenint casa seva. Però UCI li està negant aquestes demandes, preferint arrabassar-li la seva llar per poder especular amb l’habitatge.

Des de la PAH fa anys que denunciem aquestes pràctiques mafioses i antisocials de la banca, pensades únicament per a benefici d’unes poques sense pensar en el benestar de les famílies. Unes pràctiques avalades per una llei hipotecària criminal que ja sumen fins a 8 sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea declarant-la il·legal per vulnerar els Drets Humans, al costat del Dictamen de les Nacions Unides que va establir un termini per aplicar mesures per resoldre la situació d’emergència habitacional que es viu a Espanya. Termini que va acabar el 5 de desembre de 2017 sense que el Govern del PP posés solucions preferint pagar una multa de milers d’euros amb diners públics.

També denunciem que el Banc Santander, va ser un dels beneficiaris pel rescat bancari de 2010. Uns diners públics rebuts sense cap tipus de contraprestació social, que els va servir per desfer-se del maó tòxic, perquè en lloc de servir per ampliar el parc públic d’habitatge seguís sent usat per a la seva especulació. No solament això sinó que gràcies a aquest rescat, anys després van poder permetre’s el luxe d’adquirir el Banc Popular per un euro, per posteriorment vendre la seva cartera immobiliària a un fons d’inversió yanki per 5.100 milions d’euros.

Per tot això, avui els tornem a desemmascarar usant el cas de Maria com a bandera de tota aquesta estafa hipotecària, duta a terme pel Banc Santander escudant-se en la seva financera immobiliària UCI.

Des de la PAH, sabedores que l’única lluita que es perd és la que s’abandona, avui iniciem una acampada enfront d’UCI que solament s’aixecarà amb una resposta positiva a Maria, en la qual acceptin les seves demandes i pugui seguir pagant el seu habitatge, frenant la intenció de l’entitat d’arrabassar-la-hi.

Fem una crida col·lectiva a totes les PAHs i moviments pel dret a l’habitatge a venir a recolzar a Maria, així com a portar els seus casos d’altres famílies estafades en fase de negociació enquistada amb UCI.

UCI estafa, enganya i tira a la gent de les seves cases i no ho tolerarem més, ni farem un pas enrere en la defensa de les famílies. Ja n’hi ha prou de tractar com a mercaderia un dret com l’habitatge!

#AcamPAHpadaUCI

PerPAH_Bcn

Primera reunió de treball del Grup Promotor amb els grups municipals per implementar la moció per ampliar el parc públic d’habitatge a Barcelona

Avui s’ha constituït el grup de treball per concretar de forma urgent l’activació de les mesures que inclou la moci aprovada al mes de febrer

El passat 13 de febrer la PAH de Barcelona (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca), l’Observatori DESC, la FAVB (Federació d’Associacions de veïns i veïnes de Barcelona), l’ABTS (Assemblea de barris per a un turisme sostenible) i el Sindicat de Llogaters, vam presentar púbicament una moció municipal per a l’ampliació del parc públic d’habitatge. Aquesta moció vol activar noves eines per a donar resposta a l’emergència habitacional que patim a Barcelona i que s’ha vist agreujada per la bombolla especulativa dels preus del lloguer que ha provocat un increment del preu mitjà del lloguer d’un 24% en els darrers tres anys, arribant fins al 66% en alguns barris. A això cal afegir els efectes de la compra d’edificis sencers per part de fons d’inversió, que provoquen desnonaments i expulsió de veïnes: dels 12.322 desnonaments que ha patit Barcelona en els darrers 3 anys, el 84% són de lloguer. La moció també busca revertir la tendència negativa històrica a casa nostra de no prioritzar l’habitatge protegit de lloguer: el poc habitatge protegit existent, l’hem perdut perquè era de compra i no de lloguer.

Aquesta situació, provocada per l’última reforma de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) i per una legislació i polítiques que faciliten l’especulació amb l’habitatge i mai ha promogut l’habitatge social, fa que Barcelona tingui grans dificultats en reallotjar a les persones desnonades o per facilitar l’accés assequible a l’habitatge a tota la població eb comptar, només, amb un parc públic de lloguer que ronda l’1%, molt lluny del 15% o 20% que acumulen altres ciutats europees, i que és l’objectiu al que cal tendir, per sentit comú i perquè la Llei del dret a l’habitatge catalana això ho marca.

La moció aprovada al Ple de l’Ajuntament de Barcelona el 23 de febrer de 2018 amb els vots a favor dels grups municipals de Barcelona en Comú, Grup Municipal Demòcrata, Ciutadans, Esquerra Republicana de Catalunya, Partit dels Socialistes de Catalunya, CUP Capgirem Barcelona, Regidor no adscrit  i amb els vots en contra del Partit Popular de Catalunya, inclou mesures clares, valentes i efectives per revertir aquesta situació. Les nostres demandes són perfectament viables, ja que es basen en esprémer les lleis vigents, com la Llei catalana del dret a l’habitatge i en replicar els models d’habitatge públic que ja estan funcionant en altres capitals europees, com París i altres grans ciutats com Nova York:

  • Destinar el 30% del sostre dels edificis de nova construcció i els sotmesos a rehabilitació integral a habitatges protegits de gestió pública i municipal.
  • Regulació de la implantació d’establiments d’allotjament turístic (així com d’albergs de joventut) i d’habitatges d’ús turístic (HUTs) i reserva de l’equivalent del 40% del seu sostre a habitatge públic en un altre edifici dins del mateix districte.
  • Declaració de certes zones de la ciutat com a Àrees de Conservació i Rehabilitació a partir d’un informe previ en l’àmbit de tot el municipi.
  • Conversió d’edificis de titularitat pública destinats a usos no residencials en edificis d’ús residencial
    Implementació d’un grup de treball específic que asseguri l’execució, revisió i fiscalització de totes aquestes iniciatives, i que el citat grup de treball estiguiintegrat per les entitats promotores de la moció i pels grups municipals.

Avui, divendres 11 de maig, s’ha constituït el grup de treball per concretar de forma urgent l’activació de les mesures que inclou la moció aprovada, on han assistit tots els grups municipals de la ciutat.

A la reunió hem presentat, als grups polítics municipals, una proposta tècnica efectiva i solvent per a activar ja les mesures de la moció. Per a fonamentar la nostra proposta hem fet diverses consultes a expertes en habitatge, arquitectura i urbanisme, per tant, tenim la seguretat que la proposta d’implementació és rigorosa, viable i molt ben fonamentada jurídicament.

A més el document que hem aportat és una passa més de la societat civil i dels moviments socials en la línia d’aportar solucions reals al problema de l’habitatge. Tant la moció com la proposta d’implementació contenen noves mesures no utilitzades de les lleis actuals o d’altres que s’han utilitzat de forma tímida i desfasada respecte les dinàmiques de mercantilització de l’habitatge que patim actualment.

La nostra proposta ha estat ben rebuda pels grups, tot i que no hi ha hagut moltes aportacions tècniques: per això hem emplaçat als grups a una segona i darrera reunió del grup de treball el proper 22 de maig, que ha de servir per tancar la forma d’aplicar les mesures de la moció.

De nou som en un moment clau i cal que tots els grups polítics representats al Ple, demostrin responsabilitat per acomplir el que van votar i va ser aprovat, doncs és el que necessita la ciutat. Ara cal que els grups municipals facin aportacions a la proposta que les entitats hem posat sobre la taula, les quals esperem rebre en els propers dies.

Des del Grup Promotor de la moció treballarem decididament perquè la moció aprovada al Ple acabi essent una realitat i que la població de Barcelona percebi els seus resultats reals: més habitatge de protecció oficial de lloguer i mesures decidides per protegir el dret a l’habitatge, contra la gentrificació i l’exclusió

#SenseExcuses volem #LloguerPúblicBcn 

PerPAH_Bcn

La llei del PDeCAT criminalitza famílies vulnerables que necessiten solucions

Ciutadans, PP, PSOE, PNB i PDeCAT creen un front comú per seguir vulnerant els Drets Humans de la ciutadania, cosa que són incapaços de fer quan es tracta de defensar-los.

Avui dimarts 24 d’abril el Congrés dels diputats protagonitza una retallada de drets fonamentals de les famílies més vulnerables, que s’han vist forçades a ocupar per necessitat. En relació amb la proposició de modificació de la Llei 1/2000, proposada pel PDeCAT, i que està prevista la seva aprovació al llarg del matí al Congrés, des de la PAH considerem:

1) Que aquesta modificació que té com a presumpte objectiu facilitar els desnonaments per ocupació, a velocitats de vertigen, no ofereix cap solució a les famílies que es veuen obligades a ocupar per no quedar-se al carrer. Aquest drama s’està donant a les nostres ciutats i barris davant la incapacitat de les famílies d’accedir a un habitatge. La compra no és una opció. El lloguer, amb un augment anual del 9% dels preus, tampoc és una alternativa. I el parc públic d’habitatge no supera ni un 2%. Aquestes dades mostren una realitat a la qual s’enfronten milers de famílies: o viure al carrer amb els seus fills, o ocupar per necessitat.

2) El problema són els desnonaments i la manca de polítiques públiques que garanteixin el dret a l’habitatge. El PDeCAT no ofereix cap solució, només encoratja la persecució i criminalització de les famílies. El major exemple és que aquesta modificació, eleva l’anècdota a categoria, ja que sent molt escasses les situacions descrites en el seu preàmbul, es dona a les mateixes un tractament propi de situacions multi-reiterades. Permetent, a més, la possibilitat d’entrada per part de la policia per a la identificació dels ocupants d’un habitatge: el que ens recorda a la puntada a la porta que va forçar la dimissió de l’exministre Corcuera, sent aquesta pràctica radicalment contrària a la inviolabilitat del domicili, recollida en la Constitució Espanyola com a dret fonamental. I que xoca directament amb el Pacte Internacional pels Drets Econòmics, Socials i Culturals que Espanya va subscriure el 1976. Pel que, des de la PAH, ja vam anunciar que acudirem al Comitè DESC de l’ONU per impedir la seva aplicació. I recordem que parlem del mateix comitè de l’ONU que recentment va sentenciar que els desnonaments sense alternativa habitacional suposen una violació directa dels Drets Humans.

3) La PAH, en canvi, sí que ofereix solucions a les famílies en emergència. Durant 9 anys, les famílies que s’han vist forçades a ocupar s’han trobat desateses pels ajuntaments i ignorades pels governs de tot color polític. En aquest context d’aïllament, han trobat refugi en els moviments socials d’habitatge. És cada vegada més corrent trobar-nos a la PAH a famílies que acudeixen, explicant que l’Administració pública els ha tancat les portes i fins i tot incitat a ocupar habitatges, quan les persones afectades el que busquen és regularitzar la seva situació. A la PAH, mitjançant accions de protesta, hem forçat als ajuntaments i governs autonòmics a concedir lloguers socials a les famílies en pisos públics. El que hem après tots aquests anys, és que, per aconseguir resposta per part de les institucions, hem de mobilitzar-nos als carrers.

4) L’autotutela de drets que realitzem ha demostrat, a més, que es pot donar ús als milions de pisos buits que acumula la banca. Mitjançant la nostra campanya Obra Social La PAH, hem recuperat habitatges buits d’entitats financeres rescatades amb diners públics. Reallotjant així a famílies vulnerables que aconseguien regularitzar la seva situació mitjançant lloguers socials. Amb aquesta campanya, hem aconseguit reallotjar més de 4.000 persones. Llars que queden protegits, des de la ciutadania i per a la ciutadania. Una xifra rècord en reallotjaments que demostra que és només qüestió de voluntat política trobar solucions.

Ens resulta alarmant que PP, PSOE, Ciutadans i PNB facin front comú amb el PDeCAT per perseguir policial i judicialment a famílies que necessiten solucions. Aquests partits, juguen a silenciar les víctimes d’un model d’habitatge que ha resultat fallit de totes totes, tractant d’ocultar que són responsables de l’emergència actual i la seva falta de valentia per solucionar la situació. Si aquests partits tinguessin alçada democràtica, anirien a exigir als bancs i als grans propietaris que cedeixin els seus habitatges buits i marquin lloguers assequibles. En comptes de complir el seu paper, demanen comptes a les famílies més vulnerables, incitant a una guerra entre pobres pels escassos recursos que es deriven a habitatge. Aquests partits, no tenen el valor necessari per a governar. Són els covards que exigeixen “desnonament” per a les vides que hi ha en joc, mentre no toquen ni un sol dels privilegis de la banca i els fons voltor. Són els partits que criminalitzen les llars.

En canvi, la PAH no només ha demostrat des de baix i sense recursos que és possible aconseguir solucions per a les famílies. Solucions que les rescatin del cicle d’ocupació i desnonament en el qual es veuen involuntàriament immerses. També hem presentat al Congrés una proposta de llei, anomenada la Llei Habitatge PAH, que en primer lloc regularia els preus del lloguer, permetent que moltes famílies poguessin accedir de manera regular a un habitatge pagant un preu assequible. I, en segon lloc, obligaria a bancs, fons voltor i grans propietaris d’habitatge a cedir els seus pisos buits a les administracions públiques, augmentant així els recursos necessaris per reallotjar les famílies més vulnerables que es troben sense ingressos. El debat democràtic d’aquesta llei tan necessària va ser vetat pel PP i Ciutadans. No obstant això, nosaltres no ens rendirem. Forçarem amb un recurs al fet que la Llei Habitatge PAH torni a ser considerada pel Congrés per al seu debat democràtic. Perquè nosaltres som les famílies que protegeixen les llars.

Existeixen solucions per salvar les famílies que PDeCAT pretén perseguir, criminalitzar i empresonar. Existeixen solucions per fer valer la democràcia i els drets humans. Existeixen solucions perquè les famílies no es vegin obligades a ocupar per necessitat. Existeixen solucions perquè els nostres llars estiguin protegits. Aquestes solucions, les tenen les famílies organitzades a la PAH. Les vam aconseguir cada dia als carrers i estan recollides en la Llei Habitatge PAH. I lluitarem per fer-les realitat.

Sí Es pot!
#HogaresCriminalizados

PerPAH_Bcn

Agbar porta a judici l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE)

La companyia denuncia tres activistes per una acció del passat mes de febrer, intentant frenar així la lluita pel dret als subministraments bàsics

 

Barcelona, 7 de maig de 2018

Des de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) hem treballat des que vam néixer per aturar els talls de subministrament a Catalunya i hem confrontat les grans multinacionals d’aigua, llum i gas per exigir la protecció de drets tan essencials com l’accés a l’aigua i l’energia. Hem aconseguit conjuntament amb la PAH i l’Observatori DESC, així com amb el suport de moltes altres entitats i col·lectius, impulsar una llei que ha aturat més de 40.000 talls de subministrament a Catalunya i hem situat les empreses subministradores al centre del problema, assenyalant aquestes companyies, amb beneficis multimilionaris, com a responsables d’una xacra que afecta  més del 10% de la població a Catalunya.

A dia d’avui, Aigües de Barcelona (Grup Agbar-Suez) ha decidit portar a judici tres companyes de l’APE per una acció de denúncia que va tenir lloc a les seves oficines comercials de Barcelona el passat 27 de febrer. Amb aquesta acció, Agbar demostra anar en contra dels qui defensen els drets de la ciutadania i tria la via de la repressió contra la societat civil organitzada.

La companyia persegueix l’APE per la via judicial per una acció que s’emmarcava dins la campanya de condonacions de deute a famílies en situació de vulnerabilitat. Aquesta va iniciar-se el juliol de 2017 i reclamava bàsicament la condonació total dels deutes de factures impagades d’aigua contrets en situacions de vulnerabilitat i als que de cap manera les famílies podien fer front. En alguns casos es tractava de quantitats que superaven els 1.000€ i Aigües de Barcelona, enlloc de respondre a la sol·licitud de condonació de deute presentada per les persones afectades, es dedicava a fer-los recordatoris periòdics sobre els seus impagaments. Aquest fet va portar l’APE a dur a terme una acció pública de denúncia per buscar una solució a l’angoixa que estava generant l’acumulació d’aquests deutes a les famílies. Aquell dia, les representants de la companyia, entre elles la seva Directora de Clients Núria Latorre, ens van assegurar que les demandes de l’APE eren impossibles de complir.

Deu dies més tard, algunes de les afectades que sol·licitaven la condonació, així com milers de famílies de Barcelona i altres municipis de l’entorn, rebien a casa una carta d’Aigües de Barcelona que els confirmava la condonació de la major part del seu deute. En aquest sentit, ens consten deutes de més de 1.000€ que es van arribar a reduir a 98€.

Des de l’APE tenim molt clar que no es tracta d’una casualitat i que l’acció del 27 de febrer va provocar la condonació d’aquests deutes, fet que reflecteix que les nostres demandes no només eren legítimes sinó que eren possibles i que era només manca de voluntat de l’empresa per buscar una veritable solució per a les famílies. L’APE ha demostrat un cop més la importància de l’organització ciutadana i la conquesta de drets fonamentals a través d’accions de denúncia i desobediència pacífica. Com a resposta, malgrat haver acceptat part de les nostres demandes, Agbar ha triat la via de la repressió judicial i el càstig per difondre la por entre les activistes i les afectades que no poden pagar els serveis més bàsics.

L’actitud criminalitzadora de la companyia enfront l’APE es demostra en què no només es persona com a acusació particular sinó que encara que en la primera interlocutòria del Jutjat només s’incloïa una persona denunciada, Agbar ha presentat un recurs per demanar encausar a dues activistes més, entre elles la portaveu del moviment Maria Campuzano, buscant un major impacte sobre el col·lectiu i volent demostrar la seva posició dominant. És indignant veure com Agbar, que té l’incomprensible privilegi de gestionar l’aigua a una ciutat com Barcelona, ha gastat en els darrers mesos milions d’euros en una campanya publicitària de rentat d’imatge i en processos judicials per intentar frenar a la societat civil que s’organitza per defensar els seus drets.

Des de l’APE volem fer públic que la deriva repressiva d’Agbar no farà canviar la nostra manera de lluitar en favor dels drets de la ciutadania i les famílies en situació de vulnerabilitat per tal de garantir l’accés als subministraments bàsics. Per això, des d’avui i fins el dia del judici, previst pel dia 16 de maig, iniciem una campanya de difusió pública del cas perquè tothom tingui clar en què consisteix realment la “gestió responsable” d’Aigües de Barcelona. Diverses entitats i col·lectius, amb les quals l’APE porta col·laborant des dels seus inicis, comparteixen la indignació per l’actitud bel·ligerant de la companyia enfront la defensa dels drets fonamentals signant aquest comunicat i donant suport a la campanya que avui s’engega.

La defensa dels drets fonamentals i el dret de la ciutadania a lluitar pel que considera, no només just, sinó d’una necessitat imperant, no pot estar mai a mercè del que convingui a les grans empreses per a seguir ampliant el seu lucre. El dret als subministraments bàsics no es negocia, ni la nostra tasca s’atura, davant la criminalització de la protesta. No tenim por de l’estratègia repressiva d’Agbar i els drets de totes no es porten a judici. Seguirem lluitant al costat de la resta d’entitats i col·lectius que ens acompanyen, com sempre hem fet, per acabar amb els abusos de les grans companyies subministradores i per assolir un país SENSE SET, FRED, NI FOSCOR!

#EncausadesPerAgbar

Suports:

Assemblea Nacional Catalana
Associació Benestar i Desenvolupament – ABD
Bombers indignats
Catalunya Sense TCIs
CIEMEN
Coordinadora d’Aturats/es de Catalunya
Ecologistes en Acció
Ecoserveis
Energia Gara Nafarroa
Enginyeria sense Fronteres – ESF
Entrepobles
Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona – FAVB
Front Civic
Institut de Drets Humans de Catalunya – IDHC
Iridia
Metromuster
Observatori de Drets Econòmics Socials i Culturals – ODESC
Observatori del Deute en la Globalització – ODG
Plataforma de Afectados Por La Hipoteca
Plataforma d’Afectats per la Hipoteca Barcelona
Plataforma Aigua és vida
‏Plataforma por un Nuevo Modelo Energético
Red agua publica
Sindicat de Llogaters
Stop Mare Mortum
Tanquem els CIES
UGT-Bombers
Xarxa per la sobirania energètica – Xse

Apoyos Internacionales
European Water Movement
Fuel Poverty Action – Regne Unit
Global Justice Now – Regne Unit
mke Meyer, Frankfurt am Main – Alemanya
Romania Without Them Association – Rumania
Transnational Institute – Bèlgica
Switched On London- Regne Unit
Platform – Regne Unit
Movimiento Afectadas por las Represas – MAB