Arxiu mensual maig 2018

PerPAH_Bcn

Aixequem l’acampada davant les oficines de la UCI

Una vegada més, hem demostrat que la pressió i la força col.lectiva funcionen en front a l’estafa bancària.
 

Aquest matí hem iniciat una acampada amb la intenció d’allargar-la tot el que fos necessari, per aconseguir que la UCI (Unión de Créditos Inmobiliarios), entitat financera del Banco Santander, cedís a les demandes de María, estafada per l’entitat l’any 2005, corrent el risc de perdre la seva llar per no poder fer front a la quota mensual de la seva hipoteca.

La María va comprar el seu pis per un valor de 215.000 euros amb una quota de 500 euros mensuals. Tretze anys després, explica que només ha pagat 7.000 euros del pis perquè tota la resta dels diners ha anat destinada a pagar interessos i clàusules “abusives”, i mentrestant el deute ha pujat fins a 380.000 euros, i ha assegurat que amb el seu sou no pot assumir la situació perquè la quota actualment és de 1.300 euros.

Estafada i enganyada, la María porta 18 mesos intentant negociar amb la UCI la eliminació del IRPH i una quita del deute que li permetés rebaixar-lo a una quota assumible i mantenir la seva vivenda. La UCI li està negant qualsevol sol.lució, perquè prefereix quedarse amb la vivenda per especular.

Avui, després de 6 hores d’acampada amb el suport de les PAHs més properes que han vingut a donar suport en forma de pressió al carrer, als mitjans, a les xarxes socials, difonent octavetes, i després de diverses negociacions, finalment hem retirat el campament després d’arrancar un compromís ferm per part de la UCI, que el proper dimarts cedirà a les seves demandes.

Dimarts al matí, tornarem amb tota l’artilleria carregada i disposades al que faci falta, depenent del que la María es trobi damunt de la taula

Les demandes de la María son de justícia i sentit comú. La PAH seguirem al seu costat fins que aconsegueixi la tranquil.litat que es mereix i pugui gaudir d’aquesta llar que tants sacrificis li ha costat aconseguir.

#AcamPAHdaUCI

Álbum de fotos en Flickr

#AcamPAHdaUCI

PerPAH_Bcn

Iniciem un acampat enfront de les oficines d’UCI en defensa de les famílies estafades

En els anys de la bombolla immobiliària, UCI (Unió de Crèdits Immobiliaris), financera del Banc Santander, era coneguda en aquests ambients com “La Unió de Crèdits Impossibles”, al·ludint al fet que quan un préstec, refinançament o reunificació de préstecs era inviable per a la majoria de les entitats, UCI aprovava l’operació.

Avui, 17 de febrer de 2018, PAH Barcelona iniciem una acampada enfront de les oficines d’UCI, de la Gran Via de les Corts Catalanes, 16-20, en suport i defensa de Maria, estafada per UCI en 2005 i baix risc que l’entitat es quedi amb casa seva, després d’anys de sacrificis per pagar-la i mantenir-la.

Maria, va comprar el seu habitatge en plena bombolla immobiliària i boom de l’estafa hipotecària. Una estafa que portem denunciant i visibilitzant des de 2009. Durant aquests anys de denúncia i desobediència pacífica, la PAH hem arrencat milers de solucions als bancs a pesar que al principi ens prenien per boges i afirmaven, que les coses eren així i que era impossible lluitar contra elles.

Maria va ser estafada en signar una hipoteca repleta de clàusules abusives, inclòs l’IRPH, un índex hipotecari venut sense transparència i manipulable pels bancs, que la Unió Europea va obligar a Espanya a suprimir-lo en 2011 però el Govern ha mantingut. Com a tantes altres persones, Maria va ser enganyada i mal informada sobre aquest índex, assegurant-li, que en contra del que podria passar amb l’Euríbor, la seva quota no augmentaria exageradament i que quan desaparegués l’IRPH se li substituiria per Euríbor. Alguna cosa que encara no ha passat i Maria ha viscut com la seva quota inicial de 500 € augmentava fins als 1300 €, una quota que malgrat tenir treball fix, no pot pagar.

Maria fa un any i mig que intentant negociar l’eliminació de l’IRPH i una quita que li permeti reduir la quota per poder-la pagar i seguir mantenint casa seva. Però UCI li està negant aquestes demandes, preferint arrabassar-li la seva llar per poder especular amb l’habitatge.

Des de la PAH fa anys que denunciem aquestes pràctiques mafioses i antisocials de la banca, pensades únicament per a benefici d’unes poques sense pensar en el benestar de les famílies. Unes pràctiques avalades per una llei hipotecària criminal que ja sumen fins a 8 sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea declarant-la il·legal per vulnerar els Drets Humans, al costat del Dictamen de les Nacions Unides que va establir un termini per aplicar mesures per resoldre la situació d’emergència habitacional que es viu a Espanya. Termini que va acabar el 5 de desembre de 2017 sense que el Govern del PP posés solucions preferint pagar una multa de milers d’euros amb diners públics.

També denunciem que el Banc Santander, va ser un dels beneficiaris pel rescat bancari de 2010. Uns diners públics rebuts sense cap tipus de contraprestació social, que els va servir per desfer-se del maó tòxic, perquè en lloc de servir per ampliar el parc públic d’habitatge seguís sent usat per a la seva especulació. No solament això sinó que gràcies a aquest rescat, anys després van poder permetre’s el luxe d’adquirir el Banc Popular per un euro, per posteriorment vendre la seva cartera immobiliària a un fons d’inversió yanki per 5.100 milions d’euros.

Per tot això, avui els tornem a desemmascarar usant el cas de Maria com a bandera de tota aquesta estafa hipotecària, duta a terme pel Banc Santander escudant-se en la seva financera immobiliària UCI.

Des de la PAH, sabedores que l’única lluita que es perd és la que s’abandona, avui iniciem una acampada enfront d’UCI que solament s’aixecarà amb una resposta positiva a Maria, en la qual acceptin les seves demandes i pugui seguir pagant el seu habitatge, frenant la intenció de l’entitat d’arrabassar-la-hi.

Fem una crida col·lectiva a totes les PAHs i moviments pel dret a l’habitatge a venir a recolzar a Maria, així com a portar els seus casos d’altres famílies estafades en fase de negociació enquistada amb UCI.

UCI estafa, enganya i tira a la gent de les seves cases i no ho tolerarem més, ni farem un pas enrere en la defensa de les famílies. Ja n’hi ha prou de tractar com a mercaderia un dret com l’habitatge!

#AcamPAHpadaUCI

PerPAH_Bcn

Primera reunió de treball del Grup Promotor amb els grups municipals per implementar la moció per ampliar el parc públic d’habitatge a Barcelona

Avui s’ha constituït el grup de treball per concretar de forma urgent l’activació de les mesures que inclou la moci aprovada al mes de febrer

El passat 13 de febrer la PAH de Barcelona (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca), l’Observatori DESC, la FAVB (Federació d’Associacions de veïns i veïnes de Barcelona), l’ABTS (Assemblea de barris per a un turisme sostenible) i el Sindicat de Llogaters, vam presentar púbicament una moció municipal per a l’ampliació del parc públic d’habitatge. Aquesta moció vol activar noves eines per a donar resposta a l’emergència habitacional que patim a Barcelona i que s’ha vist agreujada per la bombolla especulativa dels preus del lloguer que ha provocat un increment del preu mitjà del lloguer d’un 24% en els darrers tres anys, arribant fins al 66% en alguns barris. A això cal afegir els efectes de la compra d’edificis sencers per part de fons d’inversió, que provoquen desnonaments i expulsió de veïnes: dels 12.322 desnonaments que ha patit Barcelona en els darrers 3 anys, el 84% són de lloguer. La moció també busca revertir la tendència negativa històrica a casa nostra de no prioritzar l’habitatge protegit de lloguer: el poc habitatge protegit existent, l’hem perdut perquè era de compra i no de lloguer.

Aquesta situació, provocada per l’última reforma de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) i per una legislació i polítiques que faciliten l’especulació amb l’habitatge i mai ha promogut l’habitatge social, fa que Barcelona tingui grans dificultats en reallotjar a les persones desnonades o per facilitar l’accés assequible a l’habitatge a tota la població eb comptar, només, amb un parc públic de lloguer que ronda l’1%, molt lluny del 15% o 20% que acumulen altres ciutats europees, i que és l’objectiu al que cal tendir, per sentit comú i perquè la Llei del dret a l’habitatge catalana això ho marca.

La moció aprovada al Ple de l’Ajuntament de Barcelona el 23 de febrer de 2018 amb els vots a favor dels grups municipals de Barcelona en Comú, Grup Municipal Demòcrata, Ciutadans, Esquerra Republicana de Catalunya, Partit dels Socialistes de Catalunya, CUP Capgirem Barcelona, Regidor no adscrit  i amb els vots en contra del Partit Popular de Catalunya, inclou mesures clares, valentes i efectives per revertir aquesta situació. Les nostres demandes són perfectament viables, ja que es basen en esprémer les lleis vigents, com la Llei catalana del dret a l’habitatge i en replicar els models d’habitatge públic que ja estan funcionant en altres capitals europees, com París i altres grans ciutats com Nova York:

  • Destinar el 30% del sostre dels edificis de nova construcció i els sotmesos a rehabilitació integral a habitatges protegits de gestió pública i municipal.
  • Regulació de la implantació d’establiments d’allotjament turístic (així com d’albergs de joventut) i d’habitatges d’ús turístic (HUTs) i reserva de l’equivalent del 40% del seu sostre a habitatge públic en un altre edifici dins del mateix districte.
  • Declaració de certes zones de la ciutat com a Àrees de Conservació i Rehabilitació a partir d’un informe previ en l’àmbit de tot el municipi.
  • Conversió d’edificis de titularitat pública destinats a usos no residencials en edificis d’ús residencial
    Implementació d’un grup de treball específic que asseguri l’execució, revisió i fiscalització de totes aquestes iniciatives, i que el citat grup de treball estiguiintegrat per les entitats promotores de la moció i pels grups municipals.

Avui, divendres 11 de maig, s’ha constituït el grup de treball per concretar de forma urgent l’activació de les mesures que inclou la moció aprovada, on han assistit tots els grups municipals de la ciutat.

A la reunió hem presentat, als grups polítics municipals, una proposta tècnica efectiva i solvent per a activar ja les mesures de la moció. Per a fonamentar la nostra proposta hem fet diverses consultes a expertes en habitatge, arquitectura i urbanisme, per tant, tenim la seguretat que la proposta d’implementació és rigorosa, viable i molt ben fonamentada jurídicament.

A més el document que hem aportat és una passa més de la societat civil i dels moviments socials en la línia d’aportar solucions reals al problema de l’habitatge. Tant la moció com la proposta d’implementació contenen noves mesures no utilitzades de les lleis actuals o d’altres que s’han utilitzat de forma tímida i desfasada respecte les dinàmiques de mercantilització de l’habitatge que patim actualment.

La nostra proposta ha estat ben rebuda pels grups, tot i que no hi ha hagut moltes aportacions tècniques: per això hem emplaçat als grups a una segona i darrera reunió del grup de treball el proper 22 de maig, que ha de servir per tancar la forma d’aplicar les mesures de la moció.

De nou som en un moment clau i cal que tots els grups polítics representats al Ple, demostrin responsabilitat per acomplir el que van votar i va ser aprovat, doncs és el que necessita la ciutat. Ara cal que els grups municipals facin aportacions a la proposta que les entitats hem posat sobre la taula, les quals esperem rebre en els propers dies.

Des del Grup Promotor de la moció treballarem decididament perquè la moció aprovada al Ple acabi essent una realitat i que la població de Barcelona percebi els seus resultats reals: més habitatge de protecció oficial de lloguer i mesures decidides per protegir el dret a l’habitatge, contra la gentrificació i l’exclusió

#SenseExcuses volem #LloguerPúblicBcn 

PerPAH_Bcn

La llei del PDeCAT criminalitza famílies vulnerables que necessiten solucions

Ciutadans, PP, PSOE, PNB i PDeCAT creen un front comú per seguir vulnerant els Drets Humans de la ciutadania, cosa que són incapaços de fer quan es tracta de defensar-los.

Avui dimarts 24 d’abril el Congrés dels diputats protagonitza una retallada de drets fonamentals de les famílies més vulnerables, que s’han vist forçades a ocupar per necessitat. En relació amb la proposició de modificació de la Llei 1/2000, proposada pel PDeCAT, i que està prevista la seva aprovació al llarg del matí al Congrés, des de la PAH considerem:

1) Que aquesta modificació que té com a presumpte objectiu facilitar els desnonaments per ocupació, a velocitats de vertigen, no ofereix cap solució a les famílies que es veuen obligades a ocupar per no quedar-se al carrer. Aquest drama s’està donant a les nostres ciutats i barris davant la incapacitat de les famílies d’accedir a un habitatge. La compra no és una opció. El lloguer, amb un augment anual del 9% dels preus, tampoc és una alternativa. I el parc públic d’habitatge no supera ni un 2%. Aquestes dades mostren una realitat a la qual s’enfronten milers de famílies: o viure al carrer amb els seus fills, o ocupar per necessitat.

2) El problema són els desnonaments i la manca de polítiques públiques que garanteixin el dret a l’habitatge. El PDeCAT no ofereix cap solució, només encoratja la persecució i criminalització de les famílies. El major exemple és que aquesta modificació, eleva l’anècdota a categoria, ja que sent molt escasses les situacions descrites en el seu preàmbul, es dona a les mateixes un tractament propi de situacions multi-reiterades. Permetent, a més, la possibilitat d’entrada per part de la policia per a la identificació dels ocupants d’un habitatge: el que ens recorda a la puntada a la porta que va forçar la dimissió de l’exministre Corcuera, sent aquesta pràctica radicalment contrària a la inviolabilitat del domicili, recollida en la Constitució Espanyola com a dret fonamental. I que xoca directament amb el Pacte Internacional pels Drets Econòmics, Socials i Culturals que Espanya va subscriure el 1976. Pel que, des de la PAH, ja vam anunciar que acudirem al Comitè DESC de l’ONU per impedir la seva aplicació. I recordem que parlem del mateix comitè de l’ONU que recentment va sentenciar que els desnonaments sense alternativa habitacional suposen una violació directa dels Drets Humans.

3) La PAH, en canvi, sí que ofereix solucions a les famílies en emergència. Durant 9 anys, les famílies que s’han vist forçades a ocupar s’han trobat desateses pels ajuntaments i ignorades pels governs de tot color polític. En aquest context d’aïllament, han trobat refugi en els moviments socials d’habitatge. És cada vegada més corrent trobar-nos a la PAH a famílies que acudeixen, explicant que l’Administració pública els ha tancat les portes i fins i tot incitat a ocupar habitatges, quan les persones afectades el que busquen és regularitzar la seva situació. A la PAH, mitjançant accions de protesta, hem forçat als ajuntaments i governs autonòmics a concedir lloguers socials a les famílies en pisos públics. El que hem après tots aquests anys, és que, per aconseguir resposta per part de les institucions, hem de mobilitzar-nos als carrers.

4) L’autotutela de drets que realitzem ha demostrat, a més, que es pot donar ús als milions de pisos buits que acumula la banca. Mitjançant la nostra campanya Obra Social La PAH, hem recuperat habitatges buits d’entitats financeres rescatades amb diners públics. Reallotjant així a famílies vulnerables que aconseguien regularitzar la seva situació mitjançant lloguers socials. Amb aquesta campanya, hem aconseguit reallotjar més de 4.000 persones. Llars que queden protegits, des de la ciutadania i per a la ciutadania. Una xifra rècord en reallotjaments que demostra que és només qüestió de voluntat política trobar solucions.

Ens resulta alarmant que PP, PSOE, Ciutadans i PNB facin front comú amb el PDeCAT per perseguir policial i judicialment a famílies que necessiten solucions. Aquests partits, juguen a silenciar les víctimes d’un model d’habitatge que ha resultat fallit de totes totes, tractant d’ocultar que són responsables de l’emergència actual i la seva falta de valentia per solucionar la situació. Si aquests partits tinguessin alçada democràtica, anirien a exigir als bancs i als grans propietaris que cedeixin els seus habitatges buits i marquin lloguers assequibles. En comptes de complir el seu paper, demanen comptes a les famílies més vulnerables, incitant a una guerra entre pobres pels escassos recursos que es deriven a habitatge. Aquests partits, no tenen el valor necessari per a governar. Són els covards que exigeixen “desnonament” per a les vides que hi ha en joc, mentre no toquen ni un sol dels privilegis de la banca i els fons voltor. Són els partits que criminalitzen les llars.

En canvi, la PAH no només ha demostrat des de baix i sense recursos que és possible aconseguir solucions per a les famílies. Solucions que les rescatin del cicle d’ocupació i desnonament en el qual es veuen involuntàriament immerses. També hem presentat al Congrés una proposta de llei, anomenada la Llei Habitatge PAH, que en primer lloc regularia els preus del lloguer, permetent que moltes famílies poguessin accedir de manera regular a un habitatge pagant un preu assequible. I, en segon lloc, obligaria a bancs, fons voltor i grans propietaris d’habitatge a cedir els seus pisos buits a les administracions públiques, augmentant així els recursos necessaris per reallotjar les famílies més vulnerables que es troben sense ingressos. El debat democràtic d’aquesta llei tan necessària va ser vetat pel PP i Ciutadans. No obstant això, nosaltres no ens rendirem. Forçarem amb un recurs al fet que la Llei Habitatge PAH torni a ser considerada pel Congrés per al seu debat democràtic. Perquè nosaltres som les famílies que protegeixen les llars.

Existeixen solucions per salvar les famílies que PDeCAT pretén perseguir, criminalitzar i empresonar. Existeixen solucions per fer valer la democràcia i els drets humans. Existeixen solucions perquè les famílies no es vegin obligades a ocupar per necessitat. Existeixen solucions perquè els nostres llars estiguin protegits. Aquestes solucions, les tenen les famílies organitzades a la PAH. Les vam aconseguir cada dia als carrers i estan recollides en la Llei Habitatge PAH. I lluitarem per fer-les realitat.

Sí Es pot!
#HogaresCriminalizados

PerPAH_Bcn

Agbar porta a judici l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE)

La companyia denuncia tres activistes per una acció del passat mes de febrer, intentant frenar així la lluita pel dret als subministraments bàsics

 

Barcelona, 7 de maig de 2018

Des de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) hem treballat des que vam néixer per aturar els talls de subministrament a Catalunya i hem confrontat les grans multinacionals d’aigua, llum i gas per exigir la protecció de drets tan essencials com l’accés a l’aigua i l’energia. Hem aconseguit conjuntament amb la PAH i l’Observatori DESC, així com amb el suport de moltes altres entitats i col·lectius, impulsar una llei que ha aturat més de 40.000 talls de subministrament a Catalunya i hem situat les empreses subministradores al centre del problema, assenyalant aquestes companyies, amb beneficis multimilionaris, com a responsables d’una xacra que afecta  més del 10% de la població a Catalunya.

A dia d’avui, Aigües de Barcelona (Grup Agbar-Suez) ha decidit portar a judici tres companyes de l’APE per una acció de denúncia que va tenir lloc a les seves oficines comercials de Barcelona el passat 27 de febrer. Amb aquesta acció, Agbar demostra anar en contra dels qui defensen els drets de la ciutadania i tria la via de la repressió contra la societat civil organitzada.

La companyia persegueix l’APE per la via judicial per una acció que s’emmarcava dins la campanya de condonacions de deute a famílies en situació de vulnerabilitat. Aquesta va iniciar-se el juliol de 2017 i reclamava bàsicament la condonació total dels deutes de factures impagades d’aigua contrets en situacions de vulnerabilitat i als que de cap manera les famílies podien fer front. En alguns casos es tractava de quantitats que superaven els 1.000€ i Aigües de Barcelona, enlloc de respondre a la sol·licitud de condonació de deute presentada per les persones afectades, es dedicava a fer-los recordatoris periòdics sobre els seus impagaments. Aquest fet va portar l’APE a dur a terme una acció pública de denúncia per buscar una solució a l’angoixa que estava generant l’acumulació d’aquests deutes a les famílies. Aquell dia, les representants de la companyia, entre elles la seva Directora de Clients Núria Latorre, ens van assegurar que les demandes de l’APE eren impossibles de complir.

Deu dies més tard, algunes de les afectades que sol·licitaven la condonació, així com milers de famílies de Barcelona i altres municipis de l’entorn, rebien a casa una carta d’Aigües de Barcelona que els confirmava la condonació de la major part del seu deute. En aquest sentit, ens consten deutes de més de 1.000€ que es van arribar a reduir a 98€.

Des de l’APE tenim molt clar que no es tracta d’una casualitat i que l’acció del 27 de febrer va provocar la condonació d’aquests deutes, fet que reflecteix que les nostres demandes no només eren legítimes sinó que eren possibles i que era només manca de voluntat de l’empresa per buscar una veritable solució per a les famílies. L’APE ha demostrat un cop més la importància de l’organització ciutadana i la conquesta de drets fonamentals a través d’accions de denúncia i desobediència pacífica. Com a resposta, malgrat haver acceptat part de les nostres demandes, Agbar ha triat la via de la repressió judicial i el càstig per difondre la por entre les activistes i les afectades que no poden pagar els serveis més bàsics.

L’actitud criminalitzadora de la companyia enfront l’APE es demostra en què no només es persona com a acusació particular sinó que encara que en la primera interlocutòria del Jutjat només s’incloïa una persona denunciada, Agbar ha presentat un recurs per demanar encausar a dues activistes més, entre elles la portaveu del moviment Maria Campuzano, buscant un major impacte sobre el col·lectiu i volent demostrar la seva posició dominant. És indignant veure com Agbar, que té l’incomprensible privilegi de gestionar l’aigua a una ciutat com Barcelona, ha gastat en els darrers mesos milions d’euros en una campanya publicitària de rentat d’imatge i en processos judicials per intentar frenar a la societat civil que s’organitza per defensar els seus drets.

Des de l’APE volem fer públic que la deriva repressiva d’Agbar no farà canviar la nostra manera de lluitar en favor dels drets de la ciutadania i les famílies en situació de vulnerabilitat per tal de garantir l’accés als subministraments bàsics. Per això, des d’avui i fins el dia del judici, previst pel dia 16 de maig, iniciem una campanya de difusió pública del cas perquè tothom tingui clar en què consisteix realment la “gestió responsable” d’Aigües de Barcelona. Diverses entitats i col·lectius, amb les quals l’APE porta col·laborant des dels seus inicis, comparteixen la indignació per l’actitud bel·ligerant de la companyia enfront la defensa dels drets fonamentals signant aquest comunicat i donant suport a la campanya que avui s’engega.

La defensa dels drets fonamentals i el dret de la ciutadania a lluitar pel que considera, no només just, sinó d’una necessitat imperant, no pot estar mai a mercè del que convingui a les grans empreses per a seguir ampliant el seu lucre. El dret als subministraments bàsics no es negocia, ni la nostra tasca s’atura, davant la criminalització de la protesta. No tenim por de l’estratègia repressiva d’Agbar i els drets de totes no es porten a judici. Seguirem lluitant al costat de la resta d’entitats i col·lectius que ens acompanyen, com sempre hem fet, per acabar amb els abusos de les grans companyies subministradores i per assolir un país SENSE SET, FRED, NI FOSCOR!

#EncausadesPerAgbar

Suports:

Assemblea Nacional Catalana
Associació Benestar i Desenvolupament – ABD
Bombers indignats
Catalunya Sense TCIs
CIEMEN
Coordinadora d’Aturats/es de Catalunya
Ecologistes en Acció
Ecoserveis
Energia Gara Nafarroa
Enginyeria sense Fronteres – ESF
Entrepobles
Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona – FAVB
Front Civic
Institut de Drets Humans de Catalunya – IDHC
Iridia
Metromuster
Observatori de Drets Econòmics Socials i Culturals – ODESC
Observatori del Deute en la Globalització – ODG
Plataforma de Afectados Por La Hipoteca
Plataforma d’Afectats per la Hipoteca Barcelona
Plataforma Aigua és vida
‏Plataforma por un Nuevo Modelo Energético
Red agua publica
Sindicat de Llogaters
Stop Mare Mortum
Tanquem els CIES
UGT-Bombers
Xarxa per la sobirania energètica – Xse

Apoyos Internacionales
European Water Movement
Fuel Poverty Action – Regne Unit
Global Justice Now – Regne Unit
mke Meyer, Frankfurt am Main – Alemanya
Romania Without Them Association – Rumania
Transnational Institute – Bèlgica
Switched On London- Regne Unit
Platform – Regne Unit
Movimiento Afectadas por las Represas – MAB

PerPAH_Bcn

Manifest #BcnNoEstàEnVenda

Durant els últims 40 anys Barcelona s’ha anat construint amb errors i encerts presidits per dos factors fonamentals: d’una banda l’especulació immobiliària i, de l’altra, la lluita dels barris per una ciutat digna i cosmopolita, que atresora una llarga història per a la supervivència de la ciutat i la seva gent. El 2018, aquesta cobdícia no té fre i assistim a un agreujament progressiu de la situació. El model de gentrificació de la ciutat expulsa al veïnat dels barris, fomentant la sobre-explotació turística de Barcelona com succeeix a altres ciutats. Ens plantem i diem prou!
 
Davant d’aquesta situació, que porta al col·lapse de la ciutat, cal que les veïnes i veïns aixequem la nostra veu i ens seguim organitzant, unint les nostres forces per barrar el pas als “enemics de la ciutat”. El dissabte 12 de maig a les 18h als Jardinets de Gràcia, manifestació: Barcelona no está en venda. 
 
Totes aquelles persones que patim les conseqüències de les polítiques neoliberals, dels fons d’inversió i dels grans tenidors que controlen la ciutat hem de sortir al carrer a deixar ben clar que els voltors no són benvinguts a Barcelona. Nosaltres hem decidit lluitar per quedar-nos als nostres barris, i no pararem de lluitar fins a aconseguir que la ciutat sigui per viure-hi dignament i no per especular amb els barris i les nostres vides.
 
Per tot això, exigim a les administracions i ens comprometem a lluitar per:
  • Derogar l’actual LAU. Assegurar contractes estables, amb renovació automàtica excepte quan hi hagi necessitat familiar de primer grau de la propietat. Cap desnonament més sense alternativa habitacional. Acabar amb els privilegis fiscals de les SOCIMIS, que no paguen impost de societats. Multar i expropiar tots els habitatges en mans de grans propietaris que hagin romangut buits durant 2 anys, per fer habitatge públic de lloguer.
  • Derogar les reformes laborals que han promogut la inestabilitat i l’augment dels treballs precaris, mal remunerats, sense drets laborals i amb retallades dels drets socials.
  • Un turisme respectuós amb la convivència veïnal.
  • Un espai públic per gaudir de la ciutat i conviure, no per fer negoci.
  • Aturar la destrucció del comerç de proximitat.
  • Aturar la destrucció del medi ambient per la contaminació que generen els vehicles privats i els creuers del port i promoure el transport públic eficient i no contaminant, i els mitjans alternatius com la bicicleta.
  • Polítiques actives i decidides d’igualtat de gènere.
  • Derogar la llei mordassa que reprimeix a les que lluiten pels drets polítics, socials i laborals.
 
Ens veiem el dissabte 12 de maig a les 18h a Jardinets de Gràcia!
 
Juntes, ho podem tot!
Material