Arxiu mensual juny 29, 2018

Recuperar la Llei 24/2015 ara és possible

Front l’emergència habitacional és urgent retirar el recurs que manté en suspensió alguns articles de la llei més garantista d’Europa en matèria d’habitatge

La Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH), l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i l’Observatori DESC (ODESC), vam impulsar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) Habitatge de mesures urgents per a fer front a l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, que va rebre un gran suport social ‒prop de 150.000 signatures‒ i va ser aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya el juliol de 2015. Havia nascut la Llei 24/2015! Una llei que volia garantir una segona oportunitat a les famílies, que va aturar milers de desnonaments, que corresponsabilitzava els grans propietaris, que assegura reallotjaments adequats i atura milers de talls de subministrament. Ens consta que així ho consideren també els ajuntaments catalans, les  professionals dels Serveis Socials, les entitats del tercer sector i la resta de territoris que van seguir la seva estela aprovant lleis autonòmiques similars.

Malauradament el Govern del PP va decidir, un cop més, actuar en contra dels drets fonamentals i el maig de 2016 va interposar el recurs d’inconstitucionalitat núm. 2501-2016. Això va suposar la suspensió de les mesures urgents d’habitatge que implicaven a les entitats financeres i els grans tenidors. Però el cert és que la nostra Llei no és inconstitucional, al contrari, és la garantia del compliment de l’article 47 de la Constitució i de la Declaració dels Drets Humans.

A hores d’ara, a Catalunya hi continua havent diàriament 43 desnonaments, el 65% dels quals són de lloguer, segueixen els d’hipoteca i augmenten els de famílies que accedeixen precàriament a habitatges buits. Els bancs i grans tenidors d’habitatge no garanteixen reallotjament ni ofereixen lloguers socials, mentre patim una greu manca de parc públic d’habitatge per combatre l’emergència, com demostra la ineficàcia de les Meses d’Emergència, que no compleixen la seva funció i acumulen casos amb esperes de més de 6 mesos. Tan sols a Barcelona hi ha 360 famílies esperant un habitatge adjudicat fa més de 9 mesos. El parc públic no arriba al 2% i la mobilització d’habitatge social ha estat molt per sota de les necessitats de la població catalana.

En relació amb la pobresa energètica, malgrat la vigència de part de la Llei 24/2015, es continuen produint talls alhora que les subministradores assetgen les famílies vulnerables per cobrar el deute acumulat i en neguen a assumir la seva responsabilitat rebutjant fer-se càrrec del deute acumulat de les famílies més vulnerables.

Aquesta manca d’eines legislatives xoca lamentablement amb la realitat, perquè més que mai hi ha vides en joc: la mort de la Rosa a Reus, després que Gas Natural li tallés el llum contravenint la Llei 24/2015, o recentment la mort d’en Jordi, un veí de Cornellà que no podia fer front al seu lloguer i es va suïcidar quan la comitiva judicial anava a desnonar-lo a petició del fons d’inversió Blackstone. No són casos aïllats i es podrien haver evitat.

Des del Grup Promotor de la Llei 24/2015, estem convençudes que ha arribat l’hora, aprofitant els últims canvis de Govern, de retirar el recurs a l’única llei que garanteix el dret a un habitatge digne avui dia.

Per això, avui interpel·lem el President Quim Torra amb una carta [link: carta] perquè posi prioritàriament a la seva agenda recuperar la nostra llei.

Catalunya no pot continuar liderant el vergonyós rànquing dels desnonaments sinó que ha de liderar el rànquing de la conquesta dels drets socials per a tothom. Catalunya ha estat pionera en la legislació contra l’emergència habitacional. La Llei 24/2015 n’és el principal exponent.

Esperem la seva resposta pública a aquesta carta, així com una trobada per traslladar-li la veu de les famílies, abans de la reunió amb el President del govern espanyol, Pedro Sánchez.

Recuperem la Llei 24/2015! Es pot!  Només és qüestió de voluntat política.

#CartaATorra #RecuperemLa24 #AvuiEsPot

Descarrega aquí la carta

Informe per a la compareixença de Blackstone al Congrés dels diputats, el 27 de juny de 2018

Davant la compareixença de Claudio Boada, responsable de Blackstone Espanya, avui davant la Comissió de recerca de la crisi financera al Congrés, hem elaborat un informe per visibilitzar el seu recorregut al nostre país, la seva mala praxi i l’angoixa a la qual té sotmeses a les famílies, que veuen les seves vides en mans d’aquest fons voltor.

Descarregar informe

Última acció de les PAHs catalanes a la seu d’Anticipa/Blackstone al Prat del Llobregat el passat 14 de juny.

#StopViolenciaInmobiliaria #StopBlackstone

#StopBlackstone

A la foguera amb el dolent celebrant assoliments i objectius

Donem la benvinguda al solstici d’estiu amb una tradició ancestral, les famílies es reuneixen i els carrers s’il·luminen amb fogueres perquè les seves flames espantin i allunyin als mals esperits que aguaiten en la nit

Ha arribat Sant Joan. Nit màgica i espiritual. Nit de fogueres, de mites i llegendes, de desitjos, supersticions i somnis. Nit màgica i espiritual. Una nit especial en què es rendeix tribut al sol i en la qual alguns afirmen que es purifiquen les coses dolentes en el foc de les fogueres.

PAH Barcelona, també volem celebrar-la, encara que sigui de forma simbòlica. Totes i cadascuna de nosaltres, al costat dels nostres, famílies i amics, ho celebrarem de forma diferent, doncs gran és la nostra diversitat, origen i procedència. Però una cosa ens uneix: portar a la foguera tot allò que ens reprimeix i ens expulsa de les nostres llars.

A la foguera tota la mala gestió del Govern i les Administracions, de la banca, de les energètiques, dels responsables de la bombolla immobiliària i l’estafa hipotecària.

A la foguera l’especulació amb l’habitatge, les lleis que la fomenten i els voltors que s’alimenten d’elles.

A la foguera tot allò que ens desnona de les nostres llars, que ens submergeix i ofega en un oceà de deutes impagables, que en massa ocasions ens pren la vida.

Que aquest ritual mil·lenari, ens serveixi per tenyir de verd esperançador una nit màgica i celebrar que seguim en peus.

Celebrem amb alegria les petites i grans victòries diàries. Celebrem els nostres assoliments. Celebrem que gràcies a una moció municipal, el sector privat de la construcció responsable de la bombolla ens té por, per unes mesures clares i efectives que els corresponsabilitza de la creació del parc d’habitatge públic. Celebrem que se’ns obre la porta a lluitar per recuperar la Llei 24/2015, que vam elaborar, impulsar i guanyar a Catalunya, però que ens van suspendre. Celebrem que la Llei d’Habitatge de la PAH, ha ressorgit com Au Fènix i està llista per al seu tràmit al Congrés.

Celebrem que estem molt prop de conquistar el Dret a l’Habitatge
Per què hi ha vides en joc
Per què Sí que es pot
Per què la PAH va néixer per guanyar
Feliç Revetlla a totes!

 

Aprovada l’obligació de dedicar el 30% dels nous pisos o grans rehabilitacions a habitatge social a la ciutat de Barcelona

El lideratge i la força de moviments socials i entitats aconsegueix que s’activi aquesta mesura per primer cop a Catalunya

Avui és un dia històric per a Barcelona i pel dret a l’habitatge. La moció per ampliar el parc d’habitatge assequible a la ciutat ha fet un pas important perquè s’apliqui la primera mesura contemplada i una de les més importants: que les noves construccions i grans rehabilitacions hagin de destinar un 30% a habitatge assequible.

Avui, dilluns 18 de juny, la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat ha votat la modificació del Pla General Metropolità que ha de fer possible que aquesta mesura s’apliqui de forma real. Sense l’aprovació inicial a la qual han donat suport els grups municipals de Barcelona en Comú (BeC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i la CUP Capgirem Barcelona, la mesura hagués quedat directament descartada i no s’hagués aplicat mai. El posicionament del Grup Municipal Demòcrata, Ciutadans (Cs), i del Regidor no adscrit de Demòcrates de Catalunya ha estat l’abstenció. El PP ha estat de nou l’únic que ha votat en contra.

Aquesta important fita no hauria estat possible sense la força de la societat civil barcelonina que lluita diàriament per garantir el dret a l’habitatge a la ciutat, en aquesta ocasió a través del Grup Promotor de la Moció “Lloguer Públic Bcn”, format per una àmplia coalició d’entitats amb reconeguda trajectòria en la defensa del dret a l’habitatge: la PAH de Barcelona (Plataforma d’Afectades per la Hipoteca), l’Observatori DESC, la FAVB (Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona), l’ABTS (Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible) i el Sindicat de Llogaters i Llogateres.

És aquesta coalició la que va posar, per primer cop a l’agenda, la necessitat d’implicar els promotors immobiliaris per augmentar el parc públic d’habitatge a Barcelona, enmig d’una cruenta emergència habitacional. Ha estat aquesta coalició la que ha liderat el procés des del principi i ha fet pressió per tal que els grups municipals prenguessin consciència que és necessari endegar mesures immediates per augmentar el parc públic d’habitatge, que actualment no supera l’1,5%, molt lluny de la mitjana europea (al voltant del 20%).

En aquest procés de més de 4 mesos, les entitats socials hem aportat propostes tècniques i fórmules jurídiques que hem compartit amb tots i cadascun dels grups municipals en un espai de treball conjunt, per tal d’aconseguir un ampli consens respecte al fons de la mesura i per evitar batalles entre partits. Aquest grup, on participen totes les formacions polítiques, s’ha reunit fins a tres vegades en el darrer mes i la informació ha estat sempre a l’abast de tots ells, de forma transparent. 

Tot i que no apareixia a la moció original que vam presentar i es va aprovar al Ple el passat 23 de febrer, la possibilitat d’activar una suspensió de les llicències fins a l’aprovació definitiva, era un element important per evitar que alguns operadors esquivin l’obligació demanant-les abans de la mateixa. No obstant això, els grups d’ERC i el PSC la rebutjaven, de manera que la majoria simple necessària per aprovar la proposta no era viable. Davant d’aquesta negativa, des del Grup Promotor hem valorat que era més important poder activar la mesura del 30% el mes de setembre amb la seva aprovació final, que no pas acabar amb un bloqueig a la seva aprovació inicial. Les entitats promotores hem entès que l’aplicació d’aquestes mesures era prioritària, i no volíem que els veïns i veïnes veiessin rebutjades les seves reclamacions.

En conseqüència, des del Grup Promotor hem exigit que l’aprovació definitiva sigui al setembre i en els termes que presentàvem a la moció (percentatge del 30% en edificacions de més de 600 m²), motiu pel qual hem demanat als partits polítics favorables que signin el compromís que ho recull. Fins ara, Barcelona en Comú i Esquerra Republicana de Catalunya l’han signat. Exigim a la resta de partits que s’hi comprometin amb urgència.

En els darrers dies, alguns dels lobbies més poderosos del sector immobiliari ‒lluny d’assumir responsabilitats‒ han activat fortes pressions que atenien als seus interessos privats i no pas a l’interès general. Ho han fet a partir de fal·làcies i pors infundades, sense considerar els informes que hem anat presentant. Ha estat el treball de les organitzacions ciutadanes fins al darrer minut el què ha permès obtenir una majoria absoluta, per sobre de la majoria simple necessària per aprovar la mesura.

Ara bé, a partir d’avui serà més important que mai el suport de la societat civil, associacions veïnals, entitats del tercer sector social i sindicats, per aconseguir una aprovació definitiva de la mesura al més aviat possible. La modificació de planejament que avui s’ha aprovat per primer cop, entra ara en el període d’al·legacions prèvies a la seva aprovació definitiva el mes de setembre. Durant aquests mesos, promotores i immobiliàries es tornaran a mobilitzar per pressionar a tots els grups polítics. Serà absolutament imprescindible bastir una coalició veïnal i ciutadana molt robusta per fiscalitzar els partits, guanyar el pols als lobbies i assegurar que els grups polítics obeeixen al veïnat garantint el dret a l’habitatge. 

Avui donem el primer pas important en una mesura històrica, que ja existeix a altres països però que en el cas de Catalunya s’aplicarà per primer cop a Barcelona. És el principi d’un canvi que cal estendre a tots els municipis de Catalunya.

Celebrem aquesta victòria de la ciutadania organitzada. No  permetrem que, fruit de pressions dels poders econòmics i de batalles partidistes, es tiri per la borda una oportunitat històrica per fer real el dret a l’habitatge.

#VotacióHabitatgePúblic

https://www.facebook.com/PAHBarcelona/videos/1666747846772610/

Miloon Kothari: “Si no hi ha canvis estructurals, la crisi habitacional tornarà a transformar-se en una gran crisi econòmica”

Dimarts passat vam realitzar una trobada entre persones afectades per la crisi habitacional i l’exrelator del dret a un habitatge digne de les Nacions Unides, Miloon Kothari. La trobada es va celebrar a la seu de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca de Barcelona (PAH) i va estar marcada per un diàleg proper entre Miloon i el públic. La xerrada va començar amb l’exrelator explicant la seva visita a Barcelona en 2006, en el marc d’una missió oficial a Espanya, on es va entrevistar amb representants del govern central, autonòmic i local, així com jutges i representants de moviments socials. D’aquella visita va néixer un informe que va publicar en 2008, en el qual s’alertava dels greus problemes estructurals que sofria el mercat immobiliari espanyol i el risc imminent sobre els més vulnerables si no s’actuava amb rapidesa. El seu informe va ser rebutjat i les seves recomanacions menyspreades. Deu anys més tard tornava convidat per l’Ajuntament de Barcelona i agraïa la trobada com una oportunitat de proximitat i d’aprenentatge per poder conèixer la realitat i, així, afinar amb els seus diagnòstics. Per això, Miloon va donar ràpidament la paraula als afectats.

Des del públic, les primeres persones van començar a exposar els seus casos i les seves vivències, al mateix temps que preguntaven sobre el paper de les Nacions Unides, sobre la dignitat i el dret a l’habitatge. Una de les preguntes més repetides va ser: I com veu la situació després de 10 anys? Miloon va reconèixer que l’actual equip de govern a l’Ajuntament té una gran sensibilitat cap als drets humans i que estan implementant bones mesures, però va reconèixer que la situació de l’habitatge segueix igual i que la majoria de les recomanacions que va fer en 2008 segueixen vàlides avui dia. Davant la qual cosa va vaticinar, una altra vegada més, que si no hi ha canvis estructurals, la crisi habitacional tornarà a transformar-se en una gran crisi econòmica.

Un altre dels aspectes que Miloon va respondre va ser la diferència entre Barcelona i altres ciutats que es troben davant els mateixos desafiaments, com Londres o Nova York. Comparativament Barcelona té pocs instruments, en relació a les competències, però també a la superfície que és capaç de construir. No obstant això, hi ha una altra diferència de major importància i no és una altra que el llegat de construcció descontrolada, deute ingent i cases buides. Això és degut, en la seva opinió, al fet que Espanya mai ha estat un veritable Estat del benestar, en el sentit, que va passar de la dictadura al capitalisme sense haver aconseguit transferir part de la seva riquesa a fons socials per invertir de forma perllongada en el temps, entre altres coses, en habitatge públic.

A més, membres de la PAH van explicar que tenen desnonaments oberts pròximament, un fenomen cada vegada més utilitzat pels jutjats per produir llançaments sense fixar la data i hora exacta en què es produiran, impedint que la societat civil pugui mobilitzar-se per fer efectiu el dret a un habitatge digne. Davant la notícia, l’exrelator va afirmar que els desnonaments oberts no compleixen amb la normativa internacional i suposen una greu violació dels drets humans.

Una altra pregunta freqüent que van llançar les afectades va ser el paper que podia jugar les Nacions Unides en la realització del dret a l’habitatge, ja que es veuen desemparades en l’àmbit nacional. Miloon va reconèixer que més enllà de donar principis, directrius, formació i cooperació, poc pot fer les Nacions Unides davant la crisi habitacional a Espanya, ja que les sancions es reserven per als casos més greus com els conflictes armats. Per això, va repetir que és important no esperar al Govern i mobilitzar-se, malgrat els obstacles.

Finalment, Miloon va tornar a agrair l’oportunitat de tenir un diàleg franc amb la societat civil que acostuma a trobar-se més prop de la veritat, i és veritat el que més necessitem per afrontar els problemes globals als quals ens enfrontem.

 

Relatoria de la trobada amb  Miloon Kothari
(documento adjunto a la noticia)