Arxiu diari juny 15, 2018

Diran el que vulguin, però el que ha passat a Cornellà ha estat un assassinat

El matí del 14 de juny de 2018 la premsa es feia ressò d’una nova vida arrabassada per un sistema criminal promogut per la banca

Un home de 45 anys ha mort a mans del sistema bancari i de la legislació criminal en matèria d’habitatge en aquest país. Havia de ser desnonat perquè no podia fer front al pagament del lloguer del seu habitatge al Banc Popular. Un habitatge recentment adquirit pel fons voltor Blackstone. Precisament, aquest indignant succés ha ocorregut el mateix dia que la PAH arrencàvem una nova campanya internacional contra aquests carronyers.

La víctima s’enfrontava al seu segon desnonament, però just avui, quan una comitiva judicial acompanyada d’agents dels Mossos d’Esquadra anava a desallotjar la família de l’habitatge, situat a la desena planta del bloc, ha decidit posar fi a la seva, vida fruit de la desesperació.

La família era usuària de Serveis Socials i es trobava a l’espera de rebre ajudes de l’Administració que mai van arribar, i això va trencar la seva esperança. I hi ha moltes esperances a punt de fer fallida, a la vora d’un suïcidi, que en realitat és un assassinat. Els bancs que l’han matat no ho són, però la seva avarícia els priva de sentiments. I ara, tots (Serveis Socials, bancs, justícia…) llençaran pilotes fora.

Des de la PAH exigim mesures urgents que rescatin aquestes esperances i acabin amb tanta injustícia, amb tant de patiment, amb tanta mort.

En la seva memòria i en la de totes les persones assassinades prèviament, per impedir que torni a passar, des de la PAH fem una crida a concentrar-nos demà a les 12, davant de les portes del Banc Popular, amb unes exigències ben clares i que portem plantejant fa anys:

Moratòria indefinida dels desnonaments a famílies en situació d’exclusió i vulnerabilitat social.

Que el Govern de Pedro Sánchez retiri immediatament tots els recursos a les lleis d’habitatge autonòmiques, pendents al TC.

Que es tramiti i aprovi de manera urgent la Llei d’Habitatge de la PAH, l’única que recull tots els mecanismes per acabar d’una vegada per totes amb la usura dels bancs, l’especulació dels nostres drets més fonamentals, i aconseguir que en aquest país puguem dir que tenim una llei que garanteix el dret a l’habitatge per a totes sense excepció.

No és un lema, és una realitat! Hi ha vides en joc i ha arribat el moment de posar una solució, per evitar que es continuïn segant.

#StopDesahuciosCriminales

Augmentar l’habitatge social a Barcelona depèn de la coherència dels grups polítics municipals

Dilluns 18 de juny, la Comissió d’ecologia i urbanisme, votarà la modificació del Pla General Metropolità que ha de permetre destinar un 30% de l’habitatge d’obra nova o gran rehabilitació a habitatge protegit

El passat 23 de febrer el Ple de Barcelona va aprovar amb una majoria quasi unànime (tots els partits, excepte el PP) la moció “Lloguer públic Barcelona”, impulsada per una àmplia coalició d’entitats amb reconeguda trajectòria en la defensa del dret a l’habitatge de la societat civil barcelonina, com són la PAH de Barcelona (Plataforma d’Afectades per la Hipoteca), l’Observatori DESC, la FAVB (Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona), l’ABTS (Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible) i el Sindicat de Llogateres.

Per a fer realitat i activar les 4 mesures aprovades, el Grup Promotor de la moció i els partits polítics representats al Ple hem realitzat tres reunions de treball els dies 11, 24 i 30 de maig. Les entitats impulsores vam fer aportacions destacades elaborant una proposta avançada i tècnicament solvent d’execució i calendari d’ara fins a finals del 2018. Els grups polítics han fet aportacions i també els tècnics d’urbanisme i habitatge del mateix Ajuntament, que han validat totes les propostes. El full de ruta resultant de les reunions no ha modificat les mesures aprovades al Ple sinó que ha concretat eines sòlides i calendari per fer realitat les 4 mesures.

El dilluns 18 de juny la Comissió d’ecologia i urbanisme votarà la modificació del Pla General Metropolità, que permetrà activar la primera mesura i una de les més rellevants de la moció: destinar el 30% dels habitatges dels edificis de nova construcció i els sotmesos a rehabilitació integral a habitatges protegits. Perquè aquesta primera mesura tiri endavant, de nou, es necessita una majoria qualificada de vots.

El pròxim dilluns arriba doncs la “prova de foc” per a la coherència de tots els grups polítics municipals que van votar “sí” al Ple del mes de febrer: Barcelona en Comú (BeC), Grup Municipal Demòcrata, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Ciutadans (Cs) i la CUP Capgirem Barcelona.

El que ens juguem és la possibilitat d’augmentar l’habitatge protegit a la ciutat construïda i consolidada, ja que la Llei d’urbanisme actual només ho permet en zones de gran transformació o nou sòl urbanitzable (10 i 15% del sòl), a Barcelona una opció molt reduïda. Des de l’any 2007 la Llei del dret a l’habitatge permet fer-ho però no ha estat utilitzat encara enlloc, tot i que és perfectament aplicable a tot Catalunya. A ciutats com Nova York o París fa temps que s’aplica amb resultats molt positius, per això el parc d’habitatge social és del 20% o fins i tot més elevat.

Tot i que algunes veus del sector immobiliari ja han posat el crit al cel, aquesta és una tècnica molt consolidada en l’urbanisme a casa nostra des de fa anys per assegurar la funció social de la propietat. A més, no obligaria als privats a cedir sòl o aprofitament urbanístic, com passa en nous creixements de la ciutat, sinó que permetria que part d’aquests nous habitatges de la ciutat actual no siguin a preu de mercat lliure sinó a preu d’habitatges amb protecció oficial. Per tant, els privats no deixarien de guanyar diners amb la seva activitat econòmica, simplement 1 de cada 5 habitatges el cobrarien a preu social i col·laborarien a fer que l’habitatge sigui un dret i no una quimera a Barcelona.

Per exemple, en una gran rehabilitació o nova construcció d’edifici de més de 5 pisos, un 30% dels habitatges, és a dir, 1 dels 5 habitatges, seria de protecció oficial. Amb aquesta mesura cada any aconseguirem 500 habitatges a un preu social a Barcelona.

Existeix un consens social molt ampli entorn la idea que augmentar el parc d’habitatge assequible és un element imprescindible per superar l’actual model d’accés a l’habitatge, cosa que no garanteix un accés assequible i estable per a àmplies capes de la població. Qui pot estar en contra de tenir més habitatge a preu assequible a Barcelona?

La ciutat i el dret a l’habitatge no poden esperar més! Barcelona té menys del 2% d’habitatge públic i 10 desnonaments al dia, un 85% n’és de lloguer, sense comptar els “desnonaments silenciosos de lloguer” i els de famílies que en veure’s al carrer han accedit precàriament a habitatges buits ocupant-los.

Per coherència i respecte al greu problema amb l’habitatge que està patint la ciutat, al que es va votar al Ple, i a les entitats que impulsem la moció, demanem un cop més la col·laboració i compromís de tots els grups municipals per assegurar que les mesures siguin implementades el més ràpid possible, començant per la primera, que cal aprovar amb urgència el pròxim dilluns.

Dilluns arriba l’hora de la veritat, tot depèn ara de la voluntat dels grups polítics de Barcelona d’augmentar o no l’habitatge de lloguer social a la ciutat! La població, que és qui pateix vulneracions diàries del seu dret a l’habitatge, estarà ben atenta!