Arxiu diari Juny 18, 2018

PerPAH_Bcn

Aprovada l’obligació de dedicar el 30% dels nous pisos o grans rehabilitacions a habitatge social a la ciutat de Barcelona

El lideratge i la força de moviments socials i entitats aconsegueix que s’activi aquesta mesura per primer cop a Catalunya

Avui és un dia històric per a Barcelona i pel dret a l’habitatge. La moció per ampliar el parc d’habitatge assequible a la ciutat ha fet un pas important perquè s’apliqui la primera mesura contemplada i una de les més importants: que les noves construccions i grans rehabilitacions hagin de destinar un 30% a habitatge assequible.

Avui, dilluns 18 de juny la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat ha votat la modificació del Pla General Metropolità que ha de fer possible que aquesta mesura s’apliqui de forma real. Sense l’aprovació inicial a la que han donat suport els grups municipals de Barcelona en Comú (BeC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i la CUP Capgirem Barcelona, la mesura hagués quedat directament descartada i no s’hagués aplicat mai. El posicionament del Grup Municipal Demòcrata, Ciutadans (C’s), i del Regidor no adscrit de Demòcrates de Catalunya ha estat l’abstenció. El PP ha estat de nou l’únic que ha votat en contra.

Aquesta important fita no hauria estat possible sense la força de la societat civil barcelonina que lluita diàriament per garantir el dret a l’habitatge a la ciutat, en aquesta ocasió a través del Grup Promotor de la Moció “Lloguer Públic Bcn”, format per una àmplia coalició d’entitats amb reconeguda trajectòria en la defensa del dret a l’habitatge: la PAH de Barcelona (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca), l’Observatori DESC, la FAVB (Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona), l’ABTS (Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible) i el Sindicat de Llogaters i Llogateres.

És aquesta coalició la que va posar, per primer cop a l’agenda, la necessitat d’implicar els promotors immobiliaris per augmentar el parc públic d’habitatge a Barcelona enmig d’una cruenta emergència habitacional. Ha estat aquesta coalició la que ha liderat el procés des del principi i ha fet pressió per tal que els grups municipals prenguessin consciència que és necessari endegar mesures immediates per augmentar el parc públic d’habitatge que actualment no supera l’1,5%, molt lluny de la mitjana europea (al voltant del 20%).

En aquest procés de més de 4 mesos, les entitats socials hem aportat propostes tècniques i fórmules jurídiques que hem compartit amb tots i cadascun dels grups municipals en un espai de treball conjunt, per tal d’aconseguir un ampli consens respecte el fons de la mesura i per evitar batalles entre partits. Aquest grup, on participen totes les formacions polítiques, s’ha reunit fins a tres vegades en el darrer mes i la informació ha estat sempre a l’abast de tots ells, de forma transparent. 

Tot i que no apareixia a la moció original que vam presentar i es va aprovar al Ple el passat 23 de febrer, la possibilitat d’activar una suspensió de les llicències fins l’aprovacio definitiva era un element important per evitar que alguns operadors esquivin l’obligació demanant-les abans de la mateixa. No obstant, els grups d’ERC i el PSC la rebutjaven, de manera que la majoria simple necessària per aprovar la proposta no era viable. Davant d’aquesta negativa, des del Grup Promotor hem valorat que era més important poder activar la mesura del 30% el mes de setembre amb la seva aprovació final, que no pas acabar amb un bloqueig a la seva aprovació inicial. Les entitats promotores hem entès que l’aplicació d’aquestes mesures era prioritària , i no volíem que els veïns i veïnes veiessin rebutjades les seves reclamacions.

En conseqüència, des del Grup Promotor hem exigit que l’aprovació definitiva sigui al setembre i en els termes que presentàvem a la moció (percentatge del 30% en edificacions de més de 600 m2), motiu pel qual hem demanat als partits polítics favorables que signin el compromís que ho recull. Fins ara, Barcelona en Comú i Esquerra Republicana de Catalunya l’han signat. Exigim a la resta de partits que s’hi comprometin amb urgència.

En els darrers dies, alguns dels lobbies més poderosos del sector immobiliari -lluny d’assumir responsabilitats- han activat fortes pressions que atenien als seus interessos privats i no pas a l’interès general. Ho han fet en base a falàcies i pors infundades, sense considerar els informes que hem anat presentant. Ha estat el treball de les organitzacions ciutadanes fins al darrer minut el què ha permès obtenir una majoria absoluta, per sobre de la majoria simple necessària per aprovar la mesura.

Ara bé, a partir d’avui serà més important que mai el suport de la societat civil, associacions veïnals, entitats del tercer sector social i sindicats per aconseguir una aprovació definitiva de la mesura el més aviat possible. La modificació de planejament que avui s’ha aprovat per primer cop entra ara en el període d’al·legacions, prèvies a la seva aprovació definitiva el mes de setembre. Durant aquests mesos, promotores i immobiliàries es tornaran a mobilitzar per pressionar a tots els grups polítics. Serà absolutament imprescindible bastir una coalició veïnal i ciutadana molt robusta per fiscalitzar els partits, guanyar el pols als lobbies i assegurar que els grups polítics obeeixen al veïnat garantint el dret a l’habitatge. 

Avui donem el primer pas important en una mesura històrica, que ja existeix a altres països però que en el cas de Catalunya s’aplicarà per primer cop a Barcelona. És el principi d’un canvi que cal estendre a tots els municipis de Catalunya.

Celebrem aquesta victòria de la ciutadania organitzada. No  permetrem que, fruit de pressions dels poders econòmics i de batalles partidistes, es tiri per la borda una oportunitat històrica per fer real el dret a l’habitatge.

#VotacióHabitatgePúblic

PerPAH_Bcn

Miloon Kothari: “Si no hi ha canvis estructurals la crisi habitacional tornarà a transformar-se en una gran crisi econòmica”

Dimarts passat realitzem una trobada, entre persones afectades per la crisi habitacional i l’exrelator del dret a un habitatge digne de les Nacions Unides, Miloon Kothari. La trobada es va celebrar a la seu de la Plataforma d’Afectats de Barcelona (PAH) i va estar marcada per un diàleg proper entre Miloon i el públic. La xerrada va començar amb l’exrelator explicant la seva visita a Barcelona en 2006, en el marc d’una missió oficial a Espanya on es va entrevistar amb representants del govern central, autonòmic i local, així com jutges i representants de moviments socials. D’aquella visita va néixer un informe que va publicar en 2008, en el qual s’alertava dels greus problemes estructurals que sofria el mercat immobiliari espanyol i el risc imminent sobre els més vulnerables si no s’actuava amb rapidesa. El seu informe va ser rebutjat i les seves recomanacions menyspreades. Deu anys més tard tornava convidat per l’Ajuntament de Barcelona i agraïa la trobada com una oportunitat de proximitat i d’aprenentatge per poder conèixer la realitat i, així, afinar amb els seus diagnòstics. Per això, Miloon va donar ràpidament la paraula als afectats.

Des del públic, les primeres persones van començar a exposar els seus casos i les seves vivències, al mateix temps que preguntaven sobre el paper de les Nacions Unides, sobre la dignitat i el dret a l’habitatge. Una de les preguntes més repetides va ser: I com veu la situació després de 10 anys? Miloon va reconèixer que l’actual equip de govern a l’Ajuntament té una gran sensibilitat cap als drets humans i que estan implementant bones mesures, però va reconèixer que la situació de l’habitatge segueix igual i que la majoria de les recomanacions que va fer en 2008 segueixen vàlides a dia d’avui. Davant la qual cosa va vaticinar, una altra vegada més, que si no hi ha canvis estructurals la crisi habitacional tornarà a transformar-se en una gran crisi econòmica.

Un altre dels aspectes que Miloon va respondre va ser la diferència entre Barcelona i altres ciutats que es troben davant els mateixos desafiaments, com Londres o Nova York. Comparativament Barcelona té pocs instruments, en relació a les competències, però també a la superfície que és capaç de construir. No obstant això, hi ha una altra diferència de major importància i no és una altra que el llegat de construcció descontrolada, deute ingent i cases buides. Això és degut, en la seva opinió, al fet que Espanya mai ha estat un veritable Estat del benestar, en el sentit, que va passar de la dictadura al capitalisme sense haver aconseguit transferir part de la seva riquesa a fons socials per invertir de forma perllongada en el temps, entre altres coses, en habitatge públic.

A més, membres de la PAH van explicar que tenen desnonaments oberts properament, un fenomen cada vegada més utilitzat pels jutjats per produir llançaments sense fixar la data i hora exacta en què es produirà, impedint que la societat civil pugui mobilitzar-se per fer efectiu el dret a un habitatge digne. Davant la notícia, l’exrelator va afirmar que els desnonaments oberts no compleixen amb la normativa internacional i suposen una greu violació dels drets humans.

Una altra pregunta freqüent que van llançar els afectats va ser el paper que podia jugar les Nacions Unides en la realització del dret a l’habitatge, ja que es veuen desemparades a nivell nacional. Miloon va reconèixer que més enllà de donar principis, directrius, formació i cooperació, poc pot fa les Nacions Unides davant la crisi habitacional a Espanya, ja que les sancions es reserven per als casos més greus com els conflictes armats. Per això, va repetir que és important no esperar al Govern i mobilitzar-se malgrat els obstacles.

Finalment, Miloon va tornar a agrair l’oportunitat de tenir un diàleg franc amb la societat civil que acostuma a trobar-se més prop de la veritat i és veritat el que més necessitem per afrontar els problemes globals als quals ens enfrontem.

 

Relatoría de la trobada amb  Miloon Kothari
(documento adjunto a la noticia)