Arxiu mensual juliol 27, 2018

“Fúria dignificant”: deu anys després del col·lapse financer prenem el control de les finances!

Deu anys després del col·lapse de Lehman Brothers, és hora d’explicar la història de la crisi financera mundial des de la perspectiva de la ciutadania, i de proposar solucions comunes positives per donar prioritat a l’interès públic en el futur. Lehman Brothers es va convertir en un símbol inoblidable del fracàs d’un sistema financer desregulat, liberalitzat i interconnectat. El col·lapse fou el punt d’inflexió d’una crisi econòmica i financera que va provocar que milions de persones perdessin les seves feines, habitatges i accés a la protecció social, tals com prestacions d’atur decents, pensions i atenció de la salut.

Les negligents estratègies, i la irresponsabilitat envers la societat mostrada per les corporacions financeres van ser posades en evidència, igual que la passivitat o la complicitat dels polítics en els anys anteriors a la crisi i en la imposició del paquet de mesures d’ajust i austeritat com a resposta a la crisi. Es va permetre dirigir els mercats a les grans corporacions financeres, i el preu va ser considerable.

Se’ns demana que creiem que han après les lliçons, i que, pot ser, els canvis necessaris siguin imminents. En canvi, a pesar de les fortes crítiques a la ideologia del lliure mercat financer expressades per molts d’ençà que va començar la crisi financera, el neoliberalisme segueix exercint un fort control sobre les polítiques, normes i institucions financeres. Això ha portat a un atac total a la qualitat de les nostres vides i a la nostra dignitat. La ciutadania de tot Europa ha protestat i proposat solucions socials més eficaces para a fer front a aquesta crisi. Hem tingut un parcial èxit significatiu a escala local, però encara hem d’intensificar els nostres esforços. Els lobbies financers segueixen tenint un accés quasi il·limitat als responsables polítics de la Unió Europea, amb el resultat de què els mercats financers segueixen sent avui perillosament inestables, si no més. Les noves regulacions són tímides i insuficients, i actualment s’està produint una reacció «desreguladora».

El risc d’un altre col·lapse persisteix, i un cop més podríem veure’ns obligats a rescatar megabancs amb milers de milions de diners públics. Milions de noves víctimes podrien unir-se a les files dels que ja estan patint la crisi. Inclús ara, milions de persones es troben empobrides i endeutades, el que constitueix un recordatori constant de què la crisi segueix amb nosaltres.

Els bancs centrals injecten grans quantitats de diners a la banca i a les empreses privades, mitjançant mecanismes d’expansió quantitativa. I mentre que els grans bancs i corporacions gaudeixen dels seus grans beneficis gràcies als baixos costs de finançament ‒una espècie de subvenció‒, cada cop es destina menys diners a inversions en infraestructures, serveis públics, protecció del medi ambient i lluita contra la pobresa.

Ara, amb motiu del desè aniversari de la crisi financera, fem una crida a l’acció. L’aniversari és una oportunitat per a crear un nou espai de debat públic sobre les causes profundes de la crisi i el futur de les finances. És una oportunitat per a mostrar la nostra indignació: necessitem una solució socialment justa al deute existent i hem d’adoptar una postura de cara al futur. No hem de pagar deutes il·legítims ni ara ni en el futur. Exigim que els bancs i les finances serveixin a la societat. El 2018, començarem el difícil procés de posar les finances sota control democràtic.

Hem de desmantellar els grans bancs, acabar amb l’especulació inútil, introduir una fiscalitat efectiva i justa al sector financer i emprendre inversions públiques en serveis i infraestructures que millorin la vida i creïn llocs de treball dignes per a molts i moltes. Hem de transformar el sistema financer per a posar-lo al servei d’una economia per una vida en comú.

Ens oposem a l’enorme impacte negatiu dels mercats financers especulatius, que alimenten la desigualtat social, la pobresa, l’escassetat de serveis públics, el canvi climàtic. Volem adoptar una nova forma de produir i reproduir, compartir recursos i riquesa. Un nou model econòmic que posi les vides en el seu centre. Començarem a prendre el control democràtic unint forces amb diferents persones i grups que es veuen afectats per l’impacte negatiu de les finances en la societat. Como a prioritat, hem de pressionar perquè s’adoptin mesures i normes polítiques que acabin amb l’era de la financiarització, en la que la societat està dominada per la lògica depredadora dels bancs i dels mercats financers. Les grans finances són poderoses, però si ens unim, podem formar part de la indispensable acció política per oposar-nos-hi amb èxit. Necessitem que els col·lectius ciutadans s’uneixin a la nostra campanya i converteixin l’any 2018 en un punt d’inflexió, de manera que els pròxims 10 anys siguin finalment el moment en què es pugui assumir el control de les finances.

Participa el 15 de setembre a Barcelona a la Jornada de lluita: Posem les finances al servei de les persones i el planeta!

Organitzacions europees que participen en aquesta campanya:

Action from Ireland, AktiveArbeitslose (Àustria), Ander Europa (NL+BE), Associació de Permacultura, ATTAC França, ATTAC Alemania, ATTAC Polònia, ATTAC Àustria, ATTAC Irlanda, ATTAC Espanya, Brotfür die Welt/Bread for the World, CADTM Europa, CNCD-11.11.11, Corporate Europe Observatory, CUP, Observatori del deute en la Globalització (ODG), Debt Resistance UK, Ena Banda (Eslovènia), EuroMemo Group, European Network on Debt and Development (Eurodad), FairFin, FinanceWatch, Friends of the Earth Europe.

Col·lectius que donen suport en Catalunya

Aigua és Vida, Aliança contra la Pobresa Energètica, Assemblea Groga de Gràcia, Associació Erradicar la pobresa, ATTAC Acordem, Ca la Dona, Campanya Banca Armada, Campanya No als TCI, CADTM, Col·lectiu 500X20 Lloger públic i asequible, Coordinadora de treballadors i treballadores en atur de Catalunya, Ecologistes en Acció, EKONA, Entrepobles, FAVB-Federació d’Associacions de Veins i veines de Barcelona,  FAPAC-Federació d’Associacions de Pares i mares d’Alumnes de Catalunya, FETS-Finançament Ètic i Solidari, Finance Wacht, Fundació FIARE, Front Cívic de Catalunya, Greenpeace Barcelona, Grup impulsor de la Renda Garantida de Ciutadanía, Icaria Editorial, Marea Blanca, Marea Pensionista, Marxa de la Dignitat, Marxa Mundial de Dones, ODG (Observatori del deute en la globalització), Oikocredit Catalunya, Oxfam Intermón, PAH-Plataforma d’Afectats i afectades per l’Hipoteca, Plataforma D’atenció domiciliària SAD, Plataforma de Fiscalitat Justa, Ambiental i Solidària, Plataforma Lleida Social, Plataforma Sortir de l’Euro, PLEEC – Plataforma per una educació en economía crítica, Radio Rebelde Republicana, REVO Prosperitat Sostenible, SETEM Catalunya, SICOM-Solidaritat i Comunicació, Sindicat de Llogaters i Llogateres, Vidas Sostenibles, Xse-Xarxa per la sobiranía energètica, 350 Org

#10anysdeCrisiEstafa

Avanç Informe II. Perspectiva de gènere sobre el dret a l’habitatge i la pobresa energètica a Barcelona

Avui publiquem l’avanç de l’informe en perspectiva de gènere sobre el dret a l’habitatge i la pobresa energètica a Barcelona de la segona radiografia de la trilogia: “Radiografies de la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut a Barcelona”

Les dades que hi apareixen formen part d’una base de dades creada durant els anys 2017-2018 per l’Observatori DESC (ODESC), Enginyeria Sense Fronteres (ESF), l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca de Barcelona (PAH BCN) i l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). En aquesta base de dades s’hi allotja una enquesta en profunditat, de 247 preguntes que creuen dades de problemes connectats: l’habitatge, els subministraments bàsics i la salut, amb dades sociodemogràfiques i altres rellevants.

Ens sembla important destacar la tasca de creació de noves fonts de dades pròpies dels moviments socials com la PAH i l’APE, i treballades també per entitats com l’Agència de Salut Pública de Barcelona, Enginyeria Sense Fronteres i l’Observatori DESC. Sistematitzar la informació de les persones que participen en els col·lectius esmentats ens permet elaborar informes i documents útils per a posar negre sobre blanc la realitat de les problemàtiques d’habitatge i pobresa energètica, més enllà de les escasses dades oficials. D’aquesta manera, les radiografies resulten fonamentals per a visibilitzar la situació del dret a l’habitatge i a l’energia a la nostra ciutat i aportar propostes acurades i fonamentades en casos reals.

Aquest segon informe en clau de gènere el presentarem al setembre però us deixem un avanç de les dades més rellevants que hem extret d’aquesta anàlisi.

En els pròxims dies informarem del lloc i hora de la presentació d’aquest segon informe i de l’últim de la trilogia, que està basat en clau salut i que, aquesta tardor, sortirà a la llum.

Hi ha vides en joc: exigim una resposta immediata a la petició de reunions amb els Presidents Quim Torra i Pedro Sánchez per recuperar la Llei 24/2015

Fem una crida a entitats i ajuntaments  per unir-se a la petició a Pedro Sánchez perquè retiri el recurs d’inconstitucionalitat que pesa sobre la Llei

Des del Grup Promotor de la ILP Habitatge tenim molt clar que amb els nous governs liderats per Pedro Sánchez i Quim Torra tenim una oportunitat de recuperar la Llei 24/2015, la més garantista en matèria d’habitatge i pobresa energètica de tot l’Estat espanyol, i inclús d’Europa.

Aquesta llei és fruit d’una ILP impulsada per la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca [La PAH], l’Aliança Contra la Pobresa Energètica [APE] i l’Observatori DESC,  i malgrat haver estat aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya, molts dels seus articles estan suspesos per culpa d’un recurs d’inconstitucionalitat presentat pel govern del Partit Popular. Estem parlant de les mesures per extingir els deutes de per vida, del lloguer social per aturar els desnonaments d’hipoteca i de lloguer d’habitatges en mans de bancs i grans propietaris, i dels mecanismes per obligar la banca a posar en lloguer social els pisos buits. Tot un acte de favor a la banca, fet sense cap mena de remordiment ni empatia, i que condemna a centenars de milers de famílies a viure al carrer. Un cop d’estat més que va deixar a les famílies sense solucions i als ajuntaments catalans sense eines eficaces per combatre l’emergència habitacional.

Amb els canvis de govern que s’han produït tant a l’Estat com a Catalunya i tenint en compte els compromisos adquirits amb aquesta llei pels partits que els lideren, tenim molt clar que l’aixecament del recurs d’inconstitucionalitat ha de ser una prioritat a les agendes d’ambdós governs. 

Per aquest motiu fa setmanes que els interpel·lem, primer amb una carta a  Quim Torra, i després a Pedro Sánchez, amb la intenció de posar la recuperació de la Llei 24/2015 com a prioritat urgent a la seva agenda. A tots dos els hem demanat una reunió urgent i una resposta pública que encara no ha arribat.

Les darreres setmanes, ens hem  reunit amb els grups parlamentaris, tant a Catalunya com al Congrés, per reafirmar el compromís adquirit amb la Llei 24/2015, quan van votar a favor de fer-la efectiva, ara farà tres anys, i quan l’amenaça de recurs planava sobre la nostra llei, i tots els partits, moment en què tots ells,  i destacadament el PSOE, van signar un compromís de desistir i retirar el recurs davant el Tribunal Constitucional en el cas de formar Govern. Ara ha arribat l’hora de complir el compromís i mostrar la paraula i l’altura política del nou govern de Pedro Sánchez.

Igual que en el moment d’aprovar-la, ara necessitem de nou més suport social que mai. Per aquest motiu fem una crida perquè les entitats que durant tot el procés d’impuls de la ILP Habitatge van donar-hi suport, i els ajuntaments que durant els 9 mesos que va estar en vigor van veure com era una eina efectiva, expressin el seu suport públic inequívoc a aquesta campanya i s’hi sumin a demanar l’aixecament del recurs d’inconstitucionalitat. 

Volem recordar als governs de Pedro Sánchez i de Quim Torra que estem parlant de situacions d’emergència, més de 31.000 desnonaments entre 2016 i 2018 a Catalunya, que requereixen una resposta immediata; i el gest més clar i inequívoc en el sentit de donar una solució a les situacions d’emergència habitacional que estan patint les famílies és retirar el recurs d’inconstitucionalitat que pesa sobre la Llei 24/2015.

Reiterem la urgència de reunir-nos amb ambdós governs abans que acabi el mes de juliol i demanem una data la setmana vinent. Si no és possible amb els presidents, amb qui ells deleguin, per tal de donar una resposta clara a la nostra petició.

És essencial que la societat civil i el món municipal fem front comú per defensar l’única llei que ha donat resposta a la situació d’emergència habitacional que patim, i perquè es garanteixi el compliment de la normativa internacional en matèria de drets fonamentals, l’article 47 de la Constitució i la Llei del dret a l’habitatge catalana. Totes tenim dret a un habitatge digne.

#RecuperemLa24

Formulari d’adhesions 

STOP MOBBING: Aturem l’assetjament immobiliari!

Avui volem comunicar una bona notícia: la violència immobiliària, el mòbing, l’assetjament immobiliari no tornarà a actuar amb impunitat mai més a la ciutat de Barcelona. Avui volem encetar un camí, una via per a denunciar directament tots aquells abusos que es cometen a la nostra ciutat cada dia, quan especuladors, grans propietats, administradors de finques i fons voltor actuen de manera deliberadament nociva contra les persones llogateres que habiten les seves llars, algunes vegades fins i tot utilitzant la violència, degradant les seves condicions de vida per tal d’aconseguir sigui com sigui el seu objectiu: forçar-los a marxar.

El mòbing o assetjament immobiliari és una peça clau en l’operativa de les expulsions de veïnes. L’avidesa dels grans operadors immobiliaris no en té prou amb una llei d’arrendaments urbans “feta a mida” per apujar preus i no renovar cada tres anys, augmentant el marge de beneficis a costa de la vida de les persones. Per buidar encara més ràpid els edificis: mòbing. Per vendre’ls abans al millor postor “sense inquilines”: mòbing. Per rehabilitar i fer-ne pisos de luxe o allotjaments turístics: mòbing. L’assetjament immobiliari, infligit en múltiples formes com una tortura, més ràpida o més lenta, recau primer sobre les inquilines amb contractes de 3 anys i després ataca a les veïnes de contractes indefinits. Habitualment afecta edificis sencers, però no només, també a inquilines soles perquè la resta de l’escala ja són oficines o pisos turístics. L’assetjament, per tant, no és un fenomen estrany, aïllat, ni poc freqüent. Forma part d’una estratègia per part de la propietat per obtenir beneficis a costa del dret a un habitatge digne de les veïnes llogateres de la ciutat.

Per donar resposta a l’assetjament immobiliari avui presentem en primícia una denúncia administrativa per poder actuar i multar als responsables de l’assetjament immobiliari. Una eina per defensar el dret a l’habitatge de les veïnes i veïns de les nostres ciutats i barris.

No ens estem inventant res: la Llei del dret a l’habitatge de Catalunya, aprovada l’any 2007, diu molt clarament que l’assetjament immobiliari és una discriminació en l’accés a l’habitatge. L’article 45 diu literalment que és assetjament «tota actuació o omissió amb abús de dret que tingui per objectiu pertorbar a la persona assetjada en l’ús pacífic del seu habitatge i crear-li un entorn hostil, ja sigui en l’aspecte material, personal o social, amb la finalitat última de forçar-la a adoptar una decisió no desitjada sobre el dret que l’empara per ocupar l’habitatge». A més, la Llei entén que cometre assetjament és una infracció molt greu que pot comportar multes de 90.000 a 500.000 euros en el cas de Barcelona. 

Aquesta mesura és aplicable per part de tots els municipis catalans i per la Generalitat des de fa 10 anys, però no s’ha utilitzat encara. De la mateixa manera que va passar amb les multes als habitatges buits de bancs, no va ser fins que la societat civil ho va posar sobre la taula, que es va utilitzar. És important saber que, segons la Llei d’habitatge, l’assetjament immobiliari és il·legal, i les administracions tenen l’obligació d’actuar per aturar-lo. No poden seguir mirant cap a un altre costat amb passivitat; caldria haver actuat fa temps amb contundència.

L’assetjament immobiliari no és quelcom nou: fa temps que el patim i denunciem. Barcelona ha vist un munt de lluites de denúncia de l’especulació ferotge, la violència immobiliària, la gentrificació dels barris i la vulneració sistemàtica diària del dret a l’habitatge. En aquest moment hi ha més grups que mai defensant el dret a l’habitatge i a la ciutat de les veïnes de Barcelona.

Aquesta nova eina neix amb la voluntat d’aportar i de sumar-se a totes les lluites que ens precedeixen i que són actives avui a la ciutat. Per aquest motiu no només fem les primeres denúncies i anunciem que en vindran més que ja estem preparant, sinó que posem l’eina al servei de qui la vulgui fer servir. Animem a totes les persones que estan patint mòbing que s’acostin als grups d’habitatge i veïnals de la ciutat per usar el model de denúncia que posem des d’avui al servei de totes elles i de la defensa del dret a l’habitatge.

Les organitzacions convocants, la PAH de Barcelona, l’Observatori DESC i el Sindicat de Llogateres, volem llançar un missatge en tres direccions: 

  • A les veïnes que estan patint assetjament: els fem arribar tota la nostra solidaritat i suport. Els volem dir que “no estan soles”, que l’assetjament és il·legal i que tenen una nova eina important per defensar-se. 
  • A l’Ajuntament de Barcelona i de la resta de municipis: teniu l’obligació de defensar les llogateres que habiten la ciutat, i de perseguir i fer servir tot el pes de la llei per sufocar tots i cada un dels casos d’assetjament immobiliari. Poseu-hi recursos i temps. Feu complir la llei. Cal aturar l’assetjament immobiliari.
  • I en especial, volem enviar un missatge alt i clar als responsables de l’assetjament immobiliari. Als grans operadors, SOCIMIS o fons voltor, propietaris i administradors de finques: a partir d’ara ja no podreu seguir actuant de forma impune vulnerant els drets dels llogaters/es i saltant una llei que protegeix el dret a l’habitatge, atacant la dignitat i seguretat de les veïnes. Sabem que els responsables tan sols reaccionen quan se’ls denuncia públicament i que només entenen el llenguatge “dels diners”, motiu pel qual denunciarem arreu i exigirem multes contra tots els casos de mòbing.

Avui posem les primeres denúncies i n’esperem resultats reals. En posarem més i treballarem per estendre-ho arreu. Serem vigilants per denunciar els responsables de mòbing fins a aconseguir erradicar l’assetjament immobiliari dels nostres barris i ciutats.

Stop mòbing! Aturem l’assetjament immobiliari!

DESCARREGA EL DOCUMENT DE DENÚNCIA

PDF  WORD

STOP MOBBING: Aturem l’assetjament immobiliari!

Contra l’especulació VOLEM EL 30%

La ciutat de Barcelona té a tocar la possibilitat d’augmentar el parc d’habitatge assequible amb 400 pisos l’any, si es fa realitat la proposta engegada des de la societat civil de reservar el 30% de noves construccions i rehabilitacions integrals per a habitatge de protecció oficial (HPO). En un context de bombolla de lloguer, encariment dels preus de l’habitatge i de contractes precaris, Barcelona disposa solament d’un 1,6% d’habitatge públic, molt lluny de ciutats europees com Londres (23%), Berlín (30%) o París (20%).

L’habitatge, dret humà bàsic per a una vida digna, és en l’actualitat un negoci molt lucratiu. La nostra proposta pretén que, aquells que es dediquen al negoci immobiliari, destinin un 30% de les seves promocions de més de 600 m² a habitatges a preu assequible. D’aquesta manera, més persones a la ciutat podran assumir el cost d’accedir a un habitatge, de forma distribuïda per tota la ciutat, com succeeix, per exemple, a París o Nova York. Fins a un 75% de la població de Barcelona és susceptible d’accedir a HPO, per tant, és una mesura pensada pel conjunt de les barcelonines. El 30% d’habitatge protegit es podria aplicar a tot Catalunya i és una eina nova en l’urbanisme per limitar l’especulació urbana i augmentar el parc d’habitatge assequible.

Aquesta mesura es va aprovar al ple de l’Ajuntament de Barcelona el 23 de febrer de 2018, i ara s’ha de portar a la pràctica. Es tracta d’una proposta impulsada per la ciutadania organitzada: la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca de Barcelona (PAH), el Sindicat de Llogateres (SLL), la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS) i l’Observatori de Drets Econòmics Socials i Culturals (ODESC).

L’aprovació inicial de la mesura del 30%, el mes de juny, és un primer èxit. Cal continuar lluitant fins a aconseguir la definitiva. Per superar les lògiques partidistes i la pressió del sector de la construcció, volem estendre la proposta a tota la ciutat, començant per les entitats i col·lectius socials. Entre totes hem de fer entendre que, enmig de l’actual situació d’emergència habitacional a Barcelona, totes les iniciatives socials adreçades a superar-la són necessàries. Com la lluita diària contra els desnonaments, aturar les subhastes d’habitatge o conquerir més drets per a les llogateres; l’augment del parc d’habitatge públic, protegit i assequible ha de ser una lluita compartida. Estem davant d’una ocasió històrica per corresponsabilitzar el sector privat i no la deixarem passar.

Cada dia són més les que s’adhereixen a aquest manifest, i tu? Ja ho has fet? 

Fes-ho aquí

El Grup Promotor us convidem a totes les que compartim la lluita pel dret a l’habitatge, a una trobada amb altres moviments afins que tindrà lloc el proper dimarts 17 de juliol a les 19 h a l’Àgora Juan Andrés Benítez. Més info aquí

COL·LECTIUS ADHERITS

AAUP arquitectes
ABTS
Antoni Santos Renom
Apropem-nos
ASiA-Associació Salut i Agroecologia
Asociació de Veïns Sagrada Familia
Assemblea 15-M Sarrià – Sant Gervasi
Assemblea d’aturades de Nou Barris
Assemblea d’Aturats/es BCN
Associació acció iniciatives socials
Associació de Veïnes i Veïns de La Satalia
Associació de Veïnes i Veïns de Prosperitat
Associació de Veïnes i Veïns del barri de Porta
Associació de Veïnes i Veïns del Clot-Camp de l’Arpa
Associaciò de Veïns del barri de Sant Antoni
Associació de Veïns del Raval
Associació de Veïns i Veïnes del Barri Gòtic
Associació de Veïns i Veïnes d’Horta
Associació de Veïns i Veïnes Joan Maragall del Guinardó
Associació de Veïns i Veïnes Sagrada Família
Associació de Veïns Sant Ramon
Associació de Veïns del Maresme
Associació Entrepobles
Associació Veïnal Vila de Gràcia
Associació Veïns de l’Ostia
Associacio Veïns Prosperitat
Assosiaciò de Veïns i Veïnes el Besòs
AVV de la Dreta de l’Eixample
AVV de la Sagrera
Centre Social de Sants
CICLO Coordinadora de Sindicatos y Movimientos Sociales
Ciutat Vella No Està en Venda
Col·lectiu Punt 6
Comissió d’Habitatge de la Barceloneta
Consell d’Associacions de Barcelona
Constituents per la Ruptura
Ecologistes en Acció Catalunya
ECOM
EnClau d’Espais Integrals SCCL
Escuela Mediterráneo
Fem Sant Antoni
Fundació Foment de l’Habitatge Social
Gent Grant 15M
Grup d’habitatge del Casc Antic
IAC Catac Bdn
La Barceloneta diu Prou
La Dinamo Fundació
Lluita Internacionalista
Marxa de la Dignitat Catalunya
Observatori guinardó-can baró
Oficina de Vida Independent
P.A.C. Mataró (Plataforma d’Afectats per la Crisi)
Plataforma Gràcia, cap a on vas?
Plataforma Sant Roc som Badalona
Plataforma veïnal Som Paral·lel
Podem Catalunya
PrC
Proces constituent
Resistim al Gòtic
Salvem les Drassanes
Sindicat de comissions de base
Straddle3 Constructors SL
Voltes Arquitectes