Arxiu mensual agost 2018

PerPAH_Bcn

México. Taller de capacitació ciutadana per a la defensa enfront dels desallotjaments forçosos

El passat 29 de març participem en el Taller de capacitació ciutadana per a la defensa enfront dels desallotjaments forçosos, realitzat a Mèxic i organitzat per la Coalició Internacional de l’Hàbitat (HIC), la xarxa global pels drets vinculats a l’hàbitat. A través de la solidaritat, l’articulació i el suport a moviments i organitzacions socials, HIC lluita per la justícia social, l’equitat de gènere i la sostenibilitat ambiental, i treballa per la defensa, la promoció i la realització dels drets humans vinculats a l’habitatge i a la terra, tant en el camp com a la ciutat.

Ho vam fer mitjançant un parell de vídeos explicatius que és la PAH i de les seves lluites, que us volem compartir.

Una gran experiència que, un cop més, demostra el global de la nostra lluita i des d’aquí volem agrair el que comptessin amb nosaltres malgrat la distància.

Us compartim les paraules d’agraïment que ens van manar després del visionament del vídeo. També ens ajuden a entendre la situació, que viuen en altres països, lamentablement molt semblada a la qual vivim aquí, amb l’especulació colonitzant les nostres ciutats.

Volia agrair-te molt el vídeo que ens vas enviarnar per al taller de defensa sobre els desallotjaments. Ho passem ahir i els companys van quedar molt impactats, va haver-hi llàgrimes i molta emoció, algunes preguntes i ganes d’articular més amb vostès.

La situació dels lloguers plantejada en el vídeo és molt similar a la de Mèxic. El fet que arribi una empresa a voler desallotjar edificis que acaba d’adquirir, és la raó potser més freqüent per dur a terme un desallotjament avui a la Ciutat (moltes persones estan particularment desprotegides, ja que són posseïdores sense majors títols, molts amos han mort i els edificis han quedat intestats, els inquilins ja no tenen contracte ni paguen els serveis i un bon dia apareix una empresa dient ser propietària de l’immoble, tot i que amb molta probabilitat ho va aconseguir a través de corrupció). Així i tot, són suposicions, ja que no es compta amb un registre clar que molta falta ens faria. Un altre problema és que d’aquest costat del mar els desallotjaments es duen a terme amb freqüència sense notificació (el que dificulta organitzar-se per parar-los, la qual cosa sí que s’aconseguia fa anys), amb un desplegament brutal de força pública fortament armada que mentre desallotja, roba pertinences i saca al carrer les persones amb brutalitat i que fins i tot es recolza en colpejadores que, òbviament, no s’identifiquen i fan els que se li ve de gust (s’ha arribat a parlar gairebé d’una força paramilitar pagada per les empreses).

En les sessions prèvies del taller ha sorgit la proposta d’elaborar una iniciativa de llei popular inquilinaria. Aquesta possibilitat és bastant nova a la ciutat i la idea és poder-la explotar tot i que existeixen diverses traves per fer-ho. Per l’anterior els col·legues del curs estarien interessats a conèixer la seva proposta de llei sobre el tema. Potser més endavant seria molt bufó organitzar una xerrada més detallada sobre aquest assumpte.

El meu col·lega Laura va prendre unes fotos per compartir. Les persones que veuràs en la imatge són representants de diferents col·lectius, alguns recents més de classe mitjana-baixa i altres històrics.

Moltíssimes gràcies una vegada més i seguim en comunicació.

PerPAH_Bcn

Marxem de vacances amb un bon sabor de boca i tornem el 27 d’agost.

Acomiadem un nou i frenètic curs, però contentes per tot el que s’ha aconseguit. Ha estat un curs ple d’alegries, de petites grans victòries i de moments tristos, clar que sí. El camí és llarg i ningú va dir que fos fàcil. Però els mals moments són els menys i se superen amb apoderament, força col·lectiva i decisió.

Davant una situació crònica d’emergència habitacional, de vulneració sistemàtica del dret a l’habitatge i una nova bombolla immobiliària, aquesta vegada amb els lloguers, des de la PAH hem posat tota l’energia en:

  • Donar solucions i eines a les famílies que, dilluns rere dilluns, travessen la porta del nostre local. Persones que segueixen arribant amb sentiments en comú com a por, angoixa, ràbia, impotència, culpa… però que acaben enfrontant-se amb decisió a la seva situació i aconseguint dacions en pagament, lloguers socials, renovació de contractes, reallotjaments, pisos d’emergència, regularitzar la seva situació, en definitiva, una nova oportunitat de viure dignament i amb el cap ben alt.
  • Hem aconseguit aturar els més de 200 desnonaments que han arribat a la nostra assemblea des de setembre passat.
  • Hem teixit aliances i treballat en xarxa, tant a peu de carrer parant desnonaments, muntant accions comunes contra fons voltor com Norvet, com col·laborant amb altres col·lectius en lluita de la ciutat.
  • Hem denunciat als jutjats per la violència criminal dels desnonaments oberts.
  • Elaborat documents útils per seguir protegint a les famílies.
  • Hem presentat una moció, al costat d’altres entitats i MMSS, que va ser aprovada en el ple de l’Ajuntament, amb mesures tan importants com obligar als promotors a destinar el 30% de totes les seves noves construccions i rehabilitacions integrals, a habitatge protegit.
  • Hem fet accions a bancs, fons voltor, grans tenidors, a l’Administració.
  • En l’àmbit autonòmic, tenim a tocar la recuperació de la Llei 24/2015, suspesa pel PP per ser l’única que protegeix a les famílies passant per sobre de la banca.
  • En l’àmbit estatal, aconseguim que la Llei Habitatge PAH estigui llesta per al seu tràmit i debat parlamentari.

Difícil resumir tot l’assolit gràcies a l’apoderament col·lectiu i a la ciutadania organitzada. Grans són els reptes que tenim oberts, en els quals posar tota l’energia al setembre i canviar les regles del joc.

Ara toca descansar, reposar forces, però no podem fer-ho sense agrair a totes les que han col·laborat, d’una manera o d’una altre, per fer tot això realitat. Sense tots i cadascun dels seus engranatges, per petits que siguin, la màquina no funciona.

Ens retrobem aviat!

PerPAH_Bcn

Comunicat #VolemEl30: Resultat de les reunions amb els grups polítics municipals i al·legacions

En la setmana del 23 de juliol, el grup promotor de la moció per incrementar el parc d’habitatge protegit de Barcelona, s’ha reunit amb tots els grups polítics municipals. L’objectiu de les reunions ha estat discutir els propers passos i assegurar una aprovació definitiva, al setembre, de la mesura que exigeix que un 30% dels habitatges creats després de grans rehabilitacions i noves construccions a la ciutat, siguin de protecció oficial. Després de la seva aprovació inicial a la comissió d’urbanisme al juny, la mesura haurà de ser votada en la mateixa comissió el 18 de setembre per després ser aprovada definitivament en el ple municipal del 28 de setembre.

El resultat de les reunions ha estat molt positiu. Tots els grups municipals reconeixen que la mesura tirarà endavant i la majoria s’ha mostrat favorable a una aprovació al setembre. En relació amb el vot de juny, el moviment ha estat favorable, amb els partits indicant un canvi de posició del no cap a una abstenció i de l’abstenció cap a un sí. De moment, s’espera el resultat de l’informe ampliat sobre la solvència de la mesura, en elaboració per l’Ajuntament i a ser presentat al setembre.

Entre els grups municipals que han presentat al·legacions al text estan el PSC, PDeCAT i la CUP. Les al·legacions s’estan revisant per part de l’Ajuntament i la resposta a les mateixes serà presentada a la comissió d’urbanisme del 18 de setembre. Com a forma d’assegurar que la mesura conservi el seu caràcter original i tingui els millors resultats possibles, el grup promotor també ha presentat al·legacions a la modificació del Pla General Metropolità que habilita la mesura. El seu contingut es resumeix en els punts a continuació:

  • Foment del lloguercom a règim d’accés a l’habitatge
  • Gestió de l’HPO per l’Administració o per entitats del tercer sector
  • Exercici del dret al tempteig i retracteper a l’adquisició dels habitatges destinats a HPO per tal d’oferir-les sota règim de lloguer a les unitats inscrites al Registre de Sol·licitants
  • Mecanismes que impedeixin la segregació de manera que el 30% dels habitatges destinats a preu protegit no siguin sempre les de les plantes més properes al carrer, de menor grandària o de pitjor orientació
  • Pla d’inspeccions i règim sancionador
  • Mecanismes per supervisar el foment indirecte d’usos alternatius al residencial

Finalment, el grup promotor reitera en les al·legacions que en cap cas recolzarà una possible moratòria o retard en l’aplicació de la mesura, entenent que aquesta decisió no es justifica jurídicament ni tampoc per motius de suficiència i compliment de l’objectiu de solidaritat urbana i de les necessitats de parc d’habitatge assequible a la ciutat. En aquest sentit, ens oposem a la decisió del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) d’incloure en les seves al·legacions la necessitat d’un període de dos anys de moratòria a la implementació de la mesura, posteriorment matisat.

Els informes presentats fins ara corroboren la solvència jurídica de la mesura, així com l’experiència de ciutats que ja han implementat polítiques similars, com París i Nova York. Perquè la mesura tingui l’efecte desitjat és fonamental vetllar per la seva aprovació i aplicació el més aviat possible. El context d’emergència habitacional i la necessitat urgent d’incrementar el parc d’habitatge protegit a la ciutat corroboren la necessitat d’aprovar la mesura al setembre i vetllar per la seva aplicació integral el més aviat possible.

El grup promotor de la mesura es pren un descans durant el mes d’agost, però tornarem amb forces renovades i fermament decidides a assegurar la seva aprovació al mes de setembre. Serà el moment d’una campanya comunicativa, d’accions de visibilització i reivindicació al carrer i d’un acte públic potent del 14 de setembre.

#VolemEl30

 

PerPAH_Bcn

La falta de voluntat política ha deixat passar l’oportunitat de recuperar la Llei 24/2015

Mentre el govern de Pedro Sánchez és incapaç de complir els compromisos signats, cada dia són desnonades 43 famílies a Catalunya

Ahir dimecres 1 d’agost es va celebrar la primera reunió de la Comissió Bilateral Estat-Govern: hagués estat prioritari que s’hi acordés la retirada immediata del recurs a la Llei 24/2015. Per tant la nostra valoració és agredolça: ahir era urgent i possible recuperar l’eina més eficaç que ha tingut Catalunya i tot l’Estat per acabar amb els desnonaments i l’emergència habitacional. Avui podríem estar parlant i celebrant que gran part dels 43 desnonaments d’hipoteca i de lloguer que es produeixen cada dia a Catalunya aviat quedarien aturats. Alhora podriem respirar alleujades perquè en pocs mesos les llistes d’espera de més d’un any de les taules d’emergència, quedarien a zero. I mai més hauriem de patir perquè es repetissin fets tràgics com els de Cornellà o Reus, perquè és possible evitar-ho. Però en canvi, el Govern de Pedro Sánchez no ha estat a l’alçada, demostrant el mateix tarannà que el govern de Mariano Rajoy. El PSOE s’havia compromès per escrit a “retirar el recurs davant el Tribunal Constitucional en cas de formar Govern i a no posar impediments per al seu total desenvolupament”. No obstant, ahir va qüestionar la constitucionalitat d’una llei aprovada per unanumitat al Parlament de Catalunya, o el que es el mateix: va girar l’esquena a milers de famílies negant-los els seus dret a un habitatge digne, per posar-se del costat de la banca i els seus interessos.

El passat dia 29 de juliol es complien tres anys que es va aprovar la Llei 24/2015 de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, coneguda popularment com a “Llei contra els desnonaments i els talls”. Aquesta Llei va ser aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya el juliol de 2015 i va sorgir d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP), la “ILP Habitatge”, impulsada per la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH), l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i l’Observatori DESC (ODESC). Durant la seva tramitació va rebre un suport social extraodinari, amb gairebé 150.000 signatures de suport individuals, així com l’adhesió de més de mitg miler d’entitats socials de tot tipus, com sindicats, moviment veïnal, tercer sector social i moltes d’altres entitats cíviques d’una diversitat importantíssima. Aquest enorme consens polític i social només s’entén tenint en compte l’objectiu que buscava: acabar amb l’emergència habitacional i la pobresa energètica a casa nostra.

La nostra Llei va ser la primera a tot l’Estat que va posar sobre la taula mesures d’urgència en l’àmbit de l’habitatge després de les conseqüències desastroses de la crisi del 2008. La Plataforma d’Afectades per la Hipoteca, havia intentat ja canviar al Congreso amb una altra Iniciativa Legislativa Popular les lleis que permetien desnonar centenars de milers de families quedant-se a més, amb deutes impagables de per vida que les condemnaven a l’exclusió social i financera permanent. A través de cinc senzilles mesures pensades per les entitats socials, el malson del sobreendeutament, els desnonaments, la manca d’habitatge d’emergència i els talls d’aigua, llum i gas que afectessin a la població en situació de vulnerabilitat residencial; passaven a ser història.

Catalunya va ser el primer lloc on les entitats socials i la societat civil organitzada va aconseguir esquerdar el mur que havia bastit el Partit Popular i la banca contra qualsevol tipus de canvi legislatiu que acabés amb les lleis criminals i injustes per tenir-ne d’altres que protegissin el dret a l’habitatge digne. D’altres territoris van seguir l’estela de l’anomenada norma, fet que va fer néixer noves lleis.

Malauradament el govern del PP va decidir un cop més defensar els interessos de les entitats financeres i els grans tenidors d’habitatge i al maig de 2016 va interposar recurs d’inconstitucionalitat en contra, gest que va repetir amb la resta de lleis de l’Estat. La reacció de la societat civil al carrer fou una defensa aferrissada de la nostra “Llei contra els desnonaments i els talls”: es van convocar abans i després de la impugnació nombroses protestes davant les seus del PP a Catalunya i a tot l’Estat, vam ser al Parlament i al Congrés obtenint el suport de tots els partits excepete el PP, i també vam rebre el suport dels Ajuntaments catalans. Una cimera social convocada pel President va desembocar en una nova llei, també suspesa.

Finalment, tan sols vam poder salvar la part de pobresa energètica: les mesures d’habitatge van ser afectades per la impugnació i suspensió immediata de tots els articles que afectaven a les entitats financeres. La part d’habitatge de la Llei 24/2015 va demostrar durant els 9 mesos, que va estar en vigor, la seva potència, aturant més de 10.000 desnonaments fins que va ser suspesa. Si no hagués estat així, des de llavors fins avui haguessim pogut aturar uns 35.000 desnonaments. Les mesures contra la pobresa energètica, que no van ser impugnades, han aconseguit aturar més de 82.500 talls de subministraments.

La 24/2015 és una de les lleis catalanes més importants en matèria social que va impugnar el Partit Popular, per la qual cosa és imprescindible recuperar-la. Per tot això i davant la finestra d’oportunitats que es va obrir amb la sortida del PP del govern de l’Estat, ens vam dirigir als presidents Pedro Sánchez i Quim Torra  a través de dues cartes públiques, demanant al primer que retiri el recurs immediatament i al segon, que posi a l’agenda de les trobades Generalitat-Estat aquesta prioritat. Ens hem reunit amb tots els grups polítics, menys amb el PP, al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats de Madrid, amb membres del govern. Hem treballat perquè tots els actors que ahir estaven a la Taula de negociacions de la Comissió Bilateral tinguessin molt clara la urgència de l’aixecament d’aquesta suspensió.

Tot i això, no perdrem l’esperança ni la força per seguir lluitant fins recuperar aquesta llei. És positiu que s’estudiï la retirada dels recurs, però no tenim temps per perdre entre reunions i comissions. Exigim públicament des d’avui mateix ser interlocutores en les negociacions entre ambdós governs quan es parli de les lleis d’habitatge que cal recuperar. Les famílies no poden esperar reunions i comissions que s’eternitzin davant un problema tan greu com els desnonaments. El PSOE ha de fer un pas ferm i retirar el recurs davant el Tribunal Constitucional, tal i com es va comprometre. Recordem que l’ex-president Rodríguez Zapatero, quan va arribar al govern, va retirar 21 recursos interposats, molts d’elles de lleis socials com la nostra.

Al setembre seguirem lluitant al carrer una llei justa per protegir el nostre dret a l’habitatge digne! Recuperem la 24/2015: es pot!

PerPAH_Bcn

Èpica per paralitzar un desnonament obert. Crònica d’una victòria.

L’últim desnonament de la temporada, abans de les vacances dels jutjats acaba amb una mostra més del poder de la ciutadania organitzada davant lleis injustes i la perversitat dels especuladors.

No podíem acomiadar el curs sense, un cop més, fent història. Així, com sona. Per primera vegada la PAH, hem aconseguit parar un desnonament obert: aquests que, amb altres paraules més boniques però igual de brutals, diuen “a partir de tal dia podem anar a tirar-te de la teva casa quan ens doni la real gana”. Si ja és psicològicament duríssim imaginar-se la pèrdua de la llar, com exemplifiquen els nombrosos casos d’angoixa i depressió que veiem en les nostres assemblees, no saber si més no quan es produirà el moment concret resulta devastador.

La violència inhumana dels jutjats, toca la seva màxima esplendor amb aquesta pràctica, que únicament està pensada per evitar la mobilització pacífica d’aquelles que cada dia ens plantem en la porta per defensar a les famílies i evitar que siguin tirades al carrer sense pudor. Cal desnonar si o si i seguir protegint i fomentant l’especulació amb els preus de l’habitatge o la seva transformació en apartaments de luxe o turístics, sense importar les vides que estiguin en joc.

Però no cedim davant la política de la por: han estat dotze dies de resistència, de gent fent torns i de vegades quedant-se a dormir en l’habitatge perquè Nadia i la seva família estiguessin sempre acompanyades, perquè vinguessin quan vinguessin a intentar desnonar-les estiguéssim preparades. Ens han fet esperar i avui finalment ha vingut la comitiva judicial en l’última oportunitat que tenien abans del tancament dels jutjats durant el mes d’agost, però no ens han enxampat per sorpresa: algunes ens hem quedat a dormir a casa de Nadia, unes altres hem arribat des de les primeres hores de la matinada per si la policia bloquejava els carrers, algunes menys matineres han anat venint segons avançava el matí. Amb alegria i decisió ens hem ajuntat un centenar de persones de diverses PAH’s, altres col·lectius pel dret a l’habitatge, veïnes… Hi havia dones i homes, gitanes i paios, joves i no tant joves, gent nascuda aquí i en tots els continents, unides solidàriament a una família a la qual algunes ni tan sols coneixien personalment però en el defensa de la qual estaven disposades a posar-se davant d’antidisturbis si fes mancada.

Va arribar la comitiva, la propietat disposada a executar el desnonament i deixar a una família amb dos menors (un d’ells amb discapacitat) al carrer. Tan disposades com per haver activat als Mossos d’Esquadra per venir a tirar la porta a baix. Lluny de tirar-nos enrere, estàvem disposades a oposar-nos de forma pacífica, però contundent, a la barbàrie quotidiana com portem fem des de fa nou anys: posant els nostres cossos i la nostra voluntat bloquejant l’entrada al portal, bloquejant l’escala, bloquejant la porta del pis. Anaven a haver de treure’ns a ròssec una per una… i cent persones són moltes per arrossegar amb tot un barri mirant i recolzant des de les balconades. Han decidit no fer-ho i posposar el desnonament fins al 3 de setembre, amb el que una vegada més es demostra el que ja sabem: la injustícia i la política de la por no poden res contra la legitimitat i el valor de la ciutadania organitzada. Avui Nadia, el seu marit i les seves nenes dormiran a la seva casa.

Però la història no acaba aquí, necessitem garantir un reallotjament per Nadia, qui va arribar a aquesta situació fa any i mig quan la propietat va optar per pujar-li desorbitadament el lloguer, sabedora que no ho podrien pagar i així promoure una expulsió més per poder especular amb el pis. Una simple renovació al mateix preu i Nadia seguiria pagant i tranquila amb la seva família a la casa seva.

Nadia ha esgotat totes les vies administratives per solucionar aquesta situació. Té un pis de la taula d’emergència, concedit fa més d’un any, un pis que no arriba. A aquesta família només li queda un camí, la resistència, la lluita, la perseverança. No estan soles. Ahir després del desnonament prenem l’Oficina d’Habitatge de Ciutat Vella, ens reunim amb Javier Buron, responsable de la taula d’emergència, demà nova cita amb Serveis Socials… tenim un mes per tornar a evitar que es repeteixi el sense viure que fa mesos pateixen, amb 4 desnonaments ja aturats gràcies a l’apoderament i la solidaritat de la societat civil, enfront de l’immobilisme administratiu.

#SoluciónParaNadia

#SoluciónParaNadia #SiSePuede #StopDesahucios🛑

A post shared by PAH Barcelona (@pah_barcelona) on