Arxiu diari agost 1, 2018

PerPAH_Bcn

Èpica per paralitzar un desnonament obert. Crònica d’una victòria.

L’últim desnonament de la temporada, abans de les vacances dels jutjats acaba amb una mostra més del poder de la ciutadania organitzada davant lleis injustes i la perversitat dels especuladors.

No podíem acomiadar el curs sense, un cop més, fent història. Així, com sona. Per primera vegada la PAH, hem aconseguit parar un desnonament obert: aquests que, amb altres paraules més boniques però igual de brutals, diuen “a partir de tal dia podem anar a tirar-te de la teva casa quan ens doni la real gana”. Si ja és psicològicament duríssim imaginar-se la pèrdua de la llar, com exemplifiquen els nombrosos casos d’angoixa i depressió que veiem en les nostres assemblees, no saber si més no quan es produirà el moment concret resulta devastador.

La violència inhumana dels jutjats, toca la seva màxima esplendor amb aquesta pràctica, que únicament està pensada per evitar la mobilització pacífica d’aquelles que cada dia ens plantem en la porta per defensar a les famílies i evitar que siguin tirades al carrer sense pudor. Cal desnonar si o si i seguir protegint i fomentant l’especulació amb els preus de l’habitatge o la seva transformació en apartaments de luxe o turístics, sense importar les vides que estiguin en joc.

Però no cedim davant la política de la por: han estat dotze dies de resistència, de gent fent torns i de vegades quedant-se a dormir en l’habitatge perquè Nadia i la seva família estiguessin sempre acompanyades, perquè vinguessin quan vinguessin a intentar desnonar-les estiguéssim preparades. Ens han fet esperar i avui finalment ha vingut la comitiva judicial en l’última oportunitat que tenien abans del tancament dels jutjats durant el mes d’agost, però no ens han enxampat per sorpresa: algunes ens hem quedat a dormir a casa de Nadia, unes altres hem arribat des de les primeres hores de la matinada per si la policia bloquejava els carrers, algunes menys matineres han anat venint segons avançava el matí. Amb alegria i decisió ens hem ajuntat un centenar de persones de diverses PAH’s, altres col·lectius pel dret a l’habitatge, veïnes… Hi havia dones i homes, gitanes i paios, joves i no tant joves, gent nascuda aquí i en tots els continents, unides solidàriament a una família a la qual algunes ni tan sols coneixien personalment però en el defensa de la qual estaven disposades a posar-se davant d’antidisturbis si fes mancada.

Va arribar la comitiva, la propietat disposada a executar el desnonament i deixar a una família amb dos menors (un d’ells amb discapacitat) al carrer. Tan disposades com per haver activat als Mossos d’Esquadra per venir a tirar la porta a baix. Lluny de tirar-nos enrere, estàvem disposades a oposar-nos de forma pacífica, però contundent, a la barbàrie quotidiana com portem fem des de fa nou anys: posant els nostres cossos i la nostra voluntat bloquejant l’entrada al portal, bloquejant l’escala, bloquejant la porta del pis. Anaven a haver de treure’ns a ròssec una per una… i cent persones són moltes per arrossegar amb tot un barri mirant i recolzant des de les balconades. Han decidit no fer-ho i posposar el desnonament fins al 3 de setembre, amb el que una vegada més es demostra el que ja sabem: la injustícia i la política de la por no poden res contra la legitimitat i el valor de la ciutadania organitzada. Avui Nadia, el seu marit i les seves nenes dormiran a la seva casa.

Però la història no acaba aquí, necessitem garantir un reallotjament per Nadia, qui va arribar a aquesta situació fa any i mig quan la propietat va optar per pujar-li desorbitadament el lloguer, sabedora que no ho podrien pagar i així promoure una expulsió més per poder especular amb el pis. Una simple renovació al mateix preu i Nadia seguiria pagant i tranquila amb la seva família a la casa seva.

Nadia ha esgotat totes les vies administratives per solucionar aquesta situació. Té un pis de la taula d’emergència, concedit fa més d’un any, un pis que no arriba. A aquesta família només li queda un camí, la resistència, la lluita, la perseverança. No estan soles. Ahir després del desnonament prenem l’Oficina d’Habitatge de Ciutat Vella, ens reunim amb Javier Buron, responsable de la taula d’emergència, demà nova cita amb Serveis Socials… tenim un mes per tornar a evitar que es repeteixi el sense viure que fa mesos pateixen, amb 4 desnonaments ja aturats gràcies a l’apoderament i la solidaritat de la societat civil, enfront de l’immobilisme administratiu.

#SoluciónParaNadia

View this post on Instagram

#SoluciónParaNadia #SiSePuede #StopDesahucios🛑

A post shared by PAH Barcelona (@pah_barcelona) on