Arxiu diari agost 7, 2018

Mèxic. Taller de capacitació ciutadana per a la defensa enfront dels desallotjaments forçosos

El passat 29 de març vam participar en el Taller de capacitació ciutadana per a la defensa enfront dels desallotjaments forçosos, realitzat a Mèxic i organitzat per la Coalició Internacional de l’Hàbitat (HIC), la xarxa global pels drets vinculats a l’hàbitat. A través de la solidaritat, l’articulació i el suport a moviments i organitzacions socials, HIC lluita per la justícia social, l’equitat de gènere i la sostenibilitat ambiental, i treballa per la defensa, la promoció i la realització dels drets humans vinculats a l’habitatge i a la terra, tant en el camp com a la ciutat.

Ho vam fer mitjançant un parell de vídeos explicatius de què és la PAH i de les seves lluites, que us volem compartir.

Una gran experiència que, un cop més, demostra el global de la nostra lluita i des d’aquí volem agrair el que comptessin amb nosaltres malgrat la distància.

Us compartim les paraules d’agraïment que ens van manar després del visionament del vídeo. També ens ajuden a entendre la situació que viuen en altres països, lamentablement molt semblada a la que vivim aquí, amb l’especulació colonitzant les nostres ciutats:

“Volia agrair-te molt el vídeo que ens vas enviarnar per al taller de defensa sobre els desallotjaments. Ho vam passar ahir i els companys van quedar molt impactats, va haver-hi llàgrimes i molta emoció, algunes preguntes i ganes d’articular més amb vostès.

La situació dels lloguers plantejada en el vídeo és molt similar a la de Mèxic. El fet que arribi una empresa a voler desallotjar edificis que acaba d’adquirir, és la raó potser més freqüent per dur a terme un desallotjament avui a la Ciutat (moltes persones estan particularment desprotegides, ja que són posseïdores sense majors títols, molts amos han mort i els edificis han quedat intestats, els inquilins ja no tenen contracte ni paguen els serveis i un bon dia apareix una empresa dient ser propietària de l’immoble, tot i que amb molta probabilitat ho va aconseguir a través de corrupció). Així i tot, són suposicions, ja que no es compta amb un registre clar que molta falta ens faria. Un altre problema és que d’aquest costat del mar els desallotjaments es duen a terme amb freqüència sense notificació (el que dificulta organitzar-se per parar-los, la qual cosa sí que s’aconseguia fa anys), amb un desplegament brutal de força pública fortament armada que mentre desallotja, roba pertinences i saca al carrer les persones amb brutalitat i que fins i tot es recolza en colpejadores que, òbviament, no s’identifiquen i fan els que se li ve de gust (s’ha arribat a parlar gairebé d’una força paramilitar pagada per les empreses).

En les sessions prèvies al taller ha sorgit la proposta d’elaborar una iniciativa de llei popular inquilinaria. Aquesta possibilitat és bastant nova a la ciutat i la idea és poder-la explotar, tot i que existeixen diverses traves per fer-ho. Per l’anterior, els col·legues del curs estarien interessats a conèixer la seva proposta de llei sobre el tema. Potser més endavant seria molt bufó organitzar una xerrada més detallada sobre aquest assumpte.

La meva col·lega Laura va prendre unes fotos per compartir. Les persones que veuràs en la imatge són representants de diferents col·lectius, alguns recents més de classe mitjana-baixa i altres històrics.

Moltíssimes gràcies una vegada més i seguim en comunicació.”