Als responsables federals d’habitatge, economia i justícia del P.S.O.E.

PerPAH_Bcn

Als responsables federals d’habitatge, economia i justícia del P.S.O.E.

Governi qui governi l’habitatge es defensa

Des de la PAH, ens dirigim a les persones responsables d’Habitatge, Economia i Justícia del PSOE, davant la situació d’emergència habitacional que pateix aquest país, i la manca de respostes positives per part del Govern, en les següents matèries:

Economia.- S’està tramitant actualment al Congrés, la llei de crèdit immobiliari, heretada del Govern anterior, i elaborada pel banquer De Guindos. Aquest fet, imbueix al projecte de llei l’empremta del banquer, que, en contra de la reiterada jurisprudència del TJUE, pretén donar cobertura legal a clàusules abusives, sota pretext de consentiment, com les clàusules sòl, en lloc de prohibir-les, establir una quantia fixa d’interessos de demora per impedir l’anul·lació d’aquestes clàusules… etc. Torna a ignorar el contingut i efecte dissuasori de la Directiva 93/13/CE, la mala trasposició de la qual a la legislació espanyola, permet que, fins i tot 24 anys després de la seva publicació, es pugui condemnar a Espanya pel seu incompliment, com en el cas de les clàusules sòl al gener de 2017. Impedeix que la responsabilitat es limiti al ben hipotecat, i nega la dació en pagament com a solució a una situació sobrevinguda que impedeixi al deutor fer front als seus compromisos, amb la qual cosa, de nou santifica el que el banc, que sens dubte haurà recuperat via titulització la totalitat del deute, es quedi amb la casa, i el deutor endeutat per la resta del préstec, més interessos, interessos de demora, costes…

A més, blanqueja l’abusiva clàusula de venciment anticipat, moderant el nombre de quotes impagades perquè el banc pugui iniciar el procediment d’execució hipotecària (declarat il·legal pel TJUE), i per si no fos poc, en la seva disposició transitòria primera estableix la retroactividad, (a diferència de l’aprovat pel Govern en relació al IAJD), de la citada i il·legal moderació, de manera que, al nostre entendre, i malgrat les declaracions de la ministra Calviño, podrien activar-se centenars de milers de nous desnonaments en aplicar-se els nous venciments a tots els contractes signats fins ara, i en reactivar-se milers de procediments judicials actualment suspesos. Imposa també la vinculació obligatòria a aquesta llei per a qualsevol novació o subrogació del préstec, atorgant a la banca la possibilitat de blanquejar totes les Clàusules Abusives que contingui el contracte, en lloc de permetre acollir-se a les condicions més beneficioses per al consumidor. Aquesta llei, d’aprovar-se en els seus actuals termes, perjudica greument la Llei d’Habitatge de la PAH en matèria de protecció al deutor hipotecari, ja que els seus continguts estan inclosos en aquesta.

Suposa en definitiva, un nou acte de superprotecció a la banca, després de la sentència del TS i el miratge de la transferència de l’obligació futura del pagament IAJD, que els allibera de la retroactivitat que sí s’imposa amb la llei De Guindos.

En conseqüència, demanem al PSOE: Que reconsideri la seva actitud enfront d’aquesta llei, i accepti les esmenes que limiten la responsabilitat al ben hipotecat, estableixen com a solució normal la dació en pagament, i protegeixen al deutor de bona fe, d’acord amb la directiva 93/13/CE, i la jurisprudència del TJUE en matèria de clàusules abusives i sobre el procediment d’execució hipotecària, així com que s’elimini la retroactividad de la llei, tret que sigui condició més beneficiosa per al consumidor. Des de finals de setembre seguim esperant resposta a una sol·licitud d’entrevista remesa al Ministeri d’Economia per tractar aquests temes.

2ª Habitatge.- Després de més de 33.000 desnonaments en el primer semestre d’aquest any, la bombolla galopant dels preus de lloguer, la pujada dels de compra, cada vegada més a prop dels increments de l’època de la bombolla financer/hipotecària, l’acaparament sistemàtic de centenars de milers d’habitatges per fons voltor i Socimis, unit a la manca gairebé absoluta de Parc Públic d’Habitatge, encara que s’han anunciat diverses, no s’ha adoptat mesura alguna capaç, almenys, de pal·liar aquesta situació d’evident emergència habitacional, i podríem acabar l’any amb xifres de desnonaments similars a les dels pitjors de la crisi.

Urgeix l’aplicació immediata dels acords en matèria d’Habitatge, continguts en l’acord per als PGE, que encara que insuficients, poden pal·liar, sobretot en matèria de lloguers, la bombolla especulativa que es pateix. Per a la posada en pràctica dels mateixos, no fa falta aprovar aquests PGE, s’hagués de fer urgentment per decret. Urgeixen també mesures per mobilitzar al mercat, habitatges que actualment estan buits (3,4 segons l’últim cens de l’INE); és imprescindible definir legalment el concepte d’habitatge deshabitat o de gran tenidor d’habitatge, per a poder abordar mesures en aquesta direcció, per evitar l’especulació. Les sentències del TC sobre les lleis d’habitatge d’Andalusia, Comunitat Valenciana, Euskadi i Navarra, deixen clar que es pot establir un cànon contra els habitatges injustificadament deshabitats, a més que s’ha d’estudiar una reforma fiscal que els gravi, i això, malgrat les competències autonòmiques en matèria d’habitatge, ja que l’article 47 de la Constitució, estableix com un Dret Universal de la ciutadania l’accés a l’habitatge, i a més, insta les administracions públiques a combatre l’especulació. Tampoc es coneix cap pla per anar generant l’imprescindible Parc Públic d’Habitatge, perquè el dret d’accés a la mateixa no depengui, com ara, de forma exclusiva del nivell de renda. Cal adoptar mesures urgents per disposar dels habitatges dels que ara els tenen, alguns provinents d’ajuts públics i en mans de bancs rescatats, especialment de Bankia.

Tampoc se’ns han facilitat les esmenes a la Llei d’Habitatge PAH, la qual cosa ens impedeix conèixer quin és la posició real del PSOE sobre aquest tema, i sobre Habitatge en general, encara que el que s’ha vist fins ara en la llei de crèdit immobiliari ens dona molt mala espina, i ens inclina a pensar que, una altra vegada van a prevaler els interessos de la banca sobre els de les persones, la qual cosa no té gens de socialista ni de progressista.

Encara que vam mantenir una entrevista amb el ministre Ábalos al setembre, i una més amb la Secretària General d’Habitatge, i tenim prevista altra, com ja hem dit, no veiem avanços.

3. Justícia.- Des que el juliol de 2017, el Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals de l’ONU emetés un dictamen pel qual condemnava a Espanya per vulnerar el dret a l’habitatge, cap dels governs que hi ha hagut ha fet res per complir les recomanacions contingudes en el mateix. A més, prop de 70 famílies afectades, han sol·licitat empara al Comitè, que ha demanat a Espanya mesures cautelars concretes de suspensió temporal de desnonaments. Aquestes peticions, són remeses pel Comitè al sol·licitant, i a la Direcció General de Cooperació Jurídica Internacional del Ministeri de Justícia, que, no tenim cap constància que els remeti a cap òrgan judicial. Això suposa una clara violació de, almenys 3 articles de la Constitució: el 96, sobre Tractats Internacionals, el 9.3 sobre el principi de legalitat, i el 10.2 sobre Drets Fonamentals i Tractats Internacionals, igualment suposa una vulneració de la Llei 25/2014 sobre Tractats Internacionals. També la sentència 1263/2018 del Tribunal Suprem, ens recorda l’obligació de complir els dictàmens i recomanacions emanats d’organismes internacionals de Drets Humans i pactes subscrits per Espanya, com el PIDESC.

Aquesta injustificable passivitat del Ministeri de Justícia, provoca a més, més desigualtats, ja que, hi ha jutges que les tenen en compte, i uns altres que les ignoren. És urgent que el Ministeri de Justícia resolgui aquesta situació, per complir amb els Drets Humans, els compromisos internacionals voluntàriament subscrits per Espanya, i la Constitució, tan invocada per a altres coses molt més supèrflues per a la vida de les persones.

Per tractar aquest tema, vam sol·licitar també una entrevista al ministeri, el mateix dia que a Economia, amb el mateix resultat: seguim esperant.

Mentrestant, els jutjats espanyols es troben ja saturats per plets sobre Clàusules Abusives que en el 98% dels casos són favorables als clients. Sent així, resulta indecent que, després de la Sentència del TJUE sobre Clàusula Sòl, encara no hagin recuperat els seus diners gairebé la meitat de les afectades, de manera que als bancs els surten rendibles a Espanya els abusos comesos i la utilització fraudulenta de la Justícia per retardar el més possible les devolucions, sense els interessos de demora que ells mateixos imposen a les afectades si es retarden mínimament.

Els 3 àmbits exposats, reflecteixen la passivitat del Govern en relació al Dret a l’Habitatge, sobre el qual hi ha hagut moltes declaracions i cap actuació concreta, i en el qual la situació d’emergència descrita en el primer paràgraf de l’apartat d’Habitatge, hauria de provocar actuacions decidides i urgents per posar fre a aquest caos especulatiu; no obstant això, com hem descrit, tot apunta a passivitat i connivència amb la banca. El PSOE està desaprofitant una oportunitat històrica per fer justícia social, després d’un rescat bancari de més de 60.000 milions sense contraprestacions.

A Espanya, els Drets en matèria hipotecària o de defensa dels consumidors haguts els últims anys, no han vingut com a conseqüència de canvis legislatius impulsats des de la política, sinó com a conseqüència de sentències del TJUE, impulsades en molts casos per la lluita de la PAH. Això genera més desigualtats, ja que, els drets disponibles per a exercir la defensa d’un deutor hipotecari, depenen de les sentències produïdes fins a aquest moment, i drets que llavors se t’han negat, han estat reconeguts mesos després per una altra sentència. És per tant imprescindible una legislació que reculli el més avançat perquè no hagi de ser sempre el TJUE qui imparteixi justícia a Espanya.

Des de la PAH, estem obertes al diàleg, i així ho hem demostrat, demanant reunions i efectuant propostes. Però també exigim mesures, algunes de les quals es poden aplicar ja, i no obstant això, gens es mou per l’altra part.

Estem tan obertes al diàleg, com disposades a la lluita. Acostumades a pressionar els bancs per aconseguir paralitzar desnonaments, defensar les famílies amb dacions, recursos jurídics, condonacions de deutes, negociar lloguers socials o a interposar-nos pacíficament per intentar impedir la injustícia dels desnonaments. Així que, si no es decideixen i apliquen canvis reals, palpables i significatius, doncs farem el que millor sabem fer i millors resultats reporta a les persones.

#PSOEblanqueaLaBanca

Quant a l'autor

PAH_Bcn administrator

    Deixeu una resposta

    %d bloggers like this: