Arxiu anual novembre 29, 2018

Informe III. Una mirada en profunditat a la salut de les persones afectades per l’accés a l’habitatge i la pobresa energètica

Declaració Universal dels Drets Humans: “Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris; també té dret a la seguretat en cas d’atur, malaltia, incapacitat, viduïtat, vellesa o altra manca de mitjans de subsistència independent de la seva voluntat”

Avui 29 de novembre, presentem el tercer i últim informe emmarcat dintre de la sèrie de “Radiografies de la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut a Barcelona”, elaborats conjuntament entre l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), Enginyeria Sense Fronteres (ESF), l’Observatori dels Drets Econòmics Socials i Culturals (Observatori DESC) i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), amb la col·laboració de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). Aquest és el tercer informe que pretén aprofundir en la salut de les persones afectades per problemes relacionats amb l’accés econòmic a un habitatge o als subministraments bàsics.

La població de l’estudi són els membres de la PAH i/o de l’APE que han acceptat respondre un qüestionari d’uns 40 minuts de duració realitzat, de manera presencial, per persones voluntàries, cada dilluns a la seu de la PAH i cada 2 dimecres a la seu de l’APE. El qüestionari inclou 247 preguntes que creuen dades de problemes connectats: l’habitatge, els subministraments i la salut, per extreure conclusions sobre els seus efectes en les persones afectades, en aquest cas fent una mirada en profunditat a la seva salut i la d’un dels infants de la llar, entre 6 i 14 anys, escollit aleatòriament. L’estudi va començar el juny del 2017 i les dades que s’analitzen, en el present informe, inclouen informació de les 167 persones enquestades fins a data del 28 de maig del 2018.

Els problemes econòmics i jurídics per accedir a un habitatge digne i als subministraments bàsics s’associen a un mal estat de salut físic i mental, essent la salut mental la que es veu més afectada en aquests processos. En general, són les dones les que presenten pitjor estat de salut que els homes. A més, si es comparen amb la població general de la ciutat de Barcelona, les persones afectades per aquestes problemàtiques presenten xifres molt més elevades de mala salut. Aquests resultats van en línia d’informes previs que comparaven l’estat de salut de membres de la PAH amb la població general, és a dir, que les persones afectades per problemàtiques habitacionals presenten pitjor salut que la població general. L’informe suggereix que un adequat suport social o el suport de la PAH/APE són claus per atenuar els efectes negatius de l’habitatge sobre la salut. En el cas dels infants de 6 a 14 anys, cal destacar que el seu estat de salut general (referit per la persona adulta) va resultar ser molt pitjor en comparació amb els seus iguals a la ciutat de Barcelona i van presentar pitjors resultats en qualitat de vida.

Aquest informe aporta a informes previs que les persones enquestades inclouen no només persones afectades per la hipoteca, sinó també persones amb problemes de lloguer, ocupació i pagament de subministraments bàsics com són la llum, el gas i l’aigua. Els resultats mostren que les persones amb aquestes problemàtiques també presenten un mal estat de salut físic i mental.

Donada la magnitud del problema habitacional que existeix a l’Estat espanyol i, en concret, a la ciutat de Barcelona, i basant-se en els resultats observats en aquest informe es recomana:

  • Treballar per atenuar els efectes en la salut de les persones afectades per aquestes problemàtiques, assegurant un acompanyament adequat a aquestes persones des de Serveis Socials i les Oficines d’Habitatge i garantir l’accés universal als Serveis Sanitaris i tractar la salut de forma integral, incorporant la visió dels determinants socials de la salut i intentar no sobremedicalitzar problemes socials.
  • Fomentar el treball en xarxa i intersectorial. Serveis Socials, Habitatge, Justícia i Salut han de treballar de forma conjunta i coordinada per abordar de la millor manera possible aquesta problemàtica.
  • Crear o millorar els sistemes d’informació relatius a aquestes problemàtiques.
  • Posar en marxa polítiques que redueixin la magnitud del problema, que garanteixin l’accés als subministraments i a un habitatge digne per a tothom.

Aquest estudi posa en evidència la urgència de canvis estructurals en polítiques d’habitatge i energia, que posin les persones al davant dels interessos financers de la banca, dels fons d’inversió i de l’oligopoli energètic. Només amb propostes valentes per combatre l’emergència habitacional crònica que patim des de fa anys, es podrà garantir que les famílies més vulnerables puguin portar una vida digna gràcies a un sostre a temperatura adequada garantit.

Canviar aquestes polítiques no és només una qüestió de salut sinó de drets.

Descarrega aquí l’informe i si estàs interesada a organitzar una xerrada sobre el tema no dubtis en contactar amb nosaltres

Seguim vigilants: Generalitat i Ajuntament de Barcelona apropen posicions per a l’aprovació definitiva del 30%

Avui fa dos mesos que el Ple de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar amb el suport del 80% dels regidors i regidores ‒tots els grups municipals menys el PP i Ciutadans‒ la modificació del Pla General Metropolità per situar habitatge assequible a les noves construccions i grans rehabilitacions existents a tota la ciutat. Aquest acord històric doncs és el primer cop que s’aplica a Catalunya. Aquesta previsió de la Llei del dret a l’habitatge fou possible gràcies a la lluita tenaç de les entitats socials que al mes de febrer van portar la mesura al Ple en forma de moció, aconseguint els mesos posteriors que la mesura avancés fins que el Ple li donés el seu suport.

Després de superar aquesta fase complexa i decisiva, tan sols manca la seva aprovació definitiva a la Subcomissió d’Urbanisme Generalitat-Ajuntament, motiu pel qual es van arribar a realitzar fins a tres reunions de treball prèvies, a fi d’activar definitivament aquesta mesura innovadora. Les entitats impulsores hem exigit en tot moment que la Generalitat avali i aprovi immediatament el 30%, sense modificar el que ja està aprovat pel Ple de Barcelona.

Davant els endarreriments, el darrer la setmana passada, moment en què s’havia d’aprovar, hem exigit públicament que es desbloquegés el 30% amb urgència i al més alt nivell, ja que el 30% és una prioritat claríssima en matèria d’habitatge a Barcelona i a tot Catalunya.

Responent a l’anterior demanda, avui a la tarda ha tingut lloc una reunió entre el Conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i l’Alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. De la reunió, a porta tancada, tan sols ha transcendit que ambdues administracions estan treballant una proposta que permetria superar el bloqueig de la setmana passada, que es comprometen a tancar abans del proper dimecres 5 de desembre.

Estem doncs davant d’un avenç positiu per a la mesura. No obstant això, mantenim la prudència i exigim que es concreti urgentment aquest acord, en favor del 30% i del dret a l’habitatge. Seguirem per tant vigilants per tal de garantir que la Generalitat no posposi un cop més el 30% i l’aprovi definitivament el proper dimecres 5 de desembre, a la subcomissió d’Urbanisme de Barcelona.

Som conscients que aquesta aprovació podia i havia d’haver-s’hi produït fa setmanes, però un cop més els ritmes de les administracions no estan a l’altura de les necessitats socials. Recordem la gravetat de la situació perquè durant aquest temps han continuat entrant peticions de llicències d’obres que eludiran el 30% del sostre a HPO, i cada dia que la Generalitat endarrereix l’aprovació definitiva del 30%, perdem habitatge assequible que tanta falta fa.

Per acabar, reiterem la importància de què el Govern vagi més enllà i compleixi el que ja ha anunciat públicament que està treballant: la modificació de la llei perquè els habitatges protegits no es puguin desqualificar i vendre, així com permetent que els habitatges resultants del 30% siguin de lloguer i no de venda.

Seguim! Pel dret a l’habitatge! #ExigimEl30Ja

Nou assassinat a mans del sistema

Una nova mort davant d’una ordre de desnonament pesa sobre la política continuista de les lleis criminals en matèria d’habitatge del PSOE

Ahir la societat espanyola tornava a convulsionar-se enfront de la notícia d’un nou suïcidi davant una ordre de desnonament. Alícia, una dona de 65 anys, del barri de Chamberí, Madrid, es llançava al buit des d’un cinquè pis, mentre la comitiva judicial cridava a la porta per desnonar-la per no poder fer front a l’especulació dels preus del lloguer que viuen les inquilines. Quant més haurem de permetre que les persones decideixin llevar-se la vida davant la desesperació i l’horror de veure’s al carrer sense cap alternativa?

Des de la PAH portem anys denunciant les lleis criminals d’aquest país i posant sobre la taula canvis legislatius perquè successos com aquest no es produeixin. Canvis com els recollits en la Llei d’Habitatge que està sent bloquejada de forma sistemàtica cada dimarts, per PP i Ciutadans, per evitar el seu debat i acabar fent-se realitat. Exigim explicacions i responsabilitats a tots els grups parlamentaris, als qui aquesta situació de bloqueig ja els va bé, com estan demostrant en no haver treballat les esmenes que haurien d’estar debatent-se fa un mes. Exigim explicacions i responsabilitats al govern de Pedro Sánchez, que s’omple la boca amb titulars de rentat de cara, però a la pràctica l’única cosa que està tirant endavant és una reforma de la Llei Hipotecària, per seguir protegint els interessos de la banca per sobre del benestar de les famílies.

Cal cridar a les coses pel seu nom, no són suïcidis, són assassinats a mans d’un sistema que solament es preocupa de comptar els bitllets sense importar-li la vida de les persones (assegut en un taüt). Ahir va ser l’Alícia, al juny en Jordi, no són casos aïllats. Per molt que s’esforcin a silenciar la realitat, aquesta és que se segueixen produint 180 desnonaments diaris, dels quals el 80% ja és de lloguer. Un procediment molt més ràpid que les execucions hipotecàries, que accentua l’angoixa, que no sol donar temps a què la gent s’apoderi i que la majoria succeeixen en silenci. La causa és la catifa vermella que el PP va posar a l’especulació i que PSOE no està tenint gens de pressa a retirar-la, bé per manca d’interès o per excés d’interessos.

Exigim que d’una vegada per totes s’apliquin les mesures estructurals per acabar amb aquesta tragèdia social.

  • Moratòria indefinida dels desnonaments.
  • Debat i aprovació urgent de la Llei Habitatge PAH, per ser l’única que recull tots els mecanismes per acabar     d’una vegada per totes amb la usura dels bancs i fons voltor, l’especulació dels nostres drets més fonamentals i guanyar una llei que garanteixi el dret a l’habitatge per a totes sense excepció.

Són més que paraules, és una realitat, hi ha vides en joc i no podem permetre que s’acabi amb cap més.

Si estàs d’acord amb tot l’exposat, cerca la teva concentració més propera i alça la veu.

#LaLeyEspañolaMata

Es posposa la reunió d’aprovació final del 30%: exigim a la Generalitat la seva aplicació immediata!

Avui havia de tenir lloc la reunió entre la Generalitat i l’Ajuntament a la Subcomissió d’Urbanisme per donar el vistiplau final per tal que s’activi el 30% d’habitatge protegit en noves construccions i grans rehabilitacions a Barcelona. Des que el Ple de la ciutat va aprovar per àmplia majoria aquesta mesura fa dos mesos, ambdues administracions han realitzat fins a tres reunions de treball prèvies a fi d’activar aquesta mesura innovadora.

Això no obstant, finalment la reunió no ha tingut lloc i s’ha posposat. Actualment hi ha acord en el 95% de la mesura, però no al 100%, motiu que explica el que avui ha succeït. El que cal encara tancar és el sistema transitori per introduir habitatge assequible en operacions ja engegades, és a dir, compravendes prèvies a l’aprovació definitiva de la mesura, per a les que la Llei del dret a l’habitatge determina que cal garantir la seva viabilitat econòmica.

La modificació del Pla General Metropolità aprovada al Ple que inclou el 30%, estableix que les operacions que han tingut lloc abans del 31 de juliol del 2016 poden assumir un 20% (període de gener a juliol) i un 30% (abans del 2016). Aquesta concreció de la norma està avalada pels informes econòmics i jurídics dels serveis tècnics i del Secretari Municipal, una figura independent. Però la Generalitat planteja que cal eliminar el 20% per les operacions dels primers set mesos de 2016, fet insòlit, en especial després que no suspendre les llicències hagi alliberat d’aquesta obligació a nombroses promocions.

És indiscutible i evident que la ciutat necessita mesures estructurals per augmentar el parc d’habitatge assequible. Avui mateix, vàries de les entitats promotores eren al carrer aturant dos desnonaments a Ciutat Vella, un dels quals s’ha executat. El 30% és imprescindible i urgent, el volem funcionant des de ja i no permetrem que es retardi més.

Des del Grup Promotor estem segures que la mesura anirà endavant. Per tot això, exigim:

1. Que s’activi immediatament el 30% sense modificar el que ja està aprovat pel Ple de Barcelona. És urgent convocar la setmana vinent una nova reunió per fer efectiu el 30%. No acceptarem anar més enllà de la propera convocatòria oficial de reunió de la Subcomissió d’Urbanisme, el dimecres 5 de desembre.

2. Que es resolgui amb urgència i al més alt nivell aquest darrer punt de desacord. Estem davant d’una prioritat claríssima en matèria d’habitatge a Barcelona i a tot Catalunya: molts municipis volen aprovar el 30% i estan atents.

3. Que la Generalitat vagi més enllà i compleixi el que ha anunciat públicament i modifiqui la llei perquè els habitatges protegits no es puguin desqualificar i vendre, així com permetre que els habitatges resultat del 30%, siguin de lloguer i no de venda.

Si el Govern de la Generalitat defensa realment el dret a l’habitatge, és urgent que aprovi immediatament el 30%. Estem parlant d’un desacord al voltant d’un element tècnic sobradament sostingut amb informes: recordem que la funció de la Generalitat a la Subcomissió és procedimental (aprovació) i no valoratiu. El Govern de Catalunya ha de deixar ben clar ara que com a administració pública, es troba del costat del dret a l’habitatge i no dels especuladors que s’oposen al 30%.

Pel dret a l’habitatge!! Exigim el 30%, ja!!

Als responsables federals d’habitatge, economia i justícia del PSOE

Governi qui governi l’habitatge es defensa

Des de la PAH, ens dirigim a les persones responsables d’Habitatge, Economia i Justícia del PSOE, davant la situació d’emergència habitacional que pateix aquest país, i la manca de respostes positives per part del Govern, en les següents matèries:

Economia.- S’està tramitant actualment al Congrés, la llei de crèdit immobiliari, heretada del Govern anterior, i elaborada pel banquer De Guindos. Aquest fet imbueix al projecte de llei l’empremta del banquer, que, en contra de la reiterada jurisprudència del TJUE, pretén donar cobertura legal a clàusules abusives, sota pretext de consentiment, com les clàusules sòl, en lloc de prohibir-les, establir una quantia fixa d’interessos de demora per impedir l’anul·lació d’aquestes clàusules…, etc. Torna a ignorar el contingut i efecte dissuasiu de la Directiva 93/13/CE, la mala transposició de la qual a la legislació espanyola, permet que, fins i tot 24 anys després de la seva publicació, es pugui condemnar a Espanya pel seu incompliment, com en el cas de les clàusules sòl el gener de 2017. Impedeix que la responsabilitat es limiti al ben hipotecat, i nega la dació en pagament com a solució a una situació sobrevinguda que impedeixi al deutor fer front als seus compromisos, amb la qual cosa, de nou santifica el que el banc, que sens dubte haurà recuperat via titulització la totalitat del deute, es quedi amb la casa, i el deutor endeutat per la resta del préstec, més interessos, interessos de demora, costes…

A més, blanqueja l’abusiva clàusula de venciment anticipat, moderant el nombre de quotes impagades perquè el banc pugui iniciar el procediment d’execució hipotecària (declarat il·legal pel TJUE), i per si no fos poc, en la seva disposició transitòria primera estableix la retroactivitat (a diferència de l’aprovat pel Govern en relació al IAJD) de la citada i il·legal moderació, de manera que, al nostre entendre, i malgrat les declaracions de la ministra Calviño, podrien activar-se centenars de milers de nous desnonaments en aplicar-se els nous venciments a tots els contractes signats fins ara, i en reactivar-se milers de procediments judicials actualment suspesos. Imposa també la vinculació obligatòria a aquesta llei per a qualsevol novació o subrogació del préstec, atorgant a la banca la possibilitat de blanquejar totes les Clàusules Abusives que contingui el contracte, en lloc de permetre acollir-se a les condicions més beneficioses per al consumidor. Aquesta llei, d’aprovar-se en els seus actuals termes, perjudica greument la Llei d’Habitatge de la PAH en matèria de protecció al deutor hipotecari, ja que els seus continguts estan inclosos en aquesta.

Suposa en definitiva, un nou acte de superprotecció a la banca, després de la sentència del TS i el miratge de la transferència de l’obligació futura del pagament de I’AJD, que els allibera de la retroactivitat que sí que s’imposa amb la llei De Guindos.

En conseqüència, demanem al PSOE: Que reconsideri la seva actitud enfront d’aquesta llei, i accepti les esmenes que limiten la responsabilitat al ben hipotecat, estableixen com a solució normal la dació en pagament, i protegeixen al deutor de bona fe, d’acord amb la directiva 93/13/CE, i la jurisprudència del TJUE en matèria de clàusules abusives i sobre el procediment d’execució hipotecària, així com que s’elimini la retroactivitat de la llei, tret que sigui condició més beneficiosa per al consumidor. Des de finals de setembre seguim esperant resposta a una sol·licitud d’entrevista remesa al Ministeri d’Economia per tractar aquests temes.

2ª Habitatge.- Després de més de 33.000 desnonaments en el primer semestre d’aquest any, la bombolla galopant dels preus de lloguer, la pujada dels de compra, cada vegada més a prop dels increments de l’època de la bombolla financera/hipotecària, l’acaparament sistemàtic de centenars de milers d’habitatges per fons voltor i Socimis, unit a la manca gairebé absoluta de Parc Públic d’Habitatge, encara que s’han anunciat diverses, no s’ha adoptat mesura alguna capaç, almenys, de pal·liar aquesta situació d’evident emergència habitacional, i podríem acabar l’any amb xifres de desnonaments similars a les dels pitjors de la crisi.

Urgeix l’aplicació immediata dels acords en matèria d’Habitatge, continguts en l’acord per als PGE, que encara que insuficients, poden pal·liar, sobretot en matèria de lloguers, la bombolla especulativa que es pateix. Per a la posada en pràctica d’aquests, no fa falta aprovar aquests PGE, s’hauria de fer urgentment per decret. Urgeixen també mesures per mobilitzar al mercat, habitatges que actualment estan buits (3,4 segons l’últim cens de l’INE); és imprescindible definir legalment el concepte d’habitatge deshabitat o de gran tenidor d’habitatge, per a poder abordar mesures en aquesta direcció, per evitar l’especulació. Les sentències del TC sobre les lleis d’habitatge d’Andalusia, Comunitat Valenciana, Euskadi i Navarra, deixen clar que es pot establir un cànon contra els habitatges injustificadament deshabitats, a més que s’ha d’estudiar una reforma fiscal que els gravi, i això, malgrat les competències autonòmiques en matèria d’habitatge, ja que l’article 47 de la Constitució, estableix com un Dret Universal de la ciutadania l’accés a l’habitatge, i a més, insta les administracions públiques a combatre l’especulació. Tampoc es coneix cap pla per anar generant l’imprescindible Parc Públic d’Habitatge, perquè el dret d’accés a la mateixa no depengui, com ara, de forma exclusiva del nivell de renda. Cal adoptar mesures urgents per disposar dels habitatges de qui ara els tenen, alguns provinents d’ajuts públics i en mans de bancs rescatats, especialment de Bankia.

Tampoc se’ns han facilitat les esmenes a la Llei d’Habitatge PAH, la qual cosa ens impedeix conèixer quin és la posició real del PSOE sobre aquest tema, i sobre Habitatge en general, encara que el que s’ha vist fins ara en la llei de crèdit immobiliari ens dona molt mala espina, i ens inclina a pensar que, una altra vegada van a prevaldran els interessos de la banca sobre els de les persones, la qual cosa no té gens de socialista ni de progressista.

Encara que vam mantenir una entrevista amb el ministre Ábalos al setembre, i una més amb la Secretària General d’Habitatge, i tenim prevista altra, com ja hem dit, no veiem avanços.

3. Justícia.- Des que el juliol de 2017, el Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals de l’ONU emetés un dictamen pel qual condemnava a Espanya per vulnerar el dret a l’habitatge, cap dels governs que hi ha hagut ha fet res per complir les recomanacions contingudes en el mateix. A més, prop de 70 famílies afectades, han sol·licitat empara al Comitè, que ha demanat a Espanya mesures cautelars concretes de suspensió temporal de desnonaments. Aquestes peticions són remeses pel Comitè al sol·licitant, i a la Direcció General de Cooperació Jurídica Internacional del Ministeri de Justícia, que, no tenim cap constància que els remeti a cap òrgan judicial. Això suposa una clara violació de, almenys 3 articles de la Constitució: el 96, sobre Tractats Internacionals, el 9.3 sobre el principi de legalitat, i el 10.2 sobre Drets Fonamentals i Tractats Internacionals, igualment suposa una vulneració de la Llei 25/2014 sobre Tractats Internacionals. També la sentència 1263/2018 del Tribunal Suprem, ens recorda l’obligació de complir els dictàmens i recomanacions emanats d’organismes internacionals de Drets Humans i pactes subscrits per Espanya, com el PIDESC.

Aquesta injustificable passivitat del Ministeri de Justícia, provoca a més, més desigualtats, ja que, hi ha jutges que les tenen en compte, i uns altres que les ignoren. És urgent que el Ministeri de Justícia resolgui aquesta situació, per complir amb els Drets Humans, els compromisos internacionals voluntàriament subscrits per Espanya, i la Constitució, tan invocada per a altres coses molt més supèrflues per a la vida de les persones.

Per tractar aquest tema, vam sol·licitar també una entrevista al ministeri, el mateix dia que a Economia, amb el mateix resultat: seguim esperant.

Mentrestant, els jutjats espanyols es troben ja saturats per plets sobre Clàusules Abusives que en el 98% dels casos són favorables als clients. Sent així, resulta indecent que, després de la Sentència del TJUE sobre Clàusula Sòl, encara no hagin recuperat els seus diners gairebé la meitat de les afectades, de manera que als bancs els surten rendibles a Espanya els abusos comesos i la utilització fraudulenta de la Justícia per retardar el més possible les devolucions, sense els interessos de demora que ells mateixos imposen a les afectades si es retarden mínimament.

Els 3 àmbits exposats reflecteixen la passivitat del Govern en relació al Dret a l’Habitatge, sobre el qual hi ha hagut moltes declaracions i cap actuació concreta, i en el qual la situació d’emergència descrita en el primer paràgraf de l’apartat d’Habitatge, hauria de provocar actuacions decidides i urgents per posar fre a aquest caos especulatiu; no obstant això, com hem descrit, tot apunta a passivitat i connivència amb la banca. El PSOE està desaprofitant una oportunitat històrica per fer justícia social, després d’un rescat bancari de més de 60.000 milions sense contraprestacions.

A Espanya, els Drets en matèria hipotecària o de defensa dels consumidors haguts els últims anys, no han vingut com a conseqüència de canvis legislatius impulsats des de la política, sinó com a conseqüència de sentències del TJUE, impulsades en molts casos per la lluita de la PAH. Això genera més desigualtats, ja que, els drets disponibles per a exercir la defensa d’un deutor hipotecari, depenen de les sentències produïdes fins a aquest moment, i drets que llavors se t’han negat, han estat reconeguts mesos després per una altra sentència. És per tant imprescindible una legislació que reculli el més avançat perquè no hagi de ser sempre el TJUE qui imparteixi justícia a Espanya.

Des de la PAH, estem obertes al diàleg, i així ho hem demostrat, demanant reunions i efectuant propostes. Però també exigim mesures, algunes de les quals es poden aplicar ja, i no obstant això, gens es mou per l’altra part.

Estem tan obertes al diàleg, com disposades a la lluita. Acostumades a pressionar els bancs per aconseguir paralitzar desnonaments, defensar les famílies amb dacions, recursos jurídics, condonacions de deutes, negociar lloguers socials o a interposar-nos pacíficament per intentar impedir la injustícia dels desnonaments. Així que, si no es decideixen i apliquen canvis reals, palpables i significatius, doncs farem el que millor sabem fer i millors resultats reporta a les persones.

#PSOEblanqueaLaBanca