Arxiu mensual febrer 2019

PerPAH_Bcn

El nou decret de lloguers segueix quedant-se curt tot i les millores

La pressió de la PAH i els Sindicats de Llogateres i Llogaters ha aconseguit certes millores en un nou decret que continua posant en evidència la falta de valentia política per fer front als grans especuladors, obviant de nou, la tan necessària regulació de preus i altres mesures per fer front als desnonaments sense alternativa

El Govern del PSOE ha fet públiques les seves intencions d’aprovar en el Consell de Ministres de divendres 1 de març, un nou decret de reforma del lloguer que, com era d’esperar coneixent la falta de valentia i voluntat política, segueix quedant-se a mig gas tot i les millores respecte a l’anterior. La PAH i els Sindicats de Llogateres fa temps que estem pressionant i negociant amb els partits per posar sobre la taula les nostres exigències, clares i de sentit comú, amb mesures que realment punxen la bombolla i defensin les famílies. En aquesta ronda de negociacions, Foment no ha trobat el moment d’escoltar-nos abans d’elaborar l’esborrany, una mostra més del poc interès a escoltar a la ciutadania.

Davant d’aquesta situació, només podem ser crítiques i lamentar que sigui un decret insuficient, en el qual es torna a deixar de banda la regulació de preus, mesures contra els desnonaments sense alternativa habitacional i mesures per ampliar el parc públic d’habitatge. Obligar els jutges a notificar la situació de les famílies a Serveis Socials, o donar 1 mes de gràcia en cas de propietaris físics i 3 mesos de gràcia en cas de propietaris jurídics, no garanteix en absolut ni la paralització del desnonament ni el reallotjament una vegada executat, incomplint les resolucions del Comitè DESC de Nacions Unides i del Tribunal de Drets Humans, i fa anys que anem reclamant que es compleixi a Espanya.

Ja ho vam advertir: l’única via per garantir reallotjaments a les famílies desnonades davant la falta de parc públic d’habitatge, és amb mesures pensades perquè es mobilitzin els pisos buits en mans de bancs i fons voltor. Mesures recollides en la Llei 24/2015, la llei antidesnonaments catalana, que marca l’obligació d’oferir lloguers socials i la cessió d’habitatge a l’Administració pública. Parlem d’una llei ratificada pel Tribunal Constitucional i que el PSOE, i la resta de partits polítics, excepte el PP, es va comprometre per escrit el 2016 a fer efectiva a tot l’Estat. D’altra banda, pel que fa a desnonaments, sí que hem aconseguit que es reformi la LEC per evitar que l’experiment il·legal dels desnonaments amb data oberta deixi d’estendre’s. Davant tal xacra social, què menys que les famílies almenys sàpiguen el dia i l’hora que seran deixades al carrer i intentar rebaixar el seu patiment. Els desnonaments oberts són una pràctica que estan començant a instaurar els jutges catalans amb l’únic objectiu d’evitar que la ciutadania s’autoorganitzi per evitar-los i així assegurar que s’executen.

La part positiva d’aquest nou decret és que es manté l’ampliació dels contractes  ‒a 5 anys en propietaris particulars i a 7 en grans propietaris d’habitatge‒  i que hem aconseguit frenar les pujades abusives any a any, una porta a l’especulació que l’anterior decret deixava oberta i que ara es tanca amb pujades anuals indexades a l’IPCUn petit avanç, però ineficaç contra la bombolla, ja que no regula els preus abusius inicials a què estem sotmeses en els contractes actuals, ni en els que vindran, ni en la renovació d’aquests. L’única mesura per frenar l’especulació i punxar la bombolla seria una regulació de preus a través d’índexs de tipus municipal que tinguin en compte el cost de la vida i no els interessos especulatius del mercat. El PSOE, en un nou servei als voltors, tanca la porta a aquest índex, deixant-lo en mans d’índexs estatals i autonòmics, que si alguna cosa han demostrat fins avui, és la seva total ineficàcia.

Els avenços més clars plantejats en aquest esborrany presentat avui són: 

  • que les despeses de formalització i gestió del contracte que fins ara sempre pagaven les llogateres i llogaters, ara passin a càrrec de la propietat en cas de persones jurídiques.
  • que la validesa del contracte enfront de tercers (situacions de compravenda, execució hipotecària) en el cas de contractes de 5 i 7 anys, haurà de ser respectada encara que l’habitatge no estigui inscrit al Registre de la Propietat.
  • que en la recuperació d’un habitatge per necessitat de l’arrendador abans del termini mínim, les causes de necessitat hauran de constar en el contracte i haurà d’especificar-se quina d’elles és en el moment de comunicar-ho.

La PAH i els Sindicats de Llogateres i Llogaters seguirem lluitant per un decret llei garantista que acabi amb la catifa vermella a l’especulació. Les nostres exigències són clares i seguirem als carrers i als despatxos, decidides a què se’ns escolti, i no defallirem fins a conquistar el dret a l’habitatge que fa tants anys que està segrestat per la falta de contundència política. Sabem que és possible, que encara som a temps abans que es formi un nou govern, i si no és així, seguirem marcant els culpables de la situació, en un any de campanyes electorals que aprofitarem perquè ens tinguin al davant, i no doblegar-nos fins a revertir la situació. Necessitem solucions estructurals i no pegats parcials que no afronten el principal problema que és tractar l’habitatge com una mercaderia amb la qual poder especular i no com un bé de primera necessitat amb una funció social.  

Ja vam aconseguir una llei a Catalunya. Ja vam registrar una llei al Congrés, que acabaria amb solucions per combatre l’estafa hipotecària, ampliar el parc públic d’habitatge, acabar amb els desnonaments, regular uns lloguers que ens ofeguen, i que no es produeixin més talls de subministrament. Una llei que va acabar el seu procés a causa de les eleccions anticipades, però que tornarà amb força, per assegurar una segona oportunitat a totes les afectades de l’estafa mal anomenada crisi, i com a garantia de futur perquè tothom tingui accés a un habitatge digne, estable i durador.

PerPAH_Bcn

[Comunicat] Carta dirigida al President de la Generalitat, el Sr. Quim Torra i a l’Alcaldessa de Barcelona, la Sra. Ada Colau

Avui volem fer arribar la següent carta al President de la Generalitat, el Sr. Quim Torra i a l’alcaldessa de Barcelona, la Sra. Ada Colau. Les famílies no han de patir la ineficiència de les dues administracions a posar-se a treballar conjuntament. Des de la PAH ho tenim clar, som persones i no números a posar o treure en unes estadístiques. Exigim solucions, només cal voluntat política.

 

PAH Bcn_CARTA QuimT i AdaC

 

PerPAH_Bcn

Punxar la bombolla del lloguer encara és possible

La PAH i el Sindicat de Llogateres i Llogaters hem aconseguit que una majoria parlamentària es posicioni a favor d’un nou Decret Llei. Les eleccions no són excusa: el Govern ha d’impulsar una bateria de mesures urgents en els pròxims dies, posant-se del costat de la ciutadania i no dels que especulen amb l’habitatge

La crisi habitacional en la qual seguim instal·lats des del 2008 exigeix mesures urgents per part del Govern de l’Estat. Aquesta és la premissa amb la qual la PAH i els Sindicats de Llogateres vam visitar el Congrés dels Diputats el passat dimecres 20 de febrer. Al llarg d’una jornada maratoniana de més de 10 hores, vam tenir ocasió de veure’ns amb els grups parlamentaris i de traslladar-los un missatge: les disputes preelectorals no poden retardar mesures indefugibles.

Perquè la vulneració de drets i la situació d’injustícia en què vivim és de sobres coneguda. A causa de les polítiques antisocials adoptades pel Govern del PP entre 2012 i 2013, l’especulació que havíem viscut al voltant de les hipoteques es va traslladar també als lloguers. Van ser decisions a mida de la banca i els fons voltor, que ningú més demanava, i que han tingut conseqüències nefastes. Mentre els beneficis immobiliaris d’uns pocs s’han triplicat i assolit cotes que no es veien des del 2007, els desnonaments s’han disparat i ja estan al nivell dels pitjors anys de la crisi financera: 165 llançaments judicials al dia, un cada 5 minuts. Mentre els fons voltor acaparen habitatges a una enorme velocitat, sense precedents en la història, el lloguer ja es menja més ingressos que en cap altre país de l’OCDE.

Davant d’aquesta realitat d’emergència habitacional, cal actuar. Tot i que la legislatura va arribant a la seva fi, és perfectament factible per al Govern impulsar un Reial Decret. Fins i tot amb les Corts dissoltes, després del 5 de març, podria fer-se a través de la Diputació Permanent. I si és factible impulsar un decret, també ho és que sigui aprovat per una majoria de grups, que en principi estaria per la labor de donar-li suport.

Ara bé, també cal que l’actual govern tingui la valentia de redactar un Decret Llei molt més garantista que l’anterior, com anem exigint des del Sindicat de Llogateres i la PAH. Davant d’un sistema d’habitatge orientat a fer de les nostres cases un negoci per a una minoria i un motiu d’angoixa i desesperació per a milions de famílies, no valen els pegats. Per això, els hem traslladat als grups parlamentaris el conjunt de mesures mínimes i urgents que haurien d’incorporar.

1. Stop Desnonaments amb data oberta. El patiment que produeixen els 165 desnonaments diaris a l’Estat espanyol no s’evitarà amb un mes de moratòria en l’execució del llançament, tal com proposava el Decret Llei del gener passat. Calen mesures urgents per pal·liar la crisi habitacional i evitar que cada vegada hi hagi més gent sense casa. Exigim, en primer lloc, que s’expliciti en el Reial Decret que tots els desnonaments han de ser notificats amb data i hora i acabar d’una vegada amb la pràctica dels desnonaments amb data oberta, que agreugen la tragèdia de les persones que els pateixen.

2. Stop Desnonaments sense alternativa habitacional. En segon lloc, és fonamental que la Llei 24/2015, aprovada a Catalunya i ratificada pel Tribunal Constitucional, sigui implementada a la resta de l’Estat. Amb la finalitat, entre d’altres, que els grans tenidors es facin càrrec de reallotjar totes les persones amb pròxim desnonament per impagament de lloguer i hipoteca. I a més, s’ha d’ampliar aquest deure als casos en què els contractes de lloguer es renovin amb unes condicions i preus que els inquilins no puguin assumir.

3. Lloguers assequibles: és urgent regular els preus del lloguer entre contracte i contracte, basant-se en índexs que tinguin en compte el poder adquisitiu real de la gent. A més, les pujades dins d’un mateix contracte han d’estar estrictament vinculades a l’IPC.

4. Lloguers estables: els contractes de lloguer no poden acabar-se de manera unilateral i injustificada. Han de renovar-se, tret que el propietari demostri que necessita l’habitatge per a ús personal o d’un familiar. A més, cal assegurar que un contracte segueixi vigent quan hi ha un canvi de propietari, independentment de si el contracte estava inscrit en el registre.

5. Fi dels abusos dels intermediaris: són els arrendadors, per als que treballen la pràctica totalitat d’agències immobiliàries, els que han d’assumir els seus honoraris. Mai els llogaters i llogateres, avui un mercat captiu dels agents.

6. Expulsió dels fons voltor: és imperatiu eliminar les Socimis, vehicles financers que gaudeixen d’enormes privilegis fiscals, i que permeten que els fons voltor especulin massivament amb les nostres llars i siguin la punta de llança de la bombolla.

7. Mobilització dels habitatges buits: en un context d’emergència habitacional (165 desnonaments cada dia) i en un país amb 3,4 milions d’habitatges buits, segons l’últim cens (INE 2011), cal començar a multar i fins i tot expropiar per a garantir la funció social de l’habitatge, evitar l’escassetat artificial i frenar l’especulació.

8. Tempteig i retracte. Les administracions públiques i el tercer sector han de poder comprar al mateix preu que ho fan els fons especulatius, de manera que exigim que se’ls doti d’aquesta capacitat.

PerPAH_Bcn

10 anys de la PAH, 10 anys pel dret a l’habitatge

El 2019 celebrem 10 anys del moviment i empoderament ciutadà en defensa dels Drets Humans

Avui 22 de febrer de 2019 es compleixen 10 anys de la primera assemblea que la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca vam realitzar a Barcelona. 10 anys de lluita pel dret a l’habitatge des de l’esclat de la gran estafa, mal anomenada crisi, que ens va portar l’especulació i la bombolla immobiliària, orquestrada pel Govern i la banca d’aquest país.

Aquest cap de setmana a Barcelona es durà a terme la 25a assemblea estatal. Més de 400 persones de tot l’Estat ens donem cita a l’Ateneu Popular de Nou Barris per a treballar i consensuar nous reptes i l’organització del moviment. A més, hem volgut commemorar aquests 10 anys de lluita col·lectiva amb uns concerts oberts a la ciutadania que començaran a les 23 h. Vine abans que estarem per allí!

Ens hauria agradat no existir, ni llavors ni ara. Això significaria que el dret a l’habitatge estaria garantit, però la realitat en el territori espanyol és molt diferent: més de 700.000 execucions hipotecàries en aquests 10 anys, 280 desnonaments al dia, tan sols un 1,2% d’habitatge públic en el conjunt de l’Estat, i milers de famílies que es dirigeixen als Serveis Socials sense cap alternativa habitacional. Enfront d’aquesta realitat veiem com, al llarg d’aquests anys, les lleis han pogut canviar-se per a donar més privilegis als bancs i als fons voltor, injectant més de 70.000 M de € de diners públics per a rescatar bancs que desnonen i en canvi deixant les famílies al carrer sense una solució habitacional.

Gràcies a la PAH, durant aquests 10 anys ens hem organitzat i apoderat col·lectivament. Hem parat milers de desnonaments a la porta, de famílies que anaven a ser injustament expulsades de les seves cases. Literalment, hem salvat vides. Hem ocupat entitats bancàries i de l’Administració pública per a assenyalar-los com a responsables i exigir, al seu torn, mesures que realment tinguin en compte els drets de les persones. Hem impulsat lleis i iniciatives autonòmiques tan importants com la Llei 24/2015 contra l’emergència habitacional i la pobresa energètica, que avui mateix tornen a estar vigents els 2 articles més importants que la banca i el PP donaven per sentenciats. Quin millor aniversari podem tenir? 🙂 Hem fet escraches, per a senyalitzar els culpables, hem incidit en els nostres municipis, aconseguint canvis de paradigmes com en la moció per a aconseguir un 30% d’habitatge públic a Barcelona i ara exportar-la a tot Catalunya i a la resta de l’Estat. Hem estat capaços de fer una Proposta de Llei estatal: la Llei habitatge PAH, que continuarem exigint després de les pròximes eleccions.

La PAH, durant aquests 10 anys, ha seguit la seva activitat en frenètica lluita diària, en cada racó de l’Estat on hi ha una PAH, per a demostrar que el dret a l’habitatge es conquista. I tant que ho hem conquerit: parant desnonaments per hipoteca, lloguer o ocupació cada dia, aconseguint milers de dacions en pagament, condonacions de deute, lloguers socials i recuperant pisos buits de la banca i fons voltor. Si mirem enrere, la realitat, dona vertigen. Podem estar ben orgulloses. Però en la PAH som pesades, molt pesades, exigents i gens complaents, i per això mirem al futur amb força. La força de les famílies per seguir conquistant el dret a l’habitatge. La següent cita a curt termini és aconseguir un Reial Decret Llei (RDL) sota el lema “pel dret a l’habitatge”, i exigir al nou Govern que surti de les eleccions del 28 d’abril legislar la Llei habitatge PAH.

No volem deixar d’agrair als milers de persones i col·lectius que han estat, segueixen estant i estaran posant el seu granet de sorra en aquesta gran família que és la PAH.

Avui més que mai tenim clar que “no és una crisi, és una estafa”. Sabem que som majoria, i que si ens organitzem, tenim molt més poder del que ens havien fet creure. Entre totes hem demostrat que: SÍ QUE ES POT!

Seguim fent possible l’impossible!

#10añosPAH

PerPAH_Bcn

Nou repte social contra La Sareb

Les PAHs catalanes exigeixen al banc dolent la mobilització dels seus habitatges, no en ús de l’especulació, sí per lloguers socials i cessió a l’Administració pública per ampliar el parc d’habitatge assequible

Les PAHs Catalanes es mobilitzen amb l’objectiu clar d’obtenir Recuperadors de la Sareb amb poder de decisió a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. Avui dia s’està negant tota negociació a les famílies que volen un lloguer social amb la Sareb, l’única resposta de la qual és derivar-les a les oficines d’Altamira que es troben a Madrid, sense donar-los més dades, telèfons o correus d’amb qui poder interlocutar per arribar a una solució. Aquesta resposta està duent a centenars de famílies a l’exclusió residencial, famílies a les quals se’ls està negant el seu dret a un habitatge.

Des de l’esclat de la crisi el 2008, en un marc en què el govern assegurava que teníem «el sistema financer més sòlid de la comunitat internacional», l’emergència habitacional no ha fet més que augmentar. Entre 2010 i 2012, l’Estat espanyol va injectar més de 61 milions d’euros de diners públics, dels nostres diners, per rescatar a la banca. El resultat? Una concentració de capital en mans d’uns pocs, que després de la venda i absorcions d’entitats, no ha fet més que augmentar el benefici de la banca, mentre s’atempta contra els drets més bàsics de la ciutadania, que ha vist en aquests anys com se’ls arrabassaven les seves llars, a causa d’unes lleis criminals, perquè passessin a engrossir la cartera d’especulació. Una ciutadania empesa a la precarietat, a la persecució judicial, a l’espasa de Dàmocles davant d’un possible desnonament o a patir-lo ‒avui dia se segueixen produint 183 desnonaments diaris‒, mentre veiem com els diners ”prestat” a la banca mai serà retornat. 

A això en diuen “netejar” o “sanejar” el sistema financer, i dins d’aquest procés de “neteja” es va crear la Sareb. La Sareb és coneguda com el banc dolent, però en realitat és una immobiliària “d’actius tòxics” amb les despulles de la bombolla immobiliària, de les entitats rescatades amb diners públics. Aquests “actius tòxics” són habitatges acabats o mig acabats sense vendre, el deute de promotors i constructores fallides; són habitatges que havien passat a les mans de la banca, desnonament rere desnonament, subhasta rere subhasta.

La Sareb, la immobiliària més gran d’Europa, és una entitat 45% pública mentre l’altre 55% és de les entitats rescatades (pel que la major part dels seus diners també és de totes). Però en comptes de garantir el dret a l’habitatge per a centenars de milers de ciutadans que es troben al carrer, el seu objectiu és vendre els seus actius amb un 15% de benefici abans de 2027, com demostra la venda produïda a finals de 2018 de Témpore, que gestiona un parc de milers d’habitatges de lloguer, als fons voltor estatunidencs TPG i Are. Aquesta operació arriba en un moment en el qual tots els indicadors alerten sobre un nou reescalfament del mercat immobiliari, menys d’una dècada després de l’esclat de la bombolla immobiliària que va enfonsar l’economia espanyola desencadenant una crisi, els efectes de la qual encara perduren. L’aposta per habitatges de lloguer, amb la introducció de noves modalitats de comercialització, com els pisos turístics llogats per dies o setmanes, converteix els immobles en un bé d’inversió rendista que novament està elevant els preus de l’habitatge a nivells propis de 2010.

Tot això ocorre mentre el Govern no posa ni una solució per a augmentar l’irrisori 2% de parc públic d’habitatge. El Govern, incapaç de donar solució a l’emergència habitacional per la manca d’habitatge, però que segueix permetent que les entitats financeres tinguin a les seves mans més de 3.500 milions de pisos buits. Solucions que tenen sobre la taula gràcies a l’autoorganització de la ciutadania, que pateix les conseqüències d’aquesta manca de voluntat política. Solucions que ja han demostrat la seva eficàcia gràcies a la Llei 24/2015 catalana. Una llei que marca l’obligatorietat d’oferir un lloguer social i a cedir els habitatges a l’Administració pública abans d’un desnonament. Una llei que el gran benefactor de l’especulació, el Partit Popular, va voler carregar-se en 2016 amb un recurs d’anticonstitucionalitat, però que gràcies a la pressió social hem recuperat recentment. 

Davant la decisió recent del Constitucional de l’aixecament dels articles suspesos de la Llei 24/2015, volem recordar-li a la Sareb que estan obligats com a grans tenidors a oferir un lloguer social. Exigim que es garanteixi el nostre dret a un habitatge, volem que la Sareb deixi de menystenir-nos, ens escolti, ens atengui i compleixi el que dicta la llei. No volem seguir en l’ostracisme, volem recuperadors clars amb qui interlocutar i posar solucions.

La ciutadania ja hem pagat prou, ara ha arribat el moment de què els habitatges de la Sareb serveixin per a donar vida a la gent i no per a alimentar als seus fons voltor i a l’especulació. Són pisos que s’han pagat amb diners públics, el nostre, per això portem fa molt de temps dient-ho: la Sareb és nostra. I per això mateix reclamem la cessió dels seus pisos al parc públic d’habitatge, que cessin els desnonaments de les famílies que habiten pisos del banc dolent, i un lloguer social per a les famílies que han recuperat part d’aquests habitatges en no tenir més alternativa que aquesta o el carrer. Gràcies a la nostra Obra Social PAH i recuperant blocs sencers en mans de la Sareb, vam demostrar que la ciutadania organitzada pot fer tremolar Goliat. Blocs en els quals centenars de persones poden viure dignament, encara que de forma irregular, a l’espera de la voluntat per part de la Sareb, a obrir una taula de negociació que els permeti regularitzar la seva situació. Ja vam aconseguir aquestes demandes amb blocs recuperats per la PAH, que gràcies a la pressió social van ser cedits a la Generalitat i vam aconseguir que totes les famílies que els habitaven aconseguissin els seus contractes de lloguer social en els mateixos habitatges, podent així mantenir el sentiment de comunitat.

L’acció d’avui fa un pas més en la campanya #PorDerechoAVivienda, iniciada per la PAH i els Sindicats de Llogateres i Llogaters el passat dilluns 18 de febrer, pensada per posar l’habitatge en el centre del debat i aconseguir un Decret Llei, abans de la finalització d’aquesta legislatura, que realment protegeixi a les famílies, punxi la bombolla i garanteixi projectes de vida sota un sostre assequible i estable.

Prou d’especulació, de cases sense gent, de gent sense casa, i una mesura per poder fer això efectiu és tenir:

#RecuperadoresDeLaSareb