PerPAH_BcnEl nou decret de lloguers segueix quedant-se curt tot i les millores
La pressió de la PAH i els Sindicats de Llogateres i Llogaters ha aconseguit certes millores en un nou decret que continua posant en evidència la falta de valentia política per fer front als grans especuladors, obviant de nou, la tan necessària regulació de preus i altres mesures per fer front als desnonaments sense alternativa
El Govern del PSOE ha fet públiques les seves intencions d’aprovar en el Consell de Ministres de divendres 1 de març, un nou decret de reforma del lloguer, que, com era d’esperar coneixent la falta de valentia i voluntat política, segueix quedant-se a mig gas tot i les millores respecte a l’anterior. La PAH i els Sindicats de Llogateres portem temps pressionant i negociant amb els partits per posar sobre la taula les nostres exigències, clares i de sentit comú, amb mesures que realment punxen la bombolla i defensin les famílies. En aquesta ronda de negociacions, Foment no ha trobat el moment d’escoltar-nos abans d’elaborar l’esborrany, una mostra més del poc interès en escoltar a la ciutadania.
Davant d’aquesta situació, només podem ser crítiques i lamentar que sigui un decret insuficient, en el qual es torna a deixar de banda la regulació de preus, mesures contra els desnonaments sense alternativa habitacional i mesures per ampliar el parc públic d’habitatge. Obligar els jutges a notificar la situació de les famílies a Serveis Socials, o donar 1 mes de gràcia en cas de propietaris físics i 3 mesos de gràcia en cas de propietaris jurídics, no garanteix en absolut ni la paralització del desnonament ni el reallotjament una vegada executat, incomplint les resolucions del Comitè DESC de Nacions Unides i del Tribunal de Drets Humans, i portem anys reclamant que es compleixi a Espanya. Ja ho vam advertir: l’única via per garantir reallotjaments a les famílies desnonades davant la falta de parc públic d’habitatge, és amb mesures pensades perquè es mobilitzin els pisos buits en mans de bancs i fons voltor. Mesures recollides en la Llei 24/2015, la llei antidesnonaments catalana, que marca l’obligació d’oferir lloguers socials i la cessió d’habitatge a l’Administració pública. Parlem d’una llei ratificada pel Tribunal Constitucional i que el PSOE, i la resta de partits polítics excepte el PP, es va comprometre per escrit el 2016 a fer efectiva a tot l’Estat. D’altra banda, pel que fa a desnonaments, sí hem aconseguit que es reformi la LEC per evitar que l’experiment il·legal dels desnonaments amb data oberta deixi d’estendre’s. Davant tal xacra social, què menys que les famílies almenys sàpiguen el dia i l’hora que seran deixades al carrer i intentar rebaixar el seu patiment. Els desnonaments oberts són una pràctica que estan començant a instaurar els jutges catalans amb l’únic objectiu d’evitar que la ciutadania s’autoorganitzi per evitar-los i així assegurar que s’executen.
La part positiva d’aquest nou decret és que es manté l’ampliació dels contractes ‒a 5 anys en propietaris particulars i a 7 en grans propietaris d’habitatge‒ i que hem aconseguit frenar les pujades abusives any a any, una porta a l’especulació que el anterior decret deixava oberta i que ara es tanca amb pujades anuals indexades a l’IPC. Un petit avanç, però ineficaç contra la bombolla, ja que no regula els preus abusius inicials a què estem sotmeses en els contractes actuals, ni en els que vindran, ni en la renovació d’aquests. L’única mesura per frenar l’especulació i punxar la bombolla seria una regulació de preus a través d’índexs de tipus municipal que tinguin en compte el cost de la vida i no els interessos especulatius del mercat. El PSOE, en un nou servei als voltors, tanca la porta a aquest índex, deixant-ho en mans d’índexs estatals i autonòmics, que si alguna cosa han demostrat fins avui és la seva total ineficàcia.
Els avenços més clars plantejats en aquest esborrany presentat avui són:
- que les despeses de formalització i gestió del contracte que fins ara sempre pagaven les llogateres i llogaters, ara passin a càrrec de la propietat en cas de persones jurídiques.
- que la validesa del contracte enfront de tercers (situacions de compravenda, execució hipotecària) en el cas de contractes de 5 i 7 anys, haurà de ser respectat encara que l’habitatge no estigui inscrit al Registre de la Propietat.
- que en la recuperació d’un habitatge per necessitat de l’arrendador abans del termini mínim, les causes de necessitat hauran de constar en el contracte i haurà d’especificar-se quina d’elles és en el moment de comunicar-ho.
La PAH i els Sindicats de Llogateres i Llogaters seguirem lluitant per un decret llei garantista que acabi amb la catifa vermella a l’especulació. Les nostres exigències són clares i seguirem als carrers i als despatxos, decidides a que se’ns escolti, i no defallirem fins a conquistar el dret a l’habitatge que porta tants anys segrestat per la falta de contundència política. Sabem que és possible, que encara som a temps abans que es formi un nou govern, i si no és així seguirem marcant els culpables de la situació, en un any de campanyes electorals que aprofitarem perquè ens tinguin al davant, i no doblegar-nos fins revertir la situació. Necessitem solucions estructurals i no pegats parcials que no afronten el principal problema que és tractar l’habitatge com una mercaderia amb la qual poder especular i no com un bé de primera necessitat amb una funció social.
Ja vam aconseguir una llei a Catalunya. Ja vam registrar una llei al Congrés, que acabaria amb solucions per combatre l’estafa hipotecària, ampliar el parc públic d’habitatge, acabar amb els desnonaments, regular uns lloguers que ens ofeguen, i que no es produeixin més talls de subministrament. Una llei que va acabar el seu procés a causa de les eleccions anticipades, però que tornarà amb força, per assegurar una segona oportunitat a totes les afectades de l’estafa mal anomenada crisi, i com a garantia de futur perquè tothom tingui accés a un habitatge digne, estable i durador.
PerPAH_Bcn[Comunicat] Carta dirigida al President de la Generalitat, el Sr. Quim Torra i a l’alcaldessa de Barcelona, la Sra. Ada Colau
Avui volem fer arribar la següent carta al President de la Generalitat, el Sr. Quim Torra i a l’alcaldessa de Barcelona, la Sra. Ada Colau. Les families no han de patir l’ineficiencia de les dues administracions a posar-se a treballar conjuntament. Des de la PAH ho tenim clar, som persones i no números a posar o treure en unes estadistiques. Exigim solucions, només cal voluntat política.
PerPAH_BcnPinchar la burbuja del alquiler aún es posible
La PAH y el Sindicato de Inquilinas e Inquilinos hemos logrado que una mayoría parlamentaria se posicione a favor de un nuevo Decreto Ley. Las elecciones no son excusa: el Gobierno debe impulsar una batería de medidas urgentes en los próximos días, poniéndose del lado de la ciudadanía y no de quienes especulan con la vivienda.
La crisis habitacional en la que seguimos instalados desde 2008 exige medidas urgentes por parte del Gobierno del Estado. He ahí la premisa con la que la PAH y los Sindicatos de Inquilinas visitamos el Congreso de los Diputados, el pasado miércoles 20 de febrero. A lo largo de una jornada maratoniana, de más de 10 horas, tuvimos ocasión de vernos con los grupos parlamentarios y les trasladamos un mensaje: las disputas pre-electorales no pueden retrasar medidas insoslayables.
Porque la situación de injusticia y vulneración de derechos en la que vivimos es de sobras conocida. Debido a las políticas antisociales adoptadas por el Gobierno del PP entre 2012 y 2013, la especulación que habíamos vivido en torno a las hipotecas se trasladó también a los alquileres. Fueron decisiones a medida de la banca y los fondos buitre, que nadie más pedía, y que han tenido consecuencias nefastas. Mientras los beneficios inmobiliarios de unos pocos se han triplicado y alcanzado cotas que no se veían desde 2007, los desahucios se han disparado y ya están al nivel de los peores años de la crisis financiera: 165 lanzamientos judiciales al día, uno cada 5 minutos. Mientras los fondos buitre acaparan viviendas a una enorme velocidad, sin precedentes en la historia, el alquiler ya se come más ingresos que en ningún otro país de la OCDE.
Frente a esta realidad de emergencia habitacional, hay que actuar. Aunque la legislatura va llegando a su fin, es perfectamente factible para el Gobierno impulsar un real decreto. Incluso con las Cortes disueltas, tras el 5 de marzo, podría hacerse a través de la Diputación Permanente. Y si es factible impulsar un decreto, también lo es que sea aprobado por una mayoría de grupos, que en principio estaría por la labor de darle apoyo.
Ahora bien, también es necesario que el actual gobierno tenga la valentía de redactar un Decreto Ley mucho más garantista que el anterior, como venimos exigiendo desde el Sindicato de Inquilinas y la PAH. Frente a un sistema de vivienda orientado a hacer de nuestras casas un negocio para una minoría y un motivo de angustia y desesperación para millones de familias, no valen los parches. Por ello, les hemos trasladado a los grupos parlamentarios el conjunto de medidas mínimas y urgentes que debería incorporar.
1. Stop Desahucios con fecha abierta. El sufrimiento que producen los 165 desahucios diarios en el Estado español no se evitará con un mes de moratoria en la ejecución del lanzamiento, tal y como proponía el Decreto Ley del pasado Enero. Hacen falta medidas urgentes para paliar la crisis habitacional y evitar que cada vez haya más gente sin casa. Exigimos, en primer lugar, que se explicite en el Real Decreto que todos los desahucios deben ser notificados con fecha y hora y acabar de una vez con la práctica de los desahucios con fecha abierta, que agravan la tragedia de las personas que los sufren.
2. Stop Desahucios sin alternativa habitacional. En segundo lugar, es fundamental que la ley 24/2015, aprobada en Cataluña y ratificada por el Tribunal Constitucional, sea implementada en el resto del Estado. Con la finalidad, entre otras, de que los grandes tenedores se hagan cargo de realojar a todas las personas que van a ser desahuciadas por impago de alquiler e hipoteca. Y además, debe ampliarse este deber a los casos en los que los contratos de alquiler se renueven con unas condiciones y precios que los inquilinos no puedan asumir.
3. Alquileres asequibles: es urgente regular los precios del alquiler entre contrato y contrato, basándose en índices que tengan en cuenta el poder adquisitivo real de la gente. Además, las subidas dentro de un mismo contrato deben estar estrictamente vinculadas al IPC.
4. Alquileres estables: los contratos de alquiler no pueden terminarse de forma unilateral e injustificada. Tienen que renovarse a no ser que el propietario demuestre que necesita la vivienda para uso personal o de un familiar. Además, hay que asegurar que un contrato siga vigente cuando hay un cambio de propietario, independientemente de si el contrato estaba inscrito en el registro.
5. Fin de los abusos de los intermediarios: son los arrendadores, para los que trabajan la práctica totalidad de agencias inmobiliarias, los que tienen que asumir sus honorarios. Nunca los hogares inquilinos, hoy un mercado cautivo de los agentes.
6. Expulsión de los fondos buitre: es imperativo eliminar las socimi, vehículos financieros que disfrutan de enormes privilegios fiscales, y que permiten que los fondos buitre especulen masivamente con nuestros hogares y sean la punta de lanza de la burbuja.
7. Movilización de las viviendas vacías: en un contexto de emergencia habitacional (165 desahucios cada día) y en un país con 3.4 millones de viviendas vacías según el último censo (INE 2011), hay que empezar a multar e incluso expropiar para garantizar la función social de la vivienda, evitar la escasez artificial y frenar la especulación.
8. Tanteo y Retracto. Las administraciones públicas y el tercer sector han de poder comprar la mismo precio que lo hacen los fondos especulativos por lo que exigimos que se les dote de esa capacidad.
PerPAH_Bcn10 anys de la PAH, 10 anys pel dret a l’habitatge
En 2019 celebrem 10 anys del moviment i apoderament ciutadà en defensa dels Drets Humans
Avui 22 de febrer de 2019 es compleixen 10 anys de la primera assemblea que la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca vam realitzar a Barcelona. 10 anys de lluita pel dret a l’habitatge des de l’esclat de la gran estafa, mal anomenada crisi, que ens va portar l’especulació i la bombolla immobiliària, orquestrada pel Govern i la banca d’aquest país.
Aquest cap de setmana a Barcelona es durà a terme la 25a assemblea estatal. Més de 400 persones de tot el territori ens donem cita a l’Ateneu Popular de Nou Barris per a treballar i consensuar nous reptes i l’organització del moviment. A més hem volgut commemorar aquests 10 anys de lluita col·lectiva amb uns concerts oberts a la ciutadania que començaran a les 23h. Vine’t abans que estarem per allí!
Ens hauria agradat no existir, ni llavors ni ara. Això significaria que el dret a l’habitatge estaria garantit, però la realitat en el territori espanyol és molt diferent: més de 700.000 execucions hipotecàries en aquests 10 anys, 280 desnonaments al dia, tan sols un 1,2% d’habitatge públic en el conjunt de l’Estat, i milers de famílies que es dirigeixen als serveis socials sense cap alternativa habitacional. Enfront d’aquesta realitat veiem com, al llarg d’aquests anys, les lleis han pogut canviar-se per a donar més privilegis als bancs i als fons voltor, injectant més de 70.000M d ‘€ de diners públics per a rescatar bancs que desnonen i en canvi deixant les famílies al carrer sense una solució habitacional.
Gràcies a la PAH, durant aquests 10 anys ens hem organitzat i apoderat col·lectivament. Hem parat milers de desnonaments a la porta de famílies que anaven a ser injustament expulsades de les seves cases. Literalment hem salvat vides. Hem ocupat entitats bancàries i de l’Administració pública per a assenyalar-los com a responsables i exigir, al seu torn, mesures que realment tinguin en compte els drets de les persones. Hem impulsat lleis i iniciatives autonòmiques tan importants com la Llei 24/2015 contra l’emergència habitacional i la pobresa energètica, que avui mateix tornen a estar vigents els 2 articles més importants que la banca i el PP donaven per sentenciats. Quin millor aniversari podem tenir? 🙂 Hem fet escraches, per a senyalitzar els culpables, hem incidit en els nostres municipis, aconseguint canvis de paradigmes com en la moció per a aconseguir un 30% d’habitatge públic a Barcelona i ara exportar-la a tot Catalunya i a la resta de l’Estat. Hem estat capaços de fer una Proposta de Llei estatal: la Llei habitatge PAH que continuarem exigint després de les pròximes eleccions. La PAH durant aquests 10 anys ha seguit la seva activitat en frenètica lluita diària, en cada racó de l’Estat on hi ha una PAH, per a demostrar que el dret a l’habitatge es conquista. I tant que ho hem conquerit: parant desnonaments per hipoteca, lloguer o ocupació cada dia, aconseguint milers de dacions en pagament, condonacions de deute, lloguers socials i recuperant pisos buits de la banca i fons voltor. Si mirem enrere, la realitat, dóna vertigen. Podem estar ben orgulloses. Però en la PAH som pesades, molt pesades, exigents i gens complaents, i per això mirem al futur amb força. La força de les famílies per seguir conquistant el dret a l’habitatge. La següent cita a curt termini és aconseguir un Reial Decret Llei (RDL) sota el lema “pel dret a l’habitatge”, i exigir al nou Govern que surti de les eleccions del 28 d’abril legislar la Llei habitatge PAH.
No volem deixar d’agrair al miler de persones i col·lectius que han estat, segueixen estant i estaran posant el seu granet de sorra en aquesta gran família que és la PAH.
Avui més que mai tenim clar que “no és una crisi, és una estafa”. Sabem que som majoria, i que si ens organitzem tenim molt més poder del que ens havien fet creure. Entre totes hem demostrat que: SÍ QUE ES POT!
Seguim fent possible l’impossible!
#10añosPAH
PerPAH_BcnNou repte social contra La Sareb
Les PAHs catalanes exigeixen al banc dolent la mobilització dels seus habitatges, no en ús de l’especulació, sí per lloguers socials i cessió a l’Administració pública per ampliar el parc d’habitatge assequible.
Les PAHs Catalanes es mobilitzen amb l’objectiu clar d’obtenir Recuperadors de la Sareb amb poder de decisió a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. A dia d’avui Avui dia s’està negant tota negociació a les famílies que volen un lloguer social amb la SAREB, l’única resposta de la qual és derivar-les a les oficines d’Altamira que es troben a Madrid, sense donar-los més dades, telèfons o correus de d’amb qui poder interlocutar per arribar a una solució. Aquesta resposta està duent a centenars de famílies a l’exclusió residencial, famílies a les quals se’ls està negant el seu dret a un habitatge.
Des de l’esclat de la crisi el 2008, en un marc en què el govern assegurava que teníem «el sistema financer més sòlid de la comunitat internacional», l’emergència habitacional no ha fet més que augmentar. Entre 2010 i 2012, l’Estat espanyol va injectar més de 61 milions d’euros de diners públics, dels nostres diners, per rescatar a la banca. El resultat? Una concentració de capital en mans d’uns pocs, que després de la venda i absorcions d’entitats, no ha fet més que augmentar el benefici de la banca, mentre s’atempta contra els drets més bàsics de la ciutadania, que ha vist en aquests anys com se’ls arrabassaven les seves llars, a causa d’unes lleis criminals, perquè passessin a engrossir la cartera d’especulació. Una ciutadania empesa a la precarietat, a la persecució judicial, a l’espasa de Dàmocles davant d’un possible desnonament o a patir-lo -a dia d’ avui dia se segueixen produint 183 desnonaments diaris-, mentre veiem com els diners ”prestat” a la banca mai serà retornat.
A això en diuen “netejar” o “sanejar” el sistema financer, i dins d’aquest procés de ”neteja” es va crear la Sareb. La Sareb és coneguda com el banc dolent, però en realitat és una immobiliària d'”actius tòxics” amb les despulles de la bombolla immobiliària, de les entitats rescatades amb diners públics. Aquests “actius tòxics” són habitatges acabats o mig acabats sense vendre, el deute de promotors i constructores fallides,; són habitatges que havien passat a les mans de la banca, desnonament rere desnonament, subhasta rere subhasta.
La Sareb, la immobiliària més gran d’Europa, és una entitat 45% pública mentre l’altre 55% és de les entitats rescatades (pel que la major part dels seus diners també és de totes). Però en comptes de garantir el dret a l’habitatge per a centenars de milers de ciutadans que es troben al carrer, el seu objectiu és vendre els seus actius amb un 15% de benefici abans de 2027, com demostra la venda produïda a finals de 2018 de Témpore, que gestiona un parc de milers d’habitatges en de lloguer, als fons voltor estatunidencs TPG i Are. Aquesta operació arriba en un moment en el qual tots els indicadors alerten sobre un nou reescalfament del mercat immobiliari, menys d’una dècada després de l’esclat de la bombolla immobiliària que va enfonsar l’economia espanyola desencadenant una crisi els efectes de la qual encara perduren. L’aposta per habitatges de lloguer, amb la introducció de noves modalitats de comercialització com els pisos turístics llogats per dies o setmanes, converteix els immobles en un bé d’inversió rendista que novament està elevant els preus de l’habitatge a nivells propis de 2010.
Tot això ocorre mentre el Govern no posa ni una solució per a augmentar l’irrisori 2% de parc públic d’habitatge. El Govern, incapaç de donar solució a l’emergència habitacional per la manca d’habitatge, però que segueix permetent que les entitats financeres tinguin a les seves mans més de 3.500.000 de pisos buits. Solucions que tenen sobre la taula gràcies a l’autoorganització de la ciutadania, que pateix les conseqüències d’aquesta manca de voluntat política. Solucions que ja han demostrat la seva eficàcia gràcies a la Llei 24/2015 catalana. Una llei que marca l’obligatorietat d’oferir un lloguer social i a cedir els habitatges a l’Administració pública abans d’un desnonament. Una llei que el gran benefactor de l’especulació, el Partit Popular, va voler carregar-se en 2016 amb un recurs d’anticonstitucionalitat, però que gràcies a la pressió social hem recuperat recentment.
Davant la decisió recent del Constitucional de l’aixecament dels articles suspesos de la Llei 24/2015, volem recordar-li a la Sareb que estan obligats com a grans tenidors a oferir un lloguer social. Exigim que es garanteixi el nostre dret a un habitatge, volem que la Sareb deixi de menystenir-nos, ens escolti, ens atengui i compleixi el que dicta la llei. No volem seguir en l’ostracisme, volem recuperadors clars amb qui interlocutar interlocuti i posar solucions.
La ciutadania ja hem pagat prou, ara va arribarha arribat el moment de què els habitatges de la Sareb serveixin per a donar vida a la gent i no per a alimentar alsels fons voltor i a l’especulació. Són pisos que s’han pagat amb diners públicsdiner públic, el nostre, per això portemfa molt de temps que dient-ho ho diem: la Sareb és nostra. I per això mateix reclamem la cessió dels seus pisos al parc públic d’habitatge, que cessin els desnonaments de les famílies que habiten pisos del banc dolent, i un lloguer social per a les famílies que han recuperat part d’aquests habitatges en no tenir (dubto de si és correcte del tot, però no se m’acut com es podria dir) més alternativa que aquesta o el carrer. Gràcies a la nostra Obra Social PAH i recuperant blocs sencers en mans de la Sareb, vam demostrar que la ciutadania organitzada pot fer tremolar Goliat. Blocs en els quequals centenars de persones poden viure dignament encara que de forma irregular, a l’espera de la voluntat per part de la Sareb, a obrir una taula de negociació que els permeti regularitzar la seva situació. Ja vam aconseguir aquestes demandes amb blocs recuperats per la PAH, que gràcies a la pressió social van ser cedits a la Generalitat i vam aconseguir que totes les famílies que els habitaven aconseguissin els seus contractes de lloguer social en les mateixes vivendesels mateixos habitatges, podent així mantenir el sentiment de comunitat.
L’acció d’avui fa un pas més en la campanya #PorDerechoAVivienda, iniciada per la PAH i els Sindicats de Llogateres i Llogaters el passat dilluns 18 de febrer, pensada per posar l’habitatge en el centre del debat i aconseguir un Decret Llei, abans de la finalització d’aquesta legislatura, que realment protegeixi a les famílies, punxi la bombolla i garanteixi projectes de vida sota un sostre assequible i estable.
Prou d’especulació, de cases sense gent, de gent sense casa, i una mesura per poder fer això efectiu és tenir
#RecuperadoresDeLaSareb
PerPAH_BcnROUND 1: HEM FET POSSIBLE L’IMPOSSIBLE! Ara toca vetllar per la seva aplicació per part dels jutjats
Hem recuperat les mesures més importants de la Llei 24/2015 suspeses pel TC. Exigim la seva aplicació immediata i que s’aturin els desnonaments
Després de quasi tres anys d’ençà de la impugnació de la nostra Llei per part del Govern de Rajoy i la banca, la lluita incansable de les entitats socials promotores, amb el suport d’una majoria aclaparadora de la societat catalana, ha permès “fer possible l’impossible” i recuperar les eines més importants que el PP havia sentenciat i enterrat: eines tan imprescindibles i demostradament efectives com l’obligació de fer una oferta de lloguer social per part de grans tenidors a persones afectades per execucions hipotecàries i desnonaments per impagament de lloguer quan el propietari és un gran tenidor, i la cessió obligatòria d’habitatges buits propietat de grans tenidor a l’Administració pública per tal de poder ampliar el parc d’habitatge per a lloguer social i fer front als desnonaments. Les meses d’emergència necessiten amb urgència aquestes mesures per poder oferir habitatge a totes les persones en situació d’exclusió residencial.
El Tribunal Constitucional ja ha notificat al govern espanyol i a la Generalitat la sentència amb data del 31 de gener en què accepta el desistiment del recurs que van acordar ambdós governs i que el Consell de Ministres va ratificar el novembre passat. Restem a l’espera de la seva publicació al BOE per a la seva plena vigència que no pot demorar més de 30 dies, des de la data de la sentència, i que hauria de ser urgent, tenint en compte la importància social de la seva aplicació immediata. El Tribunal ha esperat a fer pública l’acceptació del desistiment a tenir la sentència llesta en relació a tots els articles impugnats i sobre els quals no hi havia acord de desistiment dels dos governs.
Avui ens fem presents davant els jutjats de Catalunya per instar-los a què la facin efectiva i siguin garants d’aquesta llei des de ja i que:
- Aturin tots els procediments de desnonament per impagament de lloguer i per execució hipotecària interposats per grans tenidors que afecten a persones en situació d’exclusió residencial sense alternativa habitacional i exigeixin al demandant que faci l’oferta de lloguer social pertinent.
- Aturin els desnonaments de lloguer d’habitatge de petits tenidors d’habitatge que afecten a persones o famílies en exclusió residencial sense alternativa habitacional fins que l’Administració pública els hagi ofert un habitatge en lloguer social.
- Aturin tots els desnonaments per ocupacions en precari denunciats per grans tenidors que afecten persones o famílies en exclusió residencial sense alternativa habitacional fins que aquest ofereixi un contracte de lloguer social o les administracions reallotgin.
- Estableixin un protocol de coordinació efectiu amb els ajuntaments per tal de detectar i evitar els desnonaments de les persones o famílies més vulnerables, especialment amb menors i persones dependents, facilitant alhora les sancions de 90.000 euros si els grans tenidors no fan les ofertes corresponents.
Les entitats del Grup Promotor estarem pendents i mobilitzades per tal que no es doni cap desnonament, que els grans tenidors cedeixin el seu habitatge i que les administracions públiques, entre elles l’Administració de justícia, protegeixin efectivament les persones.
Recordem també que la Llei 24/2015 és una llei nascuda de una iniciativa popular, que es va engegar el 2014 amb gairebé 150.000 signatures per garantir l’aplicació de l’art. 47 de la CE, i que va ser aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya. Ha estat possible gràcies a les famílies afectades, moviments socials i a les persones que han posat el seu temps i cos desinteressadament per garantir el dret a l’habitatge, a aquelles juristes que han cregut que les lleis injustes s’han de canviar, a les que ja no hi són però ens donen força per seguir batallant, a totes les entitats socials que ens han donat suport, i a totes aquelles persones signants de la ILP.
Exigim l’aplicació immediata de la Llei 24/2015 per garantir el dret a l’habitatge a Catalunya.
Sí que es pot!
PerPAH_BcnLes nostres llars estan en joc
Mentre al Congrés segueixen amb el seu joc de trons, la ciutadania segueix autoorganitzant-se per conquerir els seus drets negats.
La PAH portem 10 anys denunciant l’espoli d’habitatge per part de la banca amb el suport dels governs PP, del PSOE i els seus palmers parlamentaris. 10 anys amb manca d’habitatge sense involucració del Congrés i de les administracions públiques autonòmiques i municipals, més ocupades en mantenir la seva postura de poder i comoditat, que en garantir els drets de la ciutadania.
Denunciem, dia rere dia, els milers de desnonaments que hi ha a Espanya mentre posem els nostres cossos entre les autoritats i les famílies per evitar tots els que podem. Denunciem les violacions sistemàtiques de tractats europeus i internacionals, que defensen Drets Humans, mentre sentències europees i estudis realitzats per universitats i experts ens donen la raó i demostren com afecten els desnonaments en la salut, sobretot dels nens.
A Espanya vivim una greu situació crònica d’emergència habitacional, que es manifesta en els 183 desnonaments executats cada dia (més de 650.000 des de 2008), a la hiperinflació dels preus de lloguer, en la reactivació de les pujades dels preus i els talls de subministraments bàsics, units a la inexistència de Parc Públic d’Habitatge per a lloguer assequible i social. Davant d’aquesta situació patrocinada per la usura dels bancs, l’imperi energètic, la màfia dels fons d’inversió o en resum un sistema financer pensat només per al benefici d’unes poques, cap govern ha adoptat mesures valentes i justes, perquè el dret d’accés a l’habitatge pugui ser exercit per tothom.
Davant aquest estat de coses, des de la PAH vam elaborar un text de llei, la Llei d’habitatge de la PAH, que establia la dació en pagament retroactiva, limitava la responsabilitat al bé hipotecat, ampliava a 10 anys la durada dels contractes de lloguer, mobilitzava cases buides dels grans tenidors per a ser utilitzades com a Parc Públic i garantia mínims de subsistència en matèria de subministraments bàsics. Després d’una muntanya russa de vicissituds, vam aconseguir el setembre passat, que la llei fos presa en consideració pel Congrés. No obstant això, des de llavors, cada setmana, el PP i Cs han vingut bloquejant la seva tramitació fins que el desembre passat, el PP va presentar una esmena a la totalitat, enfocada a contrarestar el fallit decret de lloguers del Govern. Al PP i a Cs els importa molt poc el patiment de la gent i l’incompliment de la Constitució si amb això es beneficien els fons voltor, la banca, les Socimis…
Un text legal, sorgit des de l’experiència del viscut en les nostres Assemblees, redactat per la nostra comissió jurídica formada per companyes altruistes i voluntàries. Un text legal que posa per escrit tot el que hem demostrat durant 10 anys, amb desobediència pacífica, que sí que es pot aconseguir.
El govern que ara cessa no ha pres mesures per al compliment del PIDESC, tot i que des de NNUU no paren de reclamar-lo. Tot i conèixer la curta durada de la legislatura, no ha treballat amb la velocitat i ambició suficients com per aprovar les mesures necessàries. A més, en la tramitació de la Llei de Crèdit Immobiliari, ha adoptat els criteris de la dreta de seguir sobreprotegint a la banca, fons voltor i Socimis a costa de la gent, moderant clàusules abusives com la de venciment anticipat o permetent la cessió de crèdits, l’IRPH…, i impedint a més la dació en pagament com a fórmula de solucionar les situacions sobrevingudes d’incapacitat de fer front als pagaments, i permetent en conseqüència que la gent pugui seguir sent desnonada i mantenint deutes impagables i de per vida, és a dir, continuar tal com estàvem.
Ara, amb la convocatòria d’eleccions, la llei d’Habitatge de la PAH decaurà, i seguirem com sempre: El Dret a l’Habitatge seguirà sent inexistent a Espanya, i seguirà depenent del nivell de renda de cada persona o família.
Però, com sempre, la PAH no es rendeix, i exigim al govern de Pedro Sánchez que, abans de les eleccions, legisli mitjançant decrets tot allò que la legislació permeti: durada de contractes, preus, aplicació al conjunt de l’Estat de les mesures contingudes en les lleis autonòmiques recorregudes al TC pel govern anterior i que han estat validades pel Tribunal, com la cessió obligatòria de cases per part de grans tenidors… etc. Recordem al govern actual, que a Catalunya, gràcies a la PAH que va impulsar una ILP, hi ha la Llei 24/2015 que està funcionant amb les mateixes bases que vam plantejar en la Llei Habitatge PAH i que el mateix PSOE, juntament amb PDeCAT, PNB, en Marea, Ciutadans i Grup Mixt, es va comprometre per escrit a ampliar els drets que atorga aquesta llei a tot l’Estat, desenvolupant una legislació que inclogui aquests drets.
Aquests drets passen per deixar-se d’excuses per arribar al poder, i començar ja a fer-los efectius de manera valenta, amb una regulació de la LAU que veritablement punxi l’actual bombolla, no només ampliant els contractes, també amb una regulació de preus que impedeixi la seva especulació, mesures per mobilitzar els pisos buits de la banca, fons voltor i Socimis, que promoguin la cessió obligatòria d’aquests habitatges a l’Administració pública, així com els de la Sareb amb un 45% de diners públics i una cartera creada a força de les llars de famílies desnonades. Què menys després del rescat a la banca i els milions de diners públics que això ha costat i ja donem per perduts!
També exigim al conjunt de partits que concorreran a tots els processos electorals que vénen, que en els seus diferents àmbits de competències implantin mesures que garanteixin que el Dret d’Accés a l’Habitatge es pugui convertir en realitat. Si no és així ens tindran davant com sempre hem fet, la situació actual necessita claredat i contundència, no mitges tintes ni falses promeses.
Per aconseguir aquests objectius, llancem una campanya anomenada “Pel Dret a l’Habitatge”, juntament amb els Sindicats de Llogaters, a la qual esperem que es vagin incorporant col·lectius i moviments socials de tot tipus -ja que recordem que l’habitatge ens afecta a totes- per seguir denunciant la situació, afegir-se a les futures mobilitzacions -ja anirem informant-, assenyalar en els processos electorals que vénen als partits responsables del lamentable estat d’aquest dret i exigir a tots que incloguin en els seus programes les nostres reivindicacions i pressionar-los també després de les eleccions perquè compleixin aquests compromisos.
La campanya #PorDerechoAVivienda arrenca, anunciem pròximes reunions amb els grups parlamentaris el proper dimecres 20 i sobre la base del resultat d’aquestes ja sabrem com i contra qui actuar.
Seguirem lluitant i canviant l’imaginari col·lectiu, com sempre hem fet, fins a garantir el dret a l’habitatge que totes necessitem.
PerPAH_BcnHO HEM ACONSEGUIT! HEM FET POSSIBLE L’IMPOSSIBLE!
Hem recuperat les mesures més importants de la 24/2015 suspeses pel TC: el lloguer social i la cessió obligatòria d’habitatges dels bancs
Després de quasi tres anys d’ençà de la impugnació de la nostra Llei per part del Govern de Rajoy i la banca, la lluita incansable de les entitats socials promotores, amb el suport d’una majoria aclaparadora de la societat catalana, ha permès “fer possible l’impossible” i recuperar les eines més importants que el PP havia sentenciat i enterrat: el lloguer social obligatori per aturar els desnonaments de grans tenidors, i la cessió obligatòria d’habitatge buit d’aquests per garantir el dret a l’habitatge de les persones en situació d’exclusió residencial.
El Tribunal Constitucional ja ha notificat al govern espanyol i a la Generalitat la sentència amb data del 31 de gener en què accepta el desistiment del recurs que van acordar ambdós governs i que el Consell de Ministres va ratificar el novembre passat. Restem a l’espera de la seva publicació al BOE per a la seva plena vigència que no pot demorar més de 30 dies i que hauria de ser urgent, tenint en compte la importància social de la seva aplicació immediata. El Tribunal ha esperat a fer pública l’acceptació del desistiment a tenir la sentència llesta en relació a tots els articles impugnats i sobre els quals no hi havia acord de desistiment dels dos governs.
El “fallo” accepta el desistiment del recurs en els articles 2.2, 5 (apartats 1, 2, 3, 4 i 9), article 7, i les disposicions transitòria segona i final tercera de la Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per fer front a l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. D’altra banda, estima el recurs i declara la inconstitucionalitat i nul·litat dels articles 3, 4 i de la disposició addicional, relatius al sobreendeutament, ja que els governs estatal i català, van pactar el desistiment de l’articulat de la Llei 4/2016 en aquest aspecte.
Recuperem així eines tan imprescindibles i demostradament efectives com l’obligació de fer una oferta de lloguer social per part de grans tenidors a persones afectades per execucions hipotecàries i desnonaments per impagament de lloguer quan el propietari és un gran tenidor, i la cessió obligatòria d’habitatges buits propietat de grans tenidor a l’Administració pública per tal de poder ampliar el parc d’habitatge per a lloguer social i fer front als desnonaments. Les meses d’emergència necessiten amb urgència aquestes mesures per poder oferir habitatge a totes les persones en situació d’exclusió residencial.
Recuperem, doncs, gràcies a la lluita incansable de la ciutadania organitzada, les eines pel compliment de la funció social de l’habitatge i per garantir el dret a l’habitatge per a tothom, tan sistemàticament vulnerat. Eines reclamades no només per les persones afectades, sinó també pels ajuntaments, col·legis professionals i entitats del tercer sector social.
D’ara en endavant exigim i demanem:
1.En primer lloc i de manera prioritària, l’aturada de tots els d1esnonaments que afecten a persones en situació d’exclusió residencial.
2. Que Generalitat i ajuntaments destinin el màxim de recursos i esforços perquè s’apliqui plenament la llei, per reallotjar i per mobilitzar habitatge.
3. A la Generalitat:
- Que es responsabilitzi que no es vulnera la llei, i que activi immediatament els mecanismes per a la cessió obligatòria. Les llistes d’espera a les meses d’emergència s’han d’acabar perquè la falta d’habitatge ja no pot ser una excusa.
- Que signi els convenis que obliguin a les subministradores a assumir els deutes que les famílies no poden assumir.
4. Als ajuntaments que apliquin des de ja els mecanismes per identificar els pisos buits i notifiquin als grans tenidors l’obligació de cedir-los. Així mateix, que sancionin totes aquelles situacions d’incompliment de la llei, com no haver fet l’oferta de lloguer obligatori i els talls de subministraments a famílies vulnerables.
Aprofitem per fer també una crida als jutjats perquè l’apliquin de forma exhaustiva, i als advocats/des i professionals de la justícia i del sector social perquè la utilitzin.Per això facilitem un conjunt de documents útils al web de la PAH, així com una guia bàsica de la seva aplicació.
Les entitats del Grup Promotor estarem pendents i mobilitzades per tal que no es doni cap desnonament, que els grans tenidors cedeixin el seu habitatge i que les administracions públiques protegeixin efectivament a les persones. Per això anunciem accions intenses en els propers mesos, començant pel proper 20 de febrer, dia en el que totes les PAHs de Catalunya anirem als Jutjats i als ajuntaments a exigir l’aturada per llei dels desnonaments de famílies vulnerables.
Recordem també que la Llei 24/2015 és una llei nascuda de la iniciativa popular, que es va engegar el 2014 amb gairebé 150.000 signatures per garantir l’aplicació de l’art. 47 de la CE, i que va ser aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya. Ha estat possible gràcies a les famílies afectades, moviments socials i a les persones que han posat el seu temps i cos desinteressadament per garantir el dret a l’habitatge, a aquelles juristes que han cregut que les lleis injustes s’han de canviar, a les que ja no hi són però ens donen força per seguir batallant, a totes les entitats socials que ens han donat suport, i a totes aquelles persones signants de la ILP.
Tanmateix, aquesta gran victòria és un pas més, però no el final. Continuarem lluitant per la regulació del preu dels lloguers i per tal que el dret a l’habitatge sigui un fet a tot l’Estat amb l’aprovació de la Ley Vivienda PAH al Congrés.
Exigim l’aplicació immediata de la Llei 24/2015 per garantir el dret a l’habitatge a Catalunya.
Sí que es pot!
Documents útils Llei 24/2015 de Catalunya
Documents útils adaptats a la nova Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica a Catalunya.
1cat BANC – Solicitud dació en pagament amb lloguer social obligatori (GT)
3cat JUTJAT – Sol·licitud suspensió de llançament fins que es faci oferta de lloguer. (GT)
3.bis JUTJAT – Recurs reposició si ens deneguen la sol·licitud de suspensió procediment. (GT)
4cat. AJUNTAMENT – Denuncia quan GT no ha fet oferta lloguer social en cas de dació.(GT)
6cat. SERVEIS SOCIALS – Sol·licitud informe de risc exclusió residencial.
7cat. AJUNTAMENT – Sol·licitud ajuts/ reallotjament adequat (PT)
8. JUTJAT- Sol·licitud suspensió fins reallotjament adequat de l’Administració.(PT)
PerPAH_BcnKill Blackstone
PerPAH_BcnEl PP: Partido de la corrupción, los desahucios y la cárcel
La PAH lleva años planteando soluciones para realojar a las familias desahuciadas, el PP ha encontrado la más eficaz: una celda calienta durante 3 años y no nos quejemos que encima nos dan de comer y suministros garantizados.
El partido de la corrupción y los desahucios, el PP, vuelve a la carga contra la gente, proponiendo una reforma de la ley de desahucio exprés del PDeCAT, para que también los estafadores de la banca, los especuladores de los fondos buitre y las socimis puedan utilizar este mecanismo, pero además, incluyendo penas de hasta 3 años de cárcel. Elimina la garantía constitucional de la inviolabilidad del domicilio, para que la policía pueda de inmediato, desalojar, sin necesidad de orden judicial, a pesar de que ya la ley del PDeCAT está recurrida ante el TC, entre otros, por este motivo. El PP no solo rescató a la banca con 77.000M de nuestros impuestos sin exigirles ni una sola contrapartida sino que, 10 años después de estallar la crisis económica, continua legislando contra las familias vulnerables, cebándose en el más débil. En el resto de países como Holanda y Estados Unidos la banca ha devuelto, con beneficios, todo lo que se les presto. El PP en cambio quiere que España continúe premiandolos por sus abusos e ilegalidades.
Como siempre, utilizan como excusa las supuestas mafias de la ocupación para justificar una propuesta, que únicamente va en beneficio de los fondos buitre, las socimis y la banca, que como sabemos, son socios preferentes del PP. El PP, que liberó a las socimis de pagar el impuesto de sociedades, que puso las bases de la actual burbuja del alquiler con su reforma de 2013, que ha vendido vivienda pública a fondos buitre, que vetó la Ley de Vivienda de la PAH cuando era gobierno, que la ha estado bloqueando desde septiembre, que le ha presentado ahora una enmienda a la totalidad para mantener la actual situación de los alquileres.
¿Dónde piensa el PP de Casado que irán las familias desahuciadas? ¿Desaparecerán? En cualquier país de nuestro entorno las familias vulnerables estarían en una vivienda pública. En España, con un vergonzoso 1,5% de vivienda pública, versus el 15% de media Europea, se ven obligadas a ocupar. ¿Es la cárcel lo que entiende el partido más corrupto de Europa como realojo garantizado para las familias más vulnerables?
En un país en el que sólo durante los 3 primeros trimestres de 2018 se han ejecutado más de 184 desahucios, de media al día, según los datos del CGPJ, donde el parque público de vivienda apenas supera el 1% imposibilitando el realojo de familias desahuciadas, con unos precios de alquiler y de compra de vivienda desbocados y unos salarios devaluados, donde se permiten los desalojos forzosos a familias vulnerables sin alternativa habitacional, las 184 familias desahuciadas cada día sólo pueden quedarse en la calle, u ocupar alguna de las más de 3,4 millones de casas vacías que según el INE hay en España.
El PP considera que tiene que prevalecer el derecho a la propiedad sobre el derecho a la vivienda, es decir se olvida del artículo 33.2 de la CE, donde establece que el derecho a la propiedad debe delimitarse a la función social de la misma. Y, con toda la cara, propone encarcelar a la gente que, sin ninguna otra alternativa habitacional ocupe o recupere las casas cerradas de sus socios.
Este ataque al derecho a la vivienda consigue remacharlo con la actual Ley de crédito Inmobiliario, cuyo texto original de De Guindos blanquea cláusulas abusivas y que ha sido asumido vergonzosamente con retoques por el PSOE -votado por PSOE, PP, C’s, PdCat y PNV- ahora pendiente de debate en el Senado.
Pero la Ley de Vivienda la PAH propone alargar la duración de los contratos de alquiler hasta 10 años, cuando el propietario sea una empresa. Obligar a los grandes tenedores de vivienda (banca, socimis, fondos buitre…) que hayan recibido dinero público por vía de subvenciones, desgravaciones fiscales o rescates a ceder a las Administraciones Públicas el uso de sus casas, injustificadamente desocupadas para que sean utilizadas como Parque Público de Vivienda, para abaratar los alquileres y disponer de vivienda social que hemos financiado.
Pedimos apoyo a las movilizaciones para exigir la tramitación y aprobación inmediata de la Ley de Vivienda de la PAH, para que la vivienda deje de ser un simple bien de consumo más, y se garantice el acceso de todo el mundo.
¡Sí se puede! Por qué ellos defienden los intereses del 1% pero nosotras somos el 99% restante que puede revertir la situación.
