PerPAH_BcnEl nou decret de lloguers segueix quedant-se curt tot i les millores
La pressió de la PAH i els Sindicats de Llogateres i Llogaters ha aconseguit certes millores en un nou decret que continua posant en evidència la falta de valentia política per fer front als grans especuladors, obviant de nou, la tan necessària regulació de preus i altres mesures per fer front als desnonaments sense alternativa
El Govern del PSOE ha fet públiques les seves intencions d’aprovar en el Consell de Ministres de divendres 1 de març, un nou decret de reforma del lloguer que, com era d’esperar coneixent la falta de valentia i voluntat política, segueix quedant-se a mig gas tot i les millores respecte a l’anterior. La PAH i els Sindicats de Llogateres fa temps que estem pressionant i negociant amb els partits per posar sobre la taula les nostres exigències, clares i de sentit comú, amb mesures que realment punxen la bombolla i defensin les famílies. En aquesta ronda de negociacions, Foment no ha trobat el moment d’escoltar-nos abans d’elaborar l’esborrany, una mostra més del poc interès a escoltar a la ciutadania.
Davant d’aquesta situació, només podem ser crítiques i lamentar que sigui un decret insuficient, en el qual es torna a deixar de banda la regulació de preus, mesures contra els desnonaments sense alternativa habitacional i mesures per ampliar el parc públic d’habitatge. Obligar els jutges a notificar la situació de les famílies a Serveis Socials, o donar 1 mes de gràcia en cas de propietaris físics i 3 mesos de gràcia en cas de propietaris jurídics, no garanteix en absolut ni la paralització del desnonament ni el reallotjament una vegada executat, incomplint les resolucions del Comitè DESC de Nacions Unides i del Tribunal de Drets Humans, i fa anys que anem reclamant que es compleixi a Espanya.
Ja ho vam advertir: l’única via per garantir reallotjaments a les famílies desnonades davant la falta de parc públic d’habitatge, és amb mesures pensades perquè es mobilitzin els pisos buits en mans de bancs i fons voltor. Mesures recollides en la Llei 24/2015, la llei antidesnonaments catalana, que marca l’obligació d’oferir lloguers socials i la cessió d’habitatge a l’Administració pública. Parlem d’una llei ratificada pel Tribunal Constitucional i que el PSOE, i la resta de partits polítics, excepte el PP, es va comprometre per escrit el 2016 a fer efectiva a tot l’Estat. D’altra banda, pel que fa a desnonaments, sí que hem aconseguit que es reformi la LEC per evitar que l’experiment il·legal dels desnonaments amb data oberta deixi d’estendre’s. Davant tal xacra social, què menys que les famílies almenys sàpiguen el dia i l’hora que seran deixades al carrer i intentar rebaixar el seu patiment. Els desnonaments oberts són una pràctica que estan començant a instaurar els jutges catalans amb l’únic objectiu d’evitar que la ciutadania s’autoorganitzi per evitar-los i així assegurar que s’executen.
La part positiva d’aquest nou decret és que es manté l’ampliació dels contractes ‒a 5 anys en propietaris particulars i a 7 en grans propietaris d’habitatge‒ i que hem aconseguit frenar les pujades abusives any a any, una porta a l’especulació que l’anterior decret deixava oberta i que ara es tanca amb pujades anuals indexades a l’IPC. Un petit avanç, però ineficaç contra la bombolla, ja que no regula els preus abusius inicials a què estem sotmeses en els contractes actuals, ni en els que vindran, ni en la renovació d’aquests. L’única mesura per frenar l’especulació i punxar la bombolla seria una regulació de preus a través d’índexs de tipus municipal que tinguin en compte el cost de la vida i no els interessos especulatius del mercat. El PSOE, en un nou servei als voltors, tanca la porta a aquest índex, deixant-lo en mans d’índexs estatals i autonòmics, que si alguna cosa han demostrat fins avui, és la seva total ineficàcia.
Els avenços més clars plantejats en aquest esborrany presentat avui són:
- que les despeses de formalització i gestió del contracte que fins ara sempre pagaven les llogateres i llogaters, ara passin a càrrec de la propietat en cas de persones jurídiques.
- que la validesa del contracte enfront de tercers (situacions de compravenda, execució hipotecària) en el cas de contractes de 5 i 7 anys, haurà de ser respectada encara que l’habitatge no estigui inscrit al Registre de la Propietat.
- que en la recuperació d’un habitatge per necessitat de l’arrendador abans del termini mínim, les causes de necessitat hauran de constar en el contracte i haurà d’especificar-se quina d’elles és en el moment de comunicar-ho.
La PAH i els Sindicats de Llogateres i Llogaters seguirem lluitant per un decret llei garantista que acabi amb la catifa vermella a l’especulació. Les nostres exigències són clares i seguirem als carrers i als despatxos, decidides a què se’ns escolti, i no defallirem fins a conquistar el dret a l’habitatge que fa tants anys que està segrestat per la falta de contundència política. Sabem que és possible, que encara som a temps abans que es formi un nou govern, i si no és així, seguirem marcant els culpables de la situació, en un any de campanyes electorals que aprofitarem perquè ens tinguin al davant, i no doblegar-nos fins a revertir la situació. Necessitem solucions estructurals i no pegats parcials que no afronten el principal problema que és tractar l’habitatge com una mercaderia amb la qual poder especular i no com un bé de primera necessitat amb una funció social.
Ja vam aconseguir una llei a Catalunya. Ja vam registrar una llei al Congrés, que acabaria amb solucions per combatre l’estafa hipotecària, ampliar el parc públic d’habitatge, acabar amb els desnonaments, regular uns lloguers que ens ofeguen, i que no es produeixin més talls de subministrament. Una llei que va acabar el seu procés a causa de les eleccions anticipades, però que tornarà amb força, per assegurar una segona oportunitat a totes les afectades de l’estafa mal anomenada crisi, i com a garantia de futur perquè tothom tingui accés a un habitatge digne, estable i durador.
PerPAH_Bcn[Comunicat] Carta dirigida al President de la Generalitat, el Sr. Quim Torra i a l’Alcaldessa de Barcelona, la Sra. Ada Colau
Avui volem fer arribar la següent carta al President de la Generalitat, el Sr. Quim Torra i a l’alcaldessa de Barcelona, la Sra. Ada Colau. Les famílies no han de patir la ineficiència de les dues administracions a posar-se a treballar conjuntament. Des de la PAH ho tenim clar, som persones i no números a posar o treure en unes estadístiques. Exigim solucions, només cal voluntat política.
PerPAH_BcnPunxar la bombolla del lloguer encara és possible
La PAH i el Sindicat de Llogateres i Llogaters hem aconseguit que una majoria parlamentària es posicioni a favor d’un nou Decret Llei. Les eleccions no són excusa: el Govern ha d’impulsar una bateria de mesures urgents en els pròxims dies, posant-se del costat de la ciutadania i no dels que especulen amb l’habitatge
La crisi habitacional en la qual seguim instal·lats des del 2008 exigeix mesures urgents per part del Govern de l’Estat. Aquesta és la premissa amb la qual la PAH i els Sindicats de Llogateres vam visitar el Congrés dels Diputats el passat dimecres 20 de febrer. Al llarg d’una jornada maratoniana de més de 10 hores, vam tenir ocasió de veure’ns amb els grups parlamentaris i de traslladar-los un missatge: les disputes preelectorals no poden retardar mesures indefugibles.
Perquè la vulneració de drets i la situació d’injustícia en què vivim és de sobres coneguda. A causa de les polítiques antisocials adoptades pel Govern del PP entre 2012 i 2013, l’especulació que havíem viscut al voltant de les hipoteques es va traslladar també als lloguers. Van ser decisions a mida de la banca i els fons voltor, que ningú més demanava, i que han tingut conseqüències nefastes. Mentre els beneficis immobiliaris d’uns pocs s’han triplicat i assolit cotes que no es veien des del 2007, els desnonaments s’han disparat i ja estan al nivell dels pitjors anys de la crisi financera: 165 llançaments judicials al dia, un cada 5 minuts. Mentre els fons voltor acaparen habitatges a una enorme velocitat, sense precedents en la història, el lloguer ja es menja més ingressos que en cap altre país de l’OCDE.
Davant d’aquesta realitat d’emergència habitacional, cal actuar. Tot i que la legislatura va arribant a la seva fi, és perfectament factible per al Govern impulsar un Reial Decret. Fins i tot amb les Corts dissoltes, després del 5 de març, podria fer-se a través de la Diputació Permanent. I si és factible impulsar un decret, també ho és que sigui aprovat per una majoria de grups, que en principi estaria per la labor de donar-li suport.
Ara bé, també cal que l’actual govern tingui la valentia de redactar un Decret Llei molt més garantista que l’anterior, com anem exigint des del Sindicat de Llogateres i la PAH. Davant d’un sistema d’habitatge orientat a fer de les nostres cases un negoci per a una minoria i un motiu d’angoixa i desesperació per a milions de famílies, no valen els pegats. Per això, els hem traslladat als grups parlamentaris el conjunt de mesures mínimes i urgents que haurien d’incorporar.
1. Stop Desnonaments amb data oberta. El patiment que produeixen els 165 desnonaments diaris a l’Estat espanyol no s’evitarà amb un mes de moratòria en l’execució del llançament, tal com proposava el Decret Llei del gener passat. Calen mesures urgents per pal·liar la crisi habitacional i evitar que cada vegada hi hagi més gent sense casa. Exigim, en primer lloc, que s’expliciti en el Reial Decret que tots els desnonaments han de ser notificats amb data i hora i acabar d’una vegada amb la pràctica dels desnonaments amb data oberta, que agreugen la tragèdia de les persones que els pateixen.
2. Stop Desnonaments sense alternativa habitacional. En segon lloc, és fonamental que la Llei 24/2015, aprovada a Catalunya i ratificada pel Tribunal Constitucional, sigui implementada a la resta de l’Estat. Amb la finalitat, entre d’altres, que els grans tenidors es facin càrrec de reallotjar totes les persones amb pròxim desnonament per impagament de lloguer i hipoteca. I a més, s’ha d’ampliar aquest deure als casos en què els contractes de lloguer es renovin amb unes condicions i preus que els inquilins no puguin assumir.
3. Lloguers assequibles: és urgent regular els preus del lloguer entre contracte i contracte, basant-se en índexs que tinguin en compte el poder adquisitiu real de la gent. A més, les pujades dins d’un mateix contracte han d’estar estrictament vinculades a l’IPC.
4. Lloguers estables: els contractes de lloguer no poden acabar-se de manera unilateral i injustificada. Han de renovar-se, tret que el propietari demostri que necessita l’habitatge per a ús personal o d’un familiar. A més, cal assegurar que un contracte segueixi vigent quan hi ha un canvi de propietari, independentment de si el contracte estava inscrit en el registre.
5. Fi dels abusos dels intermediaris: són els arrendadors, per als que treballen la pràctica totalitat d’agències immobiliàries, els que han d’assumir els seus honoraris. Mai els llogaters i llogateres, avui un mercat captiu dels agents.
6. Expulsió dels fons voltor: és imperatiu eliminar les Socimis, vehicles financers que gaudeixen d’enormes privilegis fiscals, i que permeten que els fons voltor especulin massivament amb les nostres llars i siguin la punta de llança de la bombolla.
7. Mobilització dels habitatges buits: en un context d’emergència habitacional (165 desnonaments cada dia) i en un país amb 3,4 milions d’habitatges buits, segons l’últim cens (INE 2011), cal començar a multar i fins i tot expropiar per a garantir la funció social de l’habitatge, evitar l’escassetat artificial i frenar l’especulació.
8. Tempteig i retracte. Les administracions públiques i el tercer sector han de poder comprar al mateix preu que ho fan els fons especulatius, de manera que exigim que se’ls doti d’aquesta capacitat.
PerPAH_Bcn10 anys de la PAH, 10 anys pel dret a l’habitatge
El 2019 celebrem 10 anys del moviment i apoderament ciutadà en defensa dels Drets Humans
Avui 22 de febrer de 2019 es compleixen 10 anys de la primera assemblea que la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca vam realitzar a Barcelona. 10 anys de lluita pel dret a l’habitatge des de l’esclat de la gran estafa, mal anomenada crisi, que ens va portar l’especulació i la bombolla immobiliària, orquestrada pel Govern i la banca d’aquest país.
Aquest cap de setmana a Barcelona es durà a terme la 25a assemblea estatal. Més de 400 persones de tot el territori ens donem cita a l’Ateneu Popular de Nou Barris per a treballar i consensuar nous reptes i l’organització del moviment. A més, hem volgut commemorar aquests 10 anys de lluita col·lectiva amb uns concerts oberts a la ciutadania que començaran a les 23 h. Vine abans que estarem per allí!
Ens hauria agradat no existir, ni llavors ni ara. Això significaria que el dret a l’habitatge estaria garantit, però la realitat en el territori espanyol és molt diferent: més de 700.000 execucions hipotecàries en aquests 10 anys, 280 desnonaments al dia, tan sols un 1,2% d’habitatge públic en el conjunt de l’Estat, i milers de famílies que es dirigeixen als Serveis Socials sense cap alternativa habitacional. Enfront d’aquesta realitat veiem com, al llarg d’aquests anys, les lleis han pogut canviar-se per a donar més privilegis als bancs i als fons voltor, injectant més de 70.000 M de € de diners públics per a rescatar bancs que desnonen i en canvi deixant les famílies al carrer sense una solució habitacional.
Gràcies a la PAH, durant aquests 10 anys ens hem organitzat i apoderat col·lectivament. Hem parat milers de desnonaments a la porta, de famílies que anaven a ser injustament expulsades de les seves cases. Literalment, hem salvat vides. Hem ocupat entitats bancàries i de l’Administració pública per a assenyalar-los com a responsables i exigir, al seu torn, mesures que realment tinguin en compte els drets de les persones. Hem impulsat lleis i iniciatives autonòmiques tan importants com la Llei 24/2015 contra l’emergència habitacional i la pobresa energètica, que avui mateix tornen a estar vigents els 2 articles més importants que la banca i el PP donaven per sentenciats. Quin millor aniversari podem tenir? 🙂 Hem fet escraches, per a senyalitzar els culpables, hem incidit en els nostres municipis, aconseguint canvis de paradigmes com en la moció per a aconseguir un 30% d’habitatge públic a Barcelona i ara exportar-la a tot Catalunya i a la resta de l’Estat. Hem estat capaços de fer una Proposta de Llei estatal: la Llei habitatge PAH, que continuarem exigint després de les pròximes eleccions.
La PAH, durant aquests 10 anys, ha seguit la seva activitat en frenètica lluita diària, en cada racó de l’Estat on hi ha una PAH, per a demostrar que el dret a l’habitatge es conquista. I tant que ho hem conquerit: parant desnonaments per hipoteca, lloguer o ocupació cada dia, aconseguint milers de dacions en pagament, condonacions de deute, lloguers socials i recuperant pisos buits de la banca i fons voltor. Si mirem enrere, la realitat, dona vertigen. Podem estar ben orgulloses. Però en la PAH som pesades, molt pesades, exigents i gens complaents, i per això mirem al futur amb força. La força de les famílies per seguir conquistant el dret a l’habitatge. La següent cita a curt termini és aconseguir un Reial Decret Llei (RDL) sota el lema “pel dret a l’habitatge”, i exigir al nou Govern que surti de les eleccions del 28 d’abril legislar la Llei habitatge PAH.
No volem deixar d’agrair als milers de persones i col·lectius que han estat, segueixen estant i estaran posant el seu granet de sorra en aquesta gran família que és la PAH.
Avui més que mai tenim clar que “no és una crisi, és una estafa”. Sabem que som majoria, i que si ens organitzem, tenim molt més poder del que ens havien fet creure. Entre totes hem demostrat que: SÍ QUE ES POT!
Seguim fent possible l’impossible!
#10añosPAH
PerPAH_BcnNou repte social contra La Sareb
Les PAHs catalanes exigeixen al banc dolent la mobilització dels seus habitatges, no en ús de l’especulació, sí per lloguers socials i cessió a l’Administració pública per ampliar el parc d’habitatge assequible
Les PAHs Catalanes es mobilitzen amb l’objectiu clar d’obtenir Recuperadors de la Sareb amb poder de decisió a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. Avui dia s’està negant tota negociació a les famílies que volen un lloguer social amb la Sareb, l’única resposta de la qual és derivar-les a les oficines d’Altamira que es troben a Madrid, sense donar-los més dades, telèfons o correus d’amb qui poder interlocutar per arribar a una solució. Aquesta resposta està duent a centenars de famílies a l’exclusió residencial, famílies a les quals se’ls està negant el seu dret a un habitatge.
Des de l’esclat de la crisi el 2008, en un marc en què el govern assegurava que teníem «el sistema financer més sòlid de la comunitat internacional», l’emergència habitacional no ha fet més que augmentar. Entre 2010 i 2012, l’Estat espanyol va injectar més de 61 milions d’euros de diners públics, dels nostres diners, per rescatar a la banca. El resultat? Una concentració de capital en mans d’uns pocs, que després de la venda i absorcions d’entitats, no ha fet més que augmentar el benefici de la banca, mentre s’atempta contra els drets més bàsics de la ciutadania, que ha vist en aquests anys com se’ls arrabassaven les seves llars, a causa d’unes lleis criminals, perquè passessin a engrossir la cartera d’especulació. Una ciutadania empesa a la precarietat, a la persecució judicial, a l’espasa de Dàmocles davant d’un possible desnonament o a patir-lo ‒avui dia se segueixen produint 183 desnonaments diaris‒, mentre veiem com els diners ”prestat” a la banca mai serà retornat.
A això en diuen “netejar” o “sanejar” el sistema financer, i dins d’aquest procés de “neteja” es va crear la Sareb. La Sareb és coneguda com el banc dolent, però en realitat és una immobiliària “d’actius tòxics” amb les despulles de la bombolla immobiliària, de les entitats rescatades amb diners públics. Aquests “actius tòxics” són habitatges acabats o mig acabats sense vendre, el deute de promotors i constructores fallides; són habitatges que havien passat a les mans de la banca, desnonament rere desnonament, subhasta rere subhasta.
La Sareb, la immobiliària més gran d’Europa, és una entitat 45% pública mentre l’altre 55% és de les entitats rescatades (pel que la major part dels seus diners també és de totes). Però en comptes de garantir el dret a l’habitatge per a centenars de milers de ciutadans que es troben al carrer, el seu objectiu és vendre els seus actius amb un 15% de benefici abans de 2027, com demostra la venda produïda a finals de 2018 de Témpore, que gestiona un parc de milers d’habitatges de lloguer, als fons voltor estatunidencs TPG i Are. Aquesta operació arriba en un moment en el qual tots els indicadors alerten sobre un nou reescalfament del mercat immobiliari, menys d’una dècada després de l’esclat de la bombolla immobiliària que va enfonsar l’economia espanyola desencadenant una crisi, els efectes de la qual encara perduren. L’aposta per habitatges de lloguer, amb la introducció de noves modalitats de comercialització, com els pisos turístics llogats per dies o setmanes, converteix els immobles en un bé d’inversió rendista que novament està elevant els preus de l’habitatge a nivells propis de 2010.
Tot això ocorre mentre el Govern no posa ni una solució per a augmentar l’irrisori 2% de parc públic d’habitatge. El Govern, incapaç de donar solució a l’emergència habitacional per la manca d’habitatge, però que segueix permetent que les entitats financeres tinguin a les seves mans més de 3.500 milions de pisos buits. Solucions que tenen sobre la taula gràcies a l’autoorganització de la ciutadania, que pateix les conseqüències d’aquesta manca de voluntat política. Solucions que ja han demostrat la seva eficàcia gràcies a la Llei 24/2015 catalana. Una llei que marca l’obligatorietat d’oferir un lloguer social i a cedir els habitatges a l’Administració pública abans d’un desnonament. Una llei que el gran benefactor de l’especulació, el Partit Popular, va voler carregar-se en 2016 amb un recurs d’anticonstitucionalitat, però que gràcies a la pressió social hem recuperat recentment.
Davant la decisió recent del Constitucional de l’aixecament dels articles suspesos de la Llei 24/2015, volem recordar-li a la Sareb que estan obligats com a grans tenidors a oferir un lloguer social. Exigim que es garanteixi el nostre dret a un habitatge, volem que la Sareb deixi de menystenir-nos, ens escolti, ens atengui i compleixi el que dicta la llei. No volem seguir en l’ostracisme, volem recuperadors clars amb qui interlocutar i posar solucions.
La ciutadania ja hem pagat prou, ara ha arribat el moment de què els habitatges de la Sareb serveixin per a donar vida a la gent i no per a alimentar als seus fons voltor i a l’especulació. Són pisos que s’han pagat amb diners públics, el nostre, per això portem fa molt de temps dient-ho: la Sareb és nostra. I per això mateix reclamem la cessió dels seus pisos al parc públic d’habitatge, que cessin els desnonaments de les famílies que habiten pisos del banc dolent, i un lloguer social per a les famílies que han recuperat part d’aquests habitatges en no tenir més alternativa que aquesta o el carrer. Gràcies a la nostra Obra Social PAH i recuperant blocs sencers en mans de la Sareb, vam demostrar que la ciutadania organitzada pot fer tremolar Goliat. Blocs en els quals centenars de persones poden viure dignament, encara que de forma irregular, a l’espera de la voluntat per part de la Sareb, a obrir una taula de negociació que els permeti regularitzar la seva situació. Ja vam aconseguir aquestes demandes amb blocs recuperats per la PAH, que gràcies a la pressió social van ser cedits a la Generalitat i vam aconseguir que totes les famílies que els habitaven aconseguissin els seus contractes de lloguer social en els mateixos habitatges, podent així mantenir el sentiment de comunitat.
L’acció d’avui fa un pas més en la campanya #PorDerechoAVivienda, iniciada per la PAH i els Sindicats de Llogateres i Llogaters el passat dilluns 18 de febrer, pensada per posar l’habitatge en el centre del debat i aconseguir un Decret Llei, abans de la finalització d’aquesta legislatura, que realment protegeixi a les famílies, punxi la bombolla i garanteixi projectes de vida sota un sostre assequible i estable.
Prou d’especulació, de cases sense gent, de gent sense casa, i una mesura per poder fer això efectiu és tenir:
#RecuperadoresDeLaSareb
PerPAH_BcnROUND 1: HEM FET POSSIBLE L’IMPOSSIBLE! Ara toca vetllar per la seva aplicació per part dels jutjats
Hem recuperat les mesures més importants de la Llei 24/2015 suspeses pel TC. Exigim la seva aplicació immediata i que s’aturin els desnonaments
Després de quasi tres anys d’ençà de la impugnació de la nostra Llei per part del Govern de Rajoy i la banca, la lluita incansable de les entitats socials promotores, amb el suport d’una majoria aclaparadora de la societat catalana, ha permès “fer possible l’impossible” i recuperar les eines més importants que el PP havia sentenciat i enterrat: eines tan imprescindibles i demostradament efectives, com l’obligació de fer una oferta de lloguer social per part de grans tenidors a persones afectades per execucions hipotecàries i desnonaments per impagament de lloguer quan el propietari és un gran tenidor, i la cessió obligatòria d’habitatges buits propietat de grans tenidors a l’Administració pública per tal de poder ampliar el parc d’habitatge per a lloguer social i fer front als desnonaments. Les Meses d’emergència necessiten amb urgència aquestes mesures per poder oferir habitatge a totes les persones en situació d’exclusió residencial.
El Tribunal Constitucional ja ha notificat al govern espanyol i a la Generalitat la sentència amb data del 31 de gener en què accepta el desistiment del recurs que van acordar ambdós governs i que el Consell de Ministres va ratificar el novembre passat. Restem a l’espera de la seva publicació al BOE per a la seva plena vigència que no pot demorar més de 30 dies, des de la data de la sentència, i que hauria de ser urgent, tenint en compte la importància social de la seva aplicació immediata. El Tribunal ha esperat a fer pública l’acceptació del desistiment a tenir la sentència llesta en relació a tots els articles impugnats i sobre els quals no hi havia acord de desistiment dels dos governs.
Avui ens fem presents davant els jutjats de Catalunya per instar-los a què la facin efectiva i siguin garants d’aquesta llei des de ja i que:
- Aturin tots els procediments de desnonament per impagament de lloguer i per execució hipotecària interposats per grans tenidors que afecten persones en situació d’exclusió residencial sense alternativa habitacional i exigeixin al demandant que faci l’oferta de lloguer social pertinent.
- Aturin els desnonaments de lloguer d’habitatge de petits tenidors que afecten persones o famílies en exclusió residencial sense alternativa habitacional fins que l’Administració pública els hagi ofert un habitatge en lloguer social.
- Aturin tots els desnonaments per ocupacions en precari denunciats per grans tenidors que afecten persones o famílies en exclusió residencial sense alternativa habitacional fins que aquest ofereixi un contracte de lloguer social o les administracions reallotgin.
- Estableixin un protocol de coordinació efectiu amb els ajuntaments per tal de detectar i evitar els desnonaments de les persones o famílies més vulnerables, especialment amb menors i persones dependents, facilitant alhora les sancions de 90.000 euros si els grans tenidors no fan les ofertes corresponents.
Les entitats del Grup Promotor estarem pendents i mobilitzades per tal que no es doni cap desnonament, que els grans tenidors cedeixin el seu habitatge i que les administracions públiques, entre elles l’Administració de justícia, protegeixin efectivament les persones.
Recordem també que la Llei 24/2015 és una llei nascuda d’una iniciativa popular, que es va engegar el 2014 amb gairebé 150.000 signatures per garantir l’aplicació de l’art. 47 de la CE, i que va ser aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya. Ha estat possible gràcies a les famílies afectades, moviments socials i a les persones que han posat el seu temps i cos desinteressadament per garantir el dret a l’habitatge, a aquelles juristes que han cregut que les lleis injustes s’han de canviar, a les que ja no hi són però ens donen força per seguir batallant, a totes les entitats socials que ens han donat suport, i a totes aquelles persones signants de la ILP.
Exigim l’aplicació immediata de la Llei 24/2015 per garantir el dret a l’habitatge a Catalunya.
Sí que es pot!
PerPAH_BcnLes nostres llars estan en joc
Mentre al Congrés segueixen amb el seu joc de trons, la ciutadania segueix autoorganitzant-se per conquerir els seus drets negats
La PAH portem 10 anys denunciant l’espoli d’habitatge per part de la banca amb el suport dels governs PP, PSOE i els seus palmers parlamentaris. 10 anys amb manca d’habitatge sense involucració del Congrés i de les administracions públiques autonòmiques i municipals, més ocupades en mantenir la seva postura de poder i comoditat, que en garantir els drets de la ciutadania.
Denunciem, dia rere dia, els milers de desnonaments que hi ha a Espanya mentre posem els nostres cossos entre les autoritats i les famílies per evitar tots els que podem. Denunciem les violacions sistemàtiques de tractats europeus i internacionals, que defensen Drets Humans, mentre sentències europees i estudis realitzats per universitats i experts ens donen la raó i demostren com afecten els desnonaments en la salut, sobretot dels nens.
A Espanya vivim una greu situació crònica d’emergència habitacional, que es manifesta en els 183 desnonaments executats cada dia (més de 650.000 des del 2008), a la hiperinflació dels preus de lloguer, en la reactivació de les pujades dels preus i els talls de subministraments bàsics, units a la inexistència de Parc Públic d’Habitatge per a lloguer assequible i social. Davant d’aquesta situació patrocinada per la usura dels bancs, l’imperi energètic, la màfia dels fons d’inversió o en resum un sistema financer pensat només per al benefici d’unes poques, cap govern ha adoptat mesures valentes i justes, perquè el dret d’accés a l’habitatge pugui ser exercit per tothom.
Davant aquest estat de coses, des de la PAH vam elaborar un text de llei, la Llei d’habitatge de la PAH, que establia la dació en pagament retroactiva, limitava la responsabilitat al bé hipotecat, ampliava a 10 anys la durada dels contractes de lloguer, mobilitzava cases buides dels grans tenidors per a ser utilitzades com a Parc Públic i garantia mínims de subsistència en matèria de subministraments bàsics. Un text legal, sorgit des de l’experiència del viscut en les nostres Assemblees, redactat per la nostra comissió jurídica formada per companyes altruistes i voluntàries. Un text legal que posa per escrit tot el que hem demostrat durant 10 anys, amb desobediència pacífica, que sí que es pot aconseguir.
Després d’una muntanya russa de vicissituds, vam aconseguir el setembre passat, que la llei fos presa en consideració pel Congrés. No obstant això, des de llavors, cada setmana, el PP i Cs han anat bloquejant la seva tramitació fins que el desembre passat, el PP va presentar una esmena a la totalitat, enfocada a contrarestar el fallit decret de lloguers del Govern. Al PP i a Cs els importa molt poc el patiment de la gent i l’incompliment de la Constitució, si amb això es beneficien els fons voltor, la banca, les Socimis…
El govern que ara cessa no ha pres mesures per al compliment del PIDESC, tot i que des de NNUU no paren de reclamar-lo. Tot i conèixer la curta durada de la legislatura, no ha treballat amb la velocitat i ambició suficients com per a aprovar les mesures necessàries. A més, en la tramitació de la Llei de Crèdit Immobiliari, ha adoptat els criteris de la dreta de seguir sobreprotegint a la banca, fons voltor i Socimis a costa de la gent, moderant clàusules abusives com la de venciment anticipat o permetent la cessió de crèdits, l’IRPH…, i impedint a més la dació en pagament com a fórmula de solucionar les situacions sobrevingudes d’incapacitat de fer front als pagaments, i permetent en conseqüència que la gent pugui seguir sent desnonada i mantenint deutes impagables de per vida, és a dir, continuar tal com estàvem.
Ara, amb la convocatòria d’eleccions, la llei d’Habitatge de la PAH decaurà, i seguirem com sempre: El Dret a l’Habitatge seguirà sent inexistent a Espanya, i seguirà depenent del nivell de renda de cada persona o família.
Però, com sempre, la PAH no es rendeix, i exigim al govern de Pedro Sánchez que, abans de les eleccions, legisli mitjançant decrets tot allò que la legislació permeti: durada de contractes, preus, aplicació al conjunt de l’Estat de les mesures contingudes en les lleis autonòmiques recorregudes al TC pel govern anterior i que han estat validades pel Tribunal, com la cessió obligatòria de cases per part de grans tenidors…, etc. Recordem al govern actual, que a Catalunya, gràcies a la PAH que va impulsar una ILP, hi ha la Llei 24/2015 que està funcionant amb les mateixes bases que vam plantejar en la Llei Habitatge PAH i que el mateix PSOE, juntament amb PDeCAT, PNB, en Marea, Ciutadans i Grup Mixt, es va comprometre per escrit a ampliar a tot l’Estat els drets que atorga aquesta llei, desenvolupant una legislació que inclogui aquests drets.
Aquests drets impliquen deixar-se d’excuses per arribar al poder, i començar ja a fer-los efectius de manera valenta, amb una regulació de la LAU que veritablement punxi l’actual bombolla, no només ampliant els contractes, també amb una regulació de preus que impedeixi la seva especulació, mesures per mobilitzar els pisos buits de la banca, fons voltor i Socimis, que promoguin la cessió obligatòria d’aquests habitatges a l’Administració pública, així com els de la Sareb amb un 45% de diners públics i una cartera creada a força de les llars de famílies desnonades. Què menys després del rescat a la banca i els milions de diners públic que això ha costat i ja donem per perduts!
També exigim al conjunt de partits que concorreran a tots els processos electorals que vénen, que en els seus diferents àmbits de competències implantin mesures que garanteixin que el Dret d’Accés a l’Habitatge es pugui convertir en realitat. Si no és així, ens tindran davant, com sempre hem fet, la situació actual necessita claredat i contundència, no mitges tintes ni falses promeses.
Per aconseguir aquests objectius, llancem una campanya anomenada “Pel Dret a l’Habitatge”, juntament amb els Sindicats de Llogaters, a la qual esperem que es vagin incorporant col·lectius i moviments socials de tota mena ‒ja que, recordem, que l’habitatge ens afecta a totes‒ per seguir denunciant la situació, afegir-se a les futures mobilitzacions ‒ja anirem informant‒, assenyalar en els processos electorals que vénen als partits responsables del lamentable estat d’aquest dret i exigir a tots que incloguin en els seus programes les nostres reivindicacions i pressionar-los també després de les eleccions perquè compleixin aquests compromisos.
La campanya #PorDerechoAVivienda arrenca, anunciem pròximes reunions amb els grups parlamentaris el dimecres 20, i sobre la base del resultat d’aquestes ja sabrem com i contra qui actuar.
Seguirem lluitant i canviant l’imaginari col·lectiu, com sempre hem fet, fins a garantir el dret a l’habitatge que totes necessitem.
PerPAH_BcnHO HEM ACONSEGUIT! Hem fet possible l’impossible!
Hem recuperat les mesures més importants de la Llei 24/2015 suspeses pel TC: el lloguer social i la cessió obligatòria d’habitatges dels bancs
Després de quasi tres anys d’ençà de la impugnació de la nostra Llei per part del Govern de Rajoy i la banca, la lluita incansable de les entitats socials promotores, amb el suport d’una majoria aclaparadora de la societat catalana, ha permès “fer possible l’impossible” i recuperar les eines més importants que el PP havia sentenciat i enterrat: el lloguer social obligatori per aturar els desnonaments de grans tenidors, i la cessió obligatòria d’habitatge buit d’aquests per garantir el dret a l’habitatge de les persones en situació d’exclusió residencial.
El Tribunal Constitucional ja ha notificat al govern espanyol i a la Generalitat la sentència amb data del 31 de gener en què accepta el desistiment del recurs que van acordar ambdós governs i que el Consell de Ministres va ratificar el novembre passat. Restem a l’espera de la seva publicació al BOE per a la seva plena vigència que no pot demorar més de 30 dies i que hauria de ser urgent, tenint en compte la importància social de la seva aplicació immediata. El Tribunal ha esperat a fer pública l’acceptació del desistiment a tenir la sentència llesta en relació a tots els articles impugnats i sobre els quals no hi havia acord de desistiment dels dos governs.
El “fallo” accepta el desistiment del recurs en els articles 2.2, 5 (apartats 1, 2, 3, 4 i 9), article 7, i les disposicions transitòria segona i final tercera de la Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per fer front a l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. D’altra banda, estima el recurs i declara la inconstitucionalitat i nul·litat dels articles 3, 4 i de la disposició addicional, relatius al sobreendeutament, ja que els governs estatal i català, van pactar el desistiment de l’articulat de la Llei 4/2016 en aquest aspecte.
Recuperem així eines tan imprescindibles i demostradament efectives, com l’obligació de fer una oferta de lloguer social per part de grans tenidors a persones afectades per execucions hipotecàries i desnonaments per impagament de lloguer quan el propietari és un gran tenidor, i la cessió obligatòria d’habitatges buits propietat de grans tenidors a l’Administració pública per tal de poder ampliar el parc d’habitatge per a lloguer social i fer front als desnonaments. Les Meses d’emergència necessiten amb urgència aquestes mesures per poder oferir habitatge a totes les persones en situació d’exclusió residencial.
Recuperem, doncs, gràcies a la lluita incansable de la ciutadania organitzada, les eines pel compliment de la funció social de l’habitatge i per garantir el dret a l’habitatge per a tothom, tan sistemàticament vulnerat. Eines reclamades no només per les persones afectades, sinó també pels ajuntaments, col·legis professionals i entitats del tercer sector social.
D’ara endavant exigim i demanem:
1. En primer lloc i de manera prioritària, l’aturada de tots els desnonaments que afecten persones en situació d’exclusió residencial.
2. Que Generalitat i ajuntaments destinin el màxim de recursos i esforços perquè s’apliqui plenament la llei, per reallotjar i per mobilitzar habitatge.
3. A la Generalitat:
- Que es responsabilitzi que no es vulnera la llei, i que activi immediatament els mecanismes per a la cessió obligatòria. Les llistes d’espera a les Meses d’emergència s’han d’acabar perquè la falta d’habitatge ja no pot ser una excusa.
- Que signi els convenis que obliguin a les subministradores a assumir els deutes que les famílies no poden assumir.
4. Als ajuntaments: que apliquin des de ja els mecanismes per identificar els pisos buits i notifiquin als grans tenidors l’obligació de cedir-los. Així mateix, que sancionin totes aquelles situacions d’incompliment de la llei, com no haver fet l’oferta de lloguer obligatori i els talls de subministraments a famílies vulnerables.
Aprofitem per fer també una crida als jutjats perquè l’apliquin de forma exhaustiva, i als advocats/des i professionals de la justícia i del sector social perquè la utilitzin. Per això facilitem un conjunt de documents útils al web de la PAH, així com una guia bàsica de la seva aplicació.
Les entitats del Grup Promotor estarem pendents i mobilitzades per tal que no es doni cap desnonament, que els grans tenidors cedeixin el seu habitatge i que les administracions públiques protegeixin efectivament a les persones. Per això anunciem accions intenses en els pròxims mesos, començant pel 20 de febrer, dia en què totes les PAHs de Catalunya anirem als Jutjats i als ajuntaments a exigir l’aturada per llei dels desnonaments de famílies vulnerables.
Recordem també que la Llei 24/2015 és una llei nascuda de la iniciativa popular, que es va engegar el 2014 amb gairebé 150.000 signatures per garantir l’aplicació de l’art. 47 de la CE, i que va ser aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya. Ha estat possible gràcies a les famílies afectades, moviments socials i a les persones que han posat el seu temps i cos desinteressadament per garantir el dret a l’habitatge, a aquelles juristes que han cregut que les lleis injustes s’han de canviar, a les que ja no hi són però ens donen força per seguir batallant, a totes les entitats socials que ens han donat suport, i a totes aquelles persones signants de la ILP.
Tanmateix, aquesta gran victòria és un pas més, però no el final. Continuarem lluitant per la regulació del preu dels lloguers i per tal que el dret a l’habitatge sigui un fet a tot l’Estat amb l’aprovació de la Ley Vivienda PAH al Congrés.
Exigim l’aplicació immediata de la Llei 24/2015 per garantir el dret a l’habitatge a Catalunya.
Sí que es pot!
Documents útils Llei 24/2015 de Catalunya
Documents útils adaptats a la nova Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica a Catalunya.
1cat BANC – Solicitud dació en pagament amb lloguer social obligatori (GT)
3cat JUTJAT – Sol·licitud suspensió de llançament fins que es faci oferta de lloguer. (GT)
3.bis JUTJAT – Recurs reposició si ens deneguen la sol·licitud de suspensió procediment. (GT)
4cat. AJUNTAMENT – Denuncia quan GT no ha fet oferta lloguer social en cas de dació.(GT)
6cat. SERVEIS SOCIALS – Sol·licitud informe de risc exclusió residencial.
7cat. AJUNTAMENT – Sol·licitud ajuts/ reallotjament adequat (PT)
8. JUTJAT- Sol·licitud suspensió fins reallotjament adequat de l’Administració.(PT)
PerPAH_BcnKill Blackstone
PerPAH_BcnEl PP: Partit de la corrupció, els desnonaments i la presó
La PAH porta anys plantejant solucions per reallotjar les famílies desnonades; el PP ha trobat la més eficaç: una cel·la calenta durant 3 anys i no ens queixem, que a sobre ens donen menjar i subministraments garantits
El partit de la corrupció i els desnonaments, el PP, torna a la càrrega contra la gent, proposant una reforma de la llei de desnonament exprés del PDeCAT, perquè també els estafadors de la banca, els especuladors dels fons voltor i les Socimis puguin utilitzar aquest mecanisme, però a més, incloent-hi penes de fins a 3 anys de presó. Elimina la garantia constitucional de la inviolabilitat del domicili, perquè la policia pugui immediatament desallotjar, sense necessitat d’ordre judicial, tot i que ja la llei del PDeCAT està recorreguda davant el TC, entre d’altres, per aquest motiu. El PP no només va rescatar la banca amb 77.000 M dels nostres impostos sense exigir-los ni una sola contrapartida, sinó que, 10 anys després d’esclatar la crisi econòmica, continua legislant contra les famílies vulnerables, encebant-se en el més feble. A la resta de països com Holanda i els Estats Units la banca ha retornat, amb beneficis, tot el que se’ls va prestar. El PP, en canvi, vol que Espanya continuï premiant-los pels seus abusos i il·legalitats.
Com sempre, utilitzen com a excusa les suposades màfies de l’ocupació per justificar una proposta, que únicament va en benefici dels fons voltor, les Socimis i la banca, que com sabem, són socis preferents del PP. El PP, que va alliberar a les Socimis de pagar l’impost de societats, que va posar les bases de l’actual bombolla del lloguer amb la seva reforma de 2013, que ha venut habitatge públic a fons voltor, que va vetar la Llei d’Habitatge de la PAH quan era govern, que l’ha estat bloquejant des de setembre, que li ha presentat ara una esmena a la totalitat per mantenir l’actual situació dels lloguers.
On pensa el PP de Casado que aniran les famílies desnonades? Desapareixeran? En qualsevol país del nostre entorn les famílies vulnerables estarien en un habitatge públic. A Espanya, amb un vergonyós 1,5% d’habitatge públic, versus el 15% de mitjana europea, es veuen obligades a ocupar. És la presó el que entén el partit més corrupte d’Europa com reallotjament garantit per a les famílies més vulnerables?
En un país en què només durant els 3 primers trimestres de 2018 s’han executat més de 184 desnonaments de mitjana al dia, segons les dades del CGPJ, on el parc públic d’habitatge amb prou feines supera l’1%, impossibilitant el reallotjament de famílies desnonades, amb uns preus de lloguer i de compra d’habitatge desbocats i uns salaris devaluats, on es permeten els desallotjaments forçosos a famílies vulnerables sense alternativa habitacional, les 184 famílies desnonades cada dia només poden quedar-se al carrer, o ocupar alguna de les més de 3,4 milions de cases buides que segons l’INE hi ha a Espanya.
El PP considera que ha de prevaler el dret a la propietat sobre el dret a l’habitatge, és a dir, s’oblida de l’article 33.2 de la CE, on estableix que el dret a la propietat s’ha de delimitar a la funció social d’aquesta. I, amb tota la cara, proposa empresonar la gent que, sense cap altra alternativa habitacional, ocupi o recuperi les cases tancades dels seus socis.
Aquest atac al dret a l’habitatge aconsegueix reblar-lo amb l’actual Llei de crèdit Immobiliari, el text original de De Guindos el qual blanqueja clàusules abusives i que ha estat assumit vergonyosament amb retocs pel PSOE ‒votat pel PSOE, PP, Ciutadans, PdCat i PNB‒, ara pendent de debat en el Senat.
Però la Llei d’Habitatge de la PAH proposa allargar la durada dels contractes de lloguer fins a 10 anys, quan el propietari sigui una empresa. Obligar els grans tenidors d’habitatge (banca, Socimis, fons voltor…) que hagin rebut diners públics per via de subvencions, desgravacions fiscals o rescats a cedir a les Administracions Públiques l’ús de les seves cases injustificadament desocupades, perquè siguin utilitzades com a Parc públic d’habitatge, per abaratir els lloguers i disposar de l’habitatge social que hem finançat.
Demanem suport a les mobilitzacions per exigir la tramitació i aprovació immediata de la Llei d’Habitatge de la PAH, perquè l’habitatge deixi de ser un simple bé de consum més, i es garanteixi l’accés a tothom.
Sí que es pot! Perquè ells defensen els interessos de l’1% però nosaltres som el 99% restant que pot revertir la situació.
