Arxiu mensual Març 2019

PerPAH_Bcn

Stop desnonaments abril 2019

Comptador desnonaments mes:  17

Comptador total 2019:  100

Aturats – 8Suspesos – 7Entrega claus –Pis adjudicat –Executats – 2

 

Desnonaments per lloguer

Dilluns 1
Demandant: Inmb. 3er llançament #SoluciónParaMaria ATURAT en porta
Direcció: C/ Freixures, 11 de Barcelona (08003 Born)

Dijous 4
Demandant: Inmb. 5è llançament #SoluciónParaRaquel EXECUTAT
Direcció: C/ La Jota, 81 Barcelona (08016)

Demandant: Inmb. SUSPES
Direcció: C/ Clara Ayats,8  Barcelona (08021)

Demandant: Inmb. SUSPES
Direcció: C/ Nou Pins, 115  Barcelona (08016)

Divendres 5
Demandant: FUNDACIÓN SAN JUAN DE DIOS #GemmalenSeQueda ATURAT en porta
Direcció: C/ Ferlandina, 18 Barcelona (08001)

Dimarts 9
Demandant: Inmb. 2on llançament #SoluciónParaMónica ATURAT en porta
Direcció: C/ Consell de Cent, 217  Barcelona (08011)

Dimecres 10
Demandant: J. BALAGUER ARQUITECTURA E INGENIERIA, S.A. 2on llançament #LarrySeQueda SUSPES
Direcció: Chapi, 11 Barcelona (08031 Horta-Guinardo)

Dijous 11
Demandant: Inmb. #SoluciónParaTeresa ATURAT en porta
Direcció: C/ Floridablanca, 8 Barcelona (08015)

Dimarts 23
Demandant: Inmb. #SoluciónParaMoldoveanu ATURAT en porta
Direcció: C/ Balmes, 86  Barcelona (08008)

Dimecres 24
Demandant: ENTO, S.L. (Inmobiliaria) 5è llançament ATURAT en porta
Direcció: Carrer d’Arnau d’Oms, 27-29 Barcelona (08016 Nou Barris)

Dimarts 30
Demandant: Inmb. #SoluciónParaMohamed SUSPES
Direcció: C/ Alegría, 45, Hospitalet de Ll. (08905)

Demandant: CAN VIDAL CERVELLO PI, S.L. #JuanSeQueda ATURAT en porta
Direcció: C/ Ingeniero Moncunill, 29  L’Hospitalet de Ll. (08905)

Desnonament obert a partir de la segona quinzena 

Demandant: Inmb.  #SoluciónParaAziz SUSPES
Direcció: C/ Balboa, 10 Barcelona (08003 Barceloneta)

 

Desnonaments per ocupació

Dijous 4
Demandant: BBVA 2on llançament #MohamedSeQueda EXECUTAT
Direcció: C/ Madrid, 12, 1º1ª de Badalona (08913)

Dimarts 9
Demandant: GESTORA INMOBILIARIA BESOS, S.A.U.  #ElviraSeQueda SUSPES
Direcció: Plaça de Joan Pelegrí, 1 Barcelona (08014)

Dijous 12
Demandant: BANCO DE SABADELL  #ErikaSeQueda ATURAT en porta
Direcció: C/ Sant Antonio Mª Claret, 458 Barcelona (08027)

Divendres 25
Demandant: INSTITUT MUNICIPAL DE L’HABITATGE I REHABILITACIÓ DE BARCELONA SUSPES
Direcció: C/ Mig de Can Clos, 8 Barcelona (08038)

¡Si se puede Stop desahucios! Abril 2019
PerPAH_Bcn

1era Festa pel Dret a l’Habitatge

Per la situació d’emergència habitacional, per posar la problemàtica al centre i aconseguir recursos per continuar la lluita organitzem juntament amb el Sindicat de Llogateres la 1era festa pel Dret a l’Habitatge amb The SEY Sisters, Maria Arnal i Marcel Bagés, Za! i Lágrimas De Sangre 😍 

  • Dimarts 23 d’abril (Sant Jordi)
  • 20 h
  • Sala Apol·lo (Barcelona)

L’encariment dels preus, tant de lloguer com de compra, a la ciutat de Barcelona es troba en una situació que exclou a la majoria de la població. Vivim una emergència habitacional que s’exemplifica dia rere dia als barris i pobles. Tan sols hem de mirar dades: 644.718 desnonaments en tot l’Estat des de 2008.

L’habitatge no és un article de luxe, és una necessitat i un dret, i com a tal necessita una regulació per tal de garantir l’accés. No ens aturarem fins a aconseguir el nostre objectiu.

L’ocupació d’habitatges buits és un recurs legítim en temps d’especulació i una eina útil per visibilitzar que la propietat dels habitatges recau en poques mans, curiosament bancs i fons voltor, els mateixos que ens van estafar ara fa deu anys i que no només no han assumit cap responsabilitat sinó que han rebut 70.000M€ públics.

El Sindicat de Llogateres i la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca, juntament amb molts altres grups d’habitatge arreu de la ciutat són els únics espais d’esperança i solidaritat. Només organitzant-nos podem ser més fortes. Només organitzant-nos deixem d’estar soles.
Per un model de ciutat i pobles per a les persones, i no pels beneficis del mercat, vine el pròxim 23 d’abril a la festa pel dret a l’habitatge! Volem ciutats habitables!

Podeu comprar les entrades aquí.

Els beneficis del concert aniran destinats a continuar la lluita per un habitatge digne i a les afectades per la violència immobiliària. Podeu fer donacions amb el concepte “festa per l’habitatge” al núm. de compte: ES59 1491 0001 2820 2195 9529

PerPAH_Bcn

[Comunicat] Valoració inicial d’urgència del Decret Llei 5/2019 de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge

Els grups impulsors de la mesura del 30% d’habitatge protegit i de la ILP Habitatge -Llei 24/2015- denuncien que aquest decret ha estat aprovat amb total secretisme, alhora que desregula i permet pujades de preu d’HPO mentre deixa problemàtiques greus en temes d’habitatge sense resoldre.

Barcelona, 23 de març de 2019

El Decret 5/2019, aprovat el passat 5 de març al Consell Executiu del Govern de la Generalitat, suposa la modificació de més de mig centenar d’articles de les lleis d’habitatge i de la llei d’urbanisme. La setmana vinent el Parlament vota si l’accepta o el rebutja. I en cas de què l’accepti, posteriorment es votaria si es tramita com a projecte de llei o es queda tal com està. Des de les entitats socials considerem que cal tornar a la casella de sortida, fer-lo de nou i fer-lo bé, posant sobre la taula un nou decret participat per la ciutadania que garanteixi de forma efectiva el dret a l’habitatge a Catalunya. És per aquest motiu que els propers dies, ens reunirem amb els diferents grups parlamentaris per tal de conèixer la seva valoració i compartir-los la nostra oposició, per les línies vermelles que trepitja.

Catalunya té un teixit social importantíssim d’organitzacions i moviments que lluiten pel dret a l’habitatge, que ha estat pioner en la denúncia de l’emergència (desnonaments i talls), la bombolla dels lloguers o els efectes nefastos de la turistització sobre l’habitatge. A més, la societat civil organitzada ha estat capaç de canviar lleis (ILP Habitatge), aprovar mesures com el 30% d’habitatge protegit o provocar debats sobre el lloguer que han portat a aprovar 2 decrets estatals, amb la regulació de preus com a gran tema pendent. No tenir en compte les entitats i els moviments socials demostra una miopia i un menyspreu indignant.

Aquest Decret és una reforma important de les lleis actuals, normes que per aprovar-se han estat debatudes llargament i que han rebut aportacions de la societat civil, i modifica més de mig centenar d’articles de les lleis d’habitatge i de la llei d’urbanisme, per tant, es tracta d’un treball de mesos del Govern, que caldria haver compartit. Això anterior agreuja encara més la manca de participació en el seu disseny i redacció.

A través d’aquesta valoració d’urgència, volem destacar varis aspectes que ens alarmen i que cal fer públics:

En primer lloc, no aborda l’emergència habitacional amb valentia i retalla la protecció respecte la Llei 24/2015. Mentre que aquesta norma, nascuda d’una ILP impulsada des del carrer, assegurava el reallotjament adequat per part de les administracions de les persones en exclusió residencial que no fossin reallotjades pels propietaris de l’habitatge -obligació que es preveia per a grans tenidors-, el decret aposta per allotjaments temporals, que a dia d’avui no existeixen, obrint la porta a que les solucions temporals es cronifiquin. A més, incomprensiblement, també posa condicions i filtres inacceptables per a aconseguir lloguers socials per a les famílies que no han tingut més alternativa que ocupar per viure en un habitatge en desús de la banca o els fons voltors.

En segon lloc, obre la porta a una liberalització del preu de l’habitatge protegit, fent que un HPO pugui ser més car segons el barri, preu que es marcarà en base als costos d’edificació i urbanització, valor del sòl, benefici empresarial i factor de localització; eliminant les tres tipologies de preus existents avui dia, que es defineixen en base als ingressos dels sol·licitants. Això qüestiona greument la funció de cohesió social de l’HPO, agreujarà la segregació per barris i reforçarà la bombolla als barris gentrificats. També representarà un encariment de l’habitatge protegit. El decret desvirtua clarament la mesura del 30%, aprovada per la pressió social que hi havia al darrere i el consens polític municipal que es va aconseguir al Ple Municipal de Barcelona, que precisament possibilitava distribuïr l’habitatge protegit dins els municipis, fugint de la concentració històrica de l’habitatge assequible en determinades zones.

A més, el Decret redueix la validesa d’inscripció al registre, de tres anys a un any, i estableix que les inscripcions actuals caduquen en un any. Considerem que som davant un intent de buidar artificialment la llista de demandants d’habitatge protegit, en un dels moments on hi ha més demanda (125.426 persones) i quan sabem que moltes persones, directament ni s’hi inscriuen, perquè saben que n’hi ha poquíssims i és una “loteria”, és a dir, que en comptes de donar-hi resposta de forma decidida, es vol reduir la llista i flexibilitzar els preus.

En tercer lloc, tot i que la Generalitat s’havia mostrat públicament favorable al caràcter permanent de l’habitatge protegit, aquest decret desaprofita una oportunitat històrica per fer que tot l’habitatge protegit sigui de lloguer i indefinit. Això només es fa amb l’habitatge en sòl públic però no en els habitatges del 30%, per exemple. Legislacions com la de Balears o el Pais Basc ja han legislat per tal de garantir el carácter indefinit de l’HPO. Es pot fer i cal fer-ho, ja que la pèrdua del parc d’HPO és una de les causes principals que expliquen que avui dia pràcticament no en tinguem (es calcula per exemple que, si no s’hagués pogut vendre l’habitatge protegit, Barcelona en tindria avui dia un 40%).

Per altra banda, s’insisteix en un índex de preus dels lloguers que no és més que un reflex dels preus de mercat i de la bombolla, ja que no recull les condicions socioeconòmiques reals de la població, no té en compte elements claus com els ingressos familiars o la taxa d’atur, de manera que l’índex pogués garantir que els preus del lloguer s’adaptin a l’economia real de les famílies. Es posen algunes mesures de transparència, però seguim tenint un índex de preus no vinculant i la propietat no està obligada a aplicar-lo, de manera que queda en paper mullat, que ni tan sols pot servir per evitar que els preus continuin pujant.

Des de les entitats socials tenim clar que per garantir el dret a l’habitatge és imprescindible canviar de forma ambiciosa les lleis que defensen a la ciutadania, fer polítiques valentes i dedicar pressupost per dur-les a terme. Aquest Decret Llei, queda molt lluny d’assolir aquests tres objectius. És cert que inclou algunes millores, però les mesures que ens alarmen predominen i s’ha quedat molt curt en tot el que es podria i cal fer.

Des de la ciutadania creiem que tenim una oportunitat per fer les coses bé, treballant en un nou text que contempli mesures amb un ampli suport social com són: que l’habitatge protegit (tant públic com privat) sigui permanent, incidir en els preus dels lloguers regulant-los per evitar preus abusius, erradicar l’emergencia habitacional obligant el sector privat a fer lloguers socials i reallotjant perquè ningú es quedi al carrer o hagi d’accedir a un habitatge de forma precària (ocupant), mobilitzant i actuant sobre l’habitatge buit de forma urgent, extenent el 30% a tot Catalunya o augmentant les cessions de sòl dels privats en nous sectors residencials per augmentar el parc d’habitatge protegit, etc. Tot això, entre moltes d’altres mesures urgents i estructurals que necessitem per portar a terme canvis significatius en la conquesta del dret a l’habitatge.

Cal fer un nou Decret Llei que estigui a l’alçada de la situació que vivim i que projecti un futur amb dret a l’habitatge. Volem barris vius i amb habitatge assequible. Hem demostrat que hem pogut fer possible l’impossible i creiem fermament que així serà.

Vam recuperar la part d’habitatge de la Llei 24/2015 de les mans del PP i de la banca i vam ser capaços de tirar endavant la mesura del 30% amb el sí del Ple de Barcelona i de la Generalitat.

Exigim que, d’una vegada per totes, es posin les lleis i les polítiques, al servei de la gent i del dret a l’habitatge.

PerPAH_Bcn

Punxem la bombolla del lloguer

Per uns lloguers assequibles
Per un parc públic d’habitatge de lloguer

El 6 d’Abril ens manifestem per denunciar l’abús dels preus del lloguer. Els especuladors ens escanyen apujant i apujant els preus i cada cop tenim més problemes per a arribar a fi de mes, mentres que els sous no pugen, un drama social davant la mirada impassiva dels governs i els poders públics. L’habitatge no és una mercaderia, és un dret amb el que no s’hauria de poder especular. Hi ha milers i milers de pisos buits a les nostres ciutats, en canvi hi ha milers i milers de persones sense lloc on viure.

Sortim al carrer per denunciar el negoci que les indústries immobiliària i turística fan amb les nostres llars. Mentre el govern espanyol va regalar a la banca més de 60.000 milions d’euros de la nostra butxaca, aquests no han fet altra cosa que fer fora de casa seva a persones sense donar cap alternativa habitacional. Els propietaris físics i jurídics d’habitatges de lloguer, amb els fons voltors i SOCIMI a la capçalera, gaudeixen de mesures d’el·lusió fiscal a mida des de fa dècades per no pagar Impostos mentre els llogaters suporten pressió fiscals fins més del 30%. Cal derogar la LAU per una nova llei que legisli els lloguers socials al mercat lliure amb avantatges fiscals vigilades per l’Estat i ciutats.Com demanen Madrid i Barcelona cal que els impostos directes de l’Estat siguin gestionats proporcionalment per les ciutats amb una descentralització solidària com passa a molts països avançats.

Els desnonaments s’han disparat i actualment estan al nivell dels pitjors anys de la crisi financera: 165 desnonaments per via judicial cada dia, un cada 5 minuts. Mentre els fons voltors acumulen habitatges a una velocitat vertiginosa, sense precedents a la història, el lloguer es menja més ingressos que en cap altre estat de la OCDE. I cal afegir-hi tots aquells desnonaments invisibles, que no estan comptabilitzats, les expulsions de moltes veïnes dels seus barris i pobles per no voler renovar el contracte o fer pujades impossibles d’assumir. Hem arribat a un punt asfixiant de la bombolla del lloguer i volem punxar-la, per totes bandes i des de tots els fronts.

Volem punxar-la i estem determinades a fer-ho. Malgrat el nou decret introdueix mesures en qüestions de lloguer, aquestes són encara insuficients. És per això que el moviment per l’habitatge i les organitzacions, barris, entitats que convoquem aquesta manifestació volem deixar ben clar a tota la població els motius pels quals no deixarem de lluitar fins a desmercantilitzar una de les necessitats bàsiques de tot ésser humà, tenir un sostre digne on viure. I així reivindiquem:

  • Pumxem la bombolla: exigim mesures polítiques i fiscals per adequar els lloguers a la renda disponible de la llar.
  • Lloguers assequibles: és urgent regular els preus del lloguer tenim en compte el poder adquisitiu real de la gent, és a dir, la renda.
  • Lloguers estables: els contractes de lloguer no poden acabar-se de forma injustificada i unilateralment. Han de renovar-se automàticament a no ser que el propietari demostri que necessita l’habitatge per ús personal o d’un familiar.
  • Cap més desnonament sense alternativa habitacional: major autonomia financera dels Ajuntaments (participar dels impostos directes de l’Estat) per gestionar el parc d’habitatges de les ciutats.
  • Contracte de lloguer únic gestionat per oficines d’Habitatge i Ajuntaments: fi dels abusos dels intermediaris: el negoci de les immobiliàries és un escàndol.
  • Justícia fiscal: eliminació de totes les figures a mida d’el·lusió fiscal a l’Impost de Societats (Socimis, patrimonials, etc) i al IRPF (persones físiques i comunitats de béns).
  • Expulsió dels fons voltors: exigim eliminar les Socimis, que disfruten de grans privilegis fiscals, i que el govern deixa que especulin massivament amb les nostres llars i que siguin la punta de llança de la bombolla.
  • Parc públic d’habitatge: S’ha de convertir en parc públic d’habitatge els habitatges acumulats per la Banca i pels fons voltors per a garantir la seva funció social, evitar l’escassetat artificial d’habitatge i frenar l’especulació.Gravar fiscalment els habitatges urbans buits i crear un impost sobre les vendes d’habitatges “especulatives” que no siguin per a primera residència.
  • Augmentar la construcció d’habitatge social: per part de l’Estat, la Generalitat i el Ajuntament.
  • Prou de pisos turístics: la mala gestió del turisme té un gran impacte en la vida dels ciutadans i disminueix enormement la oferta d’habitatge de lloguer.
  • Llei 24/2015: L’aplicació integral de la llei 24/2015.

Se’ls hi ha acabat fer negoci amb les nostres llars, amb els nostres barris, amb les nostres vides. Punxem la bombolla, i punxem-la bé, que no torni a inflar-se mai més.

PerPAH_Bcn

[Comunicat] La setmana del Dia Mundial de l’Aigua, a tocar les 200 organitzacions adherides al Compromís per l’Aigua Pública i Democràtica

  • Us convidem el dijous 21 de març a les 11:30h als Jardins de la Torre de les Aigües a celebrar l’èxit de la campanya!

  • Crida Oberta a les organitzacions socials a adherir-s’hi

L’aigua a Barcelona i la seva Àrea Metropolitana (AMB) ha estat gestionada per Agbar durant molts anys de forma il·legal, tal i com va sentenciar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el 2016.

Tanmateix, Agbar -propietat de la multinacional francesa Suez- ha recorregut al Tribunal Suprem de Justícia (TS) i la sentència està al caure. Molt probablement, el TS ratificarà la sentència perquè la sentència del TSJC va ser molt contundent . Serà un moment transcendental per a poder remunicipalitzar l’aigua a Barcelona i a l’AMB.

Des d’Aigua és Vida i el Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica (MAPiD) fa molt de temps que lluitem per una gestió de l’Aigua Pública i Democràtica. Entre moltes altres accions, vam aconseguir més de 26.000 signatures perquè a Barcelona és pogués fer una Consulta Ciutadana  sobre el model de gestió de l’aigua. ciutadana. Finament, Tot i els constants entrebancs d’Agbar, a la propera legislatura la consulta es podrà realitzar.

Com tenim a tocar les eleccions municipals catalanes i la sentència del TS, hem decidit continuar lluitant. Així, el passat 15 de Gener vam llençar el Compromís per l’Aigua Pública i Democràtica amb quatre grans objectius:

  • Considerar l’Aigua i el Sanejament com un Dret Humà
  • Gestionar el servei d’aigua i sanejament de forma pública i amb participació ciutadana
  • Crear un Observatori Ciutadà de l’Aigua Metropolità
  • Vetllar per la cura dels ecosistemes fluvials que abasteixen les ciutats de l’AMB

A hores d’ara, ja han signat el Compromís 180 organitzacions de perfils molt transversals. Per tot això, i en el marc de la setmana del #DiaMundialAigua, us convidem el dijous 21 de març a la presentació pública del Compromís. Serà a les 11:30h als Jardins de la Torre de les Aigües (C/Roger de Llúria, 56, metro Girona). Vine a celebrar que som molts i moltes les que creiem en models de gestió diferents, que posin la vida al centre!

PerPAH_Bcn

El dret a l’habitatge està amenaçat pel capitalisme encara que mai l’ha garantit

El dret a l’habitatge és sistemàticament vulnerat al nostre país. Tot i que l’article 47 de la Constitució el garanteix en realitat les lleis, la Justícia i la policia actuen només garantint el drets de la propietat i de la Banca. La banca privada, l’oligarquia dels Senyors dels diners, és la responsable última d’aquest retrocés.

Un dels fets que ho demostren són les compres de deute titulitzat dels bancs amb inversions massives del Banc Central Europeu per convertir l’habitatge en un actiu d’inversió. En convertir l’habitatge en un luxe inabastable per a les classes populars han acabat transformant les ciutats per un procés de gentrificació que expulsa al veïnat més pobre.

Els mercats de capitals i hipotecaris són el nucli d’aquesta contrarevolució contra el dret a l’habitatge. La Banca espanyola es permet interpretar al seu favor la jurisprudència europea i els drets humans sense que cap polític la contradigui. La nostra classe política assistia amb una sorprenent passivitat a més de 875.000 execucions hipotecàries d’habitatges que han acabat en mans debancs o fons voltors. Un vendaval s’ha dut el sistema de Caixes d’Estalvi que sanejades amb diner públic s’han regalat als 4 grans bancs amb tots els actius immobiliaris a preu de 1€.

Avui la bombolla del lloguer arriba a les ciutats mitjanes del nostre país causant milers de desnonaments que ni el Govern de Pedro Sánchez té voluntad d’aturar modificant la Llei d’Arrendaments Urbans perquè gairebé tots els contractes se signen en el mercat lliure amb rendes que es mengen la major part dels pressupostos familiars. Arriben els desnonaments invisibles a la finalització del contracte que suposa pujades de la renda inassumibles.

Les llars són empesos a l’ocupació o a un submón d’economia submergida de relloguer d’ habitacions o locals sense llicència. Més d’un milió de llars a l’àrea metropolitana de Barcelona en 27 municipis, 1 de cada 4 ciutadans, estan obligats a viure en condicions molt precàries. Això mostra que les estadístiques de l’Estat espanyol no entren en les zones fosques del dret a l’habitatge per evitar la vergonya dels organismes internacionals de drets humans. Totes aquestes penúries contrasten amb el suport total al sector immobiliari que és un pilar de l’economia espanyola i ve de la mà del sector financer amb un pes aclaparador a l’IBEX35.

És una unió sagrada beneïda des de l’any 1959 pel franquisme amb la cèlebre frase: “volem una Espanya de propietaris no de proletaris”. Ja en la democràcia l’esquerra espanyola va adoptar aquest model franquista sense dir ni piu. Així les polítiques públiques d’habitatge de mig segle han estat continuades millores legislatives, pressupostàries i fiscals perquè el sector immobiliari-financer espanyol parasiti millor a l’Estat.

Espanya és un dels països europeus que proporcionalment ha gastat més diners en habitatge. Parlem de 77.560 milions en tres dècades de desgravacions fiscals a la compra de primer habitatge, diners que acabaven en mans de promotors i de la Banca que feia el seu agost amb milions d’hipoteques constituïdes. El Pla franquista d’habitatge va ser la renúncia de l’Estat espanyol a usar aquests 77.560 milions, la major part en governs del PSOE, per construir un parc d’habitatge públic assequible que avui hauria estat la salvació d’aquests milions de desnonats.

Des del punt de vista dels impostos Espanya és un paradís fiscal per als propietaris d’habitatges llogats. Anualment des de fa dècades l’Estat regala també milers de milions d’euros al sector privat amb el trampós argument de la promoció del lloguer, amb els desastrosos resultats que coneixem. Entre l’Impost de Societats i l’IRPF suposaven el 2014 més de 10.000 milions d’euros d’elusió fiscal pels propietaris – 2’5 vegades el pressupost de Sanitat – que com partida pressupostària es tornarà insostenible en poc temps. Perquè ens fem una idea, el 2016 el Banc d’Espanya assegurava que un habitatge s’amortitzava en 10 anys entre lloguers, beneficis fiscals i valor de revenda. Cap negoci té avui aquest rendiment.

Les casualitats de la història econòmica recent han fet que els interessos de la burgesia espanyola cassin amb els interessos que dominen l’escena de la Unió europea i l’euro. El sector immobiliari i financer, vaixells insígnia del capitalisme espanyol, en una economia desregulada i oberta, s’han convertit en un lloc privilegiat d’inversió per als capitals especulatius internacionals que ha trobat a Espanya un paradís de les desregulacions. I es que els partits constitucionals han fet de la Llei d’Arrendaments Urbans – la Lau- l’arma perfecta perquè fons especulatius operant des de paradisos fiscals desnonin a plaer. Per això, milers de llars es veuen empesos a l’ocupació com a única possibilitat de tenir un sostre mentre els mitjans de comunicació la criminalitzen per justificar mesures legislatives cada vegada més dures contra els precaris.

En mig els municipis gairebé sense capacitat fiscal ni legislativa, i intervinguts per l’article 135, afronten milers de desnonaments amb tímides mesures que acaben finançant amb els seus pressupostos minvants lloguers desbordats exigits per la Propietat que fa xantatge al dret a l’habitatge.

Les nostres organitzacions que estem hi ha aquí presents en aquest acte de denúncia pública de la corrupció en els serveis a la nostra gent gran volem agrair en primer lloc la invitació per explicar els problemes en l’habitatge i poder unir veus perquè només la unitat de la classe treballadora i la lluita ens pot permetre donar un tomb a una situació que s’ha tornat insostenible fins que tothom costat s’aixequi i DIGUI PROU!

Manifest llegit per PAC Badalona, Associació 500×20 i PAH Barcelona en la presentació del documental Pactos de Silencio.

PerPAH_Bcn

Manifest 8M  JUNTES SOM MÉS!

Avui, 8 de Març, les dones de tot el món estem convocades a la VAGA FEMINISTA.

Cada 8 de març celebrem l’aliança entre dones per a defensar els nostres drets conquistats. Ens precedeix una llarga genealogia de dones activistes, sufragistes i sindicalistes. Les que van portat la Segona República, les que van lluitar a la Guerra Civil, les que van combatre el colonialisme i les que van formar part de les lluites antiimperialistes. No obstant això, sabem que encara no és suficient: queda molt per fer i nosaltres seguim lluitant.

La sororitat és la nostra arma; és l’acció multitudinària la que ens permet seguir avançant. La data del 8 de març és nostra, és internacional i és reivindicativa.

Les nostres identitats són múltiples, som diverses. Vivim als pobles i a les ciutats, treballem en l’àmbit laboral i en el de les cures. Som paies, gitanes, dones amb diversitat funcional, migrades i racialitzades. Les nostres edats són totes i ens sabem lesbianes, trans, bisexuals, inter, queer, hetero… Som les que no hi són: som les assassinades, som les preses, som les que es van quedar al mar, som les que es van quedar a les fronteres.

Som TOTES. Juntes avui parem el món i cridem:

PROU! Davant de totes les violències masclistes que ens travessen.

PROU! D’agressions, humiliacions, marginacions o exclusions. Exigim que el Pacte d’Estat contra les violències masclistes -d’altra banda insuficient- es doti de recursos i mitjans per al desenvolupament de polítiques públiques reals i efectives que ajudin a aconseguir una societat lliure de violències contra les dones i nenes. Denunciem la repressió sobre qui encapçalen la lluita pels drets socials i reproductius.

PROU! De violències masclistes, quotidianes i invisibilitzades que vivim les dones sigui quina sigui la nostra edat i condició. VOLEM poder moure’ns en llibertat per tots els espais i a tota hora. VOLEM gaudir del nostre dret a viure una vida lliure de violències masclistes. Assenyalem i denunciem la violència sexual com a expressió paradigmàtica de l’apropiació patriarcal del nostre cos que afecta, encara més, a les dones migrades i a les treballadores domèstiques. És urgent que la nostra reivindicació Ni una menys: vives ens volem sigui una realitat.

PROU! D’opressió per les nostres orientacions i identitats sexuals!​ Denunciem la LGTBIfòbia social, institucional i laboral que patim moltes de nosaltres, com una altra forma de violència masclista. Som dones i som diverses. Si ens toquen a una, ens toquen a totes!

Som les que reproduïm la vida. El treball domèstic i de cures que fem les dones és imprescindible per al sosteniment de la vida. Que majoritàriament sigui gratuït o estigui devaluat és una trampa en el desenvolupament del capitalisme. Avui, amb la ​vaga de cures​ en la família i la societat, donem visibilitat a una feina que ningú vol reconèixer, ja sigui a la casa, mal pagada o com a economia submergida. Reivindiquem que el treball de cures sigui reconegut com un bé social de primer ordre i exigim la redistribució d’aquest tipus de tasques.

Avui reivindiquem una societat lliure d’opressions, d’explotació i violències masclistes. Fem una crida a la rebel·lia i a la lluita davant l’aliança entre el patriarcat i el capitalisme que ens vol dòcils, submises i callades.

Per aconseguir una vida lliure de violències cal actuar en tots els àmbits de la nostra vida.

A Catalunya estem vivint una escalada de la repressió: càrregues policials l’1 d’octubre amb denúncies d’agressions sexuals. Les feministes estem compromeses també en la defensa de la democràcia i de les llibertats al nostre país i entenem que la criminalització i/o la judicialització de formes pacífiques de protesta social i reivindicació política també són formes de violència institucional que hem de denunciar. Per això denunciem l’aplicació de l’Article 155 de la Constitució espanyola i exigim la seva immediata suspensió.

No acceptem estar sotmeses a pitjors condicions laborals, ni cobrar menys que els homes per la mateixa feina. Per això, avui també fem ​vaga laboral​.

Vaga contra els sostres de vidre i la precarietat laboral, perquè les feines a les que aconseguim accedir estan marcades per la temporalitat, la incertesa, els baixos salaris i les jornades parcials no desitjades. Nosaltres engrossim les llistes de l’atur. Moltes de les feines que realitzem no posseeixen garanties o no estan regulades. I quan algunes de nosaltres tenim millors treballs, ens trobem amb que els llocs de major salari i responsabilitat estan copats per homes. L’empresa privada, la pública, les institucions i la política són reproductores de l’explotació laboral de les dones.

PROU!​ de discriminació salarial pel fet de ser dones, de menyspreu i d’assetjament sexual en l’àmbit laboral.

Denunciem que ser dona sigui la principal causa de pobresa i que se’ns castigui per la nostra diversitat. La precarietat s’agreuja per a moltes de nosaltres pel fet de tenir més edat, ser migrada i estar racialitzades, per tenir diversitat funcional o una imatge allunyada de la normativitat. Reivindiquem que la nostra situació laboral ens permeti desenvolupar un projecte vital amb dignitat i autonomia i que l’ocupació s’adapti a les necessitats de la vida: l’embaràs o les cures no poden ser objecte ni d’acomiadament ni de marginació laboral, ni han de minvar les nostres expectatives personals ni professionals.

Considerem fonamental denunciar les normes i les polítiques opressives contra les dones migrants.

Exigim també les pensions que ens hem guanyat. No més pensions de misèria, que ens obliguen a patir pobresa en la vellesa. Demanem la cotitularitat de les pensions i que el temps dedicat a tasques de cura, o que hem desenvolupat al camp, sigui reconegut en el càlcul de les pensions de la mateixa manera que el treball laboral i demanem la ratificació del conveni 189 de l’OIT que regula el treball domèstic.

Cridem ben fort contra el neoliberalisme salvatge que s’imposa com a pensament únic a nivell mundial i que destrossa el nostre planeta i les nostres vides. Les dones tenim un paper primordial en la lluita contra el canvi climàtic i en la preservació de la biodiversitat.

Per això, apostem decididament per la sobirania alimentària dels pobles. Donem suport al treball de moltes companyes que posen en risc la seva vida per defensar el territori i els seus cultius. Exigim que ​la defensa de la vida es situï en el centre de l’economia i de la política.

Exigim ser protagonistes de les nostres vides, de la nostra salut i dels nostres cossos, sense cap tipus de pressió estètica. Els nostres cossos no són mercaderia ni objecte i, per això, també fem ​vaga de consum​. Ja n’hi ha prou de ser utilitzades com a reclam!

Exigim també la ​despatologització ​de les nostres vides, les nostres emocions, les nostres circumstàncies: la medicalització respon a interessos de grans empreses, no a la nostra salut. Prou de considerar els nostres processos de vida com a malalties!

+++ Exigim el reconeixement dels drets laborals de les treballadores sexuals i denunciem la violència institucional, la criminalització i l’estigma cap a les companyes.

Exigim la ​despenalització total de l’avortament​, incloent-hi les menors d’edat, així com la seva legalització i cobertura gratuïta en el sistema de la sanitat pública. Repudiem qualsevol tipus d’ingerència en la decisió de les dones sobre els nostres cossos. ​Nosaltres parim, nosaltres decidim!

L’educació inicial és l’etapa principal en la que construïm les nostres identitats sexuals i de gènere i, per això, les estudiants, les mestres, la comunitat educativa i tot el moviment feminista exigim el nostre dret a ​una educació pública, laica i feminista​ lliure de valors heteropatriarcals i imperialistes des dels primers trams educatius, en els que les professores som majoria, fins a la universitat.

Reivindiquem ​també el nostre dret a una formació afectivo-sexual que ens ensenyi en la diversitat, sense pors, sense complexos, sense reduir-nos a mers objectes i que no permeti ni una sola agressió masclista ni LGTBIfòbica a les aules.

Sol·licitem ​el manteniment i l’ampliació dels programes de beques d’estudi per a les estudiants de tots els nivells educatius.

Denunciem ​el pressupost públic que es destina a les escoles gestionades per l’Opus Dei i a totes les escoles concertades que segreguen per sexe. Reivindiquem una xarxa d’educació única, pública i gratuïta i amb perspectiva de gènere.

Exigim ​un avanç en la coeducació en tots els àmbits i espais de formació i una educació que no relegui la nostra història als marges dels llibres de text; i en la que la perspectiva de gènere sigui transversal a totes les disciplines. No som una excepció, som una constant que ha estat callada!

VISCA LA VAGA DE CURES, DE CONSUM, LABORAL I EDUCATIVA!

VISCA LA VAGA FEMINISTA!

Cap dona és il·legal​. Diem PROU! al racisme i l’exclusió. Cridem molt fort: no a les guerres i a la fabricació de material bèl·lic!. Les guerres són producte i extensió del patriarcat i del capitalisme per al control dels territoris i de les persones. La conseqüència directa de les guerres són milers de dones migrades i refugiades arreu del món, dones que som victimitzades, oblidades i violentades.

Denunciem les polítiques migratòries i de fronteres de l’Estat espanyol i de la Unió Europea i ​exigim ​l’acolliment de totes les persones migrades, sigui pel motiu que sigui, atenent al dret a la mobilitat humana.

Denunciem l’opressió que sobre les dones treballadores migrants té l’actual legislació i les polítiques públiques en la matèria. ​Exigim la derogació de la Llei d’Estrangeria. ​Exigim ​el tancament immediat dels CIEs.

Som dones lliures en territoris lliures! 

Denunciem ​les retallades pressupostàries en els sectors que més ens afecten a les dones i LGTBI: el sistema de salut, els serveis socials i l’educació.

Denunciem ​la corrupció com un factor agreujant de la crisi.

Denunciem ​la justícia patriarcal que no ens considera subjectes de ple dret.

Denunciem ​la greu repressió i retalls de drets que estem patint.

Exigim ​la recuperació de la memòria històrica i del protagonisme de les dones i de les seves lluites així com mantenir el record de les que ja no hi són: ​Veritat, justícia, reparació i no repetició.

Reivindiquem ​la total separació Església i Estat.

Exigim ​plena igualtat de drets i condicions de vida i la total acceptació de la nostra diversitat.

ENS VOLEM LLIURES, ENS VOLEM VIVES, FEMINISTES, COMBATIVES I REBELS!

Avui, la vaga feminista no s’acaba:

SEGUIREM FINS ACONSEGUIR EL MÓN QUE VOLEM!

PerPAH_Bcn

[Comunicat] Volem una Barcelona que faci efectiva la Llei 24/2015 i que la llista de la Mesa d’emergència estigui a zero

Volem compromisos d’Ada Colau per fer efectiu el dret a l’habitatge a la nostra ciutat i una aposta clara per fer efectiva la Llei 24/2015.

Barcelona, 7 de març de 2019

El passat divendres ens vam reunir amb el President de la Generalitat, el Sr. Quim Torra, juntament amb el Grup Promotor de la ILP Habitatge, format per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Catalunya, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i l’Observatori DESC, on vam traslladar una sèrie de demandes (link 1) per fer efectiva la Llei 24/2015 i fer front al col·lapse de les Meses d’emergència. A les 13 h ens vam reunir amb l’Alcaldessa de Barcelona Ada Colau, per tal d’exigir mesures que aportin solucions a les més de 562 famílies que ja tenen reconegut el dret a un pis de la Mesa d’emergència, però que en molts casos, ja porten més d’un any i mig a la llista d’espera, per tal que es faci efectiva l’entrega. L’actual Mesa d’emergència, gestionada per la Comissió Permanent del Consorci d’Habitatge formada per la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, no funciona.

La PAH de Barcelona vam començar a denunciar la situació el 4 d’abril de 2018 ocupant l’oficina d’Habitatge del carrer Bolívia. Una acció de la qual vam sortir amb un compromís de reunió amb la Comissió Permanent del Consorci d’Habitatge. L’objectiu era clar, aconseguir que la llista d’espera de 360 famílies arribés a 0 a finals d’any, una llista que a hores d’ara, lluny de reduir-se, quasi s’ha duplicat.

Des de llavors hi han hagut vàries reunions i accions aconseguint que el 21 de setembre, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona arribessin a acords per ampliar el parc d’habitatge públic. Uns acords que haurien d’haver estat efectius amb caràcter d’urgència, però que encara no s’han dut a terme, com ja vam denunciar el novembre passat. 

Gràcies a la pressió del Grup promotor de la ILP Habitatge, començada el mes de juny, hem aconseguit recuperar els articles suspesos de la Llei 24/2015: l’obligació dels grans tenidors d’habitatge a oferir lloguers socials a les famílies en exclusió residencial i l’obligació decedir els seus habitatges buits a l’Administració. Dues mesures fonamentals per combatre l’emergència habitacional i acabar amb els desnonaments sense alternativa. Tota una victòria ciutadana que torna a demostrar que és possible fer allò que ens diuen que és impossible. 

Recordem que la ciutat de Barcelona pateix una mitjana de 12 desnonaments diaris, unes dades que parlen per si soles i que demostren la urgència en el fet que cal fer efectius els acords per agilitzar la llista d’espera de la Mesa d’emergència, com la contundència amb la que s’ha d’aplicar la Llei 24/2015 per poder exigir a la banca i grans tenidors que mobilitzin els seus habitatges per donar-los l’ús social que la ciutat reclama.

Per això, dimarts passat vam entregar una carta a l’Alcaldessa Ada Colau i al President Quim Torra, per  recordar-los els compromisos acordats. Arran d’aquesta carta avui ens hem reunit amb la Sra. Colau i hem exigit a l’Ajuntament de Barcelona, i a la seva Alcaldessa:
  • Enviament urgent d’una carta de l’Ajuntament als grans tenidors per fer explícit formalment que s’ha recuperat la vigència de la norma i que cal fer ofertes de lloguer social obligatòries en casos de dació en pagament i desnonaments per impagament d’hipoteca i de lloguer. Cal advertir que l’incompliment porta associat sancions greus de fins a 90.000€ i l’obligació de reallotjar les persones en Mesa d’emergència protegides per la norma. També comunicació oficial a les oficines d’Habitatge que han de comunicar el mateix formalment, per tal que realitzin el control del compliment de la norma i que l’Ajuntament apliqui les sancions derivades si no es fan les ofertes o no es fan en els termes que marca la Llei.
  • Difusió entre la ciutadania a través d’una campanya pública intensiva per tots els mitjans -inclosa TV i presència en espai públic- dels drets que la Llei proveeix a la població en situació d’exclusió residencial, de la responsabilitat de les administracions en la seva protecció, dels recursos i els canals existents a tal efecte, i de les obligacions que determina pels bancs i fons voltors.
  • Facilitació immediata dels protocols d’aplicació de la Llei i realització de formacions a professionals públics i altres implicats de forma conjunta amb el Grup Promotor i respecte de l’articulat de pobresa energètica i el d’habitatge.
  • Endegar amb celeritat i urgència actuacions decidides de mobilització de l’habitatge buit per a garantir la funció social de la propietat i augmentar el parc d’habitatges de lloguer assequible, amb priorització del mecanisme de cessió obligatòria d’habitatges de grans propietaris als preus de lloguer que marca la norma i garantint un traspàs mínim de recursos públics als privats. Utilitzar tots els recursos que proporciona la normativa d’habitatge com són les sancions i d’altres mesures efectives.
  • Facilitar dades dels habitatges buits en mans de grans tenidors i aplicar les sancions corresponents i l’obligatorietat a la cessió dels habitatges.

A més a més, hem exigit que es duguin a terme els acords assolits a la reunió de maig de 2018 juntament amb la Generalitat de Catalunya, per tal d’acabar amb la llista d’espera de la Mesa d’emergència, i que contemplen:

  1. La signatura del conveni amb Habitat 3 que permetrà la cessió per part de la Generalitat a l’Ajuntament de Barcelona de 4 milions d’euros en els pròxims 3 anys per a mobilitzar 100 habitatges per a lloguer social.
  2. L’acord de l’Ajuntament i la Generalitat per tal de comprar habitatge a Barcelona via tanteig i retracte de pisos de la banca. Aquesta operació seria finançada per 40 milions d’euros (20 M€ del pressupost de la Generalitat i els altres 20 M€ que l’Ajuntament podria finançar-ne a través d’un crèdit de l’ICF.
  3. L’allotjament de famílies que estan a la Mesa d’emergència o ateses a les oficines d’Habitatge de Barcelona en els 300 pisos que Bankia està cedint a la Generalitat.
  4. L’expropiació d’ús de 50 pisos buits a Barcelona amb pressupost de la Generalitat per a famílies de la Mesa d’emergència.
  5. Forçar CaixaBank a complir l’acord de cessió de 50 pisos a famílies de la Mesa d’emergència al que van arribar conjuntament al febrer de 2016.

En aquest sentit, els compromisos establerts han estat:

  1. La signatura del conveni amb Habitat 3 que permetrà la cessió per part de la Generalitat a l’Ajuntament de Barcelona de 4 milions d’euros els pròxims 3 anys per a mobilitzar 100 habitatges per a lloguer social. La signatura d’aquest conveni s’ha fet avui mateix, entre la reunió que hem mantingut al matí amb el President de la Generalitat Quim Torra i la posterior reunió amb l’Ajuntament, clarament gràcies a la nostra pressió i la del grup Promotor de la Llei 24/2015.
  2. Destinar 156 pisos més a habitatge social a Barcelona via tanteig i retracte de pisos del BBVA, gràcies a l’acord entre l’Ajuntament i la Generalitat.
  3. Signatura d’un conveni amb CaixaBank per tal de concretar la cessió de 50 pisos. 30 d’aquests ja estaven concedits i avui ens han confirmat que ja disposen de 16 més, actualment en tràmits per a famílies de la Mesa d’emergència.
  4. Abaixar la llista d’espera de la Mesa d’emergència de Barcelona en 30 famílies, donat que viuen en habitatges de gran propietari i tal com marca la 24/2015 aquests els han d’oferir un lloguer social.
  5. Donar a conèixer en una campanya comunicativa la Llei 24/2015 per tal que la ciutadania conegui els seus drets en matèria d’habitatge.
  6. Donar a conèixer a totes aquelles persones funcionàries, que treballen amb temes d’habitatge per a la ciutadania, el contingut de la Llei 24/2015, així com la realització de tallers per aprendre la seva correcta aplicació.
  7. L’enviament, a tots els grans tenidors de Barcelona, d’una carta informant de la Llei 24/2015 i la obligació d’oferir un lloguer social a totes aquelles famílies que es troben en situació de vulnerabilitat, i de la sanció corresponent de 90.000 euros en cas de no complir la llei.

Des de la PAH de Barcelona volem una Barcelona amb una llista d’emergència a zero i on es posin tots els recursos i actuacions necessaris per fer efectiva la Llei 24/2015. La PAH ha demostrat que és capaç de fer possible l’impossible, i la ciutat on va néixer aquest moviment fa 10 anys volem veure-la lliure de desnonaments.

Només cal voluntat i valentia política perquè això sigui així.

Sí que es pot!

PerPAH_Bcn

[Comunicat] Presentem al President Quim Torra mesures per acabar amb l’emergència habitacional i la pobresa energètica a Catalunya

El Grup Promotor de la Llei 24/2015 ens reunim amb el President de la Generalitat per tal d’exigir la seva completa aplicació. La ciutadania ja hem fet la nostra part, ara toca voluntat política.

El 2008 va esclatar la crisi i Catalunya ha estat castigada pels desnonaments fins al dia d’avui. L’acció de les elèctriques va posar de manifest després el greu problema dels talls de subministrament i la pobresa energètica.

L’aprovació per unanimitat de la Llei 24/2015 de mesures urgents per fer front a l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica va ser un punt d’inflexió i la demostració de l’anhel majoritari de la nostra societat de garantir el dret a l’habitatge digne.

El PP, la banca i les elèctriques van intentar enterrar la Llei però vam salvar la part de pobresa energètica, i aquest any hem recuperat el lloguer social obligatori per aturar desnonaments de grans tenidors, i la cessió obligatòria d’habitatge buit d’aquests per garantir el dret a l’habitatge.

Els quasi 3 anys de suspensió de la norma i el manteniment de la situació d’emergència, agreujada per la bombolla dels lloguers i l’expulsió de veïnes, requereixen ara amb més força que mai un Govern que prioritzi de forma inequívoca i contundent l’eradicació de l’emergència.

La denúncia del col·lapse de les Meses d’emergència catalanes, 2.000 persones en llista d’espera, la manca d’aplicació de les mesures de pobresa energètica i l’acció de denúncia de la PAH de Barcelona, denunciant una llista d’espera de la Mesa de 562 famílies, han provocat que el mateix President Quim Torra demanés una reunió amb les entitats socials.

Avui, el Grup Promotor de la ILP Habitatge, format per les Plataformes d’Afectats per la Hipoteca de Catalunya, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i l’Observatori DESC, junt amb representants de la PAH de Barcelona hem mantingut una reunió amb el President Quim Torra, el Conseller de Territori i els seus equips, al Palau de la Generalitat on li hem traslladat una quinzena de demandes concretes (consulta aquí).

Els compromisos adquirits pel President Torra i els propers passos són:

  • Compromís d’efectuar les reunions amb tots els departaments implicats, juntament amb el Grup Promotor i amb la presència del President per tal de concretar resultats i fer-ne seguiment en una pròxima reunió al maig amb el President.
  • Compromís de fer una campanya comunicativa per part de la Generalitat per tal de donar a conèixer a tota la ciutadania els drets que recull la Llei 24/2015 i com exigir-los, tant en la part d’habitatge com en la de pobresa energètica.
  • Compromís d’informar per carta als grans tenidors d’habitatge sobre l’obligatorietat d’aturar els desnonaments i oferir un lloguer social a les famílies en situació de vulnerabilitat. Així com a informar als municipis dels recursos i protocols per tal de fer-ho efectiu.
  • Compromís de traslladar personalment al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la necessitat de coordinació entre jutjats i ajuntaments per tal de garantir el compliment de la Llei 24/2015, i les sancions corresponents en el cas del seu incompliment.
  • Compromís de convocar una reunió amb la Conselleria d’Afers Socials, d’Empresa i d’Interior amb el President i Grup Promotor per tal de desencallar la signatura de convenis amb les subministradores i resoldre la qüestió del deute de les famílies vulnerables, així com posar en marxa el protocol de detecció de casos de pobresa energètica a través de Bombers de la Generalitat.

Pel que respecta a les Meses d’Emergència de Barcelona i de Catalunya no hi ha hagut cap compromís clar ni un calendari per tal de posar la llista d’espera a zero.

Catalunya no vol ser líder en desnonaments, talls de subministraments, llistes d’espera de Meses d’emergència o deutes de les famílies amb bancs i elèctriques, sinó que ha de liderar el rànquing de la conquesta dels drets socials per a tothom. Catalunya ha estat pionera en la legislació contra l’emergència habitacional, la Llei 24/2015 n’és el principal exponent. Ara cal fer-la complir de forma plena i activar de forma immediata totes les actuacions necessàries per garantir el dret a l’habitatge digne, acabant amb la pobresa energètica i els desnonaments a Catalunya.

Grup Promotor de la Llei 24/2015.

PerPAH_Bcn

ROUND 2: Hem fet possible l’impossible! Ara toca vetllar la seva aplicació per part dels grans tenidors

Avui ens fem presents en les entitats financeres de l’Avinguda Paral·lel de Barcelona per exigir-li al BBVA, BANKIA, Santander, La Caixa, Banc Sabadell que han de complir amb la Llei 24/2015 que donaven per sentenciada i que:

  1. Facin els lloguers socials i dacions en pagament a les famílies vulnerables que no han pogut continuar pagant la seva hipotecaper motius econòmics, ja que l’article 5 els obliga.
  2. Facin els lloguers socials a les famílies vulnerables que no han pogut continuar pagant el seu lloguer per motius econòmics, ja que l’article 5 els obliga.
  3. Cedeixin l’habitatge buit als ajuntaments, tal com l’article 7 els obliga.
  4. Facin lloguers socials a les famílies que s’han vist obligades a ocupar per culpa de la usura bancària.
  5. Paralitzin tots els desnonaments.

Aquesta setmana, a més a més, ens reunirem el dijous que ve amb el President Quim Torra i l’Alcaldessa Ada Colau, per tal de tenir el seu compromís en el desplegament i compliment, per part de la Generalitat de Catalunya  i l’Ajuntament de Barcelona, de la Llei 24/2015 i per exigir voluntat política per fer front a la Mesa d’emergència, tal com li vam fer arribar mitjançant una carta la setmana passada. Necessitem un Govern i ajuntaments valents que facin front de manera efectiva a l’emergència habitacional i que apliquin íntegra la Llei 24/2015 que tots els partits van aprovar per unanimitat al Parlament de Catalunya.

Després de quasi tres anys d’ençà de la impugnació de la nostra Llei per part del Govern de Rajoy i la banca, la lluita incansable de les entitats socials promotores, amb el suport d’una majoria aclaparadora de la societat catalana, ha permès “fer possible l’impossible” i recuperar les eines més importants que el PP havia sentenciat i enterrat: eines tan imprescindibles i demostradament efectives com l’obligació de fer una oferta de lloguer social per part de grans tenidors a persones afectades per execucions hipotecàries i desnonaments per impagament de lloguer quan el propietari és un gran tenidor, i la cessió obligatòria d’habitatges buits propietat de grans tenidors a l’Administració pública per tal de poder ampliar el parc d’habitatge per a lloguer social i fer front als desnonaments. Les Meses d’emergència necessiten amb urgència aquestes mesures per poder oferir habitatge a totes les persones en situació d’exclusió residencial.

Les entitats del Grup Promotor estarem pendents i mobilitzades per tal que no es doni cap desnonament, que els grans tenidors cedeixin el seu habitatge i que les administracions públiques, entre elles l’Administració de justícia, protegeixin efectivament les persones.

Recordem també que la Llei 24/2015 és una llei nascuda de una iniciativa popular, que es va engegar el 2014 amb gairebé 150.000 signatures per garantir l’aplicació de l’art. 47 de la CE, i que va ser aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya. Ha estat possible gràcies a les famílies afectades, moviments socials i a les persones que han posat el seu temps i cos desinteressadament per garantir el dret a l’habitatge, a aquelles juristes que han cregut que les lleis injustes s’han de canviar, a les que ja no hi són però ens donen força per seguir batallant, a totes les entitats socials que ens han donat suport, i a totes aquelles persones signants de la ILP.

Exigim l’aplicació immediata de la Llei 24/2015 per garantir el dret a l’habitatge a Catalunya.

Sí que es pot!