Després d’anys de mobilització, hem aconseguit que es reformi la llei d’arrendaments urbans, revertint part de les nefastes polítiques que el PP va impulsar entre 2012 i 2013.
La falta de valentia política de PSOE, PDeCAT i PNB (per no mencionar el bloqueig de Cs i PP a la Ley Vivienda PAH) ha evitat que es prenguin mesures secundades per una àmplia majoria social i que haguessin contribuït a punxar la bombolla, com la regulació de preus o la prohibició dels desnonaments sense reallotjament.
Ja és oficial. El Govern de l’Estat, reunit en Consell de Ministres, ha aprovat un nou Reial Decret Llei que incorpora mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer. Es tracta d’un pas necessari, que incorpora importants avenços respecte al decret que va intentar impulsar el mateix Govern fa dos mesos, i que seria totalment impensable sense la mobilització popular dels darrers temps. Ara bé, aquesta reforma legal segueix sent insuficient, pels motius que detallem més avall.
Fa més d’un any que, junt amb altres organitzacions com els Sindicats de Llogateres i Llogaters, anem reunint-nos amb els grups parlamentaris i posant sobre la taula mesures de sentit comú, recolzades per una majoria social. Propostes rigoroses que contribuirien a garantir el dret a l’habitatge, i que una àmplia varietat de grups han assumit i defensat al Congrés dels Diputats: En Comú-Podem, Bildu, Compromís i ERC. Que aquestes mesures no hagin estat plenament incorporades al decret té a veure amb la poca valentia del govern i dels grups parlamentaris de PSOE, PDeCAT i PNB: tots ells han bloquejat la regulació de preus que la ciutadania reclama des de fa temps. Menció a part mereix l’intolerable boicot de PP i Ciudadanos, contraris al dret a l’habitatge i a qualsevol política que no passi pel dogma de “donar més incentius fiscals i augmentar l’oferta”.
A continuació mostrem una taula amb els principals canvis que s’han introduït en el nou Reial Decret i us expliquem els aspectes més rellevants. També indiquem tot allò que ha quedat fora.
1. DuradaPOSITIU. Els contractes seran de 5 anys quan el propietari sigui persona física, i de 7 anys en el cas de persones jurídiques. Si la casa és venuda a un nou propietari, el contracte seguirà vigent encara que no estigui inscrit al Registre de la Propietat.
NEGATIU. El Decret segueix permetent les expulsions unilaterals i arbitràries al final del contracte del lloguer. No incorpora allò que és comú en altres països: que el contracte de lloguer es renovi automàticament sempre que la llogatera hi hagi complert amb les seves obligacions, i a no ser que hi hagi necessitat familiar per part de la propietat, o una altra causa de força major.
2. Preavís per finalitzar contracte
POSITIU. Fins ara, en cas de no voler renovar el contracte, el propietari podia avisar amb només 30 dies d’antelació. Ara el temps de preavís s’augmenta a 4 mesos. La part llogatera haurà d’avisar 2 mesos abans de la finalització de contracte.
POSITIU. En la recuperació d’un habitatge per necessitat de l’arrendador abans del termini mínim (5 o 7 anys), les causes de necessitat urgent hauran de constar en el contracte i haurà d’especificar-se quina d’elles és en el moment de comunicar-ho.
3. PreuPOSITIU. Es prohibeixen les pujades abusives dins del contracte. Quan es va aprovar l’anterior decret, vam denunciar que els grans propietaris com Blackstone estaven imposant contractes de 7 anys que incloïen pujades graduals i inassumibles. Ara això s’evita, vinculant les pujades interanuals a l’IPC.
MOLT NEGATIU. El Decret deixa fora la possibilitat de poder regular els preus. Una de les millors eines per frenar l’especulació i punxar la bombolla seria una regulació mitjançant índexs socials, que incorporin variables socioeconòmiques (els ingressos de la ciutadania), i siguin d’obligat compliment. En comptes d’això, es proposa construir índexs de mercat (mitjanes de preus d’acord amb les fiances dipositades en plena bombolla) i que siguin de caràcter informatiu, no vinculants. Portals com el que ja té la Generalitat de Catalunya, que ha demostrat una ineficàcia absoluta.
4. DesnonamentsPOSITIU. Hem aconseguit que es reformi la Llei d’Enjudiciament Civil per prohibir els desnonaments amb data oberta: experiment que cada cop més jutjats estan practicant a Catalunya i que permet que la policia pugui desnonar en qualsevol moment, per sorpresa. Aquesta era la principal exigència de la campanya Prou Desnonaments Oberts: obligar els jutjats a posar dia i hora pel desnonament, evitant així el patiment afegit de les llars, i permetent que la ciutadania practiqui l’autotutela de drets i la desobediència civil davant lleis injustes.
MOLT NEGATIU. El govern del PSOE s’ha negat a incloure mesures que evitin els desnonaments sense alternativa habitacional. Això seria factible estenent la Llei 24/2015, vigent a Catalunya, que actualment obliga els grans propietaris a garantir una alternativa habitacional a totes les persones sota amenaça de desnonament per motiu d’impagament de lloguer o d’hipoteca. Una solució efectiva per evitar aquesta vulneració de drets humans seria, per una banda, exportar la Llei 24/2015 a tot l’Estat, i per altra banda, ampliant-la també a casos de finalització de contracte i ocupació.
La resposta del Govern davant dels 60.000 desnonaments anuals (aproximadament, segons dades del CGPJ) és introduir la possibilitat d’ajornaments curts. El decret obliga els jutges a ajornar el desnonament un mes quan el propietari sigui una persona física, i 3 mesos en el cas de persones jurídiques. També els obliga a notificar la situació de les famílies a Serveis Socials. Però exclou la possibilitat de paralitzar el desnonament i garantir el reallotjament una vegada executat, incomplint les resolucions del Comitè DESC de Nacions Unides i del Tribunal de Drets Humans.
5. HonorarisPOSITIU. El nou decret assegura que els honoraris per la formalització i la gestió del contracte vagin a càrrec dels propietaris quan siguin persones jurídiques. L’anterior decret deixava la porta oberta a què les empreses poguessin obligar la part llogatera a pagar aquestes despeses.
NEGATIU. Tot i ser un canvi en la bona direcció, és molt insuficient, perquè qui vivim de lloguer seguirem pagant tots (o quasi tots) els honoraris quan el propietari sigui persona física. Els honoraris sempre haurien d’anar a càrrec de la propietat, que és qui demana i rep els serveis dels intermediaris per comercialitzar l’habitatge i treure’n benefici. Les llars llogateres, en canvi, constitueixen un mercat captiu pels agents immobiliaris: es veuen forçades a pagar els seus honoraris a canvi d’un servei no sol·licitat, generalment deficient, i que sovint atempta contra els seus drets i interessos.
6. ImpostosNEGATIU. Es mantenen els privilegis fiscals dels fons voltor, que a través de les SOCIMI poden destinar milers d’habitatges al lloguer sense pagar impost de societats i gaudint d’importants deduccions. També es perpetuen els privilegis fiscals dels propietaris, que seguiran tributant (IRPF) només pel 40% dels diners que reben dels llogaters.
7. Habitatge buitNEGATIU. El Decret no obliga ni dóna eines a les administracions per poder mobilitzar els habitatges buits.
Tot i ser un pas necessari, el Reial Decret és del tot insuficient per aturar l’especulació immobiliària, i per això seguirem organitzant-nos. En aquest, sentit, ja podem anunciar que el 6 d’abril sortirem als carrers en una manifestació per punxar la bombolla dels lloguers.
La lluita de la PAH, dels Sindicats de Llogateres i Llogaters i dels moviments de barri continua. No pararem fins a treure l’habitatge del mercat, per posar-lo a l’altura de l’educació i la sanitat. Pas a pas, perquè volem arribar lluny.
