Arxiu diari Març 4, 2019

PerPAH_Bcn

El Govern de l’Estat aprova un Decret de Lloguers necessari però insuficient: t’expliquem com ens afectarà

  • Després d’anys de mobilització, hem aconseguit que es reformi la llei d’arrendaments urbans, revertint part de les nefastes polítiques que el PP va impulsar entre 2012 i 2013.

  • La falta de valentia política de PSOE, PDeCAT i PNB (per no mencionar el bloqueig de Cs i PP a la Ley Vivienda PAH) ha evitat que es prenguin mesures secundades per una àmplia majoria social i que haguessin contribuït a punxar la bombolla, com la regulació de preus o la prohibició dels desnonaments sense reallotjament.

Ja és oficial. El Govern de l’Estat, reunit en Consell de Ministres, ha aprovat un nou Reial Decret Llei que incorpora mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer. Es tracta d’un pas necessari, que incorpora importants avenços respecte al decret que va intentar impulsar el mateix Govern fa dos mesos, i que seria totalment impensable sense la mobilització popular dels darrers temps. Ara bé, aquesta reforma legal segueix sent insuficient, pels motius que detallem més avall.

Fa més d’un any que, junt amb altres organitzacions com els Sindicats de Llogateres i Llogaters, anem reunint-nos amb els grups parlamentaris i posant sobre la taula mesures de sentit comú, recolzades per una majoria social. Propostes rigoroses que contribuirien a garantir el dret a l’habitatge, i que una àmplia varietat de grups han assumit i defensat al Congrés dels Diputats: En Comú-Podem, Bildu, Compromís i ERC. Que aquestes mesures no hagin estat plenament incorporades al decret té a veure amb la poca valentia del govern i dels grups parlamentaris de PSOE, PDeCAT i PNB: tots ells han bloquejat la regulació de preus que la ciutadania reclama des de fa temps. Menció a part mereix l’intolerable boicot de PP i Ciudadanos, contraris al dret a l’habitatge i a qualsevol política que no passi pel dogma de “donar més incentius fiscals i augmentar l’oferta”.

A continuació mostrem una taula amb els principals canvis que s’han introduït en el nou Reial Decret i us expliquem els aspectes més rellevants. També indiquem tot allò que ha quedat fora.

1. Durada

POSITIU. Els contractes seran de 5 anys quan el propietari sigui persona física, i de 7 anys en el cas de persones jurídiques. Si la casa és venuda a un nou propietari, el contracte seguirà vigent encara que no estigui inscrit al Registre de la Propietat.

NEGATIU. El Decret segueix permetent les expulsions unilaterals i arbitràries al final del contracte del lloguer. No incorpora allò que és comú en altres països: que el contracte de lloguer es renovi automàticament sempre que la llogatera hi hagi complert amb les seves obligacions, i a no ser que hi hagi necessitat familiar per part de la propietat, o una altra causa de força major.

2. Preavís per finalitzar contracte

POSITIU. Fins ara, en cas de no voler renovar el contracte, el propietari podia avisar amb només 30 dies d’antelació. Ara el temps de preavís s’augmenta a 4 mesos. La part llogatera haurà d’avisar 2 mesos abans de la finalització de contracte.

POSITIU. En la recuperació d’un habitatge per necessitat de l’arrendador abans del termini mínim (5 o 7 anys), les causes de necessitat urgent hauran de constar en el contracte i haurà d’especificar-se quina d’elles és en el moment de comunicar-ho.

3. Preu

POSITIU. Es prohibeixen les pujades abusives dins del contracte. Quan es va aprovar l’anterior decret, vam denunciar que els grans propietaris com Blackstone estaven imposant contractes de 7 anys que incloïen pujades graduals i inassumibles. Ara això s’evita, vinculant les pujades interanuals a l’IPC.

MOLT NEGATIU. El Decret deixa fora la possibilitat de poder regular els preus. Una de les millors eines per frenar l’especulació i punxar la bombolla seria una regulació mitjançant índexs socials, que incorporin variables socioeconòmiques (els ingressos de la ciutadania), i siguin d’obligat compliment. En comptes d’això, es proposa construir índexs de mercat (mitjanes de preus d’acord amb les fiances dipositades en plena bombolla) i que siguin de caràcter informatiu, no vinculants. Portals com el que ja té la Generalitat de Catalunya, que ha demostrat una ineficàcia absoluta.

4. Desnonaments

POSITIU. Hem aconseguit que es reformi la Llei d’Enjudiciament Civil per prohibir els desnonaments amb data oberta: experiment que cada cop més jutjats estan practicant a Catalunya i que permet que la policia pugui desnonar en qualsevol moment, per sorpresa. Aquesta era la principal exigència de la campanya Prou Desnonaments Oberts: obligar els jutjats a posar dia i hora pel desnonament, evitant així el patiment afegit de les llars, i permetent que la ciutadania practiqui l’autotutela de drets i la desobediència civil davant lleis injustes.

MOLT NEGATIU. El govern del PSOE s’ha negat a incloure mesures que evitin els desnonaments sense alternativa habitacional. Això seria factible estenent la Llei 24/2015, vigent a Catalunya, que actualment obliga els grans propietaris a garantir una alternativa habitacional a totes les persones sota amenaça de desnonament per motiu d’impagament de lloguer o d’hipoteca. Una solució efectiva per evitar aquesta vulneració de drets humans seria, per una banda, exportar la Llei 24/2015 a tot l’Estat, i per altra banda, ampliant-la també a casos de finalització de contracte i ocupació.

La resposta del Govern davant dels 60.000 desnonaments anuals (aproximadament, segons dades del CGPJ) és introduir la possibilitat d’ajornaments curts. El decret obliga els jutges a ajornar el desnonament un mes quan el propietari sigui una persona física, i 3 mesos en el cas de persones jurídiques. També els obliga a notificar la situació de les famílies a Serveis Socials. Però exclou la possibilitat de paralitzar el desnonament i garantir el reallotjament una vegada executat, incomplint les resolucions del Comitè DESC de Nacions Unides i del Tribunal de Drets Humans.

5. Honoraris

POSITIU. El nou decret assegura que els honoraris per la formalització i la gestió del contracte vagin a càrrec dels propietaris quan siguin persones jurídiques. L’anterior decret deixava la porta oberta a què les empreses poguessin obligar la part llogatera a pagar aquestes despeses.

NEGATIU. Tot i ser un canvi en la bona direcció, és molt insuficient, perquè qui vivim de lloguer seguirem pagant tots (o quasi tots) els honoraris quan el propietari sigui persona física. Els honoraris sempre haurien d’anar a càrrec de la propietat, que és qui demana i rep els serveis dels intermediaris per comercialitzar l’habitatge i treure’n benefici. Les llars llogateres, en canvi, constitueixen un mercat captiu pels agents immobiliaris: es veuen forçades a pagar els seus honoraris a canvi d’un servei no sol·licitat, generalment deficient, i que sovint atempta contra els seus drets i interessos.

6. Impostos

NEGATIU. Es mantenen els privilegis fiscals dels fons voltor, que a través de les SOCIMI poden destinar milers d’habitatges al lloguer sense pagar impost de societats i gaudint d’importants deduccions. També es perpetuen els privilegis fiscals dels propietaris, que seguiran tributant (IRPF) només pel 40% dels diners que reben dels llogaters.

7. Habitatge buit

NEGATIU. El Decret no obliga ni dóna eines a les administracions per poder mobilitzar els habitatges buits.

Tot i ser un pas necessari, el Reial Decret és del tot insuficient per aturar l’especulació immobiliària, i per això seguirem organitzant-nos. En aquest, sentit, ja podem anunciar que el 6 d’abril sortirem als carrers en una manifestació per punxar la bombolla dels lloguers.

La lluita de la PAH, dels Sindicats de Llogateres i Llogaters i dels moviments de barri continua. No pararem fins a treure l’habitatge del mercat, per posar-lo a l’altura de l’educació i la sanitat. Pas a pas, perquè volem arribar lluny.

PerPAH_Bcn

[Comunicat] Els desnonaments oberts arriben al TC per la vulneracions de DDHH

Els desnonaments en obert, desnonaments amb data oberta o desnonaments sorpresa, són desnonaments en què no s’especifica el dia i l’hora en què s’han de produir, sinó que estableixen el període per executar el llançament durant tota una quinzena, un mes o fins i tot un trimestre.

Aquest tipus de desnonaments han sorgit recentment com a reacció dels jutjats a la incapacitat d’executar desnonaments quan moviments veïnals o entitats, com la Plataforma d’Afectades per les Hipoteques (PAH), aconsegueixen aturar-los “a la porta” mitjançant concentracions de desenes de persones. En les mateixes paraules d’un jutge de la Sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), “la Llei s’ha quedat curta” i per això no dubten a dictar desnonaments en obert en contra de l’establert a la Llei d’Enjudiciament Civil (LEC), que en tots els seus articles que regulen la forma en què s’han d’executar els desnonaments (arts. 21, 437, 440, 447, 549 i 704). Però els desnonaments oberts no només són contraris a la Llei processal espanyola, sinó que violen diferents drets humans continguts a la Constitució, entre d’altres, el dret a la tutela judicial efectiva, el dret a la intimitat personal i familiar i el dret a la inviolabilitat del domicili.

Des de l’any passat s’ha anat denunciant la fixació per part dels jutjats de primera instància de Barcelona de desnonaments amb data oberta. Així, abans de l’estiu ja vàrem tenir una primera reunió amb la jutgessa degana de Barcelona, Mercè Caso, on es va arribar a un acord de mínims pel qual es comprometia a portar a la junta de jutges degans de Barcelona la limitació dels desnonaments oberts només a aquells casos que afectessin petits propietaris. Malauradament, fins al moment no s’ha produït. Lluny d’això, el 15 de gener, després d’una roda de premsa davant de la Ciutat de la Justícia amb totes les entitats de la Plataforma Prou Desnonaments Oberts, vam rebre la negativa de la jutgessa a rebre’ns i posteriorment la validació dels desnonaments en obert per part de l’acord de la Sala de Govern del TSJC. Així, aquesta pràctica nascuda a Barcelona s’ha estès a altres municipis de Catalunya en pocs mesos, essent l’únic lloc de l’Estat espanyol on es produeixen.

Per aquesta raó, des de l’Observatori DESC i la PAH s’ha treballat jurídicament per tal de no solament recórrer en reposició casos de desnonaments en obert, sinó també per tal d’anar un pas més enllà. En aquest sentit, el cas de la Raquel, que va tenir un desnonament obert durant quinze dies, arribarà via recurs d’empara  al Tribunal Constitucional per les vulneracions que ha sofert.

Aquesta experiència també ens permet presentar el “Kit contra els desnonaments oberts”, tres models de documents jurídics per lluitar contra els desnonaments oberts perquè tothom els pugui omplir i presentar (protocol d’actuació, recurs de reposició i escrit d’incident de nul·litat).

A més, valorem molt positivament la nova modificació de la LEC introduïda pel Reial Decret que es va anunciar divendres. Per una banda, perquè prohibeix de forma encara més evident la possibilitat que cap jutge o lletrat de l’Administració dicti un desnonament en obert. En aquest sentit, estem a l’espera de poder llegir el BOE. Per una altra, perquè aquesta modificació és el fruit d’una lluita als jutjats i als carrers que demostra que el treball en xarxa entre els diferents col·lectius d’habitatge i altres actors polítics i jurídics és fonamental per tal d’aconseguir els canvis necessaris per fer efectiu el dret a un habitatge digne i assequible.

Aquí podeu descarregar i consultar el #KitDesnonamentsOberts

1- Protocol desnonaments oberts

2- model recurs nul·litat quan no s’ha presentat recurs de reposició

3- model recurs de reposició