Arxiu mensual Juny 2019

PerPAH_Bcn

#enCAIXAdas, una nova acció fotogràfica en col·laboració amb el Colectivo Enmedio

Avui al matí ens plantem davant d’una sucursal de CaixaBank i mentre Kerly intentava negociar el seu lloguer social de 7 anys, unes altres estàvem al carrer explicant la veritable història als vianants i als mitjans de comunicació que es van acostar.

Hem creat un dispositiu d’acció fotogràfica capaç de donar visibilitat a la situació de Kerly (i de moltes persones més) a partir de l’ús de la fotonovel·la. Vides “enCAIXAdas“, en un lloc assignat a la societat que no pensem acceptar. Vam decidir explicar una història que ens representi, no la història que volen explicar de nosaltres, que finalment és la història de moltes famílies enganyades i estafades pels bancs.

La història segueix, avui no hem aconseguit els 7 anys per la Kerly però les accions seguiran fins a aconseguir-ho.

#SiSePuede

Gràcies al Colectivo Enmedio i a totes les que vau assistir al TAF on va sorgir la idea d’aquesta acció fotogràfica per fer-la realitat.

#enCAIXAdes
PerPAH_Bcn

Caixabank segueix demostrant la seva veritable cara

Malgrat tot l’esforç invertit per Caixabank per vendre’ns la moto amb la seva Obra Social, la realitat és que actuen com qualsevol altra entitat, estafant primer a les famílies per després apoderar-se de la seva llar i deixar-les al carrer sense alternatives.

Portem diverses setmanes en campanya de denúncia contra Caixabank, exercint pressió amb accions continuades i realitzant negociacions al costat de les afectades, com la Kerly, la Martha i la Isabel, a les que l’entitat no està oferint una solució sobre la base del que marca la LAU. Això deixa clar quina és la veritable cara de Caixabank: vulnerar Drets fonamentals i violar les lleis que els protegeixen.

Les lleis estan per complir-les i Caixabank no està per sobre d’elles. La Kerly, la Martha, la Isabel i tantes altres necessiten que se’ls faci justícia després d’anys d’estafes i mentides. La justícia es resumeix molt ràpid: lloguer Social en base als seus ingressos amb una durada de 7 anys, no 3 com l’entitat pretén, a uns imports que es treuen de la màniga.

Per això avui, en col·laboració amb el Col·lectiu Enmedio, tornem a una oficina de Caixabank, per visibilitzar de manera diferent i original, a l’altura de les nostres anteriors col·laboracions per acabar amb el mal, les polítiques antisocials d’aquest banc rescatat amb 6.465 milions d’euros, sense haver donat cap tipus de contraprestació social a aquest capital, que com bé sabem, no es dignarà ni a retornar. Uns diners pagat per totes, que només servirà perquè se segueixi patrocinant l’especulació dels habitatges en mans de la banca.

Aquest rescat ha de servir per donar una segona oportunitat a les famílies i no per utilitzar les seves llars, un cop arrabassades, per engrossir els seus beneficis venent-los a fons voltor, en aquest cas Coral Homes.

Després de la recuperació, el passat 22 de febrer, dels articles suspesos pel PP de la Llei 24/2015, sorgida gràcies a una ILP impulsada per la PAH, l’Observatori DESC i l’Aliança contra la Pobresa Energètica, Caixabank està obligada a oferir a la Kerly el lloguer social, però opta per fer cas omís i infringir les lleis, tant autonòmiques com estatals.

L’habitatge és un dret per a totes, diem prou ja i exigim solucions. 

Portem 10 anys en lluita, demostrant la legitimitat de les nostres demandes, hem canviat lleis i creat de noves, per defensar les famílies contra la usura i l’estafa bancària. Seguirem denunciant la situació i lluitant fins a aconseguir una legislació que garanteixi el dret a un habitatge digne, assequible i estable per a totes.

Les famílies no estan soles, la PAH tampoc i tornem a posar a Caixabank enmig del relat. No permetrem un dia més que les famílies visquin les seves vides en caixes, amb la por de ser desnonades en qualsevol moment sense estar preparades. Preparades estan i seguiran estant per fer front a la màfia bancària que només vol especular amb les seves vides.

#enCAIXAdes

PerPAH_Bcn

Reportatge: Habitatge, entre el dret i la mercaderia

Compartim el reportatge publicat originalment a Catalunya Ràdio que tracta la problemàtica actual de l’habitatge i en el què han participat vàries persones de la PAH Barcelona.

Habitatge, entre el dret i la mercaderia

“Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i regularan la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per tal d’impedir l’especulació.”

Article 47 de la Constitució espanyola

Primer va ser el preu de compra i ara el del lloguer. L’encariment de l’habitatge ha abocat molts ciutadans a situacions complicades i, en alguns casos, desesperades: viure en condicions insalubres, triar entre tenir llum o pagar el lloguer, poder permetre’s només una habitació o ocupar un pis buit.

Es calcula que a Catalunya hi ha 11.000 persones sense llar i 53.000 en situació d’exclusió residencial. Això, mentre una Barcelona cada cop més gentrificada es converteix en un pol d’atracció per a inversors de tot el món, incloent-hi companyies com la nord-americana Blackstone, que, amb una inversió de més de 20.000 milions d’euros des del 2012, és el fons amb més propietats immobiliàries d’Espanya.

La gentrificació és un fenomen urbà que expulsa les classes populars dels barris cèntrics. Els veïns de tota la vida són substituïts per persones amb més poder adquisitiu, que volen viure en zones de moda i pròximes a l’oferta cultural i de lleure.

Si a aquest fenomen s’hi suma un turisme massiu, ciutats com Barcelona es converteixen en un caramel per als grans tenidors. Però la tendència a l’alça dels lloguers no només afecta Barcelona. El barri vell de Girona ha vist un augment dels preus de fins al 40%, enmig d’una efervescència turística alimentada per esdeveniments globals com el rodatge de la sèrie “Joc de trons”.

Evolució del preu mitjà dels contractes de lloguer a diversos municipis

Raquel Aparicio, el seu marit i les seves dues filles menors ho van patir de pròpia mà. Després de set intents, els van fer fora del pis on vivien.

La Raquel recorda l’angoixa quan sentia un cop de porta o veia un policia al carrer, i el moment en què l’ordre de marxar va arribar:

“Vaig agafar les nenes i em vaig tancar a l’habitació. No era capaç de pensar.”

Una de les set peticions per fer fora la Raquel era un desnonament obert. Amb el suport de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), l’Observatori Desc i el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, ha portat el seu cas al Tribunal Constitucional. És el primer sobre un desnonament obert que arriba a aquest òrgan judicial.

La sentència pot trigar dos o tres anys. Malgrat que a la Raquel ja no li servirà, la resolució pot establir un precedent per a altres famílies i suposar un primer pas per, si cal, arribar a la justícia europea.

Mentre espera rebre un pis de la mesa d’emergència, ella i la seva família s’allotgen en un aparthotel que paga l’Ajuntament de Barcelona.

Catalunya va recuperar l’any passat l’anomenada llei antidesnonaments i contra la pobresa energètica, que havia quedat suspesa durant dos anys per un recurs del PP al Constitucional.

Aquesta llei, sorgida d’una ILP, obliga bancs, immobiliàries i fons d’inversió a oferir un lloguer social a les famílies vulnerables i evitar així que es quedin al carrer. L’incompliment els pot comportar sancions. Els particulars n’estan exempts encara que sumin un nombre considerable de propietats.

La legislació, però, no ha comportat les solucions esperades. Per motius diferents, la Manuela, el Juan Carlos, la Fadoua, el Roger o la Míriam no es poden permetre un habitatge digne. Són la cara visible de les disfuncions del sistema.

Clica a cada imatge per saber la seva història:

 

Quan la pensió no arriba per pagar el lloguer

Lloguers massa elevats, pensions precàries i sous insuficients expliquen una part del problema. L’administració hauria d’oferir alternatives, però els seus serveis estan saturats.

L’Albino porta dos anys esperant un pis. Dues dècades treballant a la mina li van provocar bronquitis crònica i silicosi, una inflamació dels pulmons per inhalació de pols de sílice. Una màquina l’ajuda a respirar, però cada dues setmanes ha d’ingressar d’urgències a l’Hospital del Mar.

L’Albino viu de lloguer al Raval en un pis sense ascensor. Cobra una pensió de 1.000 euros i en paga 430 de lloguer gràcies a una ajuda. La seva dona, amb obesitat mòrbida, fa gairebé 2 anys que no surt al carrer perquè no pot baixar les escales. Amb els seus problemes respiratoris, a ell també li costa molt sortir de casa.

Tot i tenir dues pensions, l’Albino i la seva dona no es poden permetre un pis a preu de mercat

Un arquitecte de l’ajuntament va certificar que el pis on s’estaven no era apte i els van acceptar a la mesa d’emergència. Els metges de l’Hospital del Mar van fer informes sobre el seu estat de salut perquè els serveis socials agilitzessin els tràmits, sense resultat: el 27 d’octubre farà dos anys que esperen.

Encara li queda un any de contracte, però l’Albino reconeix que no pot més:

“He de moure cel i terra, però un any més aquí no aguanto, és que no aguanto ni dos mesos!”

Les persones grans són a l’ull de l’huracà. La pensió mitjana a Catalunya és avui d’uns 1.000 euros, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya, poc més dels 930 euros que costa un lloguer de mitjana a Barcelona.

Tenir una propietat tampoc no és sinònim de tenir ingressos suficients. Molts pensionistes es veuen obligats a complementar la pensió amb productes com la nua propietat, la renda vitalícia o la hipoteca inversa, opcions que prenen un pis com a garantia. Aquestes fórmules interessen especialment a bancs i inversors perquè els permeten adquirir habitatges a preu de ganga. Abans de contractar-les, convé assessorar-se i mirar bé la lletra petita.

Si es té en compte que el 2030 un de cada quatre catalans tindrà més de 65 anys i que la meitat de les noves llars avui són de lloguer, sembla que el problema tot just acaba de començar.

Els nous damnificats del mercat immobiliari

Tot i que inadequat, l’Albino i la seva dona tenen un sostre i això fa que la seva situació no sigui considerada d’extrema urgència.

Per als casos més greus i de necessitat immediata, l’Ajuntament de Barcelona va posar en marxa a finals del 2015 el Servei d’Intervenció en Situacions de Pèrdua de l’Habitatge i Ocupacions (SIPHO). Atén cada setmana uns 70 casos, però en moments punta pot arribar al centenar.

L’objectiu del SIPHO és mediar, acompanyar i orientar les persones afectades per desnonaments per tal d’evitar situacions traumàtiques.

Una tècnica del SIPHO en un desnonament a Nou Barris

Els seus responsables reconeixen que la mediació no sempre és possible i que caldria millorar la coordinació, tant amb els Serveis Socials com amb el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Els desnonaments són els casos més greus i els que més han sortit als mitjans, però no són l’únic problema ni el més nombrós en relació amb l’accés a l’habitatge. Hi ha un gruix de ciutadans que, tot i tenir un contracte de feina, no es poden permetre un lloguer o una hipoteca. Són el que es coneix com els treballadors pobres. A Catalunya n’hi ha més de mig milió.

Aquesta és la situació de la Yoli. Amb el seu marit a l’atur, el seu sou no era suficient per arribar a final de mes i pagar el pis. Els van desnonar.

Ara treballen tots dos, però no es poden permetre la fiança d’un lloguer.

“És una vergonya. D’on volen que traguem 3.500 euros?”

Viuen en una habitació que els costa 500 euros al mes perquè no compleixen els requisits per accedir a una ajuda al lloguer.

Per beneficiar-se’n, s’ha de cobrar menys de 21.257 euros anuals vivint sol, i pagar menys de 900 euros de lloguer, uns criteris que han quedat obsolets.

La Yoli critica la falta d’opcions per a les persones que no tenen estalvis

Existeixen pisos assequibles?

Si no es compleixen els requisits per accedir a una ajuda, hi ha l’opció d’acudir a la borsa de lloguer social. Són pisos que els propietaris han cedit a l’ajuntament a canvi de garanties i avantatges econòmics, però hi ha molta demanda.

L’altra opció és sol·licitar un habitatge de protecció oficial. En 8 anys, la llista d’espera s’ha doblat. Només l’any passat s’hi van inscriure més de 125.000 famílies, i només se’n van acabar de construir 677 de nous.

Als anys 60, Barcelona disposava de 200.000 pisos de protecció oficial, però ara només en queden 19.000 amb aquesta qualificació. Sense aquesta reducció, l’habitatge públic representaria avui un terç del parc immobiliari de la ciutat.

A la poca oferta s’hi sumen el mal ús i l’abús. L’Ajuntament de Barcelona va començar l’any passat a fer inspeccions d’ofici als pisos de protecció oficial. Dels 2.500 que ha revisat, ha trobat irregularitats en gairebé el 10%.

Els problemes per accedir a un pis han fet que diverses entitats també s’arromanguin per trobar solucions. És el cas de la Fundació Hàbitat3, que busca pisos buits per a famílies vulnerables.

Els propietaris que hi participen cobren entre un 10 i un 20% menys que el preu de mercat a canvi d’un compromís de pagament i que el pis serà retornat en bones condicions. En el cas que sigui necessària una rehabilitació, la Fundació es fa càrrec d’una part.

Els propietaris i les reticències a llogar

A l’altra cara de la moneda hi ha els propietaris, que denuncien pressions i desprotecció.

Montserrat Calvet, advocada, fa més de 20 anys que representa propietaris. Afirma que abans no s’arribava al desnonament perquè s’assolien acords, però ara la situació és molt diferent.

“Moltes vegades és el llogater el que no té interès a parlar amb el propietari i arribar a un acord. Et diuen directament que els interessa que els posis una demanda perquè, d’aquesta manera, a través de l’administració, se’ls escurça el termini per accedir a un pis social.”

El procés judicial per autoritzar un desnonament s’hauria de resoldre en tres mesos, però acaba allargant-se nou mesos de mitjana. Si és un cas complicat, el tràmit pot durar fins a dos anys.

Molts propietaris se senten indefensos davant la lentitud dels processos judicials

Viena, la solució?

Tothom –l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE), la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona i entitats socials com l’Observatori DESC i el Sindicat de Llogaters – coincideixen que hi ha un problema d’accés a l’habitatge i que caldria construir més habitatge públic, que ara no arriba al 2%.

L’Ajuntament de Barcelona ha comprat 700 pisos per incorporar-los al mercat de lloguer i ha creat la Unitat contra l’Emergència Residencial. “La bona voluntat hi és”, diuen des de la plataforma “Fem Sant Antoni”, però consideren que no n’hi ha prou perquè continua l’expulsió de veïns i de comerços de tota la vida, i no només en aquest barri. La taca s’estén ara al Poble-sec.

Els promotors també demanen fer més habitatge privat i parlen de construir-ne d’assequible, però des de l’Observatori DESC i el Sindicat de Llogaters reclamen com a necessària la regulació.

L’arquitecte David Bravo, expert en gentrificació, defensa un canvi de paradigma i proposa com a inspiració el model de Viena. A la capital austríaca hi ha un terç d’habitatge de lloguer públic, un terç gestionat per cooperatives i un terç de lloguer privat regulat.

La gran pregunta és: Com es pot aplicar aquest model aquí? Als anys 60 el parc de lloguer a Barcelona era del 70% i el de propietat de 30%. Ara és tot el contrari. David Bravo creu que és possible revertir els percentatges perquè, a més dels habitatges i locals infrautilitzats, hi ha prou sòl per construir pisos nous; per exemple, els terrenys municipals de la Fira de Montjuïc o cobrint les rondes.

Per frenar la pujada de preus, la Generalitat ha aprovat via decret aplicar topalls als lloguers. Es pren com a límit l’índex de referència, és a dir, el preu mitjà de la zona, calculat a partir dels contractes dipositats a l’Incasòl i afegint-hi un 10%. No hi ha sancions per als propietaris que se saltin les limitacions del decret. Els llogaters que paguin per sobre del topall podran reclamar la diferència amb la mediació de la Generalitat o per via judicial.

La normativa sembla no convèncer a ningú. Les plataformes pel dret a l’habitatge creuen que les excepcions del decret el converteixen en paper mullat i els propietaris tornen a sentir-se desprotegits.

El Banc d’Espanya ja ha dit que desaconsella aquest tipus de mesures perquè fan que hi hagi menys pisos de lloguer disponibles. Experiències prèvies tampoc no han funcionat. París i Berlín van intentar regular els preus de lloguer, sense èxit.

Les discrepàncies fan que la pilota torni a estar a la teulada de les administracions. D’elles dependrà frenar l’especulació i garantir a tots els ciutadans el dret a l’habitatge.

CRÈDITS:

Edició: Carla Pedret i Laia Ortega
Redacció: Laia Ortega, Carla Pedret, Eva Pineda, Jordi Canal, Maria Rovira i Nati Adell
Coordinació de disseny: Sílvia Costa
Disseny i maquetació: Mercè Sabanés

 

PerPAH_Bcn

Exigim sancions a bancs i fons voltor que desnonen, i la mobilització immediata dels seus habitatges buits!

Des del Grup Promotor de la Llei 24/2015 exigim una ofensiva de totes les administracions catalanes per garantir el compliment íntegre de la Llei 24/2015.

Avui, l’Ajuntament de Barcelona ha anunciat que ha posat una sanció a un gran tenidor d’habitatge del Raval per no haver fet la obligatoria oferta de lloguer social a una família vulnerable abans d’ordenar-ne el desnonament i, per altra banda, una expropiació forçosa de l’ús d’un pis buit del BBVA al barri del Besòs per 10 anys. També s’ha fet públic que existeixen 7 expedients més d’expropiació en pisos de Caixabank, Sareb, BBVA i Bankia, i que hi ha 300 casos més detectats on s’ha d’oferir lloguer social per tal d’evitar desnonaments, i que si no s’ofereix, també s’actuarà.

És una bona notícia que es sancioni als grans tenidors per incomplir les seves obligacions legals amb els desnonaments, i que es facin servir les eines existents per augmentar el parc d’habitatge social mobilitzant els milers d’habitatges buits existents. Segons ens consta, es tracta de les dues primeres actuacions d’aquest tipus a Catalunya.

Cal tenir ben present que la llei que va trencar per primer cop a tot l’Estat la impunitat dels bancs a l’hora de desnonar quan tenen centenars de milers d’habitatges buits, és la Llei 24/2015, aprovada gràcies a la lluita incansable de les entitats socials que defensen el dret a l’habitatge digne. La Llei 4/2016 es va aprovar després que el govern de Rajoy suspengués la 24/2015, nascuda de la ILP Habitatge. I no només això, sinó que també la vam salvar de l’intent del Partit Popular i la banca, d’enterrar-la a través de la seva impugnació al Tribunal Constitucional.

Gràcies a 3 anys de lluita imparable i després de recuperar les lleis a principis del 2019, les Plataformes d’Afectades per la Hipoteca i el Grup Promotor vam fer una primera acció a tots els municipis de Catalunya exigint als bancs, ajuntaments i jutjats el compliment íntegre de les seves mesures. A més, el passat mes d’abril ens vam reunir amb el President Quim Torra per exigir-li el mateix, i posteriorment s’han realitzat nombroses reunions amb els Departaments de Territori, Afers Socials, i Empresa, per assegurar l’aplicació valenta i plena de la 24/2015, tant la part d’habitatge com la part de pobresa energètica.

Cada dia hi ha 45 desnonaments a Catalunya, i el lloguer social obligatori s’ha d’oferir en tots aquells llançaments hipotecaris i per impagament de lloguer de grans tenidors que afectin a famílies en exclusió residencial, és a dir, que tinguin ingressos inferiors al 2’5 de l’indicador de renda de suficiència de catalunya (IRSC). Per tant, milers de famílies han de signar anualment lloguers socials oferts per la banca, fons voltor i grans propietaris, que evitin el seu desnonament (13.941 van perdre el seu habitatge a casa nostra el 2018 i 3.557 el primer trimestre del 2019).

Els desnonaments de petits propietaris també estan coberts per la Llei 24/2015, a través de l’obligació de reallotjament obligatori per part de les administracions (Generalitat i ajuntaments) i de les eines de mobilització d’habitatge buit de bancs i fons voltor per lloguer social. Aquesta obligació està essent incomplerta de forma sistemàtica i a diari, i ho demostren les més de 2.000 famílies que esperen un habitatge a les Meses d’emergència a tot Catalunya: necessitem mobilitzar els milers d’habitatges buits de bancs i fons voltors que no compleixen la seva funció social!

Per acabar, exigim les següents mesures:

  • A tots els ajuntaments de Catalunya: més enllà d’aquest primer expedient de sanció, és imprescindible i obligatori que controlin totes les ofertes de lloguer social obligatòries que cal fer, sancionant de forma immediata si s’incompleixen i donant senyals inequívoques de que la llei no es pot obviar i vulnerar.
  • A l’Ajuntament de Barcelona: que imposi la sanció màxima en aquest primer cas i en els que vinguin. Les lleis diuen molt clarament que no pot resultar més beneficiós rebre una sanció que incomplir la llei (art. 28 Llei 40/2015 del Règim Jurídic del Sector Públic), i que si el benefici d’incomplir és superior a l’import de la multa, aquest pot ésser incrementat fins a la quantia equivalent al benefici obtingut (art. 118 de la Llei del dret a l’habitatge). Per tant, la sanció màxima i el seu increment venen justificades per la rendibilitat que els fons voltor i les entitats bancàries extreuen dels lloguers abusius.
  • A la Generalitat: que posi les eines amb urgència per poder aplicar una altra mesura importantíssima per mobilitzar, la cessió obligatòria dels habitatges buits de la banca als preus de lloguer social que marca la Llei 24/2015. En aquest moment el Grup promotor ja ha fet una proposta al Departament de Territori per tal que es pugui aplicar per part dels ajuntaments, que haurà de ser aprovada quan abans millor.

Aprofitem per anunciar, que el proper 11 de juliol tindrem una nova reunió amb el President Torra, per valorar si des de l’abril s’han fet els avenços necessaris per garantir l’aplicació al 100% de la Llei 24/2015.

Exigim sancions a banca i fons voltor que desnonen, i la mobilització immediata dels seus habitatges buits! Cal una ofensiva de totes les administracions catalanes per garantir el compliment íntegre de la Llei 24/2015 i la protecció del dret a l’habitatge!

PerPAH_Bcn

La PAH de Barcelona ocupa l’Institut Municipal de Serveis Socials per exigir reallotjaments dignes a famílies desnonades que es troben en pensions

La Llei 24/2015 obliga les administracions a reallotjar a les famílies desnonades, i ajuntaments i Generalitat ho estan incomplint.

Avui divendres 21 de juny de 2019 la PAH de Barcelona ha ocupat la seu de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona per reclamar un reallotjament digne a famílies desnonades que avui dia es troben en pensions i/o albergs sense un lloc on poder fer els deures les seves filles, poder cuinar per menjar calent i poder fer una vida digna mentre estan a l’espera del pis de la mesa d’emergència o d’una solució definitiva. Aquest reallotjament temporal, que es fa per no tenir pisos de la mesa d’emergència, és gestionat per l’empresa Snow Travel, que selecciona pensions per a les famílies desnonades arbitràriament sense veure les necessitats de la família i les va movent de pensió en pensió com és el cas de la família de la Chaimae o la de la Teresa. Aquí podeu veure els requeriments i conveni signat amb la Generalitat de Catalunya.

Recordem que la Llei 24/2015 obliga en el seu articulat, mai suspès, en l’article 5.6 que: “Les administracions públiques han de garantir en qualsevol cas el reallotjament adequat de les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial que estiguin en procés de ser desnonades de llur habitatge habitual, per a poder fer efectiu el desnonament. El mecanisme de garantia de reallotjament l’ha d’acordar la Generalitat amb l’Administració local per als casos que les meses de valoració que regula la secció IV del Decret 75/2014, del 27 de maig, del Pla per al dret a l’habitatge, tramitin com a emergències econòmiques i socials. Avui dia aquest article s’està incomplint per part de les administracions locals com Barcelona i per part de la Generalitat que està deixant les famílies desnonades sense aquest reallotjament i responsabilitzant als moviments socials com la PAH a buscar solucions per les famílies.

Des de la PAH, una vegada més, anem més enllà i proposem solucions per fer-hi front. Concretament exigim la convocatòria del Consell Social de l’habitatge de Barcelona per reobrir i treballar els protocols d’accés a la mesa d’emergència i els reallotjaments en casos específics com són procediments de desnonaments oberts i de petit tenidor. El passat mes de maig vam preguntar als partits polítics que es presentaven a l’alcaldia de Barcelona sobre aquests temes i d’altres que creiem urgent abordar. La resposta majoritària és de fer-hi front. Ara, amb un nou govern, exigim que ens posem a treballar des d’avui, doncs les famílies no poden esperar.

Exigim per les famílies que es troben en risc de desnonament propostes de mínims:

  • Protocol d’accés a la Mesa d’emergències. Revisió del protocol per permetre-hi l’accés de moltes famílies en situació de vulnerabilitat que actualment no ho poden fer, com són les que provenen de locals o les que han viscut un procés de separació i la demanda judicial no anava al seu nom.
  • Reallotjament després de desnonament. Acordar el destí del reallotjament amb antelació a la data del desnonament, evitar l’ús de pensions, que en cap cas suposen una alternativa digna. Exigim el compliment amb la Llei 24/2015.
  • Llista d’espera de la Mesa d’emergències. Reducció urgent del termini d’espera que actualment supera els dos anys en molts casos. És necessari un pla de xoc per posar-la a zero.

Sabem que davant situacions difícils cal posar-hi imaginació i valentia, des de la PAH ho portem fent des de fa 10 anys. Davant d’això cal que totes les administracions, entitats, partits polítics es responsabilitzin i que diguin obertament si continuaran posant bastons a les rodes per sortir d’aquesta situació o realment posaran tots els seus recursos per deixar enrere el rànquing de la vergonya de desnonaments que liderem en el territori espanyol.

Nosaltres ho tenim clar, mentre continuï havent-hi qualsevol vulneració en el dret a l’habitatge, ens tindran davant. Exigim una #CiutatPerViure.

PerPAH_Bcn

Blackstone mata

Las PAHs de toda Catalunya exigimos soluciones para familias vulnerables

Hoy hace exactamente un año del asesinato de Jordi, el vecino de Cornellá que se quitó la vida por no poder pagar su alquiler a Blackstone. Las PAHs de Catalunya volvemos a las oficinas de este fondo buitre a exigir justicia. a decir alto y claro que no vamos a dejar que haya una muerte más por su usura y que atiendan uno a uno todos los casos. Esperamos que no se tenga que perder otra vida para que se sienten a negociar con nosotras.

Blackstone en España opera con el nombre Anticipa Real Estate, gestora inmobiliaria con la que se adueño de las hipotecas de Catalunya Caixa. Una operación habitual, comprar la deuda de economías en problemas, para posteriormente presionar y cobrar la totalidad del valor de esa deuda, negando a las familias reestructuraciones de deuda, quitas o alquileres sociales, a pesar de que estamos hablando de viviendas que provienen  de cajas y bancos que recibieron ayudas del FROB, ese rescate bancario de más de 60.000M€ de dinero público y sin ningún tipo de contraprestación a la sociedad. 

Blackstone, aprovechandose de la situación, lleva invertidos en España desde el inicio de la crisis más de 20.000 M € (5.420 M € sólo durante el 2018). Blackstone ha comprado Hoteles (con 20.000 camas es el segundo mayor propietario de camas hoteleras de España), Viviendas (con 35.000 viviendas es el mayor casero de España), Hipotecas (100.000 a Catalunya Caixa), Logística (55 activos logísticos y 162.000 m2 de suelo para uso industrial) y Juego (compró Cirsa Codere). Como cualquier fondo buitre extractivista su único objetivo es comprar barato y vender caro en el menor tiempo posible. No le importa los métodos ni como quede el país tras su paso. En España por ejemplo, sólo 5 años después, ya ha puesto a la venta parte de los 1.860 pisos de vivienda pública que compró al Ayuntamiento de Madrid o de las 100.000 hipotecas que compró a Catalunya Caixa. 

La relatora de vivienda de la ONU, Leilani Farha, en un reciente informe sobre Blackstone expresó “serias preocupaciones de que sus acciones sean consistentes con el derecho internacional de los derechos humanos con respecto al derecho a la vivienda y su responsabilidad de respetar los derechos humanos bajo los Principios Rectores de las Naciones Unidas sobre Empresas y Derechos Humanos.” 

Blackstone se esconde tras 6 SOCIMIS, Sociedades Cotizadas Anónimas de Inversión en el Mercado Inmobiliario, creadas por el Partido Socialista y que gracias al Partido Popular no pagan impuesto de sociedades, (Euripo, Torbel, Albirana, Testa, Corona y Fider) y detrás de numerosas empresas como Budmac o Alquilovers. Todo un entramado de sociedades  para evadir  impuestos en paraísos fiscales o Luxemburgo, cuyo principal objetivo de Blackstone es comprar activos con el menor precio posible y que en el momento de la venta, en un periodo a corto o medio plazo, se venda a otros inversores para conseguir altas rentabilidades. Algunos de sus  competidores en el  sector son: Kronos Homes y Värde Partners. Blackstone registró el año pasado dos nuevas socimis bajo el nombre de Pegarena y Tourmalet.

En pocos años se ha convertido en el mayor gestor inmobiliario de nuestro  país, amasando el suficiente poder sobre el mercado como para permitirse el lujo de influir en las políticas de vivienda con amenazas al propio Gobierno. Haya Real Estate es la empresa  inmobiliaria de Blackstone. Administra la mayor cartera de REOs en toda España y comercializa más de 15.000 inmuebles al año. Además, explota grandes carteras de patrimonio inmobiliario y son expertos en alquiler de REOs (REO es el acrónimo del término inglés “Real Estate Owned” o propiedades embargadas tras juicio hipotecario. REO es un término de la industria financiera que hace referencia a las propiedades que una institución ha ejecutado y que ahora le corresponden.) Y vivienda social. En Barcelona se adjudicó un edificio de vivienda de protección oficial en la Avenida Diagonal y ahora lo está poniendo a la venta por 30mil millones de Euros. Desde la PAH exigimos a la Generalitat de Catalunya que no lo permita. Con un 1.5% de parque público de alquiler social no podemos permitir que fondos buitres como Blackstone venga a colonizar y a expulsarnos de nuestras ciudades. 

La Plataforma de Afectados por la Hipoteca llevamos años denunciando y exigiendo a los Gobiernos de turno responsabilidad y la protección a las familias. Durante estos años la respuesta de las instituciones ha sido la de seguir protegiendo a los especuladores y dejando en la cuneta a las miles de familias que son víctimas de este fondo buitre.

Frente a esto, las PAHs  de toda Catalunya dicen BASTA. No vamos a permitir que se sigan vulnerando los derechos humanos sin ninguna consecuencia.

Hoy, empezamos una campaña de presión y escrache al fondo de inversión Blackstone y todas aquellas que le favorezcan operar en el estado y ciudades. Como primer paso nos hemos concentrado en sus oficinas del Prat del Llobregat para exigir demandas concretas a decenas de familias que llevan años intentando buscar soluciones y que este fondo de inversión solo les ha dado una orden de desahucio como respuesta. 

Exigimos: 

  • Una oficina de atención al público en Barcelona, Girona, Tarragona y Lleida. 
  • Alquileres sociales según  la Ley 24/2015 por impago de hipoteca y  de alquiler con los baremos de la ley y a 7 como marca la LAU.
  • Renovaciones de los alquileres sociales. Hay 500 familias en Barcelona a las que les finaliza el contrato el alquiler social y no se lo quieren renovar
  • Quitas de deuda
  • Alquiler social para los casos de ocupación
  • Citas por escrito para cada uno de los casos que presentamos hoy en sus respectivas PAHs en una semana

La batalla empezó hace años, ahora seguiremos denunciando sus nuevas prácticas abusivas y usureras. Ya no solo están quedándose con las viviendas de las familias vulnerables, sino que están adquiriendo hoteles, empresas de juegos, para seguir explotando nuestras vidas y exprimir el último céntimo de las familias que hacen malabarismos para llegar a fin de mes.

Si estás afectada por este fondo de inversión escríbenos un correo a  lapahdebarcelona@gmail.com. Estamos tejiendo una red internacional para hundir a este fondo buitre y a todas las que permitan que operen de manera fraudulenta incumpliendo tratados internacionales de DDHH

Digamos bien alto y claro que Blackstone- Anticipa: estafa, engaña, mata y echa a la gente de sus casas. ¿Lo vas a permitir? Nosotras NO. la revolución empieza aquí. No estás sola

#BlackstoneMata

Hemos elaborado un amplio dossier sobre Blackstone y testimonios de afectadas que puedes leer y descargar aquí

 

PerPAH_Bcn

Demandes dels moviments socials davant el nou govern de Barcelona

Aquests dies presenciem com els resultats de les eleccions municipals es converteix en una lluita pel poder que obvia quines mesures s’implementaran al llarg del proper mandat per garantir una vida digna de les persones i la preservació de la biodiversitat que la fa possible. Malauradament s’ha continuat amb la priorització del xoc de blocs per sobre les necessitats de les persones.

Per tot plegat, en un moment on els grans lobbies pressionen en la direcció contraria,  des dels moviment socials de la ciutat exigim que es posin al centre les polítiques socials i les necessitats de les persones i el planeta.

Davant els abusos i atacs a la democràcia dels poders econòmics, les persistents desigualtats, el greu deteriorament ambiental i l’emergència habitacional de la ciutat, es fa imprescindible abordar de forma immediata les següents demandes en l’acció de govern a Barcelona:

Desigualtats i justícia social

  • Cal mantenir el compromís amb el pla decennal d’inclusió, revisar, reforçar i ampliar els plans de barris, reforçar les polítiques públiques en sanitat, serveis socials i educació, lluitant contra la segregació escolar,  desenvolupant polítiques d’ocupació clarament orientades a fer front a la precarietat i els baixos salaris, incorporant mesures urbanístiques que facin front a la gentrificació i l’apropiació privada de l’espai públic.
  • Exigim garantir l’accés universal als subministraments bàsics, sigui quin sigui el nivell de renda de la família o el règim de tinença del seu habitatge. En aquest sentit, tota política municipal hauria d’integrar la defensa i l’aplicació en forma de sancions de la Llei 24/2015, com a norma que protegeix els drets de les persones en situació de vulnerabilitat. Per altra banda, cal consolidar l’enfocament de la pobresa energètica des d’una perspectiva de drets, ampliant d’aquesta manera els recentment creats Punts d’Assessorament Energètic per tal que siguin un servei conegut i emprat pel conjunt de la ciutadania i fomentin l’apoderament col·lectiu. Igualment, cal avançar de manera decidida cap a la sobirania energètica, fent de Barcelona Energia un espai de participació col·lectiva per un control democràtic de la producció, distribució i consum energètic.

Emergència climàtica i justícia ambiental

És necessària una visió global de la qüestió i abordar prioritàriament l’emergència climàtica on les següents mesures son fonamentals

  • Cal un canvi en el model de mobilitat,  amb una aposta decidida pel transport públic: tramvia, metro, xarxa de transport en superfície amb perspectiva metropolitana, posada en marxa d’una extensa xarxa de parkings dissuasoris, foment de l’ús de la bicicleta i planificació d’un urbanisme favorable als vianants i d’una extensa xarxa d’espais verds amb la renaturalització dels rius Llobregat i Besòs.
  • Apostar per una política de transformació del model energètic local. Amb un operador municipal verd, que no participi de la incineració de residus, amb govern públic-comunitari, que exerceixi com a verdader agent de canvi, cap a una transició energètica socialment i ambiental justa a la ciutat de Barcelona
  • Lluitar contra els grans contaminants limitant al màxim el trànsit de vehicles moguts per energies fòssils, l’arribada de creuers, la generació d’energia mitjançant incineració o centrals de cicle combinat de gas o carbó.
  • Una política de gestió de residus orientada al residu zero, implementació a tota la ciutat del sistema de recollida porta a porta amb una forta limitació de l’ús de plàstics, foment d’envasos retornables, reutilització, reciclatge i que elimini la incineració
  • Implementar la remunicipalització de l’aigua de Barcelona i l’Àrea Metropolitana, així com posar en marxa un espai de concertació entre actors socials i institucionals per tal de vetllar per la gestió de l’aigua com un bé comú, l’acompliment del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament i la preservació dels ecosistemes que abasteixen d’aigua Barcelona i l’Àrea Metropolitana. Tal com, demanen més de 250 entitats, algunes de 3r nivell, en el Compromís per l’Aigua Pública i Democràtica de L’AMB*.

Emergència habitacional, lloguer i turisme

  • Polítiques decidides per a una transició en forma de decreixement turístic acompanyades per alternatives econòmiques més justes. Substitució del consorci públic-privat Turisme de Barcelona per una agència pública encarregada de controlar i contenir el sector. Ampliació de la zona 1 de l’actual pla d’allotjaments turístic (PEUAT) a tota la ciutat, aturant la concessió de llicències de qualsevol tipus d’allotjament turístic a la ciutat i engegant un procés anàleg en l’àmbit metropolità.
  • Abordatge de les grans infraestructures de mobilitat com a factor fonamental de la turistització; per ser port i aeroport competències supra-municipals, cal un acord de ciutat i un procés de diàleg amb la resta d’administracions perquè sigui la ciutat qui gestioni aquestes infraestructures. Cessió per part de la Generalitat a l’Ajuntament de la gestió del 100% de la recaptació de la taxa turística per destinar-la per llei a finalitats com ara el parc públic de lloguer, a reforçar del teixit veïnal o el finançament del procès de decreixement turístic.
  • En política d’habitatge és imprescindible l’augment del parc públic de lloguer en compliment de la mesura del 30% i 15% d’habitatge públic. Cal un compliment íntegre de la Llei 24/2015, així com ampliar la Borsa de Lloguer i revisar les ajudes ofertes per l’Administració. Cal facilitar acords de lloguer social davant de problemàtiques com la de les famílies forçades a ocupar, així com publicar dades del fenomen.
  • Per fer front a l’emergència cal modificar el protocol d’accés a la Mesa d’emergències i una reducció dràstica de la llista d’espera que actualment supera els dos anys. Cal acordar el destí del reallotjament després de desnonament amb antelació a la data del desnonament i evitar l’ús de pensions, que en cap cas suposen una alternativa digna. Cal unificar les visites a Serveis Socials i Habitatge perquè existeixi una taula única i no es dupliquin les funcions.
  • Cal un seguiment individualitzat dels casos de blocs amb intermediació directa de l’Ajuntament, agilització de les denúncies per assetjament immobiliari.

I per tot això és imprescindible que el proper govern de la ciutat tingui com a prioritat aquestes qüestions, amb transparència i facilitant la participació dels moviments socials per tal de seguir amb l’aprofundiment de la democràcia, i fer front als lobbies i als poders que intenten apropiar-se de la ciutat.

Barcelona, 11 de Juny de 2019

Aigua és Vida, Aliança contra la Pobresa Energètica, Assemblea de Barris per a un  Turisme Sostenible, Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, la PAH, Sindicat de Llogateres i la Xarxa per la Sobirania Energètica

* Compromís per l’Aigua Pública i Democràtica https://aiguabcn.org/compromis/compromis/

PerPAH_Bcn

Exigim a l’Ajuntament de l’Hospitalet solucions pel Juan i la seva família

L’Ajuntament, liderat per Núria Marín i el PSC, incompleix la Llei 24/2015 i deixa el Juan i la seva família al carrer després de patir un desnonament obert.

El passat dimarts 28 de maig, el Juan i la seva família amb dos menors i amb la seva dona embarassada, van ser desallotjats del seu habitatge després que el Jutjat de Primera Instància de l’Hospitalet de Llobregat decretés un desnonament amb data oberta, una pràctica específicament prohibida pel Reial Decret 7/2019.

L’Ajuntament, tot i conèixer a través dels seus departaments que aquest desnonament es podia produir a partir del dia 20 del mes passat, no ha fet absolutament res per trobar un reallotjament digne abans que es portés a terme i evitar d’aquesta manera l’insuportable nivell d’angoixa que suposa aquest tipus de pràctiques inhumanes.

Un cop produït el desnonament i després d’un dia sencer esperant l’actuació de Serveis Socials, s’acaba derivant a la família a una teòrica pensió al número 578 de l’Avinguda Diagonal de Barcelona. En arribar, el Juan i l’Aurora comproven horroritzats com el lloc no compleix els mínims estàndards d’higiene i dignitat: el pis fa pudor, els llençols de la seva habitació estan bruts, el sòl i les parets fa temps que no es netegen i els lavabos no tenen unes mínimes condicions de salubritat. A més, troben que alguns dels hostes escupen a terra i fins i tot fumen dins de l’estança. Davant d’aquesta situació i, recordem, amb dos menors a càrrec, la família pren la decisió d’abandonar l’espai i aconsegueixen dormir amb uns matalassos al terra del menjador d’una veïna del bloc d’on acabaven de ser desnonats i amb la qual havien mantingut una bona relació durant la seva convivència com veïnes.

L’endemà, el dimecres 29, vam sol·licitar reunions amb càrrecs de l’Administració i una campanya per denunciar la situació de l’Aurora i el Juan, sense cap èxit, per la qual cosa han de passar una segona nit dormint indignament en un menjador aliè, perquè l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat incompleix l’article 5.6 de la Llei 24/2015, que estableix que “les administracions públiques han de garantir en qualsevol cas el reallotjament adequat de les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial que estiguin en procés de ser desnonades del seu habitatge habitual, per poder fer efectiu el desnonament”. És per aquest motiu que des de la PAH de Barcelona vam decidir realitzar una acció de denúncia a l’Ajuntament el dijous 30, i després d’una reunió amb el regidor José Castro i els responsables d’Habitatge i Serveis Socials, es decideix realitzar una nova visita a la pensió de Diagonal per aclarir si realment es troba en condicions.

Juntament amb l’Aurora i el Juan, vam acudir al lloc aquell mateix migdia i, en arribar, vam detectar que el pis s’acaba de netejar a correcuita. Tot i trobar-nos amb les finestres obertes de bat a bat, constatem que l’olor encara és forta i que, si s’inspeccionen algunes zones més amagades, es veu clarament que el lloc està molt brut, incloent-hi la cuina i els lavabos. A més, trobem a l’interior un cendrer amb cigarrets apagats. Per tenir constància, prenem fotografies i vam gravar un vídeo on es veu clarament les males condicions de salubritat.

És quan ens disposem a sortir quan apareix el teòricament responsable de l’hostal, que, molt nerviós, ens amenaça i ens pregunta com hem entrat al lloc. El seu company, qui ens havia obert, se situa darrere gravant la discussió amb el seu mòbil. Intentem explicar-li la situació, però aquesta persona es posa cada vegada més nerviosa i traspassa la línia de l’agressivitat, arribant fins i tot a bloquejar el pas cap a la sortida, generant moments de tensió en els quals temem per la nostra integritat física. Finalment, vam aconseguir abandonar el pis, moment en el qual aquesta persona s’encara amb una veïna del pis de dalt que estava baixant les escales.

Després d’explicar-li tot el que havia passat al responsable d’Habitatge, i després que aquest fes una crida a l’encarregat de Serveis Socials, se’ns deriva als treballadors socials de referència de la família a la seu de Can Serra, on aquella tarda mantenim una reunió de més d’una hora amb el seu personal. L’única alternativa que s’ofereix llavors a la família és una pensió al barri de Sants de Barcelona, amb una habitació doble (quan la família està composta per 4 persones, inclosos dos menors i una dona embarassada) per aquella nit, amb la particularitat que aquesta pensió és del mateix propietari que ens acaba d’amenaçar unes hores abans. Després de l’angoixa viscuda, lògicament la família decideix no acceptar aquesta alternativa per por de trobar-s’hi de nou amb aquesta persona.

Les mateixes treballadores socials i la seva cap ens confirmen que l’Ajuntament no està en disposició d’oferir cap altra alternativa. Tot i tractar-se de la segona ciutat més poblada de Catalunya, sembla que només hi ha un conveni per allotjar a les famílies desnonades en tres o quatre pensions i, quan aquestes es troben plenes, no hi ha cap altra via per garantir aquest reallotjament.

Ara com ara, la família continua dormint al terra del menjador de la veïna i l’Ajuntament no li ofereix cap alternativa, incomplint de forma clara la legislació vigent en matèria d’habitatge, la Llei 24/2015.

Estem avui a l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat per exigir una solució digna per al Juan i la seva família. L’habitatge és un dret i des de la PAH ho demostrarem!