La PAH de Barcelona ocupem l’Ajuntament de Barcelona per a exigir a Ada Colau, Quim Torra i Teresa Cunillera el compliment de la Llei 24/2015

PerPAH_Bcn

La PAH de Barcelona ocupem l’Ajuntament de Barcelona per a exigir a Ada Colau, Quim Torra i Teresa Cunillera el compliment de la Llei 24/2015

Exigim la posada a zero de la llista d’espera de la Mesa d’emergència i la creació d’un comitè de crisi per gestionar l’emergència habitacional que pateix la ciutat de Barcelona

Avui dijous 18 de juliol la PAH de Barcelona hem ocupat l’Ajuntament de Barcelona per exigir reallotjaments dignes per a les famílies que han estat desnonades i que ara mateix es troben en pensions indignes, moltes d’elles amb una evident falta d’higiene o seguretat i sense tenir en compte les seves necessitats. Moltes de les famílies reallotjades en pensions o albergs no disposen de cuina o nevera ni d’espai per poder estudiar els infants, com són els casos de la Maketxu, la Teresa, la Pampa, la Chaymae, la Vega, la Mònica, la Karín o l’Anastasia, que han estat desnonades i es troben en aquesta situació, temporal, amb la inseguretat que això genera, per a elles i les seves famílies.

A Barcelona hi ha ara mateix 600 persones procedents, la gran majoria, de desnonaments. Al drama, angoixa i indefensió que genera un acte de tal agressivitat com és un desnonament, se li afegeix una vulneració flagrant, per part de totes les administracions, dels drets humans, acords internacionals i la mateixa Llei 24/2015 al no garantir un reallotjament digne a les persones desnonades. 

Actualment s’ofereixen reallotjaments precaris i temporals (pensions, albergs, residència d’estudiants, hostals…) que molts no compleixen amb les mínimes condicions de salubritat i no s’ajusten a les necessitats de les famílies. A sobre no es garanteix una permanència al mateix lloc, ja que les famílies poden arribar a ser canviades de pensió vàries vegades en un mateix mes. 

Solucions temporals que estaven pensades per uns dies o poques setmanes es converteixen en espais on has de viure durant mesos o fins i tot anys. I tot això ha estat denunciat en innumerables ocasions amb accions públiques i reunions privades des de fa molts mesos i la resposta sempre ha estat la mateixa: “no hi ha pisos” “no tenim cap altra solució”.

L’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Govern d’Espanya són els responsables directes d’aquestes violacions dels drets humans. Les persones desnonades són les que pateixen les conseqüències de la incompetència d’unes administracions incapaces, no tan sols de preveure la situació, sinó de trobar cap mesura per acabar amb l’emergència. És per això que no desocuparem l’Ajuntament de Barcelona sense la creació i primera reunió, d’un Comitè d’Emergència on estiguin les tres administracions i on es compti amb col·lectius d’habitatge de la ciutat.

Actualment aquests reallotjaments, fins aconseguir un pis de la Mesa d’emergència, són gestionats per l’empresa Snow Travel, una empresa del sector turístic, que sense cap tipus de coneixement de les famílies, les reallotja sense tenir en compte les seves necessitats. Està clar que aquest conveni no funciona i s’ha de revisar per fer front a la realitat. Exigim a l’Ajuntament de Barcelona que canviï el conveni signat amb l’empresa per tal de fer efectiu un reallotjament digne. Aquí podeu veure els requeriments i conveni signat amb la Generalitat de Catalunya.

El llarg temps d’espera de gairebé dos anys per accedir a un pis de la Mesa d’emergència és inadmissible, i fa que les famílies que han estat desnonades estiguin de pensió en pensió fins que aquest pis no és adjudicat. 

Aquesta situació d’incertesa i inseguretat genera greus impactes en la salut a les famílies i més encara en les dones, com hem evidenciat en els darrers informes publicats. Actualment hi ha 1.500 famílies arreu de Catalunya patint aquesta situació i esperant un pis de la Mesa d’emergència, 550 d’elles a la ciutat de Barcelona. Exigim col·laboració i corresponsabilitat entre Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya i Govern espanyol per aconseguir mesures d’urgència i innovadores per posar aquesta llista d’espera a zero. Les famílies no poden esperar més i no són responsables de les nul·les polítiques d’habitatge fetes durant aquests anys en les diferents institucions com el Govern de l’Estat o la Generalitat.

L’Administració és la responsable d’oferir un reallotjament digne a les famílies. La Llei 24/20115, a l’article 5.6, mai suspès, diu: “Les administracions públiques han de garantir en qualsevol cas el reallotjament adequat de les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial que estiguin en procés de ser desnonades de llur habitatge habitual, per a poder fer efectiu el desnonament. El mecanisme de garantia de reallotjament l’ha d’acordar la Generalitat amb l’Administració local per als casos que les Meses de valoració que regula la secció IV del Decret 75/2014, del 27 de maig, del Pla per al dret a l’habitatge, tramitin com a emergències econòmiques i socials”. Actualment, tant l’Ajuntament de Barcelona com la Generalitat estan incomplint sistemàticament la Llei deixant de banda a les famílies que han patit un desnonament.

En qualsevol país del nostre entorn totes les famílies que estan en aquests moments a pensions o resistint els desnonaments en les seves llars estarien en un pis públic. És inadmissible que ens diguem una societat avançada i tractem a les famílies vulnerables d’aquesta manera. La falta d’un parc públic de lloguer social a les nostres ciutats deriva a una crisi habitacional que s’ha vist agreujada i cronificada en els darrers 10 anys, i que el futur no és gens esperançador. Per augmentar l’escaig d’1,6% del parc a la ciutat de Barcelona i equiparar-nos a Europa que ronda el 15%, la resposta ha de venir de diferents agents. La societat civil organitzada ja està posant tot el seu esforç per erradicar la situació, però cal que les administracions, TOTES, s’impliquin, igual que el sector immobiliari. Cal responsabilitat i un canvi de paradigma, tant en mesures d’urgència com en les estructurals. Una dada: Barcelona ha perdut un 39% del seu parc, si en comptes d’haver fet habitatge públic de venda l’hagués fet de lloguer e indefinit. Les administracions han d’aprendre del passat, ser àgils i poder canviar allò que no ha funcionat. És per això, que avui, volem tenir davant a les 3 administracions per fer allò que sembla impossible i que la PAH vol fer possible: tenir un pacte per donar sortida als centenars de famílies que es troben en inseguretat residencial vulnerant-les el seu dret a tenir un habitatge digne. 

Durant el període electoral de les passades eleccions municipals ens vam reunir amb tots els partits polítics per traslladar unes demandes concises de cara a aquest nou mandat, i que gairebé tots ells van valorar positivament de treballar-hi en les necessitats. Ara és el moment, però, de què el nou Ajuntament de Barcelona, liderat per Ada Colau, estigui al costat de la ciutadania, promovent mesures valentes per fer front a aquesta situació.

Així mateix, un cop recuperada íntegrament la Llei 24/2015, a principis d’any vam exigir al President Quim Torra i al Govern de la Generalitat mesures valentes per acabar amb l’emergència habitacional. Les nostres demandes són clares i concises, només cal voluntat política per fer-hi front. Quatre mesos després, i amb pocs dels compromisos assumits, la setmana passada vam tornar-nos a trobar per evidenciar que cal aplicar les actuacions pendents i complir el calendari. El Govern de la Generalitat no pot girar l’esquena a les famílies. 

Per la seva part, el Govern espanyol, abans de les eleccions, va comprometre’s a fer els “divendres socials”. Exigim que  tornin aquests divendres però amb la diferència d’escoltar a la ciutadania i no fer mesures maquillatge. Les més de 644.718 famílies desnonades des de 2008 en tot l’Estat no poden esperar més. Tenim un govern en funcions i ha d’actuar per donar resposta a la ciutadania, ara mateix estan fent desistiment de les seves funcions. Exigim portar les demandes de la PAH al Congrés i donar resposta immediata a l’emergència dels desnonaments i a la corresponsabilitat del sector financer.

A Barcelona, a Catalunya i a la resta del territori espanyol estem en una crònica situació d’emergència habitacional. De 2008 a 2018 s’han desnonat 644.718 famílies al territori espanyol. En 2019 Catalunya continua liderant el rànquing de la vergonya en desnonaments, i a Barcelona continuen els 11 desnonaments diaris. Les dades parlen per si soles, és necessari que les administracions entomin el problema amb urgència i implicació. Girant l’esquena a la ciutadania no faran que desaparegui la greu situació que pateixen les famílies. 

La PAH un cop més, com anem fent des de fa 10 anys, ens avancem a les institucions i proposem solucions efectives. Ara, però, és necessari garantir els reallotjaments dignes a les famílies, l’habitatge és un dret i seguirem lluitant per fer complir la llei. Un cop més demostrarem que #SiSePuede.

Quant a l'autor

PAH_Bcn administrator

    Deixeu una resposta