Nova agressió de la justícia espanyola al dret a l’habitatge

PerPAH_Bcn

Nova agressió de la justícia espanyola al dret a l’habitatge

En menys de 24 hores hem viscut la notícia d’un nou arrambatge a la banca i la d’un nou favor als seus interessos. ¿La diferència? La primera ve d’Europa i la segona de la justícia espanyola. Des de la PAH manifestem el nostre absolut rebuig a la sentència sobre el venciment anticipat i ens preguntem, un cop més, de quin costat està el Tribunal Suprem espanyol, si de la justícia que suposadament han de defensar o de la banca

Ahir vam conèixer el posicionament de l’Advocat General d’Europa en relació amb l’IRPH, declarant-ho abusiu per incomprensible i mancat de transparència. Això, tot i la vergonyosa actuació en el procés de l’Advocada de l’Estat espanyol, que, complint ordres del Govern, suposem, va avalar a la banca, com no!, i més que això, ha demanat al tribunal que, en cas de considerar-ho abusiu, no estableixi retroactivitat perquè els bancs no hagin de tornar a la gent els milers de milions estafats. No obstant això, haurem d’esperar a la sentència definitiva, que coneixerem en el primer trimestre del 2020.

Avui el Tribunal Suprem d’Espanya ha tornat, com ens té acostumades, a donar tracte de favor a la banca amb la sentència sobre els efectes de la nul·litat de la clàusula de venciment anticipat, sentència dictada, com sempre, des de la lògica del prestador. La sentència considera que el que està en perill és el negoci dels prestadors (bancs) que sense execució hipotecària no donarien préstecs. Segueix el deixant de la Llei de Crèdits Immobiliaris, aprovada aquest any, a la qual es remet constantment. Ja en el seu moment, la PAH vam denunciar que lamentablement el PSOE havia seguit les petjades de De Guindos i les polítiques a favor dels desnonaments del PP.

Els contractes hipotecaris tenen la clàusula abusiva de venciment anticipat per impagament d’una quota. La Llei 1/2013 va modificar la llei processal i permetia executar al banc per 3 quotes impagades. El TJUE, al llarg de diverses resolucions judicials, ha establert que per valorar l’abusivitat de la clàusula cal estar al que diu el contracte i no a la pràctica que s’hagi fet d’ella. En la Sentència de 26 de març, després d’uns dubtes tramposos per part del Tribunal Suprem, el TJUE considera que els jutges han de valorar l’essencialitat de la clàusula, si pot existir el contracte sense la clàusula de venciment anticipat. Si arriben a la conclusió que pot existir el contracte sense el venciment anticipat, no poden substituir la clàusula per cap altra.

Dedica gran espai a explicar que el que importa en la garantia hipotecària, la garantia de cobrar, que és la raó de ser de la sentència, i pensem que la raó última de la posició del Tribunal Suprem en abusos bancaris en l’última dècada. De fet, en la sentència s’esmenta la paraula “garantia” 18 vegades, mentre que la paraula “habitatge” només s’esmenta en dues ocasions.

El Suprem ignora el mandat del TJUE de preguntar al consumidor afectat si vol seguir vinculat o no a la clàusula de venciment anticipat, tot i saber les conseqüències que es derivarien d’ella en el procediment d’execució hipotecària.

El Suprem, interpretant la Sentència del TJUE, avui dóna les directrius que si el préstec hipotecari es va donar per vençut abans de la reforma de la Llei 1/2013, ha de ser sobresegut sense més tràmit. Ara bé, els processos en què les famílies afectades hagin incomplert la gravetat que estableix la Llei 5/2019, LRCCI (de crèdit immobiliari), 12 o 15 quotes impagades, depenent del nombre d’anys de la vida del préstec que hagin abonat, podran els bancs continuar l’execució. I avala definitivament a la banca en totes aquelles execucions hipotecàries en què s’hagi dictat un acte sobreseient el procediment en no dotar de cosa de força jutjada, podent novament iniciar una execució hipotecària basada en el previst en l’art. 24 LRCCI (12 o 15 quotes).

Des d’un punt de vista merament jurídic, el tractament de la jurisprudència europea segueix la tècnica de “l’espigolada“, prenent només el que interessa per justificar la decisió ja presa de consagrar el venciment anticipat i l’execució hipotecària. Destaca l’absència de la recent doctrina sobre “l’ordre públic comunitari” i l’article 6.1 de la Directiva 13/93. Tampoc apareix res sobre la sentència de 28 de febrer de 2019 del Tribunal Constitucional, que ha declarat que la protecció a consumidors en execucions hipotecàries forma part del contingut del dret fonamental a la tutela judicial efectiva. Finalment, encara que això ja no sorprengui, no hi ha cap al·lusió als Tractats de Drets Humans que determinen una protecció qualificada de l’habitatge habitual com a Dret Humà de tota persona..

No hi ha ni una paraula sobre la destrossa social causada per les execucions hipotecàries en els últims deu anys, el que suposa un menyspreu absolut a les víctimes dels abusos bancaris. Ni una paraula sobre les raons de les afectades. Ni una menció al desallotjament de famílies a l’empara de pràctiques abusives constantment consentides, o les quantitats milionàries cobrades gràcies a clàusules abusives i que mai seran retornades. Per descomptat, cap autocrítica.

Aquesta sentència tindrà com a efecte immediat el desembús de milers de procediments d’execució hipotecària, amb el consegüent augment del nombre de desnonaments que caldrà sumar als 173 diaris, que segons el CGPJ es van executar en el primer trimestre d’aquest any.


Des de la PAH sí que estem del costat de les famílies, i que es faci d’una vegada per totes justícia després d’haver estat estafades i desnonades. Per això exigim:

  •  L’anul·lació total i amb caràcter retroactiu de l’IRPH, amb la devolució a les famílies de tot el que els han robat. Si és il·legal, ho ha estat sempre.
  •  L’anul·lació total i retroactiva de totes les clàusules abusives, grans protagonistes i causants que la llei hipotecària espanyola sigui criminal, com declaren les 8 sentències europees sobre el tema.
  •  Modificació de la Llei de Crèdit Immobiliari pel que fa al Venciment Anticipat, de manera que no es moderi la seva abusivitat sinó que s’elimini definitivament.
  •  La destitució del Tribunal Suprem per la seva constant defensa dels interessos de la banca i el seu atac als drets de les famílies.
  •  Ampliació de la moratòria dels desnonaments, així com l’ampliació dels requisits per acollir-s’hi. No podem permetre reformes que generin una explosió dels desnonaments en lloc d’acabar amb ells.

Si hi ha alguna cosa més vergonyosa que mesures de maquillatge de cara a la galeria per part del Govern, és que les mesures només serveixin per retrocedir en lloc d’avançar en matèria de drets socials.

La PAH seguirem enfrontant-nos a aquestes injustícies fins a aconseguir que el Dret d’accés a un habitatge adequat i digne sigui una realitat al nostre país, i aconseguir que les reformes legislatives es facin amb l’objectiu d’acabar amb els desnonaments i no alimentar-los, aplicant les mesures que portem gairebé una dècada presentant.

Quant a l'autor

PAH_Bcn administrator

    Deixeu una resposta