Arxiu diari Octubre 7, 2019

PerPAH_Bcn

Avui, Dia Mundial de l’Hàbitat, poc a celebrar i molt per fer

Amb 172 desnonaments executats diàriament en el primer trimestre de 2019 a Espanya i 2.381 desnonaments tan sols a Barcelona el 2018, segons les dades del Consell General del Poder Judicial, tenim clar que no hi ha res a celebrar i sí molta feina per fer per revertir aquesta greu situació

Avui dilluns 7 d’octubre, com cada primer dilluns d’octubre, se celebra el Dia Mundial de l’Hàbitat, designat per les Nacions Unides des de 1985 per reflexionar sobre l’estat dels nostres pobles i ciutats i sobre el dret bàsic de totes a un habitatge adequat.

Davant d’aquesta assenyalada data, la PAH de Barcelona posem de manifest que és urgent que les administracions competents en matèria d’habitatge, ajuntaments, Governs Autonòmics i Govern d’Espanya, desenvolupin polítiques públiques per garantir el dret a l’habitatge a tota la ciutadania. Cadascuna d’elles segons les seves competències però alhora en col·laboració entre si. Davant situacions excepcionals són necessàries solucions noves i innovadores que només s’aconseguiran amb mesures valentes, pensant en les persones i no en els grans bancs i fons d’inversió.

En el nostre àmbit més proper, tan sols a Barcelona hi ha 600 famílies reallotjades indignament en pensions o albergs, moltes d’elles amb una evident falta d’higiene o seguretat i sense tenir en compte les seves necessitats més bàsiques. Sense nevera ni espais de descans o d’estudi per als més petits. Tot i que la Llei 24/2015 garanteix un reallotjament digne a les famílies que han patit un desnonament, les administracions, Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya i Govern de l’Estat, estan aportant solucions insuficients i inconcretes en alguns casos o, més greu encara, estan girant l’esquena a la ciutadania, negant-se a assumir cap tipus de responsabilitat, com hem comprovat en les últimes reunions del Gabinet de Crisi. Moltes d’aquestes famílies vulnerables es troben a l’espera d’un pis de la Mesa d’emergència, una inadmissible espera del voltant de dos anys fins a aconseguir un habitatge per a elles i les seves famílies.

Els grans fons d’inversió, com Blackstone, estan expulsant les veïnes de les seves cases i precaritzant les nostres ciutats i treballs. Ja no només adquirint propietats immobiliàries, sinó adquirint hotels i empreses logístiques o de joc. Des de l’inici de la crisi porten invertits a Espanya 20.000 M € (5.420 M € només durant el 2018), amb l’únic objectiu de comprar a preus irrisoris per especular amb els nostres habitatges.

Fins i tot la relatora d’habitatge de l’ONU, Leilani Farha, en un recent informe sobre Blackstone ha expressat “serioses preocupacions que les seves accions siguin inconsistents amb la legislació internacional dels drets humans pel que fa al dret a l’habitatge i la seva responsabilitat de respectar els drets humans”.

Blackstone, a més, s’està negant a renovar els lloguers socials que les famílies vulnerables havien aconseguit gràcies a la Llei 24/2015 després d’haver patit un desnonament. Després del lloguer signat per tres anys, ara aquestes famílies es troben davant la negativa de la companyia a oferir-los una solució, i amb la incertesa i patiment de veure’s de nou al carrer sense cap tipus d’alternativa. La situació d’aquestes famílies no ha canviat en aquests tres anys, per tant, des de la PAH i per justícia social exigim que aquests contractes siguin renovats automàticament.

El parc públic d’habitatge a Espanya segueix sent totalment insuficient. Amb un vergonyós 1,5% d’habitatge públic enfront de països de l’entorn europeu com Àustria, que se situa al voltant del 20%, les famílies es troben en una situació d’inseguretat residencial que cal afrontar amb mesures estructurals. Per exemple, que l’habitatge de protecció oficial (HPO) fos de lloguer i indefinida, d’aquesta manera a Barcelona tindríem un parc públic del 39% en lloc de l’1,6% actual.

Aquests són només alguns dels greus problemes habitacionals contra els que ens enfrontem diàriament a les nostres assemblees, però hi ha molts més. Des de la PAH tenim unes demandes molt clares per revertir aquesta situació, que hem traslladat, tant a l’Ajuntament de Barcelona com a la Generalitat de Catalunya, un cop recuperada íntegrament la Llei 24/2015 el passat mes de febrer. Com també traslladem al Govern d’Espanya i Pedro Sánchez una proposta de pla de xoc, juntament amb les ‘Propostes de la PAH per abordar urgentment la greu crisi d’emergència habitacional’.

Mentre aquesta greu situació d’emergència habitacional la pateixen les famílies diàriament, les respostes de les administracions competents estan sent totalment insuficients. Des de la PAH tenim clar que és qüestió de voluntat política. Cal que els nostres polítics, que hem triat democràticament, estiguin del costat de la ciutadania, sobretot d’aquelles famílies més vulnerables. I mentre això no sigui així, ens trobaran de front.

Les dades oficials, com les del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), marquen una nefasta realitat, però no és l’única. Hi ha una realitat verda, de pols continu enfront dels lobbies econòmics. Som milers de persones parant desnonaments cada dia i autotutelant-nos els nostres drets. Sabem que sí que es pot! Perquè hem fet possible l’impossible milers de vegades, arrencant dacions en pagament, canviant lleis i recuperant-les, conquistant el 30% de noves promocions perquè es destinin a habitatge assequible, aconseguint lloguers socials, recuperant habitatges en mans de fons voltor, i centenars de victòries més.

I sobretot, hem estat capaços de generar un moviment ciutadà de cures, de solidaritat i de defensa de drets humans, que per molt que alguns partits polítics i banksters ens hagin volgut eliminar, aquí estem, més vives i guerreres que mai, per fer complir l’art. 47 de la Constitució Espanyola i l’art. 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans. Per això, avui celebrem el Dia Mundial de l’Hàbitat, perquè davant de qualsevol vulneració d’aquest dret ens aixequem i organitzem perquè els nostres drets en matèria d’habitatge estiguin garantits. Des de la PAH no permetrem que aquests es vulnerin, i seguirem lluitant per defensar-los, com hem fet des de fa més de 10 anys. Perquè sabem que som moltes, que estem organitzades i que Sí Que Es pot!