Arxiu mensual novembre 29, 2019

Els moviments socials de Barcelona que lluitem pel dret a l’habitatge vam sortir al carrer i vam muntar el nostre propi pessebre per denunciar la inoperància de les administracions competents en oferir reallotjaments dignes a les famílies que han patit un desnonament

Avui 29 de novembre, tots els col·lectius que portem mesos exigint reallotjaments dignes per a les famílies hem decidit muntar el nostre propi pessebre de nadal paral·lel en la Plaça Sant Jaume, per a visibilitzar que després de tot aquest temps no hem tingut cap resposta ni solucions per part de les administracions per garantir el dret a l’habitatge digne.

Després d’una ocupació de l’Ajuntament de Barcelona el passat mes de juliol, vam aconseguir una reunió amb les tres administracions competents en matèria d’habitatge: Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya i Delegació de Govern, en què vam obtenir el compromís d’una nova trobada en la qual concretar propostes per a solucionar el problema dels reallotjaments indignes a on són enviades les famílies que han patit un desnonament, en la immensa majoria a pensions indignes, insalubres, brutes i amb bestioles, on a més, en molts casos, se’ls dona un termini màxim de tres dies de permanència i després es troben al carrer sense cap mena d’alternativa habitacional.

A aquesta segona reunió ja no va assistir la Delegació de Govern de l’Estat, al·legant que encara no hi havia Govern format, que estava en funcions, mostrant així el seu nul compromís amb la ciutadania. Les diferents entitats que vam assistir vam sortir molt decebudes de la reunió, els vam exigir mesures clares i concises, així com calendari d’actuació per posar fi a aquesta situació d’emergència habitacional que patim, i que en cas contrari ens veurien als carrers.

El passat 31 d’octubre i amb motiu de la festa de la Castanyada, vam senyalitzar l’edifici de Rda. Sant Pere 41, a Barcelona, propietat de la Generalitat de Catalunya, i que en dues ocasions aquesta ha intentat subhastar, quedant deserta la subhasta. En aquesta ocasió exigim que aquest edifici, així com molts altres que les diferents administracions tenen buits a la ciutat, sigui rehabilitat i destinat a reallotjar les famílies que estan a l’espera d’un pis de la Mesa d’Emergència. L’única resposta que vam rebre va ser la de què la Generalitat de Catalunya el torna a posar en subhasta per tercera vegada aquest pròxim mes de desembre. Recordem que actualment, tan sols a Barcelona, hi ha 600 famílies reallotjades en pensions i 553 en llista d’espera de la Mesa d’Emergència, amb un vergonyós temps aproximat d’espera de 2 anys.

Exigim també que l’empresa que gestiona aquests reallotjaments (Gestió d’hostals, pensions i pisos d’estada temporal), BCD TRAVEL, tingui un major control per part de l’Ajuntament de Barcelona, i tinguin en compte la realitat de les famílies, el seu arrelament i les seves necessitats especials, ja que sembla que reallotgen a les famílies on ningú voldria. A més, les famílies són tractades amb total desídia cada vegada que han intentat posar algun tipus de queixa o reclamació. Aquest no hauria de ser un servei externalitzat sense cap mena de control per part de l’Administració.

No pararem fins aconseguir uns reallotjaments dignes. Els moviments socials de Barcelona portem molt de temps posant el problema damunt de la taula i les administracions no estan a l’altura de l’emergència habitacional que patim. Si l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Delegació de Govern d’Espanya no ofereixen solucions ens trobaran de front. Ja hem esperat massa i ja els vam advertir que als carrers ens veuríem. Les famílies no poden esperar més.

En l’acció de denúncia i visibilització d’avui hem participat diferents col·lectius: Resistim al Gòtic, 500×20, Grup d’Habitatge de Sants, Oficina d’Habitatge de Gràcia, PAH Barcelona, Xarxa de Suport Mutu Trinitat Vella i Associació Veïns Sagrada Família.

L’entitat opta per la via penal, malgrat saber que es tracta de famílies vulnerables

Avui 15 de novembre de 2019 la PAH de Barcelona i la PAH de Terrassa, a través d’una acció de denúncia pública a les oficines d’Abanca a la Gran Via, denunciem el cas de la Wendy i la seva família, i del Pape, amenaçades amb l’expulsió de les seves cases la setmana vinent, sense una alternativa habitacional. L’entitat financera, fins fa poc propietària dels immobles, ha optat per la via penal, tot i que sap perfectament que denuncia a famílies en situació de vulnerabilitat.

La Wendy, veïna de la Trinitat Nova i una víctima més de la crisi econòmica, es va veure sense possibilitats d’accedir a un habitatge, i juntament amb el seu fill es van veure forçats a ocupar un immoble, que en aquell moment era propietat d’Abanca. Des que assisteixen a la PAH, han provat de regularitzar la seva situació a l’habitatge i reclamar a l’entitat un lloguer social, d’acord amb els seus ingressos. La Wendy va arribar a intercanviar correus amb l’entitat financera, però finalment el procés no va fructificar i la possible negociació va concloure amb la presentació per part d’Abanca d’una denúncia a Jutjats.

Per la seva banda, el Pape, després de viure durant deu anys al seu pis, i veient que no podia fer front a la quota, va intentar negociar en nombroses ocasions un lloguer social amb Abanca, sempre, però sense cap tipus de resposta ni solució. Finalment, després de patir quatre intents de desnonament, al cinquè el van desnonar, i ni l’Ajuntament de Terrassa, ni Serveis Socials li van oferir cap tipus d’alternativa habitacional. Gràcies a l’Obra Social de la PAH va poder recuperar el seu pis i ha seguit intentant negociar un lloguer social, fins ara, que Abanca li ha demandat per la via penal.

Cal recordar que Abanca neix de la caiguda de diverses caixes d’estalvi gallegues i va comptar amb una injecció de diners públics descomunal. El cas és especialment escandalós. L’Estat injecta a l’entitat 9.052 milions d’euros, moment en el qual passa a ser 100% pública, per a posteriorment vendre-la per 1.002 milions a un grup veneçolà. El primer exercici després de la compra, el 2014, els beneficis de l’entitat són de 1.157 milions, una quantitat superior al preu de venda. Des de llavors, Abanca ha obtingut uns beneficis de 330 milions d’euros el 2015; 333,6 milions el 2016; 367 el 2017; i 430 milions el 2018.

Malgrat acumular 2.600 milions d’euros de benefici net des del seu rescat i sobreviure gràcies a la injecció de diners públics, l’entitat decideix donar l’esquena a casos com el de la Wendy i denunciar famílies vulnerables. La via penal, a diferència de la demanda civil, comporta més perjudicis per les persones afectades i és especialment onerosa per a les famílies vulnerables. En primer lloc, les denunciades han de pagar una multa, sota risc de pena de presó si no ho fan, que en el cas de la Wendy, arriba als 270 €. Per altra banda, la sentència ferma comporta antecedents penals per un termini de sis mesos, fet que pot dificultar, per exemple, l’accés a alguns llocs de treball i així genera una major exclusió a la família.

El dia d’avui, la Wendy, amb una sentència condemnatòria ferma, ha rebut un avís de Jutjats com que ha d’abandonar casa seva la setmana que ve, sota amenaça que si no ho fa, la policia, utilitzant fins i tot unitats d’antiavalots, podria arribar en qualsevol moment per fer-la fora sense ni tan sols poder recollir les seves pertinences. L’Ajuntament de Barcelona no ha ofert encara a la família una alternativa habitacional, incomplint així el que estableix la Llei 24/2015 en relació amb l’obligació de l’Administració d’oferir un reallotjament adequat en cas de desnonament.

Davant d’aquesta situació, la PAH de Barcelona exigeix a Abanca ‒una entitat que encara existeix gràcies als diners de la ciutadania‒, que faci marxa enrere i demani a Jutjats la suspensió del desallotjament. Per altra banda, seguim reclamant un lloguer social per a la Wendy i el seu fill, que es correspongui amb els ingressos de la família. És intolerable que, com també passa amb la SAREB, un banc rescatat amb els impostos de totes es dediqui a expulsar famílies vulnerables de casa seva, i a sobre ho faci per la via penal. La PAH no defallirem i seguirem lluitant fins que no es trobi una solució adequada. Wendy, no estàs sola!

Davant la nova campanya electoral, governi qui governi, garantir el dret a l’habitatge i aplicar les mesures necessàries per posar fi a l’emergència habitacional i els desnonaments ha de ser una prioritat

Arrenca una nova campanya d’eleccions generals, la quarta en quatre anys, que no fa més que reafirmar el que realment preocupa la classe dominant, mantenir el seu estat de benestar sense importar-los el de la resta de la ciutadania, al mateix temps que són incapaços de formar un Govern, i pel camí ens hem de seguir enfrontant a una vulneració sistemàtica dels nostres drets i a reformes de maquillatge purament electorals.

Des de la PAH portem una dècada defensant el dret a l’habitatge i la seva funció social, proposant canvis legislatius i estructurals que els garanteixin. Hem aconseguit avenços a escala municipal, guanyar lleis autonòmiques i registrar una Llei d’habitatge integral al Congrés, que no va avançar pel bloqueig crònic de PP i Ciutadans. Les mobilitzacions i pressió social han estat prou potents i sostingudes en el temps com per a aconseguir petits avenços, com la reforma de la LAU i les que es van incloure en la llei hipotecària, insuficients a causa de la falta de contundència del PSOE, que va deixar passar una oportunitat històrica de frenar l’emergència habitacional i rebentar les bombolles de lloguer i d’hipoteques. Unes reformes que en cap moment recollien mesures que ataquessin el problema d’arrel, per seguir sent mesures de favor a la banca i als fons d’inversió. En resum, seguir tractant un dret fonamental, l’habitatge, com una mercaderia amb la qual especular en benefici d’uns pocs..

Aquest estiu, Pedro Sánchez va prendre prestat un torn de rentada de cara reunint-se amb actors socials per a tractar diferents problemàtiques i recollir propostes plantejades en aquestes reunions. La PAH va ser convidada a una d’aquestes sessions i vam presentar el nostre pla de xoc amb propostes per a enfrontar urgentment la greu crisi d’emergència habitacional, així com el Dret d’accés a l’habitatge a Espanya.

No podem permetre que se segueixin produint 60.000 desnonaments a l’any, que no es fomenti la creació d’habitatge públic i social, que l’habitatge buit en mans de la banca se segueixi venent a fons voltor o que no es reguli el preu dels lloguers, mentre milers de famílies estan angoixades per la falta d’horitzó habitacional.

Per això exigim mesures com:

• La suspensió temporal dels desnonaments fins que les Administracions Públiques puguin garantir l’accés a un habitatge adequat.
• El compliment de Tractats Internacionals, i la seva prevalença sobre la legislació nacional que desnona sense alternativa habitacional. S’han d’aprovar urgentment mesures que obliguin a l’acatament judicial/estatal de les peticions de suspensió de desnonaments, emeses pel Comitè DESC de Nacions Unides.
• L’anul·lació total dels desnonaments amb data oberta. És necessària una revisió de la LEC que eviti la reinterpretació d’alguns jutges, augmentant l’angoixa i evitant la defensa de l’habitatge.
• L’ampliació de la moratòria de desnonaments, que finalitza al maig del 2020, i millora dels seus protocols d’accés.
• La renovació obligatòria dels contractes de lloguer social si la família continua estant en situació de vulnerabilitat.
• La regulació i limitació dels preus de lloguer, d’acord amb els ingressos de la unitat familiar, atorgant als ajuntaments la capacitat d’establir preus vinculants.
• L’increment creixent en els Pressupostos Generals de l’Estat per a habitatge, fins a arribar al 3,5% del PIB, en inversions que garanteixin la seva funció social de forma permanent.
• Impedir la venda d’habitatge públic per norma legal.
• Mesures legals que atorguin a les Administracions Públiques el dret de tempteig i retracte sobre les vendes de lots d’habitatge que realitzin els bancs, i que normalment acaben en mans de fons voltor.
• La cessió obligatòria dels habitatges buits que posseeixi la banca rescatada, amb especial èmfasi en Bankia i la SAREB. Fer-ho de manera immediata en zones tensionades.
• Que a tots els grans tenidors d’habitatge que hagin obtingut fons públics, bé per rescat, bé per ajudes o exempcions fiscals, se’ls reclami el seu deute en habitatge.
• Que les SOCIMIS i fons voltor paguin el seu corresponent impost de societats i s’estudiïn mesures per modular/evitar els efectes especulatius de les seves pràctiques.
• Penalitzacions a l’habitatge buit en mans de grans tenidors.
• Que es determini d’una vegada per totes la il·legalitat de les clàusules abusives, com dicten les sentències del Tribunal europeu.
• La limitació de la responsabilitat al ben hipotecat i la dació en pagament com a fórmula natural de resolució d’impagaments per causes demostrables i alienes a la voluntat del deutor. Per una llei de segona oportunitat que suposi la integració social davant la mort civil que suposa el sobreendeutament de per vida.
• Una Llei Estatal d’Habitatge basada en la Llei Habitatge PAH i la Llei 24/2015 catalana, fruit d’una ILP aprovada per unanimitat al Parlament.

Prou d’excuses. Prou de bombolles especulatives que ens ofeguen i neguen el nostre dret a viure dignament. Ha arribat el moment de canviar les regles de joc i, governi qui governi, aconseguir una legislació que ens empari i garanteixi un habitatge digne, assequible i estable a la qual totes puguem accedir i mantenir. Cal fer justícia a les famílies que han perdut la seva llar des del 2008, que no se segueixi repetint la situació, facilitar que els nostres joves puguin independitzar-se i crear els seus projectes de vida o que els nostres grans no vegin com perden la seva llar després d’anys de sacrifici.

#ReventemosLasBurbujas