Arxiu anual novembre 6, 2019

Davant la nova campanya electoral, governi qui governi, garantir el dret a l’habitatge i aplicar les mesures necessàries per posar fi a l’emergència habitacional i els desnonaments ha de ser una prioritat

Arrenca una nova campanya d’eleccions generals, la quarta en quatre anys, que no fa més que reafirmar el que realment preocupa la classe dominant, mantenir el seu estat de benestar sense importar-los el de la resta de la ciutadania, al mateix temps que són incapaços de formar un Govern, i pel camí ens hem de seguir enfrontant a una vulneració sistemàtica dels nostres drets i a reformes de maquillatge purament electorals.

Des de la PAH portem una dècada defensant el dret a l’habitatge i la seva funció social, proposant canvis legislatius i estructurals que els garanteixin. Hem aconseguit avenços a escala municipal, guanyar lleis autonòmiques i registrar una Llei d’habitatge integral al Congrés, que no va avançar pel bloqueig crònic de PP i Ciutadans. Les mobilitzacions i pressió social han estat prou potents i sostingudes en el temps com per a aconseguir petits avenços, com la reforma de la LAU i les que es van incloure en la llei hipotecària, insuficients a causa de la falta de contundència del PSOE, que va deixar passar una oportunitat històrica de frenar l’emergència habitacional i rebentar les bombolles de lloguer i d’hipoteques. Unes reformes que en cap moment recollien mesures que ataquessin el problema d’arrel, per seguir sent mesures de favor a la banca i als fons d’inversió. En resum, seguir tractant un dret fonamental, l’habitatge, com una mercaderia amb la qual especular en benefici d’uns pocs..

Aquest estiu, Pedro Sánchez va prendre prestat un torn de rentada de cara reunint-se amb actors socials per a tractar diferents problemàtiques i recollir propostes plantejades en aquestes reunions. La PAH va ser convidada a una d’aquestes sessions i vam presentar el nostre pla de xoc amb propostes per a enfrontar urgentment la greu crisi d’emergència habitacional, així com el Dret d’accés a l’habitatge a Espanya.

No podem permetre que se segueixin produint 60.000 desnonaments a l’any, que no es fomenti la creació d’habitatge públic i social, que l’habitatge buit en mans de la banca se segueixi venent a fons voltor o que no es reguli el preu dels lloguers, mentre milers de famílies estan angoixades per la falta d’horitzó habitacional.

Per això exigim mesures com:

• La suspensió temporal dels desnonaments fins que les Administracions Públiques puguin garantir l’accés a un habitatge adequat.
• El compliment de Tractats Internacionals, i la seva prevalença sobre la legislació nacional que desnona sense alternativa habitacional. S’han d’aprovar urgentment mesures que obliguin a l’acatament judicial/estatal de les peticions de suspensió de desnonaments, emeses pel Comitè DESC de Nacions Unides.
• L’anul·lació total dels desnonaments amb data oberta. És necessària una revisió de la LEC que eviti la reinterpretació d’alguns jutges, augmentant l’angoixa i evitant la defensa de l’habitatge.
• L’ampliació de la moratòria de desnonaments, que finalitza al maig del 2020, i millora dels seus protocols d’accés.
• La renovació obligatòria dels contractes de lloguer social si la família continua estant en situació de vulnerabilitat.
• La regulació i limitació dels preus de lloguer, d’acord amb els ingressos de la unitat familiar, atorgant als ajuntaments la capacitat d’establir preus vinculants.
• L’increment creixent en els Pressupostos Generals de l’Estat per a habitatge, fins a arribar al 3,5% del PIB, en inversions que garanteixin la seva funció social de forma permanent.
• Impedir la venda d’habitatge públic per norma legal.
• Mesures legals que atorguin a les Administracions Públiques el dret de tempteig i retracte sobre les vendes de lots d’habitatge que realitzin els bancs, i que normalment acaben en mans de fons voltor.
• La cessió obligatòria dels habitatges buits que posseeixi la banca rescatada, amb especial èmfasi en Bankia i la SAREB. Fer-ho de manera immediata en zones tensionades.
• Que a tots els grans tenidors d’habitatge que hagin obtingut fons públics, bé per rescat, bé per ajudes o exempcions fiscals, se’ls reclami el seu deute en habitatge.
• Que les SOCIMIS i fons voltor paguin el seu corresponent impost de societats i s’estudiïn mesures per modular/evitar els efectes especulatius de les seves pràctiques.
• Penalitzacions a l’habitatge buit en mans de grans tenidors.
• Que es determini d’una vegada per totes la il·legalitat de les clàusules abusives, com dicten les sentències del Tribunal europeu.
• La limitació de la responsabilitat al ben hipotecat i la dació en pagament com a fórmula natural de resolució d’impagaments per causes demostrables i alienes a la voluntat del deutor. Per una llei de segona oportunitat que suposi la integració social davant la mort civil que suposa el sobreendeutament de per vida.
• Una Llei Estatal d’Habitatge basada en la Llei Habitatge PAH i la Llei 24/2015 catalana, fruit d’una ILP aprovada per unanimitat al Parlament.

Prou d’excuses. Prou de bombolles especulatives que ens ofeguen i neguen el nostre dret a viure dignament. Ha arribat el moment de canviar les regles de joc i, governi qui governi, aconseguir una legislació que ens empari i garanteixi un habitatge digne, assequible i estable a la qual totes puguem accedir i mantenir. Cal fer justícia a les famílies que han perdut la seva llar des del 2008, que no se segueixi repetint la situació, facilitar que els nostres joves puguin independitzar-se i crear els seus projectes de vida o que els nostres grans no vegin com perden la seva llar després d’anys de sacrifici.

#ReventemosLasBurbujas

Els col·lectius d’habitatge sortim al carrer a assenyalar i denunciar que tres administracions públiques mantenen edificis buits per a la seva especulació davant una situació de falta d’habitatge social

Avui 31 d’octubre de 2019 els col·lectius que defensem el dret a l’habitatge denunciem tres administracions públiques amb edificis en propietat buits que podrien ser rehabilitats i destinats a habitatge social per tal de donar resposta a l’emergència habitacional crònica que patim. Exigim la mobilització d’aquests edificis i locals per rehabilitar-los i destinar-los a l’actual insuficient parc d’habitatge social que necessiten les famílies.

Tan sols a Catalunya hem patit 3.557 desnonaments durant el primer trimestre de 2019. Actualment, només a Barcelona, hi ha 600 famílies que es troben reallotjades indignament en albergs o pensions i 1.500 famílies de Catalunya en llista d’espera de la Mesa d’emergència, amb una mitjana d’espera de gairebé dos anys, xifres totalment inadmissibles. Mentrestant, les famílies que han patit un desnonament són reallotjades, moltes d’elles fora dels seus barris, sense cuines i amb banys compartits, sense tenir en compte les necessitats familiars, espais per l’estudi dels infants o inclús moltes d’elles sense complir amb uns mínims d’higiene.

Les solucions aportades per posar fi a aquesta situació per part del Gabinet de Crisi, format gràcies a la pressió dels col·lectius d’habitatge, han estat del tot insuficients fins al moment. L’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Delegació del govern de l’Estat han girat l’esquena a les famílies en les tres reunions mantingudes fins al moment, amb unes propostes totalment insuficients i sense concreció de pressupostos ni calendari d’actuació, demostrant així un nul compromís amb la societat. 

Recordem que la Llei 24/2015, fruit d’una iniciativa legislativa popular i aprovada per unanimitat per tots els partits polítics al Parlament de Catalunya obliga a les administracions a oferir un reallotjament digne a les famílies. Així doncs, exigim unes administracions valentes, que compleixin la Llei, que estiguin al costat de la ciutadania i aportin solucions reals i efectives pensant en la greu situació de les famílies. És qüestió de voluntat política posar-hi fre a l’emergència habitacional.

La realitat que vivim els col·lectius d’habitatge a les nostres assemblees és insostenible. Les famílies no poden esperar més. Nosaltres seguirem al costat de la ciutadania, defensant els nostres drets i vigilant per tal que es garanteixin, sovint materialitzant-los nosaltres mateixes davant la inacció de les administracions, facilitant alternatives molt més dignes que les seves. No defallirem fins a fer realitat aquests drets. Perquè hi ha vides en joc.

A la darrera reunió amb l’esmentat Gabinet de Crisi, vam marxar anunciant que ens veuríem als carrers, motiu pel qual som avui aquí i continuarem mentre no es doni reallotjament digne a les famílies que ho necessiten.

A l’acció de denúncia d’avui hem participat diferents col·lectius que treballem pel dret a l’habitatge: Resistim al Gòtic, 500×20, Grup d’Habitatge de Sants, Oficina d’Habitatge de Gràcia, PAH Barcelona, Xarxa de Suport Mutu Trinitat Vella i Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrada Família. 

Perquè les úniques bombolles que volem són les de sabó

L’habitatge ens afecta a totes i accedir-hi o mantenir-la cada dia és més missió impossible.

Per això, el 6 de novembre sortirem al carrer a rebentar totes les bombolles. Perquè tan sols haurien d’existir les de sabó!

Després de 4 eleccions en 4 anys, la 5a no pot ser sense dret a l’habitatge. Sortim a les places a exigir responsabilitat política, a exigir que garanteixin el dret de totes a l’habitatge..

Si les cures no es posen en el centre, si no canvia el sistema i si deixem que els lobbies financers governin per sobre dels Drets Humans i fonamentals, ja hem vist el món que ens queda per viure.

Sabem que juntes i organitzades som capaces de fer possible l’impossible. Per a això, que ens vegin i ens escoltin.

Convoquem a una flashmob a les places de moltes ciutats, anirem actualitzant aquí les convocatòries.

El preu abusiu del lloguer és una realitat que afecta totes les llogateres i llogaters, vulnerables o no. Acabar amb aquesta especulació que ja provoca el 66% dels desnonaments diaris només depèn de la mobilització de la societat per pressionar i obligar el Govern a una reforma de la LAU que punxi l’arrel del problema

Avui la PAH ens hem mobilitzat per tot l’Estat per denunciar els culpables de l’actual bombolla del lloguer, les causes que ens han portat a ella i les solucions que portem exigint fa anys per punxar-la.

Parlem d’una situació que afecta la totalitat de la gent que viu de lloguer, ja no és només una qüestió del sector més vulnerable de la societat. Amb els sous d’avui i els preus del lloguer cada vegada més alts, en algunes zones ja superiors a un salari mitjà, mantenir un lloguer o poder accedir-hi per formar un projecte de vida s’ha convertit en un luxe que ataca directament al dret a un habitatge digne..

Des de l’estafa mal anomenada crisi -que va deixar sense llar a més de 800.000 famílies via execució hipotecària- a la bombolla del lloguer, causa el 66% dels 162 desnonaments diaris que segueixen produint-se avui en dia, parlem d’una emergència i drama social que no n’ha succeït de la nit al dia.

La pèssima gestió política en matèria d’habitatge, la inversió 0 en habitatge social i la catifa vermella als fons voltor, han patrocinat l’especulació d’un dret tan bàsic com l’habitatge. Això ha provocat la inexistència de lloguers assequibles, la inestabilitat dels contractes, la inexistència d’un parc públic d’habitatge.

Des de la PAH portem anys denunciant aquesta situació i oferint alternatives per fer del mercat del lloguer una opció real i assequible per a totes. Mesures reals i no de maquillatge com les elaborades pel Govern, més interessat a defensar el benestar del sistema financer que el de les famílies.

• Augmentar el parc d’habitatge públic destinat a lloguer.
• Renovació obligatòria dels contractes de lloguer social.
• Regulació i limitació dels preus del lloguer.
• Impedir l’alienació d’habitatge públic per norma legal.
• Mesures legals que atorguin a l’Administració Pública pertinent el dret de tempteig i retracte sobre les vendes de lots d’habitatge que realitzin els bancs, i que normalment, acaben en mans de fons voltor.
• Control del lloguer turístic i qualsevol tipus d’especulació. 
• Obligatorietat dels grans propietaris d’habitatge a oferir lloguer social abans d’ordenar un desnonament.
• Cessió obligatòria dels habitatges que posseeixi la banca rescatada; i que a tots els grans tenidors d’habitatge que hagin obtingut fons públics, bé per rescat, bé per ajudes o exempcions fiscals, se’ls reclami el seu deute en habitatge.
• Fi dels privilegis fiscals en matèria d’habitatge per a les SOCIMIS i fons d’inversió.

Aquestes són les nostres solucions, ara falta la voluntat política per dur-les a terme.

Volem fer una crida a totes les inquilines, que s’apropin a la seva PAH més propera. Només de forma col·lectiva i organitzada serem més fortes. No poder pagar el lloguer no és un caprici, no et sentis culpable per això. Els culpables són els que han fet de l’habitatge un negoci. Bancs, fons voltor i el sistema polític i judicial. A la PAH portem 10 anys lluitant contra aquestes injustícies i per revertir la situació. Sabem que juntes i organitzades Sí Que Es pot! Per això, si no pots pagar el teu lloguer, s’acaba el teu contracte, volen fer-te una pujada inassumible, o directament no volen renovar-te, no et quedis a casa o et quedaràs sense ella! Vine i informa’t.

Senyalitzem i denunciem el BBVA com un dels majors exponents de l’estafa bancària que es dedica a desnonar per després vendre els pisos a fons voltor com Cerberus, Divarian o Haya Real Estate

Avui PAH Barcelona ocupem una oficina del BBVA, en defensa de les famílies de la nostra assemblea que aquesta entitat vol deixar al carrer sense cap mena d’alternativa i amb l’únic propòsit d’especular amb els seus habitatges.

BBVA és un dels bancs que major rendibilitat ha tret des del 2008, moment en què va esclatar la crisi immobiliària i després del rescat bancari amb diners públics, el nostre, del qual el BBVA es va beneficiar amb 13.005 milions d’euros. Un rescat que, en total, ens va costar 62.000 milions d’euros, sense cap tipus de contraprestació social, i que només s’ha recuperat el 7% i ja podem donar per perduda la resta. Això passava mentre es produïen més de 80.000 execucions hipotecàries ‒des dels inicis de la crisi fins al dia d’avui‒ i els bancs acumulaven 3 milions i mig d’habitatge buit alhora que Espanya no disposa d’un parc públic d’habitatge social i assequible per fer front a la situació d’emergència habitacional oferint lloguers socials a les famílies desnonades o en situació de precarietat.

Seria de justícia que aquests habitatges s’utilitzaran per tornar els diners del rescat i així poder rescatar les persones, ampliar el parc d’habitatge social i donar alternatives davant la pèrdua d’una llar. Però no! El BBVA s’està dedicant a vendre la seva cartera de pisos a fons voltor com Cerberus, Divarian o Haya Real State, sense importar-li que els pisos estiguin buits o no. Tota una jugada a les famílies que van ser estafades, per treure-se-les de sobre i dificultar-les l’esperada solució que els garanteixi una segona oportunitat. Amb això, es treuen el que anomenen actius tòxics, sumen beneficis amb la venda i tanquen la porta a les renovacions dels lloguers socials que estan finalitzant. El BBVA es renta les mans davant d’això, i Cerberus, Divarian, Haya Real State estan tancats a aquesta possibilitat, ja que han comprat els habitatges per especular amb elles i inflar la bombolla del lloguer..

PAH Barcelona no podem tolerar més tal vulneració del dret a l’habitatge i estarem mobilitzades mentre hi hagi històries com les del Luis Enrique, la Niculina, la Tania, el Jaume, l’Aziz… que l’únic que volen és que se’ls faci justícia i se’ls permeti poder seguir mantenint un sostre on viure, ja sigui amb condonacions de deute, amb dacions en pagament o amb lloguers socials.

Diem prou a l’especulació i al fet que un dret fonamental com l’habitatge sigui tractat com una mera mercaderia en mans de bancs i fons d’inversió, sense tenir en compte les conseqüències i el sofriment que això comporta a les famílies.