Arxiu anual 2020

PerPAH_Bcn

Us desitgem un bon Nadal i un pròsper any 2021!

2020 no ha sido un año fácil, la pandemia nos ha traído momentos duros, tanto personales como para el colectivo en general. Pero si de algo tenemos que estar orgullosas es de nuestra capacidad de adaptación. Llevamos casi 12 años ya demostrando que nadie puede pararnos si las leyes son injustas, que nadie puede vulnerar nuestros derechos porque estamos empoderadas y somos fuertes. Así que en esta ocasión, el COVID-19 tampoco ha podido doblegarnos.

Nos hemos hecho más fuertes y hemos tenido una gran capacidad de respuesta. Al poco del confinamiento domiciliario empezamos a organizar las asambleas online. Webinar, zoom, jitsi, hemos aprendido nuevas palabras que hasta ahora no conocíamos y que con el tiempo hemos ido incluyendo en nuestro lenguaje del día a día. Las familias seguíamos necesitando respuestas y organización. Se había parado todo, pero nuestra vulneración de derechos no había cesado. Desde entonces se han acercado a la PAH cientos de personas a las que hemos ido aconsejando y dando apoyo.

Durante este 2020 también hemos podido celebrar muchos Logros PAH. Logros de compañeras incansables que por fin, después de mucha lucha y esfuerzo, han conseguido su alquiler social o quita. Achoura, Eva, Lídia, Plácido, María Jesús, Nadia, Carmen, Nassima, Kerly, Meri, Irma, Ariel, Lucía, Fernando, Touraya, son claros ejemplos de ello. ¡Sabemos que #SiSePuede y vamos a seguir demostrándolo!

Este 2020 también hemos tenido que lamentar la pérdida de dos grandes compañeras de lucha. Dora, Ernesto y María, incansables hasta el final, luchando día a día, en cada desahucio, en cada acción. En estos momentos, seguro que desde el cielo nos acompañan para seguir con más fuerza. La PAH los tendremos siempre presentes.

El 2021 arranca con incertidumbre. ¿Qué nos deparará la pandemia? Lo que tenemos claro es que seguiremos al pie del cañón. Tenemos muchos frentes abiertos y no vamos a parar hasta ganarlos. Los banksters y fondos buitre no dejan de acosarnos e intentar vulnerar nuestros derechos, negándonos nuestros alquileres sociales; y por otro lado, tampoco la Administración les está multando como correspondería. Estaremos vigilantes y, o hay soluciones, o nos seguirán encontrando de frente.

Os deseamos a todas una feliz Navidad y un próspero año 2021, que nos traiga energías renovadas, fuertes, y con toda la alegría de la familia PAH para seguir luchando unida.

🙋‍♀️ Si quieres colaborar económicamente con la PAH puedes hacer tu donación en nuestro número de cuenta:
 
Titular beneficiario: Plataforma de Afectados por la Hipoteca
Datos bancarios: IBAN ES59 1491 0001 2820 2195 9529
 
¡Gracias!
PerPAH_Bcn

Crònica de l’assemblea de benvinguda del 21 de desembre de 2020

Estem a uns dies de Nadal, però les famílies continuen tenint problemes amb el seu habitatge. No importa l’època de l’any que sigui, per això la PAH no podem anar-nos-en tranquil·les de vacances i deixar a totes les famílies sense ajuda

Hem aturat molts desnonaments en porta, però el millor és intentar que es paralitzin als jutjats i aconseguir lloguers socials i evitar a les famílies més patiment. Aquesta setmana hem pogut suspendre un al jutjat, tot i que el seu advocat d’ofici va dir “Jo ja no puc fer RES per la teva família“. Doncs bé, amb un dels documents útils que la PAH té a la seva pàgina web, aquesta família té suspès el seu desnonament i no només això, el jutge va demanar veure l’oferta de lloguer social del gran tenidor per a la família. Pel que podem dir una vegada més que SÍ QUE ES POT!

Lloguers

La Maribel està tenint problemes per tres fronts: el primer, Habitatge no treballa cap a la resolució del seu problema; el segon és que el seu gran propietari no li ofereix el lloguer social i el tercer és que el jutge del seu cas continua dient que s’ha d’anar de la casa sense sol·licitar al seu assistent social l’informe de vulnerabilitat i sense tenir en compte els seus documents que acrediten la situació vulnerable en la qual es troba. Un clar exemple que les Administracions moltes vegades no estan ajudant a resoldre els problemes d’habitatge.

La Laura ha sol·licitat un lloguer social perquè és família monomarental, té dos fills i és família vulnerable; el seu cas el porta Anticipa i li diuen que li fan el “lloguer social”, però sense abaixar el preu d’ara. ANTICIPA, llavors de què lloguer social esteu parlant?

Ocupació

L’Ingrid està en negociació amb Building Center i està a l’espera que vagi la tècnica per veure en quin estat està la seva casa per a oferir-li el lloguer social. Esperem que aquesta família acabi o comenci l’any amb la gran notícia del seu tan esperat lloguer social.

Hipoteques

La Rina va comprar el seu pis, la seva llar. I després la seva germana li va demanar el favor que li fes d’aval per comprar-se un pis, però la sorpresa va ser que després d’un temps va desaparèixer i va deixar de pagar-ho tot, de manera que a la Rina li va quedar la seva hipoteca i la de la seva germana. Al principi va intentar pagar el seu i l’altre, però òbviament li va ser impossible, per la qual cosa ara el banc es vol quedar amb els dos pisos i a ella deixar-la sense res de res. Li hem donat unes tasques per fer i intentar solucionar això de la millor manera possible, ja que la seva advocada d’ofici no està molt per la labor.

Una altra setmana més hem escoltat les famílies i intentat des de la nostra experiència ajudar-los i aconsellar-los, ja que nosaltres també hem estat aquí, amb aquests nervis i pors i sabem que al principi sembla no tenir solució, però que SÍ QUE ES POT.

Per això és tan important llegir els documents útils que la PAH ens brinda a la seva pàgina web i qualsevol dubte que tinguem connectar-nos a l’assemblea online dels dilluns a les 17.30h. I si no hi ha manera de fer-ho online, assistint presencialment al local, recordant sempre intentar que sigui una sola persona per família, per l’aforament limitat d’aquests moments de pandèmia.

PerPAH_Bcn

L’incendi al Gorg, conseqüència del racisme institucional

En el Dia Internacional dels Drets Humans denunciem com, més que mai, aquests s’han convertit en un privilegi.

Ahir vam anar a dormir amb l’angoixa i la ràbia de veure com les flames a una nau industrial podien acabar amb vides de persones que s’han vist excloses de tot plegat.

Però per què arribem a aquest punt?

Aquests horribles esdeveniments són una conseqüència directa d’un sistema capitalista, classista i racista que vulnera els drets econòmics, socials, culturals de les persones migrades. Tot plegat, drets humans que les institucions de tot nivell, municipals, autonòmiques, estatals, han vulnerat i vulneren sistemàticament. Els fets succeïts aquesta nit són la conseqüència d’haver privat a totes aquestes persones de drets fonamentals com: el dret a un habitatge digne, el dret a la seguretat social, el dret al treball, el dret a la salut, etc. La violació que condueix a situacions de pobresa o d’exclusió social i naturalment a la pèrdua de la dignitat humana. És obligació i deure de les administracions respectar, protegir i garantir l’accés a aquests drets.

Assenyalem també com a còmplices necessaris, per acció o omissió, els responsables de les administracions. En primer lloc, a l’Ajuntament de Badalona i al seu alcalde Xavier García Albiol per promoure els discursos d’odi i la xenofòbia envers una part de la població, desviant el focus d’atenció (quan hi ha vides humanes en joc) cap a l’incivisme i la suposada delinqüència, i per liderar una política racista que nega els drets més bàsics, al padró, a l’atenció social o a un habitatge digne.

A la Generalitat de Catalunya per la manca de polítiques que garanteixin l’accés a un habitatge per a totes les veïnes i pel col·lapse de la mesa d’emergència.

A l’Estat espanyol per negar-se a regularitzar les persones en situació administrativa irregular, fins i tot enmig d’una pandèmia, excloent i deixant encara més enrere milers de persones.

Denunciem el racisme institucional

Les polítiques estatals i europees migratòries i la Llei d’Estrangeria empenyen a moltes persones a la irregularitat, a la precarietat, a l’exclusió, a l’assetjament policial als espais públics, a l’explotació laboral i al constant perill de la deportació, previ pas pel CIE o sent víctima d’una deportació exprés, sense cap garantia jurídica. La violència de l’aparell deportador, les traves burocràtiques per aconseguir regularitzar la situació i la constant criminalització de la migració ens permeten afirmar que vivim en una societat estructuralment racista.

No permetrem la victimització i criminalització d’aquestes persones que són permanentment excloses i que ni en els moments d’urgència es tenen en compte les seves necessitats vitals. Es proposen solucions que mai no serien acceptables per a persones blanques però que sembla que siguin l’única opció per a les persones migrants.

És urgent que les administracions reconeguin primer el racisme com un dels factors principals que impedeixen l’accés als drets més bàsics, i que treballin en desenvolupar polítiques públiques efectives per a totes les persones, independentment del seu origen o la seva situació administrativa

Denunciem la precarietat habitacional

No tenir una llar digna i estable és una vulneració de drets. L’Estratègia integral per a l’abordatge i implementació del sensellarisme a Catalunya, que encara està pendent d’aprovació i implementació, parlava el 2017 de més de 53.000 persones en aquesta situació. La problemàtica s’agreuja i no hi ha una perspectiva optimista, perquè no hi ha cap consens de llarga durada ni compromís ferm dels diferents administracions públiques per combatre aquesta injustícia.

L’accés i el gaudi de l’habitatge han de ser contemplats com a drets essencials de totes les persones, però l’administració prioritza els interessos de les grans corporacions capitalistes per sobre de la lògica de la protecció social. Segons l’Agència d’Habitatge de Catalunya, les entitats bancàries i fons d’inversió són propietàries de 30.000 habitatges buits. Mentrestant, els desnonaments s’executen diàriament i els mitjans de comunicació posen el focus mediàtic en les ocupacions, criminalitzant-les, enlloc d’abordar la problemática amb tota la seva complexitat i assenyalar tots els factors estructurals que la provoquen.

Es criminalitza a persones que veuen vulnerats els seus drets i dignitat. Famílies senceres, que no només pateixen la condició d’inestabilitat, sinó que a més son estigmatitzades i excloses de la societat des dels seus més petits racons: són assenyalats a l’escola, són acusats pels veïns, surten a la televisió com a criminals per intentar viure en condicions mínimes d’habitabilitat.

Es condemna a pares i mares pel fet d’intentar donar als seus fills condicions pel seu desenvolupament, oblidant la responsabilitat de les institucions de donar condicions de vida, salut, educació, treball i dignitat per a tothom tal com s’expressa en la Declaració Universal de Drets Humans.

Viure amb dignitat no és patir constantment d’una manca de recursos o del risc de ser desallotjats o afectats per un incendi.

El dret al lliure desenvolupament de la persona no es pot dur a terme si s’ha d’anar d’assentament en assentament, esperant el dia del proper desnonament.

Una vida digna no pot ser discriminada: no tolerem el fet que s’assenyali als nens, nenes, pares, veïnes, per les condicions del seu habitatge, especialment quan l’article 25 d’aquesta Declaració de Drets confereix el dret a l’habitatge que veiem violat en aquest i altres molts casos.

Per això denunciem que el crim no és en viure en un lloc que cau, és no tenir un altre lloc per anar-hi.

Des de fa anys el Moviment Popular de l’Habitatge lluita al carrer amb campanyes com l’Obra Social i promou lleis per solucionar l’emergència habitacional que patim (24/2015 RD 1/2019 11/2020…), però no s’estan complint, abocant a milers de persones al sensellarisme després de patir desnonaments. És urgent situar el dret a l’habitatge com a punt de partida i desenvolupar mecanismes perquè ningú perdi casa seva. I no només això, actualment no hi ha prou places en pisos d’emergència ni albergs per acollir les persones que no tenen alternativa habitacional i els dispositius d’urgència, oberts per exemple per la pandèmia de la Covid-19, evidencien que sovint s’actua amb respostes temporals i a curt termini. Cal una estratègia conjunta per afrontar el sensellarisme més enllà dels temps de crisi i els recursos d’emergència.

Per evitar situacions com la d’ahir, l’habitatge ha de deixar de ser una mercaderia.

Denunciem la pobresa energètica

Segons algunes informacions, el foc podria tenir el seu origen en una espelma que hauria caigut dins la nau. Les entitats que treballem per l’eradicació de la pobresa energètica portem anys denunciant la inseguretat que pateixen les persones que, per la seva situació de precarietat, es veuen forçades a ocupar per accedir a un habitatge o, en aquest cas, a un sostre.

L’accés als subministraments ha de ser universal i sense excepcions. Exigim que les administracions garanteixin els drets bàsics de totes les veïnes i estableixin protocols perquè els col·lectius més vulnerabilitzats puguin accedir als seus subministraments de forma regular, sigui quina sigui la seva situació dins de l’immoble. Alhora cal que la Generalitat estableixi el més aviat possible al seu cos de Bombers el llargament reclamat protocol de detecció de casos de pobresa energètica. Mentre no es duguin a terme accions contundents en aquest sentit, seguirem veient morts als nostres barris i pobles. Unes morts, per tant, que tenen responsables directes.

Drets humans com a privilegi

Avui, Dia internacional dels Drets Humans, contemplem un cop més com aquests han deixat de ser universals per convertir-se en un privilegi. En un premi que s’atorga a discreció segons el seguiment d’unes suposades normes socials o si s’encaixa dins d’unes determinades classificacions econòmiques, socials i culturals.

Denunciem el racisme institucional, la precarietat habitacional, l’exclusió social i la criminalització de les persones migrades. Amb la tristesa i la indignació davant la tragèdia que s’ha viscut aquesta nit a Badalona, que demà pot ser en qualsevol altre municipi de Catalunya, de l’estat o del món; però amb la solidaritat i el suport mutu en primer pla per a les persones que eren a la nau incendiada i per tal que mai més ningú hagi de patir situacions com aquesta,

Les organitzacions signants, exigim als poders públics:

  • Regularització de totes les persones en situació administrativa irregular.
  • Garantir l’accés als drets bàsics: Padró, habitatge, sanitat, educació, serveis socials, etc.
  • Garantir la tutela i el suport al jovent migrant fins a la seva autonomia.
  • Prendre mesures per fer realitat els compromisos adquirits per part de les institucions municipals i autonòmiques pel tancament dels CIE, la fi de les identificacions il·legals per perfil racial i de les deportacions forçoses.
  • Pla de Xoc d’Habitatge liderat per la Generalitat, coordinat amb els municipis i el Govern de l’estat i amb la participació de les entitats socials, per posar la llista de la Mesa d’Emergències d’habitatge a zero i reallotjar totes les persones que viuen en espais temporals i/o precaris.
  • Assegurar el dret de totes les persones a l’accés i gaudi d’un habitatge digne i desenvolupar eines efectives per combatre les diferents formes de discriminacions racistes, directes i indirectes.
  • Garantir l’accés universal als subministraments bàsics per a tota la ciutadania implementant protocols que permetin la instal·lació de comptadors socials d’aigua, llum i gas en situacions d’ocupació en precari.
  • Establir un protocol de detecció de casos de pobresa energètica en el cos de Bombers de la Generalitat coordinat entre el Departament d’Interior i el d’Afers Socials i Família tal i com porten reclamant les organitzacions socials desde fa anys

Adhereix-te a aquest manifest:

https://bit.ly/AdhesionsComunicatGorg

Entitats i col·lectius signants:
– PAHs catalanes
– Tanquem els CIE
– Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes
– Coordinadora Obrim Fronteres
– Emergencia Frontera Sur Barcelona
– UGT/Bombers de Catalunya.
– SOS Racisme Catalunya
– Aliança contra la pobresa energètica (APE)
– Sindicat llogateres
– Irídia
– Enginyeria Sense Fronteres
– Terrassa Sense Murs
– Aigua és Vida
– Amics del Moviment Quart Món
– Ecologistes en Acció
– Espacio del Inmigrante
– Suport Casa Àfrica
– Arrels Fundació
– Observatorio Marielle Franco
– Coop 57

PerPAH_Bcn

On és la prohibició dels desnonaments?

Deu mesos després de l’inici de la pandèmia i encara estem veient com milers de veïnes són expulsades de les seves llars mentre el mateix Govern els demana que es quedin a casa. Deu mesos després de l’inici de la pandèmia i cap Govern encara no ha estat capaç d’evitar els desnonaments

Avui l’Alejandro ha estat desnonat al Guinardó. Aquest jove de trenta anys vivia en un pis de lloguer d’una gran propietària que compta amb tota la finca i amb altres habitatges arreu Barcelona. Abans de l’inici de la pandèmia, l’Alejandro ja havia perdut la seva feina i hi va haver de deixar de pagar el lloguer. Després de molts intents de negociacions amb la propietat, aquesta va procedir a denunciar-lo per fer-lo fora de casa. L’Alejandro entrava dins els supòsits del decret 17/2019 de la Generalitat, que contempla que a totes les persones vulnerables (com és el cas de l’Alejandro, qui comptava amb l’informe de vulnerabilitat), se’ls ha d’oferir un lloguer social sempre que es tracti d’un gran propietari. Avui, el Decret de la Generalitat, tampoc ha funcionat.

Per això creiem que és vergonyós que un cop més, el Govern espanyol segueixi mirant cap a un altre costat. És urgent l’aprovació d’un Decreto Stop Desahucios per part de l’Estat espanyol que aturi fins a l’any 2022 tots els desnonaments.

I exigim un decret realment garantista. No volem decrets a mitges tintes. En aquestes circumstàncies, no ens podem permetre decrets que només aturin desnonaments en habitatges de grans tenidors.

No s’arriba fins a un desnonament si no s’està en una situació de vulnerabilitat, qui compta amb una alternativa no es queda esperant que els Mossos vinguin a tirar-li la porta a terra. Al Govern més progressista li demanem que faci un decret antidesnonaments real, que no cedeixi davant de les pressions dels fons d’inversió, que estan pressionant per aconseguir un decret estètic i parcial i seguir enriquint-se d’un dret bàsic.

És el cas de la Blanca i la seva filla d’un any i mig, veïnes del Guinardó, que tenen programat avui el quart llançament. La Blanca i la seva filla van ser estafades, com tantes altres, perquè no van poder accedir a un habitatge en el mercat de lloguer regulat. Avui tenen un desnonament per viure “en precari”. El pis està en procés d’herència per als germans de la família Lluzar López de Briñas, tots tres amb càrrecs a empreses i un d’ells vicepresident del Col·legi d’Administradors Gestors de Catalunya. Cap d’ells es troba en situació de vulnerabilitat, però la Blanca no pot demostrar que viu en un pis de gran propietari.

Per tot plegat exigim al Govern que suspengui TOTS els desnonaments sense miraments i deixi de cedir a les pressions dels fons voltor i els rendistes. I que ho faci JA. No podem esperar una altra setmana.

I al Govern de la Generalitat, que deixi d’enviar aquests dispositius policials, almenys, per executar desnonaments que estan prohibits sota el marc legislatiu de la Generalitat. És una hipocresia aprovar lleis com la 24/2015 o la 17/2019 i després utilitzar els mitjans propis per incomplir-les.

Si voleu frenar la corba, atureu tots els desnonaments, perquè no hi ha res més contagiós que no tenir una casa on tornar a les 22h de la nit.

Comunicat del Moviment per l’Habitatge de Catalunya

PerPAH_Bcn

Crònica de l’assemblea de benvinguda del 30 de novembre de 2020

Avui la PAH hem fet una acció juntament amb altres moviments per l’habitatge per senyalitzar i dir-li a totes les persones que fons voltor com Cerberus no compleixen la llei i no fan lloguers socials, ens maregen amb un munt d’adreces de correu a les quals enviar els nostres documents, però que no arribem a cap lloc en concret. Fet pel qual els moviments per l’habitatge hem sortit al carrer a lluitar, per un habitatge digne com diuen les lleis i, sobretot, com els drets humans marquen.

Lloguers:

La nostra compah Isabel ha signat el seu contracte de lloguer social amb Anticipa i ha vingut a compartir-lo amb la seva segona família. Enhorabona, Isabel!

La Laura va fer una dació en pagament amb Anticipa i ara està sol·licitant la renovació del lloguer social. Quantes vegades cal repetir que les lleis s’han de respectar i complir? Si s’ha de fer una renovació de lloguer perquè ho marca la llei, llavors s’ha de fer.

El Walter va llogar fa uns anys i després ja no ha pogut seguir pagant. Li hem donat unes tasques a fer perquè pugui lluitar pel seu lloguer social.

Hipoteques:

L’Ana segueix lluitant amb Anticipa i ells se segueixen negant a negociar, però des de la PAH diem que no pararem fins que aconseguim el que per llei li pertoca.

A la Roxana Abanca li va subhastar el seu pis i ara la volen desnonar, però li indiquem passos perquè faci, perquè pot demanar dació en pagament i que li facin lloguer social.

Llegeix els documents útils de la PAH, ja sigui que tinguis problema d’hipoteca, lloguer o ocupació. D’aquesta manera sabràs els passos a seguir i tindràs moltes respostes als teus dubtes
https://pahbarcelona.org/wp-content/uploads/2020/09/Documentos-Utiles-PAHBCN.pdf

Recorda que a la PAH el que oferim és suport, però també assessorament perquè t’empoderis i defensis tu mateixa el teu cas.

Dilluns que ve ens tornarem a reunir a les 17.30 hores per a un nou assessorament en línia https://meet.google.com/qrb-jrkp-ajr, o de manera presencial (carrer Leiva 44, metro Hostafrancs) només si és quelcom urgent, perquè cal recordar que seguim en pandèmia. Es prega puntualitat per agafar ordre del dia..