Arxiu anual 2020

PerPAH_Bcn

La PAH de Barcelona sortim al carrer a exigir solucions al fons voltor Divarian

Coincidiendo con la nueva campaña para exigir al nuevo Gobierno de Pedro Sánchez soluciones a la sangría de los desahucios y una vez convalidado el nuevo Decreto Ley 17/2019 que amplía la Ley 24/2015, exigimos soluciones para 5 familias.

Hoy miércoles 26 de febrero la PAH de Barcelona estamos en la oficina de Divarian para exigir solución para 5 familias de nuestra asamblea.

Llevamos tiempo exigiendo soluciones a Divarian para Luís, Rocío, Irma, Berta, Tania y Juan, y la respuesta de este fondo buitre ha sido la demanda judicial y echar a las familias de sus casas. En respuesta, la PAH de Barcelona nos hemos visto obligadas a ocupar sus oficinas y exigir soluciones para las familias, soluciones que están obligados a hacer en cumplimiento del nuevo Decreto Ley 17/2019 aprobado el pasado 23 de diciembre en Catalunya.

Hoy estamos exigiendo renovaciones de alquileres sociales y un alquiler social para el hermano de Tania, que no pudo seguir pagando su hipoteca.

Desde la PAH llevamos años denunciando las prácticas usureras e inhumanas de los bancos y fondos de inversión. El caso del BBVA y sus filiales no es nuevo, por eso ayer dimos el pistoletazo de salida a la campaña estatal de #ViviendaPorDerecho donde exigimos al nuevo Gobierno del Estado medidas claras y contundentes para rescatar a las personas y no a bancos y fondos de inversión, es decir, una moratoria real de todos los desahucios de familias vulnerables y alquiler social obligatorio. No podemos permitir que en pleno siglo XXI el derecho a la vivienda esté pisoteado y Gobiernos miren hacia otro lado.

Desde la PAH Barcelona lo tenemos claro. Llevamos 11 años convencidas de que no vamos a tolerar que se vulneren los derechos de las familias. Es por eso que  hoy estamos en Av. de Josep Tarradellas, 38, en la oficina de Haya Real State que gestiona Divarian, y vamos a quedarnos hasta conseguir soluciones para las 5 familias. 

¡Animamos a la ciudadanía a que venga a apoyar a las familias! La vivienda es un derecho y no una mercancía y la tenemos que defender entre todas. ¡Juntas sí se puede!

Para más info sigue el HT #GuerraADivarian 

PerPAH_Bcn

[Comunicat] El Grup Promotor de la Llei 24/2015 apel·la a què els Jutges apliquin la llei sense excuses

Davant la unificació de criteris dels magistrats de l’Audiència de Girona en contra de l’aplicació a Jutjats de la 24/2015 i les recents notícies aparegudes als mitjans, reclamem als Jutges de Primera Instància una interpretació garantista de la norma basada en el respecte als Drets Humans

Al llarg dels últims dies hem conegut la decisió dels jutges civils de l’Audiència de Girona d’unificar criteris en la línia de no sentir-se interpel·lats des d’un punt de vista processal en l’aplicació de la Llei 24/2015. Davant d’aquesta decisió, que és totalment contrària a la garantia de drets de les famílies en situació de vulnerabilitat afectades i vulnera els seus drets més fonamentals, se li han sumat algunes notícies alarmants aparegudes als mitjans de comunicació.

Per aquest motiu, apel·lem al conjunt de jutges de Primera Instància de tot el territori perquè apliquin la Llei 24/2015 de la forma més garantista possible i respectant els Drets Humans, tal i com organismes internacionals han reclamat prèviament a l’Estat espanyol i com desenvoluparem més endavant. Això implica, lògicament, aturar els desnonaments d’aquells grans propietaris obligats i instar-los a fer la corresponent oferta de lloguer social a les famílies afectades.

Els posicionaments contraris es basen, en primer lloc, en una interpretació restrictiva de la literalitat de la Llei 24/2015, tot afirmant que en cap article es fa referència explícita a quins són els efectes processals que deriven de l’incompliment per part dels grans tenidors d’habitatge de realitzar aquesta oferta de lloguer. No obstant, cal remarcar que l’article 3 del Codi Civil estableix clarament que les normes s’han interpretar d’acord amb la realitat social del temps en què han de ser aplicades.

En aquest sentit, volem fer palès que ens trobem en la pitjor crisi de l’habitatge que hem viscut en dècades. Des de l’inici de la gran crisi econòmica, més d’un milió de famílies han estat desnonades de les seves llars. L’Estat no ha estat capaç d’impulsar normes capaces de garantir el dret a l’habitatge de la ciutadania i hem viscut com s’han destinat més de 65.725 milions d’euros, 42.561 dels quals per part de l’Estat, que possiblement no es recuperin mai, al rescat bancari. Per altra banda, els preus del lloguer a grans ciutats com Barcelona o Madrid s’han incrementat al voltant del 40% en només cinc anys, situant-se a dia d’avui com la principal causa de desnonament.

Davant d’aquest escenari, s’han començat a generar lleis innovadores i valentes per tal de posar fi a la concepció de l’habitatge com un bé mercantil amb el que especular i fer caixa. Diversos països han optat per congelar els preus dels lloguers i a Catalunya vam aconseguir impulsar des de la ciutadania la Llei 24/2015 fa gairebé cinc anys, recuperar-la de la suspensió promoguda pel govern del PP i el lobby bancari i actualitzar-la aquest desembre amb el Decret llei 17/2019. Amb aquesta eina tan potent, els jutges han d’entendre que la seva aplicació és imprescindible per tal de garantir els drets més fonamentals de totes les famílies afectades per aquesta crisi de l’habitatge.

D’aquesta manera, organismes internacionals com el Comitè DESC de Nacions Unides han emès múltiples dictàmens i comunicacions en què han denunciat l’existència de desnonaments sense alternativa habitacional i han instat la seva suspensió, implicant no només a l’Administració, sinó també als jutges. Les resolucions criticaven durament l’absència d’una ponderació de drets per part dels jutges i que no tinguessin en compte la vulnerabilitat de les famílies. Hem de recordar que malgrat el dret a la propietat està reconegut a la Constitució, aquest es pot veure limitat d’acord amb la seva funció social. A més, cal trobar l’equilibri entre aquest dret i el de la vida i integritat física i moral, connectant aquest últim amb el dret a l’habitatge establert al Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, ratificat per Espanya el 1977.

En segon lloc, les veus contràries es basen també en què la norma és de caràcter administratiu i que, per tant, no hauria de tenir efectes processals. No obstant, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en dues interlocutòries de novembre de 2018, va establir clarament que la Llei 24/2015 “forma part de l’ordenament civil català” i l’article 149.1.6 de la Constitució permet en matèria processal que les Comunitats Autònomes puguin generar legislació “de les especialitats que en aquest ordre es deriven necessàriament de les particularitats del dret substantiu” d’aquestes.

Per aquest motiu, des del Grup Promotor entenem que els jutges tenen motius de sobres per aplicar sense excuses la Llei 24/2015 i les novetats introduïdes en el Decret llei 17/2019 i apel·lem a tots els Jutges de Primera Instància de Catalunya perquè així ho facin. Paral·lelament, exigirem als ajuntaments i a la Generalitat que tramitin tots els expedients sancionadors oportuns quan detectem incompliments per part dels bancs, fons i grans propietaris. L’actual crisi de l’habitatge només l’aconseguirem superar si tots els poders de l’Estat remen cap a la mateixa direcció i des del Grup Promotor i la societat civil organitzada farem tota la pressió possible perquè l’habitatge a casa nostra sigui realment un dret i no un subjecte d’especulació per part dels grans poders econòmics.

PerPAH_Bcn

Crida a un Pacte per l’Habitatge 2020-2030

Un conjunt d’entitats socials hem presentat el dimarts 25 de febrer de 2020 al Col·legi de Periodistes la Crida a un Pacte per l’Habitatge , amb la presència de representants de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), ECOM, Comissió Obrera Nacional de Catalunya, Taula d’Entitats del Tercer Sector de Catalunya, Fundació ARRELS, Fundació APIP-ACAM, EntrePobles, Observatori DESC, Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i Unió General de Treballadors de Catalunya (UGT).

La Crida a un Pacte per a l’Habitatge vol ser un instrument perquè la societat civil, sindicats, entitats, col·lectius, grups polítics i institucions s’emplacin a assumir el Dret a l’Habitatge, de manera que l’habitatge deixi de ser considerat una mercaderia i es comenci a valorar la necessitat de la construcció d’un sector públic, tal i com ho hem fet amb l’educació i la sanitat.

La complexitat del conjunt de factors que incideixen sobre els preus de venda i del lloguer de l’habitatge ens donen una percepció molt diferent del que hauria de ser una política de regulació del mercat de l’habitatge, que per la seva complexitat s’hauria d’articular amb un conjunt de mesures complexes, un paquet de lleis i implicar les diferents administracions, locals, autonòmiques i de l’Estat.

Per posar en marxa tota aquesta complexitat de mesures i considerant que el problema de l’habitatge és competència de diferents administracions, calen compromisos institucionals, unitat entre els partits polítics i acords de ciutat, de govern i d’Estat que donin sostenibilitat al finançament econòmic extraordinari i a la continuïtat dels programes estratègics que vagin més enllà d’un simple mandat municipal.

Cal implementar un conjunt de mesures com la creació d’un sector públic protegit, un sector de cohabitatge i un sector de lloguer assequible que en conjunt regulin el lliure mercat privat, tal i com ara existeix en altres sectors econòmics com l’ensenyament i la sanitat.

Ens trobem en un context extraordinari de crisi de l’habitatge, on els municipis reben la màxima pressióperò no disposen de les eines ni dels pressupostos necessaris. És per això que cal posar el focus en la necessitat de dedicar més recursos a l’habitatge des dels pressupostos generals de l’Estat i de reclamar les eines legislatives i reguladores de qui té les competències.

Reclamem un Pacte per a l’Habitatge 2020-2030 que doni una resposta real, eficient i consensuada al problema de l’habitatge. Un pacte amb un abast mínim de 10 anys, assumit pels partits, les entitats socials, els sindicats i també el sector privat, així com totes les institucions començant pel govern de l’Estat -que ha de dedicar-hi recursos importants-, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona.

Barcelona, 25 de febrer de 2020

 

Nota: Fotografia de Ignasi R. Renom
PerPAH_Bcn

Arrenca la nova campanya de la PAH #ViviendaPorDerecho

Perquè no ho diu només la PAH, Nacions Unides ens dona la raó. #ViviendaPorDerecho és un pas més en el nostre recorregut per aconseguir que es facin efectives les exigències que portem anys demanant i recordar al Govern PSOE – Unidas Podemos que han de fer un pas al capdavant i posar-se del costat de les famílies, garantir-los una llar i començar a exercir en funció als compromisos adquirits en els últims anys quan estaven en l’oposició

Avui 25 de febrer, presentem #ViviendaPorDerecho, nova campanya per pressionar al Govern i aconseguir, d’una vegada per totes, acabar amb els desnonaments i combatre l’emergència habitacional. Des que va esclatar la crisi el 2008, vivim en un estat d’emergència que ja s’ha cobrat 1.002.000 desahucios. Amb això parlem de l’atac més gran contra el dret universal a un habitatge digne, un dret que no només contempla Nacions Unides, també està recollit en la nostra Constitució.

Segons les últimes dades oficials del Consell General del Poder Judicial, se segueixen produint 198 desnonaments al dia. Una situació alarmant, que requereix mesures urgents i immediates per part del Govern. Des de la PAH portem més d’una dècada denunciant la situació i posant sobre la taula propostes legislatives per a canviar les regles de joc i vetllar pels interessos de les famílies i no pels interessos del sistema financer.

Amb la Llei Habitatge PAH aprovada en el Congrés el 18 de setembre de 2018, vam estar prop d’aconseguir-ho, i només el bloqueig sistemàtic del Partit Popular i Ciutadans van impedir el seu debat i resolució. Ha arribat el moment de recordar a PSOE i Podemos, que han de fer un pas al capdavant real per a passar de les paraules als fets, governant per les famílies i el Dret a l’Habitatge.

Les conseqüències de la crisi continuen afectant milers de famílies que es veuen incapaces de cobrir les seves necessitats bàsiques, incloent-hi poder mantenir la seva llar o la de poder accedir a un habitatge. La bombolla immobiliària instada per la banca, la major part rescatada amb fons públics, i l’especulació que no cessa de Fons Voltor i les seves Socimis, han generat una autèntica emergència habitacional. Moltes famílies es troben, a les nostres ciutats i pobles, sense casa o amb dificultats per a poder accedir o mantenir un habitatge adequat i, al mateix temps, hi ha milers d’habitatges buits.

Aquesta situació, agreujada per altes taxes d’atur, precarietat, i una molt insuficient protecció de drets de la ciutadania, que es constata amb el baixíssim percentatge de l’1,5% d’habitatge públic assequible de lloguer. Recentment el relator de Nacions Unides sobre Pobresa Extrema i Drets Humans, Philip Alston, ha denunciat la inquietant situació de la pobresa i de la crisi de l’habitatge, insistint que és una opció política i els governs poden, si ho desitgen, optar per superar-la. 

Divendres passat, la PAH ens vam reunir amb el Vicepresident de Govern i Ministre de Drets Socials, i quina va ser la nostra sorpresa en constatar que tot i reconèixer que estem davant d’un problema d’Estat, el Govern de PSOE – Unidas Podemos, no estava treballant ni havia contemplat tractar la situació de manera immediata. Davant aquesta situació d’extrema urgència, i tenint més clar que mai que sense la pressió social el Govern no es mou, arrenquem la campanya #ViviendaPorDerecho. Una campanya que sorgeix de la necessitat de recordar-li a l’actual Govern la seva responsabilitat cap a les famílies, que tinguin consciència del seu paper com a culpables directes dels 198 desnonaments que es produeixen diàriament. Avui es compleixen 42 dies de Govern i el nostre comptador de la vergonya ja indica 8.316 desnonaments en aquest període.

Davant aquesta realitat, en què tot està per fer, la PAH iniciem nova campanya de pressió política per a actuar i frenar el drama dels desnonaments de manera imminent, tal com dicten els dictàmens i tractats internacionals de Nacions Unides. Dictàmens que deixen molt clar que no pot haver-hi un sol desnonament sense alternativa habitacional garantida. Arran del seu incompliment, Espanya acumula tres condemnes en el Comitè DESC de Nacions Unides per vulneració del Dret a l’Habitatge, que, a més, ha donat a Espanya un termini que expira el pròxim 30 d’abril. Tenim 160 casos més en el Comitè, que poden fer d’Espanya un país col·leccionista de condemnes per violació de Drets Universals.

És evident que necessitem canviar les regles de joc i aconseguir una Llei d’habitatge que garanteixi a tothom poder mantenir i accedir a una llar. Però per això, sabem millor que ningú la dificultat de portar això a terme; primer cal combatre la situació d’extrema urgència, generada ja per la finalització de la moratòria de llançaments hipotecaris el pròxim mes de maig. Per a això, les nostres principals exigències perquè es facin efectives abans de la finalització dels 100 primers dies de Govern, són:

  • La promulgació d’un Reial Decret que inclogui pròrroga de la moratòria i suspensió de tot desnonament, ja sigui per impagament d’hipoteca, de lloguer o ocupació, promogut per grans tenidors d’habitatge a famílies en situació de vulnerabilitat i sense alternativa habitacional adequada, juntament amb una renovació dels lloguers socials signats amb entitats financeres i fons d’inversió.
  • Establiment urgent de mecanisme d’interlocució entre la PAH i resta d’organitzacions socials amb el Govern, que inclogui tots els departaments que tenen competències en matèria d’habitatge i Drets Humans, per a desenvolupar el dret a un habitatge digne i una futura Llei d’Habitatge.
  • Que el Govern adopti les mesures necessàries per a complir fidelment el contingut dels dictàmens del Comitè DESC de Nacions Unides.

Sabem que és possible fer realitat les nostres demandes. Ho hem demostrat a Catalunya, no només guanyant una llei com la 24/2015, també aconseguint ampliar-la recentment a través del Decret 17/2019. Parlem d’una llei que ja és un referent a tot Europa i que, per sentit comú i justícia, hauria de ser aplicada en tot l’Estat. L’any 2016, tant PSOE com Podemos, es van comprometre per escrit a estendre la Llei 24/2015 a tot el territori, si alguna vegada arribaven a governar. El moment ha arribat, sent l’hora de passar de les paraules als fets i demostrar que estan a l’altura de ser el Govern Progressista que ens volen vendre. Perquè posar-se del costat de la ciutadania estant en l’oposició és fàcil, però el difícil és fer-ho estant en el poder.

Diem prou a què les nostres llars siguin simple mercaderia d’especulació per a bancs i inversors estrangers. Seguirem als carrers, mobilitzades, perquè ho demana la ciutadania, ho exigeix l’ONU, i perquè ja toca guanyar #ViviendaPorDerecho.

PerPAH_Bcn

Primeres conclusions del Relator Especial de les Nacions Unides després de la visita a Espanya

El passat 1 de febrer de 2020, Philip Alston, Relator Especial de l’ONU sobre l’extrema pobresa i drets humans va visitar la PAH de Barcelona per tal de conèixer la realitat de l’emergència habitacional que patim de primera mà. Durant la trobada va tenir l’oportunitat de compartir experiències i conversar amb les families que participen de la PAH per conèixer la seva realitat.

A l’espera de fer públic l’informe definitiu que es farà cap a juny d’aquest mateix any, Philip Alston ha fet públiques les seves primeres valoracions que podeu consultar des d’aquest enllaç. A continuació compartim les que fan referència a l’habitatge:

“Las autoridades no pararon de repetir el estribillo de que la vivienda es uno de los primeros pasos para abordar la pobreza. Pero eso hace aún más impactante que se haya hecho tan poco para garantizar el derecho a la vivienda. Según la fundación FOESSA, el 24% de la población se enfrentó a la “exclusión de la vivienda” en 2018 y 4,6 millones de personas vivían en viviendas que no reúnen las condiciones adecuadas.49 La situación ha empeorado tanto que una organización con la que me reuní ha recurrido a celebrar más de 200 asambleas de vivienda en todo el país cada semana para compartir información y consejos colectivos sobre cómo navegar el laberinto de los desafíos de la vivienda.

Los precios de la vivienda siguen subiendo a tasas alarmantes. La asequibilidad del mercado de alquiler privado se encuentra entre las más bajas de la OCDE, con más del 38% de los inquilinos privados que pagan precios de mercado sobrecargados por los costes del alquiler.50 El Banco de España halló que el precio de la vivienda en alquiler se ha incrementado más del 50% entre 2013 y 2019,51 mientras que los salarios han perdido un 7,8% de su poder de compra en la última década.52 España también ha sido criticada por permitir que las empresas de capital privado e inversión compren viviendas asequibles y para personas de bajos ingresos e incrementen sustancialmente el alquiler, obligando a los inquilinos a abandonar sus hogares.53 Visité un bloque de viviendas en las afueras de Madrid donde los vecinos me contaron que, de la noche a la mañana, les habían duplicado el alquiler, como resultado de una decisión del Gobierno madrileño de vender vivienda social a gran escala al fondo Blackstone.

La subida de los precios de la vivienda se ha visto acompañada por tasas sorprendentes de desalojos: el número anual de desalojos aumentó de 16.097 en 2006 a 59.671 en 2018, con un total de 712.723 desalojos entre 2006 y el tercer trimestre de 2019.54 Sin embargo, se trata de una imagen incompleta que no tiene en cuenta los desalojos de ocupantes ilegales ni el número total de personas afectadas.

A pesar de la evidente necesidad, la vivienda de alquiler de bajo coste es casi inexistente en España. En 2018, solo el 2,7% de la población alquilaba viviendas por debajo del precio del mercado.55 Housing Europe estima que la vivienda social en España comprende el 2,5% del stock nacional de viviendas ocupadas, en comparación con el 30% en los Países Bajos, el 24% en Austria, el 17,6% en el Reino Unido y 16,8% en Francia.56 La construcción de viviendas nuevas públicas se ha desplomado: de 63.900 nuevas unidades construidas en 2008 a 2.737 en 2018.57 Mientras tanto, el último censo nacional de viviendas (2011) encontró 3,4 millones de viviendas vacías y Housing Europe calcula que había 3,8 millones de viviendas vacías en 2017.58

Las estadísticas sobre la falta de vivienda son extremadamente limitadas, pero se estima que había entre 27.500 y 33.000 personas sin hogar en 2015,59 y FOESSA estima que otros dos millones de personas corren el riesgo de quedarse sin hogar.60 Pero la respuesta política es confusa. Por ejemplo, en Extremadura, un funcionario me contó que “no tienen a personas sin hogar”. Las políticas preventivas son “prácticamente inexistentes”,61 y hablé con personas sin hogar que enfatizaron las serias dificultades que tenían para acceder a los servicios sociales sin una dirección permanente, lo que impide que aquellas personas que están en las situaciones más precarias obtengan el apoyo al que tienen derecho. En 2015, entre las personas sin hogar, el 19,8% no tenía tarjeta sanitaria, incluido un 32,7% de personas extranjeras.62 Las comunidades autónomas deberían corregir urgentemente esta situación, implementar un enfoque de Vivienda Primero y buscar estrategias preventivas que enfaticen la intervención y el apoyo antes de que la gente se vea abocada a la calle.

Además, en 2018, casi el 10% de la población de España no podía permitirse mantener su vivienda a una temperatura adecuada, y las personas se veían forzadas a elegir entre calentar sus hogares o alimentar a sus hijos e hijas. España debería ampliar el acceso a lossubsidios para pagar los servicios públicos, y garantizar que no se corte el suministro a las familias vulnerables. La ley de Cataluña sobre la pobreza energética, resultado de la continua movilización en materia de vivienda, es un paso en la dirección correcta.

Después de que tantas personas en ciudades clave de España enfatizaran la gravedad de la crisis inmobiliaria y tras mis conversaciones con funcionarios del gobierno nacional, me preocupa que exista un profundo desajuste entre las necesidades y las respuestas políticas que se están contemplando. Nadie duda de que se requieren medidas urgentes. Un Plan Nacional de Vivienda 2018-21 incluye la construcción de 20.000 unidades de vivienda pública durante cuatro años,63 pero eso está muy lejos de cubrir las necesidades. Las nuevas leyes que aumentan la duración mínima de los contratos de alquiler y condonan la deuda de la vivienda en caso de ejecución hipotecaria o embargo son un paso en la dirección correcta, aunque esta última medida debería aplicarse retroactivamente. España debería tomar medidas enérgicas para aumentar sustancialmente la disponibilidad de viviendas de bajo coste, pero eso no aliviará la situación durante varios años. De manera similar, partiendo de numerosas experiencias en el pasado, la propuesta de dependencia significativa de las Asociaciones Público Privadas probablemente beneficiará a las clases medias, pero no a las más dramáticamente afectadas. Si bien en Barcelona se han adoptado controles sobre los alquileres, siguen siendo controvertidos a nivel nacional y los funcionarios con los que hablé no les dieron mucha importancia. Esto me parece un error. La experiencia en París, Berlín y un número creciente de ciudades en Estados Unidos indica que los sistemas de estabilización de los alquileres pueden funcionar bien, siempre que estén cuidadosamente diseñados para evitar la torpeza y la inflexibilidad de programas ideados hace décadas en circunstancias muy diferentes.64

El Gobierno también debería dar contenido sustancial al derecho a una vivienda digna. A pesar de su reconocimiento constitucional y las protestas a favor de este derecho, toda la información disponible me lleva a la conclusión de que actualmente el derecho a la vivienda está vacío de contenido y carece de importancia. Si bien no se puede hacer justiciable sin una enmienda constitucional, hay muchas maneras de tomar medidas administrativas para convertirlo en un concepto significativo en la configuración de las leyes y políticas de vivienda.”

Des de la PAH portem més de 10 anys lluitant contra una emergència habitacional crònica, tenim clar que calen lleis valentes per fer valdre el nostre dret a l’habitatge i no defallirem fins a aconseguir-ho. Exigim que es tinguin en compte les valoracions de Nacions Unides i que d’una vegada per sempre es deixin de vulnerar els nostres drets.

#SiSePuede

Visita de Philip Alston a la PAH
PerPAH_Bcn

Sense excuses, exigim el compliment íntegre de la Llei 24/2015 per acabar amb l’emergència habitacional

Un cop convalidat al Ple del Parlament de Catalunya el nou Decret Llei 17/2019 exigim el seu correcte compliment als grans propietaris, jutjats, ajuntaments d’arreu de Catalunya i a la Generalitat.

Avui 5 de febrer de 2020, el ple del Parlament de Catalunya ha convalidat el Decret Llei 17/2019 de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge, aprovat a finals de desembre pel Govern de la Generalitat, que amplia les mesures de la Llei 24/2015, adaptant-la a les noves cares de l’emergència habitacional.

Des del Grup Promotor de la Llei 24/2015 tenim clar que les noves cobertures aconseguides no haurien estat possibles sense la pressió de les entitats socials que treballem pel dret a l’habitatge. Des de 2015 que vam aconseguir aprovar per unanimitat la Llei al Parlament, fruit d’una Iniciativa Legislativa Popular, hem defensat el seu compliment i hem aconseguit aturar milers de desnonaments i talls de subministrament indiscriminats arreu de Catalunya. Al mateix temps, hem seguit els darrers anys lluitant per ampliar la cobertura i protegir cada vegada més a les famílies en situació de vulnerabilitat. Hem aconseguit fer de la Llei 24/2015 una llei pionera i valenta en l’àmbit del dret a l’habitatge, tant en l’àmbit autonòmic com estatal i internacional. L’ampliació convalidada avui al Parlament de Catalunya és un altre pas important contra l’emergència habitacional que patim.

Les mesures del nou Decret Llei contemplen aspectes tan importants com:

  • Renovació a 7 anys dels milers de lloguers socials signats a l’empara de la Llei 24/2015 per 3 anys a partir del 2015, que caduquen ara o que finalitzen en el futur.
  • Protecció davant desnonaments per extincions de contracte de famílies en exclusió residencial en habitatges de grans tenidors, ampliant a aquests casos les ofertes obligatòries de lloguer social.
  • Lloguer social de 7 anys per a famílies en exclusió residencial que s’han quedat a l’habitatge, sense títol, després d’una execució hipotecària o demanda de desnonament d’hipoteca o lloguer de gran tenidor, o que per falta d’alternatives han hagut d’ocupar pisos de grans tenidors persones jurídiques, sempre que portin com a mínim 6 mesos a l’habitatge (des del 23 de juny de 2019) i tinguin un informe social favorable.
  • Tots els nous lloguers socials hauran de respectar els terminis de la LAU, ampliant els 3 anys del 2015. Per tant, tindrem 10 anys (3+7) de protecció pels que ja existeixen, i 14 (7+7) pels que se signin a partir d’ara. En el cas d’habitatges que siguin propietat de persones físiques, el període de protecció podrà arribar als 10 anys (5+5).
  • Es fixa per llei el preu de la cessió obligatòria d’habitatges buits de bancs i fons voltor a un 40% del preu de l’habitatge de protecció oficial. Fins ara no es podia aplicar aquesta eina de mobilització d’habitatge buit perquè l’Estat va retirar el recurs que pesava sobre l’article 7 de la Llei 24/2015, posant com a condició que es definís objectivament un preu. Ara es podrà obligar els bancs i fons voltor a cedir els pisos buits per a lloguer social a preus per sota del mercat (pis de 65 m² a Barcelona de 150 a 200 €).
  • Ampliació de la definició de gran tenidor, que inclourà ara persones físiques amb més de 15 habitatges i per tant protegirà més llogateres amb amenaça de desnonament.
  • Control d’ofertes de lloguer social obligatori per part de la Generalitat, a més dels ajuntaments, per tant, més control del compliment de la Llei i imposició de sancions si s’incompleix.

La nostra lluita, però, no acaba aquí. Davant situacions excepcionals calen mesures excepcionals. Seguirem exigint un Pla de xoc contra l’emergència per part de les administracions competents, que contempli mesures valentes com la posada a zero de la llista d’espera per accedir a un pis de la Mesa d’emergència, que actualment és de gairebé dos anys, amb 2.500 famílies a l’espera, i que es mobilitzin els milers de d’habitatges buits de la banca i fons d’inversió per a destinar-los a habitatge social. 

Recordem que a Catalunya hi ha 49 desnonaments al dia segons dades del Consell General del Poder Judicial, i continua liderant aquest rànquing de la vergonya en el conjunt de l’Estat espanyol. Dades escandaloses que d’altra banda no tenen en compte tots aquells desnonaments invisibles de famílies que han decidit marxar pel seu compte prèviament al desnonament, ni totes aquelles que viuen en un habitatge en situació d’ocupació en precari.

Ja no hi ha excuses. Des del Grup Promotor de la Llei 24/2015 i les entitats que en formem part, l’Observatori DESC, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca, exigim d’ara en endavant el correcte compliment, tant als grans propietaris com als jutjats, als ajuntaments de Catalunya i a la Generalitat. Hem creat tota una sèrie de Documents Útils per exigir el compliment de la Llei i els hem posat a disposició de tota la ciutadania a la nostra pàgina web per tal que tothom pugui fer efectiu el correcte compliment dels seus drets. La Llei 24/2015 és una eina que avança en la protecció del nostre dret a l’habitatge i no permetrem que cap interès dels grans especuladors ni dels lobbies financers passi pel davant dels nostres drets.

Estarem vigilants!

PerPAH_Bcn

Recta final per a aconseguir les signatures suficients de la ILP Europea «Habitatge Per a Totes»

Queden menys de 2 mesos perquè finalitzi el termini de recollida de signatures per a aconseguir 1 milió de signatures a tot Europa i poder portar la petició a la Comissió Europea per a la seva aprovació. A Espanya necessitem recollir un mínim de 40.500 firmes i encara ens falta la teva

Europa està vivint una greu crisi d’habitatge, tractada cada vegada més com una mercaderia especulativa i no com un Dret Humà, tal com dictamina Nacions Unides. Els preus es disparen i moltes ens veiem obligades a canviar de barri o ciutat per no poder assumir-los. Uns preus que, en aproximadament 82 milions de llars, ja es mengen més del 40% dels ingressos, el que provoca que cada dia siguin més les famílies que perden casa seva per no poder afrontar el cost de l’habitatge. A Espanya patim una mitjana de gairebé 60.000 desnonaments anuals, dels quals el 67% ja són per impagament de lloguer.

En aquest context, ens cal una resposta coordinada, des de diferents països, per aconseguir eines que ens permetin avançar en el dret a l’habitatge.

En què consisteix aquesta Iniciativa Ciutadana Europea?

«Habitatge per a totes i tots» és una crida als països europeus perquè prioritzin la inversió en habitatge i facin un pas endavant en la creació d’habitatge assequible, públic i social, incorporant les següents mesures en el marc legal i financer:

  1. Millorar l’accés i ajudes a l’habitatge social a la Unió Europea.
  2. No aplicació dels criteris de Maastricht a la inversió pública en habitatge.
  3. Millor accés a finançament de la Unió Europea per a promoció d’habitatge públic i sense ànim de lucre.
  4. Adoptar una normativa europea bàsica per als lloguers de curta durada, mentre s’amplia el nombre d’habitatges assequibles.
  5. Elaboració d’estadístiques oficials sobre les necessitats d’habitatge a Europa.

 

La situació a Espanya

Espanya compta amb la desena part de l’habitatge públic que altres països del seu entorn (1,5% enfront d’una mitjana del 15%). Això no és accidental, és fruit de l’aposta per un model insostenible de propietat i habitatge protegit de venda, que passats uns anys es tornava a requalificar i passava de ser habitatge protegit –més barata– al mercat privat on poder especular amb ella.

Prop d’1.002.000 de famílies han patit un desnonament des de 2008, en molts casos sense alternativa habitacional per part de les administracions públiques a causa de l’escassetat d’habitatge social. Per això, aquesta Iniciativa europea s’acompanya amb les següents demandes a escala interna:

1. Crear un parc d’habitatge social i assequible de lloguer o cessió d’ús d’un 15% en 10 anys i un 30% en 20 anys.

  • Incorporar al parc d’habitatge social els habitatges de Bankia i la SAREB.
  • Recuperació dels 77.000M€ del rescat bancari, via impost a les entitats financeres per destinar-lo a habitatge públic, social i assequible.
  • Obligar grans propietaris a destinar el 30% de noves construccions o rehabilitacions integrals a HPO en zones amb demanda d’habitatge.

2. Assegurar un lloguer estable i assequible.

  • Permetre als ajuntaments regular els preus del lloguer amb base en el poder adquisitiu de la ciutadania.
  • Renovació automàtica dels contractes amb actualització de renda limitada, llevat incompliment de l’inquilí/a o per necessitat de l’habitatge de l’arrendatari/a.

3. Prioritzar l’habitatge públic de lloguer, així com col·laborar i finançar entitats socials, cooperatives d’habitatge en cessió d’ús i altres operadors sense ànim de lucre.

 

Aquesta iniciativa està en la línia de l’exposat per Leilani Farha, Relatora Especial de Nacions Unides, en el seu recent informe en què dona les directrius per a l’Aplicació del Dret a un Habitatge Adequat com a element integrant del dret a un nivell de vida adequat, i sobre el dret de no discriminació referent a això. L’informe se centra en els requisits fonamentals per a oferir respostes eficaces als nous reptes basades en els drets.

La Relatora reforça els nostres arguments quan remarca que els promotors i inversors privats exerceixen actualment un domini sense precedents dels sistemes d’habitatge, separant sovint a aquesta última de la seva funció social i tractant-la com una mercaderia per a l’especulació. L’actual crisi mundial de l’habitatge no comparació amb cap altra crisi anterior d’aquest tipus. No l’ha causat una disminució dels recursos ni una desacceleració econòmica, sinó el creixement econòmic, l’expansió i la creixent desigualtat. L’habitatge s’ha convertit en un impulsor clau de la creixent desigualtat socioeconòmica. Arguments més que suficients per a assolir els objectius marcats per aquesta Iniciativa Ciutadana que només necessita les signatures necessàries per a fer-se realitat.

Des de la PAH, com a membres del grup promotor de la Iniciativa i com a defensores del Dret a l’habitatge, fem una crida social perquè l’enllaç de signatures online arribi a cada llar per a aconseguir més mesures perquè ningú es quedi sense ell o per a poder accedir a un, facilitant nous projectes de vida sota un sostre assequible, digne i durador.

Nosaltres ja hem fet tot el possible, ara depèn de tu. Signa, comparteix amb totes les teves conegudes, difon i fem-ho realitat.

Signa i dona el teu suport ✍️ aquí

PerPAH_Bcn

“La pobresa és una elecció política”. Philip Alston, Relator Especial de l’ONU sobre l’extrema pobresa i drets humans visita la PAH de Barcelona

Dissabte passat 1 de febrer de 2020 Philip Alston, Relator Especial de l’ONU sobre l’extrema pobresa i els drets humans, ha visitat la PAH de Barcelona amb motiu de la seva visita a Espanya per fer una anàlisi sobre el funcionament del sistema de protecció espanyol per a les persones en situació de pobresa, així com la situació de les persones amb treballs precaris o que s’enfronten a dificultats per a accedir a un habitatge adequat, a l’educació i a la sanitat, especialment entre les poblacions vulnerables.

Durant la trobada en la PAH ha tingut l’oportunitat de conèixer la realitat de l’emergència habitacional que patim, conversant i compartint experiències amb les famílies afectades que han perdut o estan a punt de perdre el seu habitatge i que habitualment participen del nostre col·lectiu, i juntament amb les companyes de l’Aliança contra la Pobresa Energètica i la Comissió Promotora de la Renda garantida de Ciutadania. 

“El nou govern d’Espanya s’ha compromès a millorar el benestar econòmic i social de la població, i la meva visita tan d’hora en la legislatura ofereix una oportunitat per a avaluar la situació i recomanar la millor manera en què el Govern pot donar suport a les persones en situació de pobresa”, va dir Alston.

En la seva visita a Espanya l’expert de l’ONU viatjarà a Madrid, Galícia, País Basc, Extremadura, Andalusia i Catalunya. Es reunirà amb l’Administració i amb persones afectades per la pobresa, així com amb activistes, acadèmia i representants d’organitzacions de la societat civil, per a posteriorment presentar al Consell de Drets Humans de l’ONU a Ginebra el juny de 2020 el seu informe anual sobre aquesta greu situació que patim.

Avui Philip Alston ha pogut posar cara i ulls a les persones que pateixen la pobresa i lluiten cada dia contra ella, empoderant-se per a, juntes, plantar-li cara a un sistema profundament injust. Confiem que ara traslladi el nostre missatge als veritables responsables d’implementar les solucions que la ciutadania organitzada porta anys posant sobre la taula: des del Govern d’Espanya fins a l’Ajuntament de Barcelona, passant pel Govern de la Generalitat. Tots ells són responsables a fer polítiques públiques valentes que tinguin en compte a les famílies i no als grans lobbies financers per revertir aquesta situació.

Des de la PAH exigim que els nostres representants polítics deixin de ser ostatges de bancs, grans propietaris, oligopoli elèctric i altres privilegiats, per a posar-se d’una vegada per totes al costat de les persones d’aquest país, perquè com bé diu el mateix Philip Alston, “la pobresa és una elecció política”.

¡#SíSePuede!

Actualització 07/02/2020: Compartim les primeres valoracions del Relator de l’ONU un cop finalitzada la seva visita a Espanya: “Les altes taxes de pobresa són una opció política, segons expert en drets humans de l’ONU”.

PerPAH_Bcn

Fem públics els nous Documents Útils contra l’emergència habitacional

Els Documents Útils són una eina, a disposició de tota la ciutadania de Catalunya, per tal de exigir el compliment de Decret Llei 17/2019 per a les famílies.

Avui dimecres 22 de gener de 2020 el Grup promotor de la Llei 24/2015 fem públics i a disposició de tota la ciutadania els Documents Útils per tal de exigir el compliment del recent Decret Llei 17/2019 de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge aprovat pel Govern de la Generalitat.

A finals del mes de desembre de 2019, i gràcies a la pressió de les entitats socials, vam aconseguir introduir en l’esmentat Decret Llei mesures molt significatives que amplien significativament  la Llei 24/2015 contra l’emergència habitacional, adaptant-la d’aquesta manera a la realitat actual.

Els Documents Útils que avui presentem estan a disposició de tota la ciutadania per tal de poder exigir tant als bancs i grans propietaris, jutjats i ajuntaments el compliment de les millores aconseguides. Són els següents:

Documents Útils adreçats als bancs o a grans tenidors:

  • Sol·licitud de lloguer social en cas d’execució hipotecària
  • Sol·licitud de lloguer social en cas d’impagament/finalització de lloguer
  • Sol·licitud de lloguer social en cas d’ocupació
  • Sol·licitud de renovació de lloguer social

Documents Útils adreçats als jutjats:

  • Recurs per a suspensió de llançament per manca d’oferta de lloguer social en cas d’execució hipotecària
  • Recurs per a suspensió de llançament per manca d’oferta de lloguer social en cas d’impagament/finalització de lloguer
  • Recurs per a suspensió de llançament per manca d’oferta de lloguer social en cas d’ocupació
  • Recurs per a suspensió de llançament per manca d’oferta de lloguer social en cas de renovació de lloguer social

Documents Útils adreçats als ajuntaments:

  • Denúncia per manca d’oferta de lloguer social en cas d’execució hipotecària
  • Denúncia per manca d’oferta de lloguer social en cas d’impagament/finalització de lloguer
  • Denúncia per manca d’oferta de lloguer social en cas d’ocupació
  • Denúncia per manca d’oferta de lloguer social en cas de renovació de lloguer social

Des dels inicis de l’entrada en vigor de la Llei 24/2015, fruit d’una iniciativa legislativa popular, hem creat diferents Documents Útils que han servit a la ciutadania a fer complir la Llei. D’aquesta manera les famílies tenen a la seva disposició a través de la nostra pàgina web eines efectives per fer garantir els seus drets habitacionals. 

Després d’haver recuperat de la impugnació del PP i la banca les mesures anti-desnonaments de la Llei 24/2015, després d’haver aconseguit que el Govern de la Generalitat retirés un primer Decret per a millorar-lo amb les aportacions de les entitats socials, i després d’aconseguir l’ampliació de la Llei amb les noves mesures incorporades en el Decret Llei 17/2019 recentment aprovat, advertim que no desaprofitarem l’oportunitat d’aplicar les lleis contra l’emergència al màxim del seu potencial, per a aconseguir d’una vegada per sempre una Catalunya lliure de desnonaments.

Els trobareu a la nostra pàgina web:

👉 Documents Útils d’Hipoteca https://pahbarcelona.org/es/documentos-utiles-hipoteca/

👉 Documents Útils de Lloguer https://pahbarcelona.org/es/docs-utiles-alquiler/

👉 Documents Útils d’Ocupació https://pahbarcelona.org/es/docs-utiles-ocupaciones/