Arxiu mensual febrer 2020

PerPAH_Bcn

[Comunicat] El Grup Promotor de la Llei 24/2015 apel·lem a què els Jutges apliquin la llei sense excuses

Davant la unificació de criteris dels magistrats de les Audiències Provincials de Barcelona i Girona en contra de l’aplicació als Jutjats de la Llei 24/2015, reclamem als Jutges de Primera Instància una interpretació garantista de la norma basada en el respecte als Drets Humans

Avui hem conegut la notícia que el conjunt de jutges civils de l’Audiència de Barcelona han decidit unànimement unificar criteris en la línia de no sentir-se interpel·lats des d’un punt de vista processal en l’aplicació de la Llei 24/2015. Aquesta decisió, que se suma a la que van prendre els jutges gironins, és totalment contrària a la garantia de drets de les famílies en situació de vulnerabilitat afectades i vulnera els seus drets més fonamentals.

Per aquest motiu, apel·lem al conjunt de jutges de Primera Instància de tot el territori perquè apliquin la Llei 24/2015 de la forma més garantista possible i respectant els Drets Humans, tal com organismes internacionals han reclamat prèviament a l’Estat espanyol i com desenvoluparem més endavant. Això implica, lògicament, aturar els desnonaments d’aquells grans propietaris obligats i instar-los a fer la corresponent oferta de lloguer social a les famílies afectades.

Els posicionaments contraris es basen, en primer lloc, en una interpretació restrictiva de la literalitat de la Llei 24/2015, tot afirmant que en cap article es fa referència explícita a quins són els efectes processals que deriven de l’incompliment per part dels grans tenidors d’habitatge de realitzar aquesta oferta de lloguer. Tanmateix, cal remarcar que l’article 3 del Codi Civil estableix clarament que les normes s’han d’interpretar d’acord amb la realitat social del temps en què han de ser aplicades.

En aquest sentit, volem fer palès que ens trobem en la pitjor crisi de l’habitatge que hem viscut en dècades. Des de l’inici de la gran crisi econòmica, més d’un milió de famílies han estat desnonades de les seves llars. L’Estat no ha estat capaç d’impulsar normes capaces de garantir el dret a l’habitatge de la ciutadania i hem viscut com s’han destinat més de 65.725 milions d’euros, 42.561 dels quals per part de l’Estat, que possiblement no es recuperin mai, al rescat bancari. Per altra banda, els preus del lloguer a grans ciutats com Barcelona o Madrid s’han incrementat al voltant del 40% en només cinc anys, situant-se el dia d’avui com la principal causa de desnonaments.

Davant d’aquest escenari, s’han començat a generar lleis innovadores i valentes per tal de posar fi a la concepció de l’habitatge com un bé mercantil amb el qual especular i fer caixa. Diversos països han optat per congelar els preus dels lloguers, i a Catalunya vam aconseguir impulsar des de la ciutadania la Llei 24/2015 fa gairebé cinc anys, recuperar-la de la suspensió promoguda pel govern del PP i el lobby bancari, i actualitzar-la aquest desembre amb el Decret-llei 17/2019. Amb aquesta eina tan potent, els jutges han d’entendre que la seva aplicació és imprescindible per tal de garantir els drets més fonamentals de totes les famílies afectades per aquesta crisi de l’habitatge.

D’aquesta manera, organismes internacionals com el Comitè DESC de Nacions Unides han emès múltiples dictàmens i comunicacions en què han denunciat l’existència de desnonaments sense alternativa habitacional i han instat la seva suspensió, implicant no només a l’Administració, sinó també als jutges. Les resolucions criticaven durament l’absència d’una ponderació de drets per part dels jutges i que no tinguessin en compte la vulnerabilitat de les famílies. Hem de recordar que malgrat que el dret a la propietat està reconegut a la Constitució, aquest es pot veure limitat d’acord amb la seva funció social. A més, cal trobar l’equilibri entre aquest dret i el de la vida i integritat física i moral, connectant aquest últim amb el dret a l’habitatge establert al Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, ratificat per Espanya el 1977.

En segon lloc, les veus contràries es basen també en el fet que la norma és de caràcter administratiu i que, per tant, no hauria de tenir efectes processals. Tanmateix, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en dues interlocutòries de novembre de 2018, va establir clarament que la Llei 24/2015 “forma part de l’ordenament civil català”, i l’article 149.1.6 de la Constitució permet en matèria processal que les Comunitats Autònomes puguin generar legislació “de les especialitats que en aquest ordre es deriven necessàriament de les particularitats del dret substantiu” d’aquestes.

Per aquest motiu, des del Grup Promotor entenem que els jutges tenen motius de sobres per aplicar sense excuses la Llei 24/2015 i les novetats introduïdes en el Decret-llei 17/2019, i apel·lem a tots els Jutges de Primera Instància de Catalunya perquè així ho facin. Paral·lelament, exigirem als ajuntaments i a la Generalitat que tramitin tots els expedients sancionadors oportuns quan detectem incompliments per part dels bancs, fons i grans propietaris. L’actual crisi de l’habitatge només l’aconseguirem superar si tots els poders de l’Estat remen cap a la mateixa direcció, i des del Grup Promotor i la societat civil organitzada farem tota la pressió possible perquè l’habitatge a casa nostra sigui realment un dret i no un subjecte d’especulació per part dels grans poders econòmics.

PerPAH_Bcn

La PAH de Barcelona sortim al carrer a exigir solucions al fons voltor Divarian

Coincidint amb la nova campanya per a exigir al nou Govern de Pedro Sánchez solucions a la sagnia dels desnonaments, i un cop convalidat el nou Decret-llei 17/2019 que amplia la Llei 24/2015 exigim solucions per a 5 famílies

Avui dimecres 26 de febrer, la PAH de Barcelona estem a l’oficina de Divarian per exigir solucions per a 5 famílies de la nostra assemblea.

Portem temps exigint solucions a Divarian per en Luís, la Rocío, l’Irma, la Berta, la Tania i en Joan, i la resposta d’aquest fons voltor ha estat la demanda judicial i fer fora les famílies de les seves cases. En resposta, la PAH de Barcelona ens hem vist obligades a ocupar les seves oficines i exigir solucions per a les famílies, solucions que estan obligats a fer en compliment del nou Decret-llei 17/2019, aprovat el passat 23 de desembre a Catalunya.

Avui estem exigint renovacions de lloguers socials i un lloguer social per al germà de la Tania, que no va poder seguir pagant la seva hipoteca.

Des de la PAH portem anys denunciant les pràctiques usureres i inhumanes dels bancs i fons d’inversió. El cas del BBVA i les seves filials no és nou, per això ahir vam donar el tret de sortida a la campanya estatal de #ViviendaPorDerecho, on exigim al nou Govern de l’Estat mesures clares i contundents per a rescatar les persones i no a bancs i fons d’inversió, és a dir, una moratòria real de tots els desnonaments de famílies vulnerables, i lloguer social obligatori. No podem permetre que en ple segle XXI el dret a l’habitatge estigui trepitjat i els Governs mirin cap a un altre costat.

Des de la PAH Barcelona ho tenim clar. Portem 11 anys convençudes que no tolerarem que es vulnerin els drets de les famílies. És per això que avui estem en Av. de Josep Tarradellas, 38, a l’oficina d’Haya Real Estate que gestiona Divarian, i ens quedarem fins a aconseguir solucions per a les 5 famílies. 

Animem a la ciutadania a què vingui a fer costat a les famílies! L’habitatge és un dret i no pas una mercaderia, i l’hem de defensar entre totes. Juntes sí que es pot!

Per a més info segueix el HT #GuerraADivarian 

PerPAH_Bcn

[Comunicat] El Grup Promotor de la Llei 24/2015 apel·la a què els Jutges apliquin la llei sense excuses

Davant la unificació de criteris dels magistrats de l’Audiència de Girona en contra de l’aplicació als Jutjats de la Llei 24/2015 i les recents notícies aparegudes als mitjans, reclamem als Jutges de Primera Instància una interpretació garantista de la norma basada en el respecte als Drets Humans

Al llarg dels últims dies hem conegut la decisió dels jutges civils de l’Audiència de Girona d’unificar criteris en la línia de no sentir-se interpel·lats des d’un punt de vista processal en l’aplicació de la Llei 24/2015. Davant d’aquesta decisió, que és totalment contrària a la garantia de drets de les famílies en situació de vulnerabilitat afectades i vulnera els seus drets més fonamentals, se li han sumat algunes notícies alarmants aparegudes als mitjans de comunicació.

Per aquest motiu, apel·lem al conjunt de jutges de Primera Instància de tot el territori perquè apliquin la Llei 24/2015 de la forma més garantista possible i respectant els Drets Humans, tal com organismes internacionals han reclamat prèviament a l’Estat espanyol i com desenvoluparem més endavant. Això implica, lògicament, aturar els desnonaments d’aquells grans propietaris obligats i instar-los a fer la corresponent oferta de lloguer social a les famílies afectades.

Els posicionaments contraris es basen, en primer lloc, en una interpretació restrictiva de la literalitat de la Llei 24/2015, tot afirmant que en cap article es fa referència explícita a quins són els efectes processals que deriven de l’incompliment per part dels grans tenidors d’habitatge de realitzar aquesta oferta de lloguer. No obstant això, cal remarcar que l’article 3 del Codi Civil estableix clarament que les normes s’han d’interpretar d’acord amb la realitat social del temps en què han de ser aplicades.

En aquest sentit, volem fer palès que ens trobem en la pitjor crisi de l’habitatge que hem viscut en dècades. Des de l’inici de la gran crisi econòmica, més d’un milió de famílies han estat desnonades de les seves llars. L’Estat no ha estat capaç d’impulsar normes capaces de garantir el dret a l’habitatge de la ciutadania, i hem viscut com s’han destinat més de 65.725 milions d’euros, 42.561 dels quals per part de l’Estat, que possiblement no es recuperin mai, al rescat bancari. Per altra banda, els preus del lloguer a grans ciutats com Barcelona o Madrid s’han incrementat al voltant del 40% en només cinc anys, situant-se al dia d’avui com la principal causa de desnonaments.

Davant d’aquest escenari, s’han començat a generar lleis innovadores i valentes per tal de posar fi a la concepció de l’habitatge com un bé mercantil amb el qual especular i fer caixa. Diversos països han optat per congelar els preus dels lloguers, i a Catalunya vam aconseguir impulsar des de la ciutadania la Llei 24/2015 fa gairebé cinc anys, recuperar-la de la suspensió promoguda pel govern del PP i el lobby bancari i actualitzar-la aquest desembre amb el Decret-llei 17/2019. Amb aquesta eina tan potent, els jutges han d’entendre que la seva aplicació és imprescindible per tal de garantir els drets més fonamentals de totes les famílies afectades per aquesta crisi de l’habitatge.

D’aquesta manera, organismes internacionals com el Comitè DESC de Nacions Unides han emès múltiples dictàmens i comunicacions en què han denunciat l’existència de desnonaments sense alternativa habitacional i han instat la seva suspensió, implicant no només a l’Administració, sinó també als jutges. Les resolucions criticaven durament l’absència d’una ponderació de drets per part dels jutges i que no tinguessin en compte la vulnerabilitat de les famílies. Hem de recordar que malgrat que el dret a la propietat està reconegut a la Constitució, aquest es pot veure limitat d’acord amb la seva funció social. A més, cal trobar l’equilibri entre aquest dret i el de la vida i integritat física i moral, connectant aquest últim amb el dret a l’habitatge establert al Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, ratificat per Espanya el 1977.

En segon lloc, les veus contràries es basen també en el fet que la norma és de caràcter administratiu i que, per tant, no hauria de tenir efectes processals. Tanmateix, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en dues interlocutòries de novembre de 2018, va establir clarament que la Llei 24/2015 “forma part de l’ordenament civil català” i l’article 149.1.6 de la Constitució permet en matèria processal que les Comunitats Autònomes puguin generar legislació “de les especialitats que en aquest ordre es deriven necessàriament de les particularitats del dret substantiu” d’aquestes.

Per aquest motiu, des del Grup Promotor entenem que els jutges tenen motius de sobres per aplicar sense excuses la Llei 24/2015 i les novetats introduïdes en el Decret-llei 17/2019 i apel·lem a tots els Jutges de Primera Instància de Catalunya perquè així ho facin. Paral·lelament, exigirem als ajuntaments i a la Generalitat que tramitin tots els expedients sancionadors oportuns quan detectem incompliments per part dels bancs, fons i grans propietaris. L’actual crisi de l’habitatge només l’aconseguirem superar si tots els poders de l’Estat remen cap a la mateixa direcció, i des del Grup Promotor i la societat civil organitzada farem tota la pressió possible perquè l’habitatge a casa nostra sigui realment un dret i no un subjecte d’especulació per part dels grans poders econòmics.

PerPAH_Bcn

Crida a un Pacte per l’Habitatge 2020-2030

Un conjunt d’entitats socials hem presentat el dimarts 25 de febrer de 2020 al Col·legi de Periodistes la Crida a un Pacte per l’Habitatge, amb la presència de representants de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), ECOM, Comissió Obrera Nacional de Catalunya, Taula d’Entitats del Tercer Sector de Catalunya, Fundació ARRELS, Fundació APIP-ACAM, EntrePobles, Observatori DESC, Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH) i Unió General de Treballadors de Catalunya (UGT).

La Crida a un Pacte per l’Habitatge vol ser un instrument perquè la societat civil, sindicats, entitats, col·lectius, grups polítics i institucions s’emplacin a assumir el Dret a l’Habitatge, de manera que l’habitatge deixi de ser considerat una mercaderia i es comenci a valorar la necessitat de la construcció d’un sector públic, tal com ho hem fet amb l’educació i la sanitat.

La complexitat del conjunt de factors que incideixen sobre els preus de venda i del lloguer de l’habitatge ens donen una percepció molt diferent del que hauria de ser una política de regulació del mercat de l’habitatge, que per la seva complexitat s’hauria d’articular amb un conjunt de mesures complexes, un paquet de lleis i implicar les diferents administracions, locals, autonòmiques i estatals.

Per posar en marxa tota aquesta complexitat de mesures i considerant que el problema de l’habitatge és competència de diferents administracions, calen compromisos institucionals, unitat entre els partits polítics i acords de ciutat, de govern i d’Estat, que donin sostenibilitat al finançament econòmic extraordinari i a la continuïtat dels programes estratègics que vagin més enllà d’un simple mandat municipal.

Cal implementar un conjunt de mesures com la creació d’un sector públic protegit, un sector de cohabitatge i un sector de lloguer assequible, que en conjunt regulin el lliure mercat privat, tal com ara existeix en altres sectors econòmics com l’ensenyament i la sanitat.

Ens trobem en un context extraordinari de crisi de l’habitatge, on els municipis reben la màxima pressió però no disposen de les eines ni dels pressupostos necessaris. És per això que cal posar el focus en la necessitat de dedicar més recursos a l’habitatge des dels pressupostos generals de l’Estat, i de reclamar les eines legislatives i reguladores de qui té les competències.

Reclamem un Pacte per a l’Habitatge 2020-2030 que doni una resposta real, eficient i consensuada al problema de l’habitatge. Un pacte amb un abast mínim de 10 anys, assumit pels partits, les entitats socials, els sindicats i també el sector privat, així com totes les institucions, començant pel govern de l’Estat ‒que ha de dedicar-hi recursos importants‒, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona.

Barcelona, 25 de febrer de 2020

 

Nota: Fotografia d'Ignasi R. Renom
PerPAH_Bcn

Arrenca la nova campanya de la PAH #ViviendaPorDerecho

Perquè no ho diu només la PAH, Nacions Unides ens dona la raó. #ViviendaPorDerecho és un pas més en el nostre recorregut per aconseguir que es facin efectives les exigències que portem anys demanant i recordar al Govern PSOE – Unidas Podemos que han de fer un pas al capdavant i posar-se del costat de les famílies, garantir-los una llar i començar a exercir en funció als compromisos adquirits en els últims anys quan estaven en l’oposició

Avui 25 de febrer, presentem #ViviendaPorDerecho, nova campanya per pressionar al Govern i aconseguir, d’una vegada per totes, acabar amb els desnonaments i combatre l’emergència habitacional. Des que va esclatar la crisi el 2008, vivim en un estat d’emergència que ja s’ha cobrat 1.002.000 desahucios. Amb això parlem de l’atac més gran contra el dret universal a un habitatge digne, un dret que no només contempla Nacions Unides, també està recollit en la nostra Constitució.

Segons les últimes dades oficials del Consell General del Poder Judicial, se segueixen produint 198 desnonaments al dia. Una situació alarmant, que requereix mesures urgents i immediates per part del Govern. Des de la PAH portem més d’una dècada denunciant la situació i posant sobre la taula propostes legislatives per a canviar les regles de joc i vetllar pels interessos de les famílies i no pels interessos del sistema financer.

Amb la Llei Habitatge PAH aprovada en el Congrés el 18 de setembre de 2018, vam estar prop d’aconseguir-ho, i només el bloqueig sistemàtic del Partit Popular i Ciutadans van impedir el seu debat i resolució. Ha arribat el moment de recordar a PSOE i Podemos, que han de fer un pas al capdavant real per a passar de les paraules als fets, governant per les famílies i el Dret a l’Habitatge.

Les conseqüències de la crisi continuen afectant milers de famílies que es veuen incapaces de cobrir les seves necessitats bàsiques, incloent-hi poder mantenir la seva llar o la de poder accedir a un habitatge. La bombolla immobiliària instada per la banca, la major part rescatada amb fons públics, i l’especulació que no cessa de Fons Voltor i les seves Socimis, han generat una autèntica emergència habitacional. Moltes famílies es troben, a les nostres ciutats i pobles, sense casa o amb dificultats per a poder accedir o mantenir un habitatge adequat i, al mateix temps, hi ha milers d’habitatges buits.

Aquesta situació, agreujada per altes taxes d’atur, precarietat, i una molt insuficient protecció de drets de la ciutadania, que es constata amb el baixíssim percentatge de l’1,5% d’habitatge públic assequible de lloguer. Recentment el relator de Nacions Unides sobre Pobresa Extrema i Drets Humans, Philip Alston, ha denunciat la inquietant situació de la pobresa i de la crisi de l’habitatge, insistint que és una opció política i els governs poden, si ho desitgen, optar per superar-la. 

Divendres passat, la PAH ens vam reunir amb el Vicepresident de Govern i Ministre de Drets Socials, i quina va ser la nostra sorpresa en constatar que tot i reconèixer que estem davant d’un problema d’Estat, el Govern de PSOE – Unidas Podemos, no estava treballant ni havia contemplat tractar la situació de manera immediata. Davant aquesta situació d’extrema urgència, i tenint més clar que mai que sense la pressió social el Govern no es mou, arrenquem la campanya #ViviendaPorDerecho. Una campanya que sorgeix de la necessitat de recordar-li a l’actual Govern la seva responsabilitat cap a les famílies, que tinguin consciència del seu paper com a culpables directes dels 198 desnonaments que es produeixen diàriament. Avui es compleixen 42 dies de Govern i el nostre comptador de la vergonya ja indica 8.316 desnonaments en aquest període.

Davant aquesta realitat, en què tot està per fer, la PAH iniciem nova campanya de pressió política per a actuar i frenar el drama dels desnonaments de manera imminent, tal com dicten els dictàmens i tractats internacionals de Nacions Unides. Dictàmens que deixen molt clar que no pot haver-hi un sol desnonament sense alternativa habitacional garantida. Arran del seu incompliment, Espanya acumula tres condemnes en el Comitè DESC de Nacions Unides per vulneració del Dret a l’Habitatge, que, a més, ha donat a Espanya un termini que expira el pròxim 30 d’abril. Tenim 160 casos més en el Comitè, que poden fer d’Espanya un país col·leccionista de condemnes per violació de Drets Universals.

És evident que necessitem canviar les regles de joc i aconseguir una Llei d’habitatge que garanteixi a tothom poder mantenir i accedir a una llar. Però per això, sabem millor que ningú la dificultat de portar això a terme; primer cal combatre la situació d’extrema urgència, generada ja per la finalització de la moratòria de llançaments hipotecaris el pròxim mes de maig. Per a això, les nostres principals exigències perquè es facin efectives abans de la finalització dels 100 primers dies de Govern, són:

  • La promulgació d’un Reial Decret que inclogui pròrroga de la moratòria i suspensió de tot desnonament, ja sigui per impagament d’hipoteca, de lloguer o ocupació, promogut per grans tenidors d’habitatge a famílies en situació de vulnerabilitat i sense alternativa habitacional adequada, juntament amb una renovació dels lloguers socials signats amb entitats financeres i fons d’inversió.
  • Establiment urgent de mecanisme d’interlocució entre la PAH i resta d’organitzacions socials amb el Govern, que inclogui tots els departaments que tenen competències en matèria d’habitatge i Drets Humans, per a desenvolupar el dret a un habitatge digne i una futura Llei d’Habitatge.
  • Que el Govern adopti les mesures necessàries per a complir fidelment el contingut dels dictàmens del Comitè DESC de Nacions Unides.

Sabem que és possible fer realitat les nostres demandes. Ho hem demostrat a Catalunya, no només guanyant una llei com la 24/2015, també aconseguint ampliar-la recentment a través del Decret 17/2019. Parlem d’una llei que ja és un referent a tot Europa i que, per sentit comú i justícia, hauria de ser aplicada en tot l’Estat. L’any 2016, tant PSOE com Podemos, es van comprometre per escrit a estendre la Llei 24/2015 a tot l’Estat, si alguna vegada arribaven a governar. El moment ha arribat, sent l’hora de passar de les paraules als fets i demostrar que estan a l’altura de ser el Govern Progressista que ens volen vendre. Perquè posar-se del costat de la ciutadania estant en l’oposició és fàcil, però el difícil és fer-ho estant en el poder.

Diem prou a què les nostres llars siguin simple mercaderia d’especulació per a bancs i inversors estrangers. Seguirem als carrers, mobilitzades, perquè ho demana la ciutadania, ho exigeix l’ONU, i perquè ja toca guanyar #ViviendaPorDerecho.