Arxiu mensual Febrer 2020

PerPAH_Bcn

Primeres conclusions del Relator Especial de les Nacions Unides després de la visita a Espanya

El passat 1 de febrer de 2020, Philip Alston, Relator Especial de l’ONU sobre l’extrema pobresa i drets humans va visitar la PAH de Barcelona per tal de conèixer de primera mà la realitat de l’emergència habitacional que patim. Durant la trobada va tenir l’oportunitat de compartir experiències i conversar amb les famílies que participen de la PAH per conèixer la seva realitat.

A l’espera de fer públic l’informe definitiu que es farà cap a juny d’aquest mateix any, Philip Alston ha fet públiques les seves primeres valoracions que podeu consultar des d’aquest enllaç. A continuació compartim les que fan referència a l’habitatge:

“Las autoridades no pararon de repetir el estribillo de que la vivienda es uno de los primeros pasos para abordar la pobreza. Pero eso hace aún más impactante que se haya hecho tan poco para garantizar el derecho a la vivienda. Según la fundación FOESSA, el 24% de la población se enfrentó a la “exclusión de la vivienda” en 2018 y 4,6 millones de personas vivían en viviendas que no reúnen las condiciones adecuadas. La situación ha empeorado tanto que una organización con la que me reuní ha recurrido a celebrar más de 200 asambleas de vivienda en todo el país cada semana para compartir información y consejos colectivos sobre cómo navegar el laberinto de los desafíos de la vivienda.

Los precios de la vivienda siguen subiendo a tasas alarmantes. La asequibilidad del mercado de alquiler privado se encuentra entre las más bajas de la OCDE, con más del 38% de los inquilinos privados que pagan precios de mercado sobrecargados por los costes del alquiler. El Banco de España halló que el precio de la vivienda en alquiler se ha incrementado más del 50% entre 2013 y 2019, mientras que los salarios han perdido un 7,8% de su poder de compra en la última década. España también ha sido criticada por permitir que las empresas de capital privado e inversión compren viviendas asequibles y para personas de bajos ingresos e incrementen sustancialmente el alquiler, obligando a los inquilinos a abandonar sus hogares. Visité un bloque de viviendas en las afueras de Madrid donde los vecinos me contaron que, de la noche a la mañana, les habían duplicado el alquiler, como resultado de una decisión del Gobierno madrileño de vender vivienda social a gran escala al fondo Blackstone.

La subida de los precios de la vivienda se ha visto acompañada por tasas sorprendentes de desalojos: el número anual de desalojos aumentó de 16.097 en 2006 a 59.671 en 2018, con un total de 712.723 desalojos entre 2006 y el tercer trimestre de 2019. Sin embargo, se trata de una imagen incompleta que no tiene en cuenta los desalojos de ocupantes ilegales ni el número total de personas afectadas.

A pesar de la evidente necesidad, la vivienda de alquiler de bajo coste es casi inexistente en España. En 2018, solo el 2,7% de la población alquilaba viviendas por debajo del precio del mercado. Housing Europe estima que la vivienda social en España comprende el 2,5% del stock nacional de viviendas ocupadas, en comparación con el 30% en los Países Bajos, el 24% en Austria, el 17,6% en el Reino Unido y 16,8% en Francia. La construcción de viviendas nuevas públicas se ha desplomado: de 63.900 nuevas unidades construidas en 2008 a 2.737 en 2018. Mientras tanto, el último censo nacional de viviendas (2011) encontró 3,4 millones de viviendas vacías y Housing Europe calcula que había 3,8 millones de viviendas vacías en 2017.

Las estadísticas sobre la falta de vivienda son extremadamente limitadas, pero se estima que había entre 27.500 y 33.000 personas sin hogar en 2015, y FOESSA estima que otros dos millones de personas corren el riesgo de quedarse sin hogar. Pero la respuesta política es confusa. Por ejemplo, en Extremadura, un funcionario me contó que “no tienen a personas sin hogar”. Las políticas preventivas son “prácticamente inexistentes”, y hablé con personas sin hogar que enfatizaron las serias dificultades que tenían para acceder a los Servicios Sociales sin una dirección permanente, lo que impide que aquellas personas que están en las situaciones más precarias obtengan el apoyo al que tienen derecho. En 2015, entre las personas sin hogar, el 19,8% no tenía tarjeta sanitaria, incluido un 32,7% de personas extranjeras. Las comunidades autónomas deberían corregir urgentemente esta situación, implementar un enfoque de Vivienda Primero y buscar estrategias preventivas que enfaticen la intervención y el apoyo antes de que la gente se vea abocada a la calle.

Además, en 2018, casi el 10% de la población de España no podía permitirse mantener su vivienda a una temperatura adecuada, y las personas se veían forzadas a elegir entre calentar sus hogares o alimentar a sus hijos e hijas. España debería ampliar el acceso a los subsidios para pagar los servicios públicos, y garantizar que no se corte el suministro a las familias vulnerables. La ley de Catalunya sobre la pobreza energética, resultado de la continua movilización en materia de vivienda, es un paso en la dirección correcta.

Después de que tantas personas en ciudades clave de España enfatizaran la gravedad de la crisis inmobiliaria y tras mis conversaciones con funcionarios del gobierno nacional, me preocupa que exista un profundo desajuste entre las necesidades y las respuestas políticas que se están contemplando. Nadie duda de que se requieren medidas urgentes. Un Plan Nacional de Vivienda 2018-21 incluye la construcción de 20.000 unidades de vivienda pública durante cuatro años, pero eso está muy lejos de cubrir las necesidades. Las nuevas leyes que aumentan la duración mínima de los contratos de alquiler y condonan la deuda de la vivienda en caso de ejecución hipotecaria o embargo son un paso en la dirección correcta, aunque esta última medida debería aplicarse retroactivamente. España debería tomar medidas enérgicas para aumentar sustancialmente la disponibilidad de viviendas de bajo coste, pero eso no aliviará la situación durante varios años. De manera similar, partiendo de numerosas experiencias en el pasado, la propuesta de dependencia significativa de las Asociaciones Público Privadas probablemente beneficiará a las clases medias, pero no a las más dramáticamente afectadas. Si bien en Barcelona se han adoptado controles sobre los alquileres, siguen siendo controvertidos a nivel nacional y los funcionarios con los que hablé no les dieron mucha importancia. Esto me parece un error. La experiencia en París, Berlín y un número creciente de ciudades en Estados Unidos indica que los sistemas de estabilización de los alquileres pueden funcionar bien, siempre que estén cuidadosamente diseñados para evitar la torpeza y la inflexibilidad de programas ideados hace décadas en circunstancias muy diferentes.

El Gobierno también debería dar contenido sustancial al derecho a una vivienda digna. A pesar de su reconocimiento constitucional y las protestas a favor de este derecho, toda la información disponible me lleva a la conclusión de que actualmente el derecho a la vivienda está vacío de contenido y carece de importancia. Si bien no se puede hacer justiciable sin una enmienda constitucional, hay muchas maneras de tomar medidas administrativas para convertirlo en un concepto significativo en la configuración de las leyes y políticas de vivienda.”

Des de la PAH portem més de 10 anys lluitant contra una emergència habitacional crònica, tenim clar que calen lleis valentes per fer valdre el nostre dret a l’habitatge, i no defallirem fins a aconseguir-ho. Exigim que es tinguin en compte les valoracions de Nacions Unides i que d’una vegada per sempre es deixin de vulnerar els nostres drets.

#SiSePuede

Visita de Philip Alston a la PAH
PerPAH_Bcn

Sense excuses, exigim el compliment íntegre de la Llei 24/2015 per acabar amb l’emergència habitacional

Un cop convalidat al Ple del Parlament de Catalunya el nou Decret-llei 17/2019 exigim el seu correcte compliment als grans propietaris, jutjats, ajuntaments d’arreu de Catalunya i a la Generalitat

Avui 5 de febrer de 2020, el ple del Parlament de Catalunya ha convalidat el Decret-llei 17/2019 de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge, aprovat a finals de desembre pel Govern de la Generalitat, que amplia les mesures de la Llei 24/2015, adaptant-la a les noves cares de l’emergència habitacional.

Des del Grup Promotor de la Llei 24/2015 tenim clar que les noves cobertures aconseguides no haurien estat possibles sense la pressió de les entitats socials que treballem pel dret a l’habitatge. Des de 2015 que vam aconseguir aprovar per unanimitat la Llei al Parlament, fruit d’una Iniciativa Legislativa Popular, hem defensat el seu compliment i hem aconseguit aturar milers de desnonaments i talls de subministrament indiscriminats arreu de Catalunya. Al mateix temps, hem seguit els darrers anys lluitant per ampliar la cobertura i protegir cada vegada més a les famílies en situació de vulnerabilitat. Hem aconseguit fer de la Llei 24/2015 una llei pionera i valenta en l’àmbit del dret a l’habitatge, tant en l’àmbit autonòmic com estatal i internacional. L’ampliació convalidada avui al Parlament de Catalunya és un altre pas important contra l’emergència habitacional que patim.

Les mesures del nou Decret Llei contemplen aspectes tan importants com:

  • Renovació a 7 anys dels milers de lloguers socials signats a l’empara de la Llei 24/2015 per 3 anys a partir del 2015, que caduquen ara o que finalitzen en el futur.
  • Protecció davant desnonaments per extincions de contracte de famílies en exclusió residencial en habitatges de grans tenidors, ampliant a aquests casos les ofertes obligatòries de lloguer social.
  • Lloguer social de 7 anys per a famílies en exclusió residencial que s’han quedat a l’habitatge, sense títol, després d’una execució hipotecària o demanda de desnonament d’hipoteca o lloguer de gran tenidor, o que per falta d’alternatives han hagut d’ocupar pisos de grans tenidors persones jurídiques, sempre que portin com a mínim 6 mesos a l’habitatge (des del 23 de juny de 2019) i tinguin un informe social favorable.
  • Tots els nous lloguers socials hauran de respectar els terminis de la LAU, ampliant els 3 anys del 2015. Per tant, tindrem 10 anys (3+7) de protecció pels que ja existeixen, i 14 (7+7) pels que se signin a partir d’ara. En el cas d’habitatges que siguin propietat de persones físiques, el període de protecció podrà arribar als 10 anys (5+5).
  • Es fixa per llei el preu de la cessió obligatòria d’habitatges buits de bancs i fons voltor a un 40% del preu de l’habitatge de protecció oficial. Fins ara no es podia aplicar aquesta eina de mobilització d’habitatge buit perquè l’Estat va retirar el recurs que pesava sobre l’article 7 de la Llei 24/2015, posant com a condició que es definís objectivament un preu. Ara es podrà obligar els bancs i fons voltor a cedir els pisos buits per a lloguer social a preus per sota del mercat (pis de 65 m² a Barcelona de 150 a 200 €).
  • Ampliació de la definició de gran tenidor, que inclourà ara persones físiques amb més de 15 habitatges i per tant protegirà més llogateres amb amenaça de desnonament.
  • Control d’ofertes de lloguer social obligatori per part de la Generalitat, a més dels ajuntaments, per tant, més control del compliment de la Llei i imposició de sancions si s’incompleix.

La nostra lluita, però, no acaba aquí. Davant situacions excepcionals calen mesures excepcionals. Seguirem exigint un Pla de xoc contra l’emergència per part de les administracions competents, que contempli mesures valentes com la posada a zero de la llista d’espera per accedir a un pis de la Mesa d’emergència, que actualment és de gairebé dos anys, amb 2500 famílies a l’espera, i que es mobilitzin els milers d’habitatges buits de la banca i fons d’inversió per a destinar-los a habitatge social. 

Recordem que a Catalunya hi ha 49 desnonaments al dia segons dades del Consell General del Poder Judicial, i continua liderant aquest rànquing de la vergonya en el conjunt de l’Estat espanyol. Dades escandaloses que d’altra banda no tenen en compte tots aquells desnonaments invisibles de famílies que han decidit marxar pel seu compte prèviament al desnonament, ni totes aquelles que viuen en un habitatge en situació d’ocupació en precari.

Ja no hi ha excuses. Des del Grup Promotor de la Llei 24/2015 i les entitats que en formem part, l’Observatori DESC, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca, exigim d’ara endavant el correcte compliment, tant als grans propietaris com als jutjats, als ajuntaments de Catalunya i a la Generalitat. Hem creat tota una sèrie de Documents Útils per exigir el compliment de la Llei i els hem posat a disposició de tota la ciutadania a la nostra pàgina web per tal que tothom pugui fer efectiu el correcte compliment dels seus drets. La Llei 24/2015 és una eina que avança en la protecció del nostre dret a l’habitatge i no permetrem que cap interès dels grans especuladors ni dels lobbies financers passi pel davant dels nostres drets.

Estarem vigilants!

PerPAH_Bcn

Recta final per a aconseguir les signatures suficients de la ILP Europea «Habitatge Per a Totes»

Queden menys de 2 mesos perquè finalitzi el termini de recollida de signatures per a aconseguir 1 milió de signatures a tot Europa i poder portar la petició a la Comissió Europea per a la seva aprovació. A Espanya necessitem recollir un mínim de 40.500 firmes i encara ens falta la teva

Europa està vivint una greu crisi d’habitatge, tractada cada vegada més com una mercaderia especulativa i no com un Dret Humà, tal com dictamina Nacions Unides. Els preus es disparen i moltes ens veiem obligades a canviar de barri o ciutat per no poder assumir-los. Uns preus que, en aproximadament 82 milions de llars, ja es mengen més del 40% dels ingressos, el que provoca que cada dia siguin més les famílies que perden casa seva per no poder afrontar el cost de l’habitatge. A Espanya patim una mitjana de gairebé 60.000 desnonaments anuals, dels quals el 67% ja són per impagament de lloguer.

En aquest context, ens cal una resposta coordinada, des de diferents països, per aconseguir eines que ens permetin avançar en el dret a l’habitatge.

En què consisteix aquesta Iniciativa Ciutadana Europea?

«Habitatge per a totes i tots» és una crida als països europeus perquè prioritzin la inversió en habitatge i facin un pas endavant en la creació d’habitatge assequible, públic i social, incorporant les següents mesures en el marc legal i financer:

  1. Millorar l’accés i ajudes a l’habitatge social a la Unió Europea.
  2. No aplicació dels criteris de Maastricht a la inversió pública en habitatge.
  3. Millor accés a finançament de la Unió Europea per a promoció d’habitatge públic i sense ànim de lucre.
  4. Adoptar una normativa europea bàsica per als lloguers de curta durada, mentre s’amplia el nombre d’habitatges assequibles.
  5. Elaboració d’estadístiques oficials sobre les necessitats d’habitatge a Europa.

 

La situació a Espanya

Espanya compta amb la desena part de l’habitatge públic que altres països del seu entorn (1,5% enfront d’una mitjana del 15%). Això no és accidental, és fruit de l’aposta per un model insostenible de propietat i habitatge protegit de venda, que passats uns anys es tornava a requalificar i passava de ser habitatge protegit –més barata– al mercat privat on poder especular amb ella.

Prop d’1.002.000 de famílies han patit un desnonament des de 2008, en molts casos sense alternativa habitacional per part de les administracions públiques a causa de l’escassetat d’habitatge social. Per això, aquesta Iniciativa europea s’acompanya amb les següents demandes a escala interna:

1. Crear un parc d’habitatge social i assequible de lloguer o cessió d’ús d’un 15% en 10 anys i un 30% en 20 anys.

  • Incorporar al parc d’habitatge social els habitatges de Bankia i la SAREB.
  • Recuperació dels 77.000M € del rescat bancari, via impost a les entitats financeres per destinar-lo a habitatge públic, social i assequible.
  • Obligar grans propietaris a destinar el 30% de noves construccions o rehabilitacions integrals a HPO en zones amb demanda d’habitatge.

2. Assegurar un lloguer estable i assequible.

  • Permetre als ajuntaments regular els preus del lloguer amb base en el poder adquisitiu de la ciutadania.
  • Renovació automàtica dels contractes amb actualització de renda limitada, llevat incompliment de l’inquilí/a o per necessitat de l’habitatge de l’arrendatari/a.

3. Prioritzar l’habitatge públic de lloguer, així com col·laborar i finançar entitats socials, cooperatives d’habitatge en cessió d’ús i altres operadors sense ànim de lucre.

 

Aquesta iniciativa està en la línia de l’exposat per Leilani Farha, Relatora Especial de Nacions Unides, en el seu recent informe en què dona les directrius per a l’Aplicació del Dret a un Habitatge Adequat com a element integrant del dret a un nivell de vida adequat, i sobre el dret de no discriminació referent a això. L’informe se centra en els requisits fonamentals per a oferir respostes eficaces als nous reptes basades en els drets.

La Relatora reforça els nostres arguments quan remarca que els promotors i inversors privats exerceixen actualment un domini sense precedents dels sistemes d’habitatge, separant sovint a aquesta última de la seva funció social i tractant-la com una mercaderia per a l’especulació. L’actual crisi mundial de l’habitatge no comparació amb cap altra crisi anterior d’aquest tipus. No l’ha causat una disminució dels recursos ni una desacceleració econòmica, sinó el creixement econòmic, l’expansió i la creixent desigualtat. L’habitatge s’ha convertit en un impulsor clau de la creixent desigualtat socioeconòmica. Arguments més que suficients per a assolir els objectius marcats per aquesta Iniciativa Ciutadana que només necessita les signatures necessàries per a fer-se realitat.

Des de la PAH, com a membres del grup promotor de la Iniciativa i com a defensores del Dret a l’habitatge, fem una crida social perquè l’enllaç de signatures online arribi a cada llar per a aconseguir més mesures perquè ningú es quedi sense ell o per a poder accedir a un, facilitant nous projectes de vida sota un sostre assequible, digne i durador.

Nosaltres ja hem fet tot el possible, ara depèn de tu. Signa, comparteix amb totes les teves conegudes, difon i fem-ho realitat.

Signa i dona el teu suport ✍️ aquí

PerPAH_Bcn

Stop Desnonaments Febrer 2020

Comptador desnonaments mes: 16

Comptador total 2020: 30

Aturats – 2
Suspesos – 12
Entrega claus –Reallotjament – Executats – 2

Desnonaments per hipoteca

Dijous 20
Demandant: ATURAT
Adreça: C/Mare de Déu del Carme, 1. Hospitalet de Llobregat

Dijous 20
Demandant: BBVA SUSPÈS
Adreça: C/Ferrocarrils Catalans, 95. Barcelona

Desnonaments per lloguer

Divendres 7
Demandant: SUSPÈS
Adreça: C/Florida, 33. Hospitalet de Llobregat.

Dilluns 10
Demandant: EXECUTAT
Adreça: C/Sant Fructuós, 23. Barcelona

Dimecres 19
Demandant: Institut Municipal d’Habitatge SUSPÈS
Adreça: C/Font de Canyelles, 103. Barcelona

Divendres 21
Demandant: SUSPÈS
Adreça: C/Mallorca, 562. Barcelona

Dilluns 24
Demandant: EXECUTAT
Adreça: Av. Ponent, 40. Hospitalet de Llobregat

Dimecres 26
Demandant: SUSPÈS
Adreça: Passeig de Sant Joan, 190. Barcelona

Divendres 28
Demandant: SUSPÈS
Adreça: C/Santa Eulàlia, 236. Hospitalet de Llobregat

Desnonaments per ocupació

Dimecres 5
Demandant: SUSPÈS
Adreça: C/Aragó, 477. Barcelona

Dijous 6
Demandant: Budmac Investments SLU SUSPÈS
Adreça: C/Premià, 10. Barcelona

Dimarts 11
Demandant: ATURAT
Adreça: Gran de la Sagrera, 114. Barcelona

Dimarts 18
Demandant: SUSPÈS
Adreça: C/Burgos, 68. Barcelona

Dimarts 18
Demandant: Budmac Investments SLU SUSPÈS
Adreça: C/Almeria, 30. Barcelona

Dimarts 25
Demandant: SUSPÈS
Adreça: C/Ausona, 17. Barcelona

Dimecres 26
Demandant: SUSPÈS
Adreça: C/Llançà, 29. Barcelona

¡Si se puede Stop desahucios! Febrero 2020
PerPAH_Bcn

“La pobresa és una elecció política”. Philip Alston, Relator Especial de l’ONU sobre l’extrema pobresa i drets humans visita la PAH de Barcelona

Dissabte passat 1 de febrer de 2020 Philip Alston, Relator Especial de l’ONU sobre l’extrema pobresa i els drets humans, ha visitat la PAH de Barcelona amb motiu de la seva visita a Espanya per fer una anàlisi sobre el funcionament del sistema de protecció espanyol per a les persones en situació de pobresa, així com la situació de les persones amb treballs precaris o que s’enfronten a dificultats per a accedir a un habitatge adequat, a l’educació i a la sanitat, especialment entre les poblacions vulnerables.

Durant la trobada en la PAH ha tingut l’oportunitat de conèixer la realitat de l’emergència habitacional que patim, conversant i compartint experiències amb les famílies afectades que han perdut o estan a punt de perdre el seu habitatge i que habitualment participen del nostre col·lectiu, i juntament amb les companyes de l’Aliança contra la Pobresa Energètica i la Comissió Promotora de la Renda garantida de Ciutadania. 

“El nou govern d’Espanya s’ha compromès a millorar el benestar econòmic i social de la població, i la meva visita tan d’hora en la legislatura ofereix una oportunitat per a avaluar la situació i recomanar la millor manera en què el Govern pot donar suport a les persones en situació de pobresa”, va dir Alston.

En la seva visita a Espanya l’expert de l’ONU viatjarà a Madrid, Galícia, País Basc, Extremadura, Andalusia i Catalunya. Es reunirà amb l’Administració i amb persones afectades per la pobresa, així com amb activistes, acadèmics i representants d’organitzacions de la societat civil, per a posteriorment presentar al Consell de Drets Humans de l’ONU a Ginebra el juny de 2020 el seu informe anual sobre aquesta greu situació que patim.

Avui Philip Alston ha pogut posar cara i ulls a les persones que pateixen la pobresa i lluiten cada dia contra ella, empoderant-se per a, juntes, plantar-li cara a un sistema profundament injust. Confiem que ara traslladi el nostre missatge als veritables responsables d’implementar les solucions que la ciutadania organitzada porta anys posant sobre la taula: des del Govern d’Espanya fins a l’Ajuntament de Barcelona, passant pel Govern de la Generalitat. Tots ells són responsables a fer polítiques públiques valentes que tinguin en compte a les famílies i no als grans lobbies financers per revertir aquesta situació.

Des de la PAH exigim que els nostres representants polítics deixin de ser ostatges de bancs, grans propietaris, oligopoli elèctric i altres privilegiats, per a posar-se d’una vegada per totes al costat de les persones d’aquest país, perquè com bé diu el mateix Philip Alston, “la pobresa és una elecció política”.

¡#SíSePuede!

Actualització 07/02/2020: Compartim les primeres valoracions del Relator de l’ONU un cop finalitzada la seva visita a Espanya: “Les altes taxes de pobresa són una opció política, segons expert en drets humans de l’ONU”.