Arxiu mensual Març 2020

PerPAH_Bcn

Valoració de PAH Barcelona de les mesures en matèria d’habitatge preses per l’Ajuntament de la ciutat arran de la crisi de la COVID-19

Valorem les mesures de l’Ajuntament de Barcelona amb ànim de ser constructives i de poder ajudar amb propostes que creiem que beneficiarien més famílies que es poden trobar en situació d’inseguretat residencial actualment

Portem setmanes en una situació extraordinària deguda a la pandèmia pel coronavirus. Des del 14 de març, en què el Govern de Pedro Sánchez va declarar l’estat d’alarma, la situació als municipis i als milers de llars ha comportat i comportarà conseqüències econòmiques importants.

Situacions de pèrdua d’ingressos que se sumen a les ja existents abans de la pandèmia, i és que des de 2008 estem vivint una altra pandèmia que es diu desnonaments i preveiem que s’incrementin un cop finalitzi aquesta situació si les administracions corresponents no aborden la situació d’emergència com cal.

Des de la PAH de Barcelona hem analitzat amb detall les mesures que ha impulsat l’Ajuntament de Barcelona en matèria d’habitatge en el context de la crisi del COVID-19, amb ànim constructiu i de poder ajudar amb propostes que creiem que beneficiarien més famílies que es poden trobar en situació d’inseguretat residencial actualment, o poden trobar-se en un futur pròxim donada la greu situació que estem patint.

En resum les mesures que ha impulsat l’Ajuntament de Barcelona són les següents:

Moratòria lloguer IMHAB 

  • Moratòria de les quotes de lloguer dels habitatges gestionats per l’IMHAB (Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació) durant els mesos d’abril, maig i juny de 2020.
    A partir de juliol de 2020, es prorratejarà en els 18 mesos següents, entre juliol 2020 i desembre 2021 els imports de les quotes dels lloguers.
  • Revisió de les quotes de lloguer d’habitatge per a famílies amb reduccions significatives d’ingressos arran de la crisi del Covid-19 i rebaixa per adequar-les a la nova situació econòmica en la qual es trobin. Aquesta revisió també afectarà els 250 pisos gestionats per Hàbitat 3.
  • Ajudes per als llogaters de pisos de la Borsa de Lloguer de Barcelona (891 habitatges). Ho hauran de comunicar prèviament a l’IMHAB.
  • Aplicació de la moratòria i prorrateig als 1.400 HPO (Habitatges de Protecció Oficial) en règim de propietat promoguts per l’IMHAB.
  • Aplicació de la moratòria als 400 locals comercials dels baixos dels edificis promoguts per l’IMHAB.
  • Aquestes ajudes beneficiaran un total d’11.689 llogaters de l’IMHAB amb una partida extraordinària de 3,5 milions d’euros.

Des de la PAH de Barcelona valorem que aquesta mesura pot ser positiva inicialment per a les famílies que realment no puguin continuar pagant el seu lloguer a causa de la manca d’ingressos provocada per la crisi del COVID-19, però volem manifestar que s’haurien d’aclarir millor els criteris i/o requisits que han de complir les famílies que podran beneficiar-se, així com de la possible condonació del pagament. 

La part burocràtica que suposarà aquests tràmits no ha de ser una excusa per portar a terme aquesta gestió. Demanem agilitat i recursos per fer front a l’allau de tramitacions un cop finalitzi l’estat d’alarma, i que cap família es pugui veure perjudicada per aquests tràmits i es vegi obligada a realitzar un impagament abans de poder completar el procediment.

A la vegada volem posar de manifest que els preus de l’IMAHB no corresponen als barems de la Llei 24/2015, preus que portem denunciant que són superiors al que la Llei preveu  i que, per exemple, per a una família amb 300 € mensuals d’ingressos familiars cada euro compta. Demanem que el preu total del lloguer de les famílies vulnerables quedi emmarcat dins dels nivells del 10%, 12%, 18% dels ingressos familiars que marca la Llei 24/2015 i no se sumin costos extraordinaris com les despeses de comunitat al preu final.

Una mesura similar ha posat en marxa també la Generalitat de Catalunya, a la que evidentment li volem fer arribar les nostres preocupacions i dubtes. En aquest sentit, el Govern català ha aprovat una moratòria en el pagament del lloguer a tots els habitatges i locals comercials del seu parc públic a causa de la pandèmia del coronavirus. Però no es planteja una revisió de les quotes per a les famílies que hagin patit reduccions significatives d’ingressos arran de la crisi del COVID-19 i rebaixar-les per adequar-les a la nova situació econòmica en què es trobin, o la condonació total del pagament per aquelles famílies que hagin patit més aquesta crisi.

Atenció telefònica i telemàtica per atendre urgències

L’IMHAB ha adaptat l’activitat a la situació d’emergència sanitària mantenint només els serveis que es consideren essencials:

  • Reparacions urgents d’habitatges del parc públic.
  • Serveis SIPHO (Servei d’Intervenció en situacions de Pèrdua de l’Habitatge i/ Ocupacions) i SPIMH (Servei de Prevenció, Intervenció i Mediació en Habitatges Públics) per situacions excepcionals i no previsibles.
  • Atenció telefònica per altres incidències urgents.

Valorem positivament que s’informi la ciutadania dels seus drets i que es mantingui una via per poder comunicar-se per a situacions no previsibles. És el que en una situació normal ha de funcionar i en situacions excepcionals s’ha de reforçar i no aturar el servei. 

Subvencions públiques per lloguers privats

  • Garantia de les ajudes públiques per al pagament de lloguers privats (9.000 famílies beneficiàries).
  • Possibilitat d’enviar la fotocòpia del rebut mensual per correu electrònic (habitualment es fa mitjançant fotocòpia a l’Oficina d’Habitatge) per tal de rebre la subvenció.
  • Tramitació exprés de les ajudes. Quan s’aixequi l’Estat d’Alarma, es revisaran i completaran els expedients.

Creiem que aquestes mesures s’han de mantenir en un futur un cop aixecat l’estat d’alarma, ja que suposen una millora en l’eficiència del sistema. Aquest tipus d’eines informàtiques permetria que les famílies no s’hagin de desplaçar físicament a les oficines amb els inconvenients que això comporta en el dia a dia de les persones. 

Demanem també que es prorroguin totes aquelles ajudes i subvencions públiques per a pagar els lloguers, tant de l’Ajuntament com de la Generalitat i de l’Estat mentre duri l’estat d’alarma i no s’obrin les noves convocatòries per sol·licitar-les novament.

Crida a cedir pisos a la Borsa de Lloguer

  • Crida a propietàries d’habitatges destinats a usos turístics a incorporar-los a la Borsa de Lloguer Social de Barcelona.

Des de la PAH de Barcelona volem fer extensiva aquesta crida  a tota la ciutadania en general, no tan sols a propietàries d’habitatges destinats a usos turístics a incorporar-los a la Borsa de Lloguer Social. És necessari que aquells habitatges buits i en desús passin al parc públic, gairebé inexistent, d’habitatge social de la ciutat. Esperem que una emergència com l’actual ens ajudi a ordenar les nostres prioritats i a repensar el model de societat que volem, del que totes som responsables, tant les administracions públiques com les empreses i la ciutadania en general.

Dispositiu d’allotjament per a persones vulnerables

  • Posada en marxa des de  dimecres 25 de març del nou dispositiu d’allotjament a Fira Barcelona.
    • 225 places a Fira de Barcelona, ampliables fins a 1.000 places.
  • Altres places addicionals més, distribuïdes en els següents espais:
    • 53 places a Pere Calafell des de divendres, 20 de març.
    • 72 places a Dos de Maig (exclusivament per a dones).
    • 30 places en un dispositiu de Sant Joan de Déu Serveis Socials.
  • En total a la ciutat s’han habilitat 380 noves places; comptant amb les que ja existien prèviament hi ha un total de 2.580 places.
  • 200 apartaments turístics que l’Ajuntament llogarà durant els pròxims dos mesos, dirigits a dones víctimes de violència masclista, famílies amb infants a càrrec o bé persones sense llar.

En primer lloc creiem que l’esforç que s’està fent per ampliar les places addicionals per a persones sense llar s’ha de valorar molt positivament en una situació d’emergència sanitària, però creiem que s’han d’adequar equipaments que estiguin preparats per a aquest tipus de reallotjament, tenint en compte sempre les entitats que fa anys que treballen en primera línia.

Mesures d’aquest tipus s’haurien de fer extensives a emergències cròniques que patim a la ciutat de Barcelona. Des de la campanya de Reallotjaments Dignes, en la qual participem diferents col·lectius que treballem pel dret a l’habitatge, hem denunciat en multitud d’ocasions la situació inadmissible en què es troben més de 600 famílies de la ciutat que han estat desnonades i que es veuen obligades a malviure en pensions i albergs fins que no els arriba el pis públic al qual tenen dret per llei. Habitacions sense un lloc on cuinar o estudiar, moltes d’elles en un estat lamentable i que en la situació de confinament actual es converteixen en llocs impossibles on viure.

Serveis essencials

  • Centres de Serveis Socials: es mantindran 9 operatius dels 42 existents a la ciutat.
  • Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB): continua operant les 24 hores del dia.
  • Oficines d’Habitatge: romandran tancades amb atenció telefònica i/o telemàtica comentada anteriorment.

Com està passant amb els serveis sanitaris, els serveis socials i d’urgències socials s’han de cuidar i cuidar les persones que hi treballen. Es mantenen 9 centres de serveis socials operatius d’un total de 42, i creiem que caldria reforçar el servei perquè les treballadores socials se sentin cuidades i puguin descansar en aquests moments de màxima càrrega.

Necessitem que les diferents administracions es corresponsabilitzin amb les competències que tenen cadascuna, i que en aquests moments donin el 200% per protegir les famílies vulnerables i implementin mesures valentes i ambicioses. En concret, esperem que avui al Consell de Ministres extraordinari s’aprovi una suspensió de lloguers, una mesura perquè cap família que no pugui pagar el seu lloguer per manca de recursos econòmics, no només no sigui desnonada sinó que es pugui condonar el deute si el seu propietari és un gran tenidor, i si és petit posar en marxa ajuts econòmics per evitar la pèrdua de l’habitatge. Cal buscar mecanismes i revisar el que ja teníem, i és que en situacions extremes cal que totes ens posem de veritat en no deixar ningú enrere, ni ara ni mai.

Des de la PAH estarem vigilants i exigint un pla de xoc social, perquè hi ha vides en joc.

PerPAH_Bcn

[Comunicat] Pla de xoc social – Mesures d’emergència

Les organitzacions impulsores del Pla de Xoc Social considerem que el “Reial Decret Llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per a fer front a l’impacte econòmic i social del COVID-19” es queda molt curt en la protecció de la majoria de la societat i, especialment, de la classe treballadora

Si el Govern realment no vol deixar ningú enrere, com va passar el 2008, ha d’ampliar les seves mires. Hi ha mesures que s’han d’aplicar de forma urgent per a deixar de posar en risc vides i evitar un col·lapse sanitari i social.

El Govern ha d’escoltar a centenars de sindicats, organitzacions i plataformes antiracistes, feministes, ecologistes i socials que exigim una sortida d’aquesta crisi sanitària, social, de cures, climàtica, ecològica i econòmica, que posi la vida al centre i no els beneficis de les grans empreses. Deixar en mans de la bona voluntat de l’IBEX 35, els especuladors i altres poders econòmics la protecció de la societat i el medi ambient no és una opció si es vol evitar que es dispari, encara més, la desigualtat social, el deteriorament climàtic i ambiental i la destrucció de drets.

A continuació resumim algunes propostes urgents que exigim i que defensarem des de la solidaritat, l’organització col·lectiva i la mobilització:

REFORÇAR LA SANITAT PÚBLICA. UNIVERSALITAT DE LA COBERTURA SANITÀRIA. INTERVENCIÓ DE LA SANITAT PRIVADA SENSE COMPENSACIÓ ECONÒMICA

Els pròxims dies es preveu que els sistemes sanitaris dels territoris on es concentren més casos de Covid-19 arribin al col·lapse. No és casual perquè el límit de capacitat de la sanitat pública s’ha vist reduït per més d’una dècada de retallades i privatitzacions.

És imprescindible i urgent dotar de recursos suficients als centres sanitaris. De la mateixa manera, l’escassetat d’Equips de Protecció Individual (EPI) per a tot el personal d’aquests centres posa en risc les seves vides i la de les persones malaltes i envia centenars de professionals a la quarantena, afeblint encara més el sistema sanitari. La intervenció de la sanitat privada ha de traduir-se ja en la mobilització de tots els recursos privats al servei de l’interès general i la salut pública. Aquesta mobilització massiva de recursos no pot traduir-se en una factura milionària de les empreses sanitàries privades que provoqui noves retallades després de l’emergència.

Aquestes empreses han de deixar de parasitar recursos públics en un moment en què són encara més necessaris que mai. En la situació extraordinària que vivim, és important reforçar la informació i els serveis bàsics d’urgència per a garantir Drets Sexuals i Reproductius. La Interrupció Voluntària de l’Embaràs (IVE) i l’Anticoncepció d’Urgència (AU) continuen sent serveis d’urgència per a totes les dones, independentment de l’edat i de si tenen o no targeta sanitària..

 PROTEGIR LES TREBALLADORES DE SERVEIS ESSENCIALS

Enmig d’aquesta emergència hi ha milions de persones treballadores sostenint la vida en multitud de sectors, a més del sanitari: residències, Servei d’Atenció Domiciliària, sociosanitaris, cures, subministrament d’aigua i energia, transport, neteja, alimentació, farmàcies i molts altres. La majoria són treballadores amb condicions precàries i treballs poc valorats socialment. Aquesta primera setmana d’estat d’alarma, des de tots aquests sectors arriben denúncies de la irresponsabilitat empresarial, la manca d’aplicació de protocols sanitaris i la pràctica inexistència d’Equips de Protecció Individual (EPI). En molts serveis externalitzats per les administracions públiques es reprodueix aquesta situació. Fins ara Inspecció de Treball no està reaccionant amb la rapidesa i la contundència necessàries a la denúncia per part dels sindicats de situacions dramàtiques.

És especialment preocupant la situació en sectors en contacte permanent amb grups de risc com a residències o el Servei d’Atenció Domiciliària, que es troben ja en col·lapse. Sense la precarietat que pateixen les gericultores i la resta de treballadores de cures s’haurien evitat contagis i morts. També ens preocupa la situació d’extrema vulnerabilitat en la qual es troben les jornaleres i jornalers migrants de camp andalús. Moltes viuen en assentaments de barraques, sense accés a aigua o a llum i sense cap mena d’assistència sanitària i jurídica. Cal intervenir ja i obligar les empreses a adoptar mesures de protecció immediatament.

Cal assenyalar la situació d’abandonament i vulnerabilitat de les treballadores de la llar i les cures. El règim especial de la Seguretat Social les priva del dret a l’atur i les deixa amb pensions més minvades que a la resta de treballadores. En aquesta crisi sanitària i de cures estan patint acomiadaments, les internes estan tancades amb els seus ocupadors i sense mesures de protecció sanitària en què la inspecció de treball pugui intervenir. Perquè la situació deixi de ser tan precària s’ha de ratificar el Conveni 189 de l’OIT. Mentrestant, és impostergable la inclusió d’aquest sector en la provisió d’Equips de Protecció Individual per a evitar la propagació del contagi.

PARALITZAR TOTA ACTIVITAT ECONÒMICA I PRODUCTIVA NO ESSENCIAL I LLANÇAR UN PLA INDUSTRIAL DE PRODUCCIÓ D’EPIS, TESTs i EQUIPS DE VENTILACIÓ

Les mesures de protecció de la salut pública s’han quedat a la porta de les empreses. És una irresponsabilitat que mentre es restringeix la mobilitat i en ple Estat d’Alarma es permeti que empreses amb activitats que no són imprescindibles continuïn com si res amb la producció. En la majoria dels casos les empreses a més funcionen amb escasses o nul·les mesures de protecció de riscos laborals. Durant la setmana, multitud de sindicats, comitès i plantilles han parat l’activitat dels seus centres de treball a través de l’aplicació de l’article 21 de la Llei de Protecció de Riscos Laborals.

No obstant això, de nou, el Govern no pot mirar cap a una altra banda ni deixar en mans dels interessos privats la vida i salut de la gent. Cal decretar el tancament de tota activitat no essencial i evitar que continuïn propagant-se contagis. Alhora, cal llançar un pla industrial per a produir tots els tests, EPIs i equips de ventilació necessaris, utilitzant les instal·lacions i recursos de les indústries paralitzades.

PROHIBIR ELS ACOMIADAMENTS I INTRODUIR UNA RENDA BÀSICA DE QUARANTENA UNIVERSAL I INCONDICIONAL

La patronal està aprofitant el xoc per a carregar a l’esquena de la classe treballadora els costos d’aquesta crisi. És urgent prohibir els acomiadaments i anul·lar els que s’han produït des de l’inici de l’emergència. A més, l’allau d’ERTOs gairebé no diferencia entre petites empreses (50 treballadores o menys) sense ingressos que es juguen la seva viabilitat, i multinacionals amb beneficis milionaris, amb una exoneració del 75% de les quotes de la seguretat social. Cal donar-li la volta a la situació i que les mútues privades i grans empreses paguin la seva part. Una possibilitat és un permís retribuït de 4 setmanes assumit per la patronal sense perjudici del que es pugui acordar en la negociació.

Cap persona acomiadada i ningú exposat de manera innecessària.

Però sense o amb treball contractual, ningú es pot quedar sense ingressos mentre duri l’emergència sanitària o les conseqüències socials seran devastadores. Per això és imprescindible introduir una “renda bàsica de quarantena” que garanteixi ingressos de manera universal i incondicional mentre duri l’estat d’alarma. Aquesta renda bàsica ha de garantir la sostenibilitat de la vida a treballadores per compte d’altri, autònomes i professionals que hagin de parar la seva activitat. També han de protegir a les petites i mitjanes cooperatives que treballen des de l’Economia Social i Solidària, als que subsisteixen en sectors més precaris i desprotegits com les treballadores de la llar o sectors de l’economia informal, i als que es dediquen a les cures de menors, dependents i persones grans sense remuneració. L’accés a la renda bàsica s’ha de garantir a tota persona, independentment de la nacionalitat, estatus de residència o situació administrativa.

A més, s’ha de garantir tota la potencialitat dels serveis socials –sense funcionament en la majoria d’administracions, o al mínim de la seva activitat– perquè cap família quedi desprotegida sense alimentació ni béns bàsics que són procurats per aquests avui inexistents serveis socials.

 RECURSOS PER A LA INTERVENCIÓ EN VIOLÈNCIA MASCLISTA

L’estratègia del confinament trasllada tota la tensió, la càrrega de les cures i la vulnerabilitat sobre les famílies i altres unitats de convivència, i especialment sobre les dones. Calen mesures de xoc que mantinguin activats i reforcin els recursos socials de prevenció, detecció de la violència masclista i suport a les dones exposades a situacions de violència en aquest context, perquè el confinament no es converteixi en un aïllament i una condemna per a elles.

 ALLIBERAMENT PRESES VULNERABLES

A les presons les condicions de vida són ja de per si pèssimes i la desatenció sanitària és una constant. Cap dels centres penitenciaris a l’Estat espanyol té capacitat per a aïllar en condicions adequades (no en cel·les de càstig) a les internes que puguin presentar símptomes, ni molt menys tractar de forma adequada a aquelles que puguin presentar una simptomatologia greu. És per això que exigim que les preses que siguin classificades com a població de risc per la seva edat o per tenir malalties prèvies siguin excarcerades de manera immediata.

SUSPENSIÓ DEL PAGAMENT DE LLOGUERS, HIPOTEQUES I SUBMINISTRAMENTS BÀSICS I PARALITZACIÓ DE TOTS ELS DESNONAMENTS

Esperar que es generi una cadena de solidaritat per part dels especuladors està condemnat al fracàs. Són necessàries mesures que els frenin. Cal exonerar el pagament d’hipoteques i lloguers (amb compensació als arrendadors particulars que el requereixin) perquè aquesta crisi sanitària no provoqui que més famílies perdin la seva llar. La moratòria del pagament de les hipoteques aprovada pel Govern consisteix en una simple suspensió temporal amb criteris molt restrictius. Quan finalitzi, les persones hipotecades hauran de continuar fent front als seus pagaments -a diferència de les empreses que sol·licitin ERTOs, que quedaran exonerades del pagament de les quotes de Seguretat Social-. Per a la banca, només ajorna el cobrament i, de nou, no assumeixen cap cost d’aquesta situació. Exigim l’exoneració dels pagaments mentre duri aquesta situació i, per tant, que no s’acumuli deute.

En el mateix sentit, cal garantir l’accés a tots els subministraments bàsics (aigua, llum, gas i telecomunicacions), sense restriccions i amb una expressa prohibició de tall en tot l’àmbit domèstic, i que les grans empreses assumeixin el cost amb els seus beneficis milionaris. Aquests serveis essencials per a la vida han de ser gestionats de forma pública i democràtica.

Per complir amb els dictàmens del Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals de les Nacions Unides, és també necessari allargar la paralització de tots els desnonaments sense alternativa habitacional més enllà de la durada estricta de l’estat d’alarma, atès que els seus efectes es veuran en els pròxims mesos. Per a pal·liar l’efecte de la crisi a mitjà termini s’ha de constituir un parc públic d’habitatge suficient.

TANCAMENT DELS CIEs, FI DE LES DEPORTACIONS I DEROGACIÓ DE LA LLEI D’ESTRANGERIA

Els drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals de les persones migrants i racialitzades han d’estar garantits en aquesta situació d’emergència sanitària. La situació dels CIEs és molt similar a la de les presons, per la qual cosa s’imposa la necessitat de tancar tots els CIEs. A més, s’han d’elaborar mesures encaminades a evacuar les persones internes als CETI’s a Ceuta i Melilla i permetre el seu accés a la península.

Així mateix urgeix evitar que les mesures especials de les forces i cossos de seguretat de l’Estat siguin utilitzades per a donar cobertura a batudes racistes. Cal assegurar la protecció dels centres d’acollida, posant especial atenció a la situació dels menors estrangers no acompanyats (MENAS), i mantenir la cobertura de les persones que compleixin la majoria d’edat i estiguin en situació de tutela, no deixant-les desemparades. Per a evitar posar en especial situació de risc a les persones migrants cal derogar la llei d’estrangeria i emetre l’ordre perquè tinguin validesa identificativa els documents caducats.

També exigim que es garanteixi la traducció de totes les instruccions governamentals, les recomanacions sanitàries i els recursos comunitaris que s’habilitin, en diversos idiomes atenent criteris de diversitat cultural de cada comunitat, així com l’elaboració de material informatiu de prevenció en diversos idiomes.

GARANTIR RECURSOS PÚBLICS SUFICIENTS PER A L’APLICACIÓ DEL PLA DE XOC SOCIAL

Las medidas aprobadas por el Gobierno hasta el momento se basan en un aumento del gasto público y a la vez la exoneración del pago de impuestos, es decir, una merma de ingresos con un sistema fiscal ya fuertemente regresivo. Los miles de Expedientes de Regulación Temporal de Empleo pueden vaciar la caja de la Seguridad Social para proteger los beneficios de las grandes empresas privadas. Centenares de miles de sueldos y cotizaciones sociales van a ser sufragadas con dinero público sin casi condiciones ni contrapartidas. En la crisis global de 2008 el rescate al sector bancario desplazo un problema de deuda privada al sector público y esto no se puede volver a repetir.

La banca debe asumir pérdidas económicas y devolver a la sociedad el rescate impagado que asciende a 65.725 millones de euros. Tras más de 23.000 millones de beneficios declarados por la banca en 2019, hay que hacerles asumir su responsabilidad. De la misma forma el IBEX 35 y el resto de empresas con enormes beneficios tienen que asumir su parte del coste de esta crisis. No puede recaer de nuevo únicamente sobre las espaldas de la mayoría social mientras una minoría sigue enriqueciéndose.

Estas medidas son imprescindibles, posibles y urgentes para una salida de la crisis del coronavirus diferente a la de 2008. En este comunicado nos limitamos a señalar las líneas maestras de un Plan de Choque Social y no podemos detallar toda su concreción en una batería más concreta de propuestas. Las diferentes organizaciones, sindicatos y plataformas impulsoras del Plan de Choque Social hemos trabajado y seguimos trabajando en su desarrollo en los ámbitos de lucha a los que nos dedicamos. Si el Gobierno no aplica estas medidas o las aplica parcialmente buscaremos todas las vías colectivas para presionar y garantizar los derechos de millones de personas.

Animamos a todas las personas afectadas por esta crisis a autoorganizarse e impulsar juntas esta lucha. No vamos a consentir que la crisis sanitaria y la paralización económica se conviertan en una nueva excusa para aumentar el deterioro ecológico y climático, el empobrecimiento de la mayoría de la sociedad y la vulneración de los derechos más elementales.

PerPAH_Bcn

Resum Moratòria hipotecaria COVID-19 i Document Útil per a sol·licitar-la a tu banc

Ahir 18 de març, enmig de la crisi sanitària generada pel COVID-19, es va publicar al BOE un paquet de mesures aprovades pel Govern per fer front a la situació. Entre elles, es troba una moratòria hipotecària (es posposa el pagament de la quota) en els casos d’habitatge habitual. Llegeix bé aquest document per saber si et trobes entre els supòsits per acollir-te.

A continuació resumim les línies bàsiques i presentem un Document Útil per a sol·licitar-lo a la teva entitat bancària. Si tens algun dubte, pots escriure’ns a lapahdebarcelona@gmail.com.

Base normativa

  • Reial Decret Llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per a fer front a l’impacte econòmic i social del COVID-19..
  • Enllaç: https://boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2020-3824
  • Moratòria de deute hipotecari per a adquisició d’habitatge habitual: arts. 7-16.

Àmbit d’aplicació

  • Contractes de préstec o crèdit garantits amb hipoteca immobiliària per a adquisició d’habitatge habitual.
  • Deutor en els supòsits de vulnerabilitat econòmica de l’article 9 del RDL.
  • Extensiu a fiadors i avaladors del deutor principal, respecte del seu habitatge habitual.

Situació de vulnerabilitat econòmica

  • Quatre supòsits (s’han de complir tots):
  1. Nova situació d’atur o empresaris/professionals amb pèrdua substancial de vendes/ingressos (mínim 40%).
  2. Ingressos unitat familiar no superin el mes anterior a la moratòria:
    • Caràcter general: 3 IPREM mensual = 1.613,52 €.
    • +0,1 per fill a càrrec = 53,78 €.
    • +0,15 per fill a càrrec per a famílies monoparentals = 80,68 €.
    • +0,1 major de 65 anys = 53,78 €.
    • Unitat familiar amb persona amb discapacitat > 33%: 4 IPREM = 2.151,36 €.
    • Deutor hipotecari amb paràlisi cerebral, malaltia mental, discapacitat intel·lectual, totes > 33%; discapacitat física o sensorial > 65%, malaltia greu que incapaciti al deutor o el seu cuidador per a treballar: 5 IPREM = 2.689,20 €.
  3. Quota hipotecària + subministraments > 35% ingressos nets de la unitat familiar.
  4. Alteració significativa de les circumstàncies econòmiques de la unitat familiar a causa de l’emergència sanitària: l’esforç de la càrrega hipotecària s’hagi multiplicat mínim 1,3.

Fiadors, avaladors i hipotecants no deutors

  • Si són vulnerables, poden exigir que el banc esgoti el patrimoni del deutor principal abans de reclamar-los el deute a ells. No exclou l’aplicació del Codi de Bones Pràctiques al deutor principal.

Acreditació de les condicions de vulnerabilitat

  1. Atur: certificat de prestacions amb la quantia mensual percebuda.
  2. Cessament d’activitat: certificat expedit per Hisenda o la CCAA.
  3. Nombre de persones que viuen a l’habitatge:
    • Llibre de família o certificat de parella de fet.
    • Certificat d’empadronament actual i que abasti els 6 mesos anteriors.
    • Declaració de discapacitat, dependència o incapacitat permanent (si és el cas).
  4. Titularitat dels béns:
    • Nota simple de tots els membres de la unitat familiar.
    • Escriptures de la compravenda i la hipoteca de l’habitatge.
  5. Declaració responsable indicant que es compleixen els requisits del RDL.

Sol·licitud i concessió

  • Des del 19 de març.
  • Fins a 15 dies hàbils (3 setmanes) després de la fi de la vigència del RDL. Això és, si no hi ha una modificació per a ampliar la seva vigència, el 3 de maig de 2020.
  • Un cop realitzada la sol·licitud, el banc haurà d’implementar-la en un màxim de 15 dies (3 setmanes).

Efectes

  • Suspensió del deute hipotecari durant el termini de vigència. No es pot exigir el pagament, però la quantitat que es deu es manté igual. No és una condonació! Tampoc es podrà exigir el pagament de qualsevol altre concepte que integri la quota hipotecària: amortització del capital, pagament d’interessos. No es reportaran interessos.
  • Inaplicació de la clàusula de venciment anticipat durant la moratòria.

Conseqüències d’aplicació indeguda

  • Si un deutor hipotecari es beneficia de les mesures sense complir amb els requisits, serà responsable de danys i perjudicis, així com altres despeses d’aplicació de les mesures.
  • L’import d’aquesta indemnització no podrà ser inferior al benefici que hagi obtingut.
  • També serà responsable el deutor que busqui situar-se o mantenir-se en les condicions de vulnerabilitat a propòsit per a ser beneficiari de les mesures.

Si compleixes amb els requisits, hauràs d’acudir o contactar amb el teu banc per a sol·licitar que activin el mecanisme i aportar la documentació requerida. Tingues en compte que alguns dels documents hauràs de demanar-los abans a Hisenda o al teu Ajuntament, així que no t’adormis.

Descarrega aquí el document útil per a presentar-lo en la teva entitat bancària.

Lògicament, aquesta moratòria es queda molt curta i seguirem lluitant perquè aquesta crisi no la paguin les de sempre. Necessitem un pla de xoc social que no deixi ningú a la cuneta. Exerceix els teus drets. Sí Que Es pot!

PerPAH_Bcn

Amb la crisi del coronavirus, hi ha més vides en joc que mai

Si el Govern Progressista realment no vol deixar ningú enrere, com va passar el 2008, ha d’ampliar les seves mires i no limitar-se a un tebi ajornament de les hipoteques

Sobre el Reial Decret Llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per a fer front a l’impacte econòmic i social del COVID-19, en termes d’habitatge, des de la PAH veiem curtes i poc efectives les resolucions plasmades en habitatge. Trobem a faltar, un cop més, que no s’obligui a la banca i grans propietaris, com els fons voltor, a corresponsabilitzar-se per a rescatar realment al sector més vulnerable de la ciutadania, ampliat per culpa de la crisi sanitària. Apel·lant a les paraules de Pedro Sánchez, no n’hi ha prou amb esperar que es generi una cadena de solidaritat per part dels especuladors, són necessàries mesures que els obliguin a això, exonerar el pagament d’hipoteques i de lloguers, per a no ampliar per culpa del coronavirus el nombre de desnonaments ja programats i suspesos, que s’activaran quan es reprengui l’activitat judicial. L’habitatge és de primera necessitat i un dret. Que aquesta crisi sanitària no es converteixi en el motiu perquè un major nombre de famílies perdin la seva llar.

Aquests durs moments que està patint tota la ciutadania, no han de traduir-se tant en una major protecció per a empreses amb grans beneficis sinó en una autèntica protecció de les famílies treballadores, perquè no tornin a ser els que més pateixin els efectes d’aquesta crisi sanitària que, sense ser alarmistes, pot generar una nova etapa de recessió de la qual costarà recuperar-se.

Sobre la moratòria del pagament d’hipoteques, als qui compleixin tots els requisits de vulnerabilitat, consisteix simplement en una suspensió temporal del pagament de quotes, que es reprendran un cop conclogui la seva vigència que, inicialment, és de només un mes. Un cop conclosa aquesta vigència, les persones hipotecades hauran de continuar fent front als seus pagaments ‒a diferència de les empreses que sol·licitin ERTEs, que quedaran exonerades del pagament de les quotes de Seguretat Social‒. Per a la banca, suposa només una demora en el cobrament i sortir airosa d’aquesta situació que ens afecta a totes, res nou. Des de la PAH demanem l’exoneració de les quotes.

Als avaladors se’ls reconeix únicament el dret d’exclusió només si també compleixen els supòsits de vulnerabilitat, i el limitat termini per a sol·licitar la moratòria deixarà fora els qui pateixin els efectes retardats de la crisi, a part del col·lapse burocràtic quan s’aixequi la quarantena.

Estem davant d’una situació d’emergència, davant la qual la banca també ha d’assumir pèrdues econòmiques com la resta de la ciutadania i tornar a la societat, amb habitatges buits, el rescat impagat que ascendeix a 65.725 milions d’euros. Després de més de 23.000 milions de beneficis declarats per la banca el 2019, cal fer-los assumir la seva responsabilitat, ja que són culpables de la crisi econòmica. Les famílies ja vam pagar la crisi de 2008; moltes sense habitatge, unes altres encara sobreendeutades i vam quedar milers amenaçades pel capital, i no hem de tornar a pagar aquesta.

Tampoc és suficient la moratòria del tall de subministraments bàsics i telecomunicacions (al consumidor vulnerable o en risc d’exclusió), i més sense establir com ni quan caldrà fer front a les factures acumulades després d’acollir-se a aquesta moratòria. Per què no implicar les grans empreses subministradores en la moratòria i en definitiva en la factura final de les famílies? En uns moments en què el confinament provocarà pujades importants en el consum dels subministraments bàsics, sumat a la caiguda dels ingressos per a moltíssimes llars, no n’hi ha prou amb garantir que no hi hagi talls per impagament o ampliar en el temps el bo social, cal corresponsabilitzar a les subministradores perquè assumeixin el cost de les factures de les famílies en situació de vulnerabilitat. Amb els beneficis milionaris a causa dels preus inflats de les factures, bé poden rebaixar una mica empatitzant amb la crisi sanitària i l’efecte sobre tota la població. Cal ressaltar que no hauria de ser l’Estat qui compensi a les subministradores, parlem de rescatar persones.

La gravetat més gran d’aquest Reial Decret, recau en la manca de menció als lloguers i a una moratòria de les rendes. Si les inquilines ja protagonitzen gairebé el 70% dels desnonaments habituals, és obvi que en aquests moments de crisi són un dels sectors de la societat amb major risc d’impagament i pèrdua de la llar. Deixar el futur de les inquilines en mans de la “filantropia” dels grans amos com Blackstone, és pura barbàrie. La manca de mesures referent a això, en què caldria corresponsabilitzar als grans propietaris ‒banca i fons voltor‒ d’aquesta situació, compensant a particulars ‒persones físiques‒, deixa enrere a milers de persones que viuen de lloguer al nostre país. Una cosa que ens sorprèn quan a primera instància el lloguer semblava el primer cavall de batalla d’aquest nou govern. Si la majoria de les cases llogades a Espanya, són propietat de la banca o de SOCIMIS (paradisos fiscals societaris) participades per la banca, per què no exonerar aquestes rendes de lloguer mentre duri la crisi? No es pot augmentar l’emergència habitacional privant del dret a aquest ampli sector de la ciutadania.

Malgrat allò que ha dit Pedro Sánchez, en la seva compareixença post Consell de Ministres sobre que «ningú perdria la seva casa per aquesta crisi», aquest Reial decret no contempla absolutament res sobre desnonaments en el text legal, per la qual cosa, un cop es reactivin els jutjats, tornaran moltes famílies a ser posades al carrer. A final d’any caldrà sumar als desnonaments previstos abans de la crisi, els que es provoquin com a conseqüència d’aquesta recessió econòmica. I aquesta situació és insuportable.

Quin millor moment que aquest per a recuperar el rescat bancari i l’espoli de fons voltor que exonerant del pagament als afectats mentre duri la crisi i els seus efectes en el temps?, o la renovació dels lloguers socials que vencen ara?

Bankia, Sareb i altres entitats rescatades o beneficiades de la crisi han de deixar de desnonar, i aportar la contraprestació social que van negar mentre totes ens estrenyíem la bossa. Quin millor moment per obligar a complir el dictamen DESC? La banca, i els fons voltor que van entrar amb ella, han portat a moltes afectades a perdre la seva salut i la seva vida. Que mínim que mobilitzar el seu habitatge per posar-lo a disposició de la societat i donar resposta social a persones en precari que no poden accedir a un habitatge adequat en un mercat inflat, o víctimes de violència masclista ara més desprotegides per aquesta nova crisi. Si les mesures de Govern deixen despenjada a tanta gent empobrida que ja patia precarietat abans d’aquesta crisi, no podem admetre que augmenti, sent vital l’establiment d’una renda bàsica que asseguri viure dignament a totes les persones.

L’avançat fins ara, l’ajornament del cobrament d’hipoteques o la prohibició de talls de subministraments bàsics, és conseqüència directa de la campanya iniciada per la PAH i per desenes d’altres col·lectius socials que hem exigit un Pla de Xoc Social, una resposta social a la crisi econòmica que està generant aquesta emergència sanitària. Recordem la postura de Nacions Unides i la dels seus relators especials que han visitat recentment el nostre país: evitar els retrocessos en matèria de drets humans és tan sols una qüestió de voluntat política. Afirmació que ara agafa molt més sentit i responsabilitat.

Si alguna cosa està demostrant aquesta crisi sanitària, és la consciència social. Després d’anys denunciant les retallades públiques i les privatitzacions, ara estem veient l’efecte d’aquest tipus de polítiques. Tot i això, gràcies al compromís de les seves treballadores, la sanitat pública està donant una gran demostració de forces i solidaritat. 

Organitzades en la PAH, seguirem pressionant per a aconseguir que la banca, fons voltor i Socimis, juntament amb les grans elèctriques i subministradores, es corresponsabilitzin de la situació, disminueixin una mica els seus beneficis a càrrec del rescat impagat, perquè les pèrdues no recaiguin sempre en els centenars de milers de famílies, s’implementin mesures en matèria de lloguer i, en definitiva, fins que se’ns asseguri que aquesta crisi no la pagarem ara i més endavant les de sempre. 

La PAH vol abraçar totes les persones que, per un motiu o un altre, estan patint la situació, especialment les persones afectades per la malaltia i els seus familiars; donem explícitament les gràcies a totes les valentes de la Sanitat que encara exposant les seves vides, ens regalen vida, a totes aquelles que amb la seva generositat ens marquen un horitzó d’esperança i superació en el futur. Compteu amb la PAH per a aconseguir-ho.

PerPAH_Bcn

[Comunicat] Davant la crisi del Coronavirus, a la PAH de Barcelona baixem el ritme de l’activitat

A causa de les últimes informacions, recomanacions i el Decret de l’estat d’alarma del Govern central davant la crisi del Coronavirus COVID-19, a la PAH de Barcelona hem decidit prendre mesures per responsabilitat social. Moltes de les famílies que participen en la nostra assemblea estan formades per persones grans, el principal grup de risc que poden contraure el virus.

Per aquest motiu i davant les recomanacions sanitàries del Govern, de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona de baixar el ritme de l’activitat, de mantenir distància prudencial entre les persones i evitar el màxim possible desplaçaments en transport públic així com les reunions multitudinàries en espais tancats hem decidit adoptar les següents mesures:

Assemblea dels dilluns a les 18h

L’assamblea de benvinguda que realitzem habitualment els dilluns a les 18 h queda suspesa mentre duri l’estat d’alarma.

Desnonaments

Els desnonaments han quedat aturats mentre duri l’estat d’alarma, segons les últimes informacions del Consell General del Poder Judicial.

Documents útils

Recorda que en la nostra web trobaràs molta informació i documents útils per a paralitzar el teu desnonament, aconseguir el teu lloguer social o denunciar al gran propietari (si és el cas) per no oferir-te un lloguer social. Et recomanem que visitis la nostra web i llegeixis el nostre llibre verd per a estar informada dels teus drets. Recorda que juntes sí que es pot!

Per a més informació compartim les mesures de prevenció recomanades per la Generalitat de Catalunya per a evitar la propagació del virus: Consúltalas aquí.

Us recordem que pots seguir tota la nostra activitat a xarxes: Twitter, Facebook, Instagram i també al nostre canal de Telegram.

Si tens algun dubte que no pot esperar contacta amb nosaltres per email a lapahdebarcelona@gmail.com, en la mesura que sigui possible et contestarem.

Cuidem-nos entre totes.