Arxiu diari març 11, 2020

PerPAH_Bcn

[Comunicat] El Grup Promotor de la Llei 24/2015 i entitats i moviments socials apel·lem a què els Jutges a l’Administració Pública apliquin la llei sense excuses

La Llei 24/2015 és plenament vigent i aplicable. Exigim a l’Administració Pública que apliqui la llei i sancioni els grans tenidors que no ofereixin lloguer social o que no cedeixin habitatges, alhora que reclamem als Jutges de Primera Instància una interpretació garantista de la norma basada en el respecte als Drets Humans

La setmana passada els jutges civils de l’Audiència de Barcelona van fer públics uns criteris unificats en la línia de no sentir-se interpel·lats des d’un punt de vista processal en l’aplicació de la Llei 24/2015. Aquesta decisió, que se suma a la que van prendre els jutges gironins, és totalment contrària a la garantia de drets de les famílies en situació de vulnerabilitat afectades i vulnera els seus drets més fonamentals.

Per aquest motiu, la Comissió Promotora de la Llei 24/2015 i altres moviments socials per a l’habitatge, el Col·legi de Treball Social de Catalunya, el Sindicat de Llogaters i la Taula del Tercer Sector Social, apel·lem al conjunt de jutges de Primera Instància de tot el territori perquè apliquin la Llei 24/2015 de la forma més garantista possible i respectant els Drets Humans, tal com organismes internacionals han reclamat prèviament a l’Estat espanyol i com desenvoluparem més endavant. Això implica, lògicament, aturar els desnonaments quan els propietaris són grans tenidors obligats a oferir un lloguer social, i instar-los a fer la corresponent oferta a les famílies afectades. En cas que no es faci, es comunicarà als ajuntaments la no oferta de lloguer social per tal que iniciïn el procediment sancionador que preveu la Llei 24/2015.

Els posicionaments contraris es basen, en primer lloc, en una interpretació restrictiva de la literalitat de la Llei 24/2015, tot afirmant que en cap article es fa referència explícita a quins són els efectes processals que deriven de l’incompliment per part dels grans tenidors d’habitatge de realitzar aquesta oferta de lloguer. Tanmateix, cal remarcar que l’article 3 del Codi Civil estableix clarament que les normes s’han d’interpretar d’acord amb la realitat social del temps en què han de ser aplicades.

En aquest sentit, volem fer palès que ens trobem en la pitjor crisi de l’habitatge que hem viscut en dècades. Des de l’inici de la gran crisi econòmica, més d’un milió de famílies han estat desnonades de les seves llars. L’Estat no ha estat capaç d’impulsar normes capaces de garantir el dret a l’habitatge de la ciutadania i hem viscut com s’han destinat més de 65.725 milions d’euros al rescat bancari, 42.561 dels quals per part de l’Estat, que possiblement no es recuperen mai. Per altra banda, els preus del lloguer a grans ciutats com Barcelona o Madrid s’han incrementat al voltant del 40% en només cinc anys, situant-se al dia d’avui com la principal causa de desnonament.

Davant d’aquest escenari, s’han començat a generar lleis innovadores i valentes per tal de posar fi a la concepció de l’habitatge com un bé mercantil amb el qual especular i fer caixa. Diversos països han optat per congelar els preus dels lloguers, i a Catalunya vam aconseguir impulsar des de la ciutadania la Llei 24/2015 fa gairebé cinc anys, recuperar-la de la suspensió promoguda pel govern del PP i el “lobby” bancari i actualitzar-la aquest desembre amb el Decret-llei 17/2019. Amb aquesta eina tan potent, els jutges han d’entendre que la seva aplicació és imprescindible per tal de garantir els drets més fonamentals de totes les famílies afectades per aquesta crisi de l’habitatge.

D’aquesta manera, organismes internacionals com el Comitè DESC de Nacions Unides han emès múltiples dictàmens i comunicacions en què han denunciat l’existència de desnonaments sense alternativa habitacional i han instat la seva suspensió, implicant no només a l’Administració, sinó també als jutges. Les resolucions criticaven durament l’absència d’una ponderació de drets per part dels jutges i que no tinguessin en compte la vulnerabilitat de les famílies. Hem de recordar que malgrat que el dret a la propietat està reconegut a la Constitució, aquest es pot veure limitat d’acord amb la seva funció social. A més, cal trobar l’equilibri entre aquest dret i el de la vida i integritat física i moral, connectant aquest últim amb el dret a l’habitatge establert al Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, ratificat per Espanya el 1977.

En segon lloc, les veus contràries es basen també en el fet que la norma és de caràcter administratiu i que, per tant, no hauria de tenir efectes processals. No obstant això, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en dues interlocutòries de novembre de 2018, va establir clarament que la Llei 24/2015 “forma part de l’ordenament civil català”, i l’article 149.1.6 de la Constitució permet en matèria processal que les Comunitats Autònomes puguin generar legislació “de les especialitats que en aquest ordre es deriven necessàriament de les particularitats del dret substantiu” d’aquestes.

Per aquest motiu, des de les entitats i moviments socials entenem que els jutges tenen motius de sobres per aplicar sense excuses la Llei 24/2015 i les novetats introduïdes en el Decret-llei 17/2019, i apel·lem a tots els Jutges de Primera Instància de Catalunya perquè així ho facin. 

Més enllà del que diguin els jutges, el fet és que aquesta llei és necessària, urgent i útil per lluitar contra els desnonaments i per la garantia del dret a l’habitatge perquè la seva plena aplicació evita arribar als tribunals. La llei obliga a les entitats financeres i les seves filials, els fons d’inversió, SAREB i altres grans tenidors a oferir lloguers socials a persones en situació d’exclusió residencial, i a cedir obligatòriament habitatges a l’Administració per tal de fer front a l’emergència. L’Administració Pública ha de sancionar aquells grans tenidors que incompleixin la llei. 

Per això, paral·lelament, exigim als ajuntaments i a la Generalitat que activin des de ja els protocols necessaris i tramitin tots els expedients sancionadors oportuns quan detectin incompliments per part dels bancs, fons i grans propietaris. L’actual crisi de l’habitatge només l’aconseguirem superar si tots els poders de l’Estat remen cap a la mateixa direcció, i des del Grup Promotor i la societat civil organitzada farem tota la pressió possible perquè l’habitatge a casa nostra sigui realment un dret i no un objecte d’especulació per part dels grans poders econòmics. 

 

Grup Promotor de la Llei 24/2015

Plataforma d’Afectades per la Hipoteca

Sindicat de Llogateres

Col·legi de Treballadores Socials de Catalunya

Taula Tercer Sector