Arxiu diari Març 23, 2020

PerPAH_Bcn

[Comunicat] Pla de xoc social – Mesures d’emergència

Les organitzacions impulsores del Pla de Xoc Social considerem que el “Reial Decret-llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per a fer front a l’impacte econòmic i social de la COVID-19” es queda molt curt en la protecció de la majoria de la societat i, especialment, de la classe treballadora

Si el Govern realment no vol deixar ningú enrere, com va passar el 2008, ha d’ampliar les seves mires. Hi ha mesures que s’han d’aplicar de forma urgent per a deixar de posar en risc vides i evitar un col·lapse sanitari i social.

El Govern ha d’escoltar a centenars de sindicats, organitzacions i plataformes antiracistes, feministes, ecologistes i socials que exigim una sortida d’aquesta crisi sanitària, social, de cures, climàtica, ecològica i econòmica, que posi la vida al centre i no els beneficis de les grans empreses. Deixar en mans de la bona voluntat de l’IBEX 35, els especuladors i altres poders econòmics la protecció de la societat i el medi ambient no és una opció si es vol evitar que es dispari, encara més, la desigualtat social, el deteriorament climàtic i ambiental i la destrucció de drets.

A continuació resumim algunes propostes urgents que exigim i que defensarem des de la solidaritat, l’organització col·lectiva i la mobilització:

REFORÇAR LA SANITAT PÚBLICA. UNIVERSALITAT DE LA COBERTURA SANITÀRIA. INTERVENCIÓ DE LA SANITAT PRIVADA SENSE COMPENSACIÓ ECONÒMICA

Els pròxims dies es preveu que els sistemes sanitaris dels territoris on es concentren més casos de COVID-19 arribin al col·lapse. No és casual perquè el límit de capacitat de la sanitat pública s’ha vist reduït per més d’una dècada de retallades i privatitzacions.

És imprescindible i urgent dotar de recursos suficients als centres sanitaris. De la mateixa manera, l’escassetat d’Equips de Protecció Individual (EPI) per a tot el personal d’aquests centres posa en risc les seves vides i la de les persones malaltes i envia centenars de professionals a la quarantena, afeblint encara més el sistema sanitari. La intervenció de la sanitat privada ha de traduir-se ja en la mobilització de tots els recursos privats al servei de l’interès general i la salut pública. Aquesta mobilització massiva de recursos no pot traduir-se en una factura milionària de les empreses sanitàries privades que provoqui noves retallades després de l’emergència.

Aquestes empreses han de deixar de parasitar recursos públics en un moment en què són encara més necessaris que mai. En la situació extraordinària que vivim, és important reforçar la informació i els serveis bàsics d’urgència per a garantir Drets Sexuals i Reproductius. La Interrupció Voluntària de l’Embaràs (IVE) i l’Anticoncepció d’Urgència (AU) continuen sent serveis d’urgència per a totes les dones, independentment de l’edat i de si tenen o no targeta sanitària.

 PROTEGIR LES TREBALLADORES DE SERVEIS ESSENCIALS

Enmig d’aquesta emergència hi ha milions de persones treballadores sostenint la vida en multitud de sectors, a més del sanitari: residències, Servei d’Atenció Domiciliària, sociosanitaris, cures, subministrament d’aigua i energia, transport, neteja, alimentació, farmàcies i molts altres. La majoria són treballadores amb condicions precàries i treballs poc valorats socialment. Aquesta primera setmana d’estat d’alarma, des de tots aquests sectors arriben denúncies de la irresponsabilitat empresarial, la manca d’aplicació de protocols sanitaris i la pràctica inexistència d’Equips de Protecció Individual (EPI). En molts serveis externalitzats per les administracions públiques es reprodueix aquesta situació. Fins ara la Inspecció de Treball no està reaccionant amb la rapidesa i la contundència necessàries a la denúncia per part dels sindicats de situacions dramàtiques.

És especialment preocupant la situació en sectors en contacte permanent amb grups de risc, com a residències o el Servei d’Atenció Domiciliària, que es troben ja en col·lapse. Sense la precarietat que pateixen les gericultores i la resta de treballadores de cures s’haurien evitat contagis i morts. També ens preocupa la situació d’extrema vulnerabilitat en la qual es troben les jornaleres i jornalers migrants del camp andalús. Moltes viuen en assentaments de barraques, sense accés a aigua o a llum i sense cap mena d’assistència sanitària i jurídica. Cal intervenir ja i obligar les empreses a adoptar mesures de protecció immediatament.

Cal assenyalar la situació d’abandonament i vulnerabilitat de les treballadores de la llar i les cures. El règim especial de la Seguretat Social les priva del dret a l’atur i les deixa amb pensions més minvades que a la resta de treballadores. En aquesta crisi sanitària i de cures estan patint acomiadaments, les internes estan tancades amb els seus ocupadors i sense mesures de protecció sanitària en què la Inspecció de Treball pugui intervenir. Perquè la situació deixi de ser tan precària s’ha de ratificar el Conveni 189 de l’OIT. Mentrestant, és impostergable la inclusió d’aquest sector en la provisió d’Equips de Protecció Individual per a evitar la propagació del contagi.

PARALITZAR TOTA ACTIVITAT ECONÒMICA I PRODUCTIVA NO ESSENCIAL I LLANÇAR UN PLA INDUSTRIAL DE PRODUCCIÓ D’EPIS, TESTs i EQUIPS DE VENTILACIÓ

Les mesures de protecció de la salut pública s’han quedat a la porta de les empreses. És una irresponsabilitat que mentre es restringeix la mobilitat i en ple estat d’alarma, es permeti que empreses amb activitats que no són imprescindibles continuïn com si res amb la producció. En la majoria dels casos les empreses a més funcionen amb escasses o nul·les mesures de protecció de riscos laborals. Durant la setmana, multitud de sindicats, comitès i plantilles han parat l’activitat dels seus centres de treball a través de l’aplicació de l’article 21 de la Llei de Protecció de Riscos Laborals.

No obstant això, de nou, el Govern no pot mirar cap a una altra banda ni deixar en mans dels interessos privats la vida i salut de la gent. Cal decretar el tancament de tota activitat no essencial i evitar que continuïn propagant-se contagis. Alhora, cal llançar un pla industrial per a produir tots els tests, EPIs i equips de ventilació necessaris, utilitzant les instal·lacions i recursos de les indústries paralitzades.

PROHIBIR ELS ACOMIADAMENTS I INTRODUIR UNA RENDA BÀSICA DE QUARANTENA UNIVERSAL I INCONDICIONAL

La patronal està aprofitant el xoc per a carregar a l’esquena de la classe treballadora els costos d’aquesta crisi. És urgent prohibir els acomiadaments i anul·lar els que s’han produït des de l’inici de l’emergència. A més, l’allau d’ERTOs gairebé no diferencia entre petites empreses (50 treballadores o menys) sense ingressos que es juguen la seva viabilitat, i multinacionals amb beneficis milionaris, amb una exoneració del 75% de les quotes de la Seguretat Social. Cal donar-li la volta a la situació i que les mútues privades i grans empreses paguin la seva part. Una possibilitat és un permís retribuït de 4 setmanes assumit per la patronal, sense perjudici del que es pugui acordar en la negociació.

Cap persona acomiadada i ningú exposat de manera innecessària

Però sense o amb treball contractual, ningú es pot quedar sense ingressos mentre duri l’emergència sanitària, o les conseqüències socials seran devastadores. Per això, és imprescindible introduir una “renda bàsica de quarantena” que garanteixi ingressos de manera universal i incondicional mentre duri l’estat d’alarma. Aquesta renda bàsica ha de garantir la sostenibilitat de la vida a treballadores per compte d’altri, autònomes i professionals que hagin de parar la seva activitat. També han de protegir a les petites i mitjanes cooperatives que treballen des de l’Economia Social i Solidària, als que subsisteixen en sectors més precaris i desprotegits com les treballadores de la llar o sectors de l’economia informal, i als que es dediquen a les cures de menors, dependents i persones grans sense remuneració. L’accés a la renda bàsica s’ha de garantir a tota persona, independentment de la nacionalitat, estatus de residència o situació administrativa.

A més, s’ha de garantir tota la potencialitat dels Serveis Socials –sense funcionament en la majoria d’administracions, o al mínim de la seva activitat– perquè cap família quedi desprotegida sense alimentació ni béns bàsics que són procurats per aquests avui inexistents Serveis Socials.

 RECURSOS PER A LA INTERVENCIÓ EN VIOLÈNCIA MASCLISTA

L’estratègia del confinament trasllada tota la tensió, la càrrega de les cures i la vulnerabilitat sobre les famílies i altres unitats de convivència, i especialment sobre les dones. Calen mesures de xoc que mantinguin activats i reforcin els recursos socials de prevenció, detecció de la violència masclista i suport a les dones exposades a situacions de violència en aquest context, perquè el confinament no es converteixi en un aïllament i una condemna per a elles.

 ALLIBERAMENT PRESES VULNERABLES

A les presons les condicions de vida són ja de per si pèssimes i la desatenció sanitària és una constant. Cap dels centres penitenciaris a l’Estat espanyol té capacitat per a aïllar en condicions adequades (no en cel·les de càstig) a les internes que puguin presentar símptomes, ni molt menys tractar de forma adequada a aquelles que puguin presentar una simptomatologia greu. És per això que exigim que les preses que siguin classificades com a població de risc per la seva edat o per tenir malalties prèvies siguin excarcerades de manera immediata.

SUSPENSIÓ DEL PAGAMENT DE LLOGUERS, HIPOTEQUES I SUBMINISTRAMENTS BÀSICS I PARALITZACIÓ DE TOTS ELS DESNONAMENTS

Esperar que es generi una cadena de solidaritat per part dels especuladors està condemnat al fracàs. Són necessàries mesures que els frenin. Cal exonerar el pagament d’hipoteques i lloguers (amb compensació als arrendadors particulars que el requereixin) perquè aquesta crisi sanitària no provoqui que més famílies perdin la seva llar. La moratòria del pagament de les hipoteques aprovada pel Govern consisteix en una simple suspensió temporal amb criteris molt restrictius. Quan finalitzi, les persones hipotecades hauran de continuar fent front als seus pagaments ‒a diferència de les empreses que sol·licitin ERTOs, que quedaran exonerades del pagament de les quotes de Seguretat Social‒. Per a la banca, només ajorna el cobrament i, de nou, no assumeixen cap cost d’aquesta situació. Exigim l’exoneració dels pagaments mentre duri aquesta situació i, per tant, que no s’acumuli deute.

En el mateix sentit, cal garantir l’accés a tots els subministraments bàsics (aigua, llum, gas i telecomunicacions), sense restriccions i amb una expressa prohibició de tall en tot l’àmbit domèstic, i que les grans empreses assumeixin el cost amb els seus beneficis milionaris. Aquests serveis essencials per a la vida han de ser gestionats de forma pública i democràtica.

Per complir amb els dictàmens del Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals de les Nacions Unides, és també necessari allargar la paralització de tots els desnonaments sense alternativa habitacional, més enllà de la durada estricta de l’estat d’alarma, atès que els seus efectes es veuran en els pròxims mesos. Per a pal·liar l’efecte de la crisi a mitjà termini s’ha de constituir un parc públic d’habitatge suficient.

TANCAMENT DELS CIEs, FI DE LES DEPORTACIONS I DEROGACIÓ DE LA LLEI D’ESTRANGERIA

Els drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals de les persones migrants i racialitzades han d’estar garantits en aquesta situació d’emergència sanitària. La situació dels CIEs és molt similar a la de les presons, per la qual cosa s’imposa la necessitat de tancar tots els CIEs. A més, s’han d’elaborar mesures encaminades a evacuar les persones internes als CETI’s a Ceuta i Melilla i permetre el seu accés a la península.

Així mateix, urgeix evitar que les mesures especials de les forces i cossos de seguretat de l’Estat siguin utilitzades per a donar cobertura a batudes racistes. Cal assegurar la protecció dels centres d’acollida, posant especial atenció a la situació dels menors estrangers no acompanyats (MENAS), i mantenir la cobertura de les persones que compleixin la majoria d’edat i estiguin en situació de tutela, no deixant-les desemparades. Per a evitar posar en especial situació de risc a les persones migrants cal derogar la llei d’estrangeria i emetre l’ordre perquè tinguin validesa identificativa els documents caducats.

També exigim que es garanteixi la traducció de totes les instruccions governamentals, les recomanacions sanitàries i els recursos comunitaris que s’habilitin, en diversos idiomes atenent criteris de diversitat cultural de cada comunitat, així com l’elaboració de material informatiu de prevenció en diversos idiomes.

GARANTIR RECURSOS PÚBLICS SUFICIENTS PER A L’APLICACIÓ DEL PLA DE XOC SOCIAL

Les mesures aprovades pel Govern fins al moment es basen en un augment de la despesa pública i alhora l’exoneració del pagament d’impostos, és a dir, una minva d’ingressos amb un sistema fiscal ja fortament regressiu. Els milers d’Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació poden buidar la caixa de la Seguretat Social per a protegir els beneficis de les grans empreses privades. Centenars de milers de sous i cotitzacions socials seran sufragades amb diners públics sense gairebé condicions ni contrapartides. En la crisi global de 2008 el rescat al sector bancari va desplaçar un problema de deute privat al sector públic, i això no es pot tornar a repetir.

La banca ha d’assumir pèrdues econòmiques i tornar a la societat el rescat impagat que ascendeix a 65.725 milions d’euros. Després de més de 23.000 milions de beneficis declarats per la banca el 2019, cal fer-los assumir la seva responsabilitat. De la mateixa manera, l’IBEX 35 i la resta d’empreses amb enormes beneficis han d’assumir la seva part del cost d’aquesta crisi. No pot recaure de nou únicament sobre l’esquena de la majoria social mentre una minoria segueix enriquint-se.

Aquestes mesures són imprescindibles, possibles i urgents per a una sortida de la crisi del coronavirus diferent de la del 2008. En aquest comunicat ens limitem a assenyalar les línies mestres d’un Pla de Xoc Social i no podem detallar tota la seva concreció en una bateria més concreta de propostes. Les diferents organitzacions, sindicats i plataformes impulsores del Pla de Xoc Social hem treballat i seguim treballant en el seu desenvolupament en els àmbits de lluita a què ens dediquem. Si el Govern no aplica aquestes mesures o les aplica parcialment buscarem totes les vies col·lectives per pressionar i garantir els drets de milions de persones.

Animem a totes les persones afectades per aquesta crisi a autoorganitzar-se i impulsar juntes aquesta lluita. No consentirem que la crisi sanitària i la paralització econòmica es converteixin en una nova excusa per augmentar el deteriorament ecològic i climàtic, l’empobriment de la majoria de la societat i la vulneració dels drets més elementals.