Arxiu mensual Març 2020

PerPAH_Bcn

Si cal aturar-ho tot, parem també els desnonaments

Davant la situació generada per l’aparició del coronavirus COVID-19 i l’adopció de mesures que tinguin en compte la protecció de la salut de les persones amb l’adequat funcionament de jutjats i tribunals, conforme les instruccions del Consell General del Poder Judicial, la PAH fem crida a la Presidència de l’Estat i al CGPJ perquè se suspenguin tots els desnonaments programats per al mes de març o fins que se superi la crisi sanitària que està paralitzant el país.

Demanem la màxima responsabilitat davant les 250 famílies desnonades diàriament, una situació dramàtica en si mateixa, així com es prenguin les mesures necessàries que donin compliment a la defensa dels Drets Humans recollits en la nostra legislació vigent Estatal i Internacional.

La PAH, encara que ens vegem obligades a rebaixar part de la nostra activitat per aquesta crisi, no deixarem de sortir al carrer a defensar a les famílies amb risc a ser desnonades sense alternativa de cap mena.

No obstant això, hem elaborat un document per a presentar als jutjats en cas de tenir ordre de desnonament demanant la suspensió immediata.

El document es pot descarregar en aquest enllaç — Suspensió desnonament per coronavirus

PerPAH_Bcn

[Comunicat] El Grup Promotor de la 24/2015 i entitats i moviments socials apel·lem a què els Jutges a l’Administració Pública apliquin la llei sense excuses

La 24/2015 és plenament vigent i aplicable. Exigim a l’Administració Pública que apliqui la llei i sanciona els grans tenidors que no ofereixin lloguer social o que no cedeixin habitatges, alhora que reclamem als Jutges de Primera Instància una interpretació garantista de la norma basada en el respecte als Drets Humans.

La setmana passada de jutges civils de l’Audiència de Barcelona van fer públics uns criteris unificat en la línia de no sentir-se interpel·lats des d’un punt de vista processal en l’aplicació de la Llei 24/2015. Aquesta decisió, que se suma a la que van prendre els jutges gironins, és totalment contrària a la garantia de drets de les famílies en situació de vulnerabilitat afectades i vulnera els seus drets més fonamentals.

Per aquest motiu, la Comissió Promotora de la Llei 24/2015 i altres moviments socials per a l’habitatge, el Col·legi de Treball Social de Catalunya, el Sindicat de Llogaters i la Taula del Tercer Sector Social, apel·lem al conjunt de jutges de Primera Instància de tot el territori perquè apliquin la Llei 24/2015 de la forma més garantista possible i respectant els Drets Humans, tal i com organismes internacionals han reclamat prèviament a l’Estat espanyol i com desenvoluparem més endavant. Això implica, lògicament, aturar els desnonaments quan els propietaris son grans tenidors obligats a oferir un lloguer social i instar-los a fer la corresponent oferta a les famílies afectades. En cas que no es faci, es comunicarà als Ajuntaments la no oferta de lloguer social per tal que iniciïn el procediment sancionador que preveu la Llei 24/2015.

Els posicionaments contraris es basen, en primer lloc, en una interpretació restrictiva de la literalitat de la Llei 24/2015, tot afirmant que en cap article es fa referència explícita a quins són els efectes processals que deriven de l’incompliment per part dels grans tenidors d’habitatge de realitzar aquesta oferta de lloguer. No obstant, cal remarcar que l’article 3 del Codi Civil estableix clarament que les normes s’han interpretar d’acord amb la realitat social del temps en què han de ser aplicades.

En aquest sentit, volem fer palès que ens trobem en la pitjor crisi de l’habitatge que hem viscut en dècades. Des de l’inici de la gran crisi econòmica, més d’un milió de famílies han estat desnonades de les seves llars. L’Estat no ha estat capaç d’impulsar normes capaces de garantir el dret a l’habitatge de la ciutadania i hem viscut com s’han destinat més de 65.725 milions d’euros al rescat bancari, 42.561 dels quals per part de l’Estat, que possiblement no es recuperin mai. Per altra banda, els preus del lloguer a grans ciutats com Barcelona o Madrid s’han incrementat al voltant del 40% en només cinc anys, situant-se a dia d’avui com la principal causa de desnonament.

Davant d’aquest escenari, s’han començat a generar lleis innovadores i valentes per tal de posar fi a la concepció de l’habitatge com un bé mercantil amb el qual especular i fer caixa. Diversos països han optat per congelar els preus dels lloguers i a Catalunya vam aconseguir impulsar des de la ciutadania la Llei 24/2015 fa gairebé cinc anys, recuperar-la de la suspensió promoguda pel govern del PP i el “lobby” bancari i actualitzar-la aquest desembre amb el Decret llei 17/2019. Amb aquesta eina tan potent, els jutges han d’entendre que la seva aplicació és imprescindible per tal de garantir els drets més fonamentals de totes les famílies afectades per aquesta crisi de l’habitatge.

D’aquesta manera, organismes internacionals com el Comitè DESC de Nacions Unides han emès múltiples dictàmens i comunicacions en què han denunciat l’existència de desnonaments sense alternativa habitacional i han instat la seva suspensió, implicant no només a l’Administració, sinó també als jutges. Les resolucions criticaven durament l’absència d’una ponderació de drets per part dels jutges i que no tinguessin en compte la vulnerabilitat de les famílies. Hem de recordar que malgrat el dret a la propietat està reconegut a la Constitució, aquest es pot veure limitat d’acord amb la seva funció social. A més, cal trobar l’equilibri entre aquest dret i el de la vida i integritat física i moral, connectant aquest últim amb el dret a l’habitatge establert al Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, ratificat per Espanya el 1977.

En segon lloc, les veus contràries es basen també en què la norma és de caràcter administratiu i que, per tant, no hauria de tenir efectes processals. No obstant, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en dues interlocutòries de novembre de 2018, va establir clarament que la Llei 24/2015 “forma part de l’ordenament civil català” i l’article 149.1.6 de la Constitució permet en matèria processal que les Comunitats Autònomes puguin generar legislació “de les especialitats que en aquest ordre es deriven necessàriament de les particularitats del dret substantiu” d’aquestes.

Per aquest motiu, des de les entitats i moviments socials entenem que els jutges tenen motius de sobres per aplicar sense excuses la Llei 24/2015 i les novetats introduïdes en el Decret llei 17/2019 i apel·lem a tots els Jutges de Primera Instància de Catalunya perquè així ho facin. 

Més enllà del que diguin els jutges, el fet és que aquesta llei és necessària, urgent i útil per lluitar contra els desnonaments i per la garantia del dret a l’habitatge perquè la seva plena aplicació evita arribar als tribunals. La llei obliga a les entitats financeres i les seves filials, els fons d’inversió, SAREB i altres grans tenidors a oferir lloguers socials a persones en situació d’exclusió residencial i a cedir obligatòriament habitatges a l’Administració per tal de fer front a l’emergència. L’Administració Pública ha de sancionar aquells grans tenidors que incompleixin la llei. 

Per això, paral•lelament, exigim als ajuntaments i a la Generalitat que activin des de ja els protocols necessaris i tramitin tots els expedients sancionadors oportuns quan detectin incompliments per part dels bancs, fons i grans propietaris. L’actual crisi de l’habitatge només l’aconseguirem superar si tots els poders de l’Estat remen cap a la mateixa direcció i des del Grup Promotor i la societat civil organitzada farem tota la pressió possible perquè l’habitatge a casa nostra sigui realment un dret i no un objecte d’especulació per part dels grans poders econòmics. 

 

Grup Promotor de la Llei 24/2015

Plataforma d’Afectats per la Hipoteca

Sindicat de Llogaters

Col·legi de treballadores socials de Catalunya

Taula Tercer Sector

PerPAH_Bcn

La PAH i altres entitats socials denunciem la inoperància de l’Ajuntament de l’Hospitalet amb les famílies desnonades i les polítiques d’habitatge

El protocol actual està totalment desfasat i, tot i haver demanat canvis en múltiples ocasions, el Consistori de Núria Marín prefereix continuar maltractant les famílies.

La PAH, així com diferents entitats socials, denunciem avui en una roda de premsa conjunta convocada davant les portes de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat la nul·la resposta que ofereix el consistori amb relació a les famílies que han patit o patiran un desnonament al municipi. En l’acte han participat també companyes de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i el Sindicat de Llogateres.

La segona ciutat de Catalunya, amb més de 260.000 habitants i amb 554 desnonaments executats el 2019, compta amb un protocol totalment desfasat i que no respon a les necessitats de les seves veïnes, especialment les que es troben en major situació de vulnerabilitat. Aquest fet ha estat traslladat en múltiples ocasions als principals regidors que s’encarreguen del tema, però fins avui no hi ha hagut una resposta adequada a la problemàtica. L’última reunió impulsada per la PAH va tenir lloc el passat 3 de febrer i va comptar amb la participació de Cristian Alcázar, 2n Tinent d’Alcaldia i responsable de l’Àrea d’Espai Públic, Habitatge, Urbanisme i Sostenibilitat; José Castro, 3r Tinent d’Alcaldia i responsable de l’Àrea de Convivència i Seguretat; i Jesús Husillos, 5è Tinent d’Alcaldia i responsable de l’Àrea d’Equitat, Drets Socials i Recursos Humans.

En ella, compartim amb els regidors la nostra profunda preocupació sobre com s’estan gestionant els problemes relacionats amb l’habitatge a la ciutat i la necessitat d’abordar canvis estructurals en el protocol d’atenció a les famílies, que en moltes ocasions són maltractades després de viure l’experiència del desnonament.

En aquest sentit, quan una família vulnerable és desnonada judicialment de la seva llar a l’Hospitalet, des de l’Administració local només se li ofereixen tres nits en un allotjament temporal. A més, l’Ajuntament únicament compta amb acords amb tres pensions per a aquests casos i cap d’elles es troba en el municipi, allunyant a les afectades del seu arrelament al barri. Quan transcorren els tres dies, la família ha d’acudir de nou al centre de Serveis Socials per a estudiar la possibilitat d’ampliar el termini, encara que sempre se li recorda que ha de buscar una habitació pel seu compte. Aquest tracte xoca de front amb allò que marca la Llei 24/2015, que obliga les Administracions públiques a oferir un reallotjament adequat a les persones en procés de desnonament, i suposa un maltractament injustificable per a aquelles famílies que ja han hagut de patir un desallotjament i que durant les setmanes posteriors necessiten estabilitat per a poder afrontar amb garanties aquesta nova etapa en les seves vides.

Mereixen un capítol a part els casos com el de la Farida, vídua amb dos fills a càrrec, que participa de les assemblees de la PAH. Després de ser desnonades ella i els seus fills (una d’elles menor), l’Ajuntament les ha enviat al Centre Residencial d’Estada Limitada Els Alps, un equipament públic amb unes normes molt estrictes i que bàsicament es dirigeix al col·lectiu de persones sense llar. La família de la Farida porta allí des del 24 de febrer, i cada dia ha d’abandonar l’espai entre les 9 h i les 19 h i ha de deambular pels carrers fins que pot ingressar de nou ja ben entrada la tarda. A més, a les nits ha de suportar plors i crits d’altres usuàries. Clarament es tracta d’una destinació gens adequada per a una família que acaba de ser desnonada i que a més compta amb una menor.

Cal afegir, d’altra banda, que el protocol actual també falla en totes les etapes anteriors al desallotjament. L’Oficina d’Habitatge de la ciutat no ofereix un servei efectiu per a totes les famílies que acudeixen a ella, i el dia del desnonament, en la majoria de casos, no hi ha cap responsable del consistori per a intervenir amb la comissió judicial i les famílies es troben totalment soles si no compten amb el suport d’algun col·lectiu d’habitatge. A més, el sistema d’accés a la Mesa d’Emergència és opac i en cap web corporativa es poden consultar els criteris d’accés, les dades d’adjudicacions ni les dates de les seves reunions de valoració.

Totes aquestes demandes es van traslladar a l’Ajuntament en la reunió de principis de febrer, i dues setmanes després es va remetre un document de treball amb peticions concretes a les quals els regidors presents es van comprometre, sense que avui dia hi hagi hagut cap mena de resposta. 

Aquesta inoperància també l’han viscut les companyes d’APE, les que durant temps van exigir que s’instal·lessin comptadors socials d’aigua en habitatges sense títol habilitant, tal com faculta un decret de l’AMB. Després de múltiples peticions sense èxit i diverses campanyes de pressió, només un escrache a l’alcaldessa Núria Marín en plena campanya electoral va aconseguir desbloquejar la situació i canviar la manera d’actuar de l’Ajuntament. Tot i això, des d’APE se segueix requerint que s’agilitzi el procediment i que s’informi adequadament a totes les famílies que passen diàriament per Serveis Socials i que desconeixen aquest mecanisme. 

Per tot això, la PAH i la resta d’entitats socials exigim un canvi de 180º en les polítiques d’habitatge i reallotjaments de l’Ajuntament de l’Hospitalet i que es compleixi amb la Llei i es prioritzi el benestar de les famílies afectades. És insuportable que aquesta situació perduri més i es continuï maltractant famílies vulnerables, i acudirem davant aquest Ajuntament les vegades que calgui per a exigir que es garanteixin els drets més bàsics de la ciutadania. La segona ciutat de Catalunya no pot seguir amb un protocol ineficaç i que s’ha vist totalment desbordat per la situació d’emergència habitacional que viuen els nostres barris.

PerPAH_Bcn

Les dades del CGPJ afirmen que en 2019 van haver 2.125 desnonaments a Barcelona

Avui 9 de març s’han publicat les dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) on es detallen els desnonaments efectuats en l’any 2019. 

Les lleis ambicioses i les polítiques valentes donen resultats. Des de la PAH de Barcelona tenim molt clar que queda molt per fer però és evident que l’aprovació de la Llei 24/2015 i la seva vigència de 9 mesos abans que la banca i el PP la suspengués via Tribunal Constitucional van fer disminuir els desnonaments a Catalunya i Barcelona en aquest període. Igual que un cop recuperada la Llei 24/2015 al febrer del 2019 on clarament hi ha un descens dels desnonaments a Catalunya.

A Barcelona la tendència és a la baixa, i és que les polítiques d’habitatge emprades com el servei SIPHO és un pilar per paliar el drama que viuen les famílies que pateixen inseguretat residencial

Avui mateix el Govern de l’Estat Espanyol comunicava que demà mateix s’ampliarà la moratoria hipotecaria que al maig tocava a la seva fi, amb alguns canvis per afavorir a més families. Demà sabrem bé els criteris, però creiem que és un pena que es perdi l’oportunitat i ens haguem d’esperar “abans de l’estiu” per a que aquesta mortoria inclogui no solament supòsits hipotecaris sino també els de lloguer, on les dades ho confirmen, tant a Catalunya com a Barcelona, que els desnonaments majoritaris són deguts a problemàtiques en el pagament de lloguers no pas hipoteques, concretament el 68% a Catalunya i el 81% a Barcelona.

Per aquests motius creiem important continuar pressionant, com portem fent a la PAH per aconseguir canvis reals i efectius que deixin enrere el ranking de la vergonya dels desnonaments.

PerPAH_Bcn

La PAH de Barcelona ens adherim a la Vaga Feminista 8M 2020

Des de 2018 fins enguany, pel 8 de MARÇ hem sortit al carrer més d’un milió de persones de tot Catalunya per denunciar el progressiu enduriment de les condicions de vida i les violències que patim les dones, lesbianes i trans en tota la nostra diversitat : sabem que JUNTES SON MÉS FORTES. Hem incorporat la vaga feminista como a eina de lluita, repensant dia a dia els conceptes de vaga i de treball, mitjançant diverses expressions d’autoorganització, suport mutu i pràctiques polítiques descentralitzades al llarg de tot el territori (pobles, barris, escoles, llars, centres de treball, universitats…). Som: dones amb diversitat funcional, amb diversitat sensorial i intel·lectual, migrades i racialitzades, gitanes i paies. Les nostres edats són totes i ens sabem, lesbianes, trans, bisexuals, inter, queer, hetero i asexuals. Som les que no hi són: som les assassinades, som les preses, som les que es van quedar a les fronteres i som les que es van quedar al mar Mediterrani i a tots els mars. Hem cridat plegades arreu de tot el planeta. Tanmateix, no s’han produït els canvis necessaris a nivell social i polític: PER TANT DE NOU ENS ATUREM.

DENUNCIEM L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA. Denunciem la invisibilització i desvalorització dels processos de sosteniment de la vida vinculats a la terra i als cicles naturals, que som cossos que depenen d’altres cossos, i que els impactes de la crisi socioecològica no són iguals per a totes. Els efectes més durs sempre s’exporten a les perifèries urbanes i globals, al Sud, a les futures generacions, dones i identitats dissidents. Denunciem el capitalisme i l’heteropatriarcat, extractivistes i neoliberals, que ens fan viure d’esquena a la Terra, al Mediterrani i a la nostra pròpia existència.

La pèrdua de sobiranies social, política i econòmica juntament amb l’entramat dels poders fàctics i la falsa il·lusió del creixement il·limitat, i la creença que vivim en una democràcia que respecta els DDHH i ambientals, destrueixen les bases materials que ens permeten viure dignament. L’aliança d’Estats i capital ha declarat la guerra a la vida. Denunciem que l’escalada autoritària i reaccionària del capitalisme salvatge amenaça territoris, animals i comunitats, especialment dones indígenes i pobles originaris. Que criminalitza la protesta i mata. Accelera els fenòmens climàtics extrems com sequeres, incendis, huracans i inundacions, amb les conseqüents expulsions dels pobles, processos migratoris i expansió de malalties climàtiques i pobresa energètica, que ens afecten especialment .

EXIGIM JUSTÍCIA SOCIAL I CLIMÀTICA. Exigim un decreixement econòmic, una transició ecosocial i una cultura regenerativa i feminista, que recuperi les sobiranies a través d’una gestió pública i comunitària que garanteixi l’accés universal dels serveis bàsics, com l’aigua i l’energia. Exigim la defensa dels DDHH i ens solidaritzem amb les lluites de les companyes que arrisquen la seva vida per defensar l’aigua, el territori i els ecosistemes. Ens posicionem contra les empreses transnacionals i corporacions financeres, agents directes del capital, que avancen sobre els nostres cossos i territoris, pobles i barris, monopolitzant, controlant, mercantilitzant i privatitzant els béns naturals i comuns (terra, aigua, aire, energia, biodiversitat, habitatge, salut, educació, pensions…).

Rebutgem els Tractats de Comerç i Inversió, instruments del projecte capitalista del segle XXI que és heteropatriarcal, extractivista, racista i colonial, que ataca les nostres vides i blinda el poder de les transnacionals i multinacionals, enfront dels nostres drets i les decisions democràtiques de les comunitats i els pobles. EXIGIM que la defensa de la vida digna se situï en el centre de l’economia i de la política.
EXIGIM LA DEROGACIÓ DE LA LLEI D’ESTRANGERIA, que criminalitza les migrants, i el reconeixement de l’estatus de refugiades climàtiques. També DENUNCIEM les devolucions en calent avalades per la sentència d’Estrasburg i EXIGIM el tancament dels CIES, així com totes les formes de racisme.

CELEBREM LA FORÇA i LA SALUT DELS FEMINISMES DESCOLONIALS, tot interpel·lant consciències i fent tremolar privilegis des de les nostres expressions radicals, combatives i sororals.

DENUNCIEM la creixent precarietat laboral que es manifesta de diferents formes: discriminació salarial (les dones cobren un 23% menys que els homes), subcontractació, contractes temporals, jornades parcials no desitjades, atur i baixos salaris especialment en els sectors més feminitzats (restauració, hostaleria, hospitals, comerç al detall …) i discriminació laboral vers les dones que tenen fills de poca edat (maternitat no lliure).

DENUNCIEM també l’extrema precarietat laboral de les treballadores del sector domèstic i de cures i l’incompliment dels temps de descans obligatoris DENUNCIEM així mateix l’assetjament sexual en l’àmbit laboral.

EXIGIM que les jornades laborals s’adaptin a les necessitats dels nostres cicles de vida. Lluitem per a la igualtat de condicions en l’accés al mercat laboral per a les trans, especialment les migrades, i exigim facilitats per fer congruents amb la nostra identitat sentida les dades dels diferents documents administratius. DENUNCIEM la hipocresia d’una societat que ens rebutja si no tenim passing o imatge normativa, essent aquesta la principal discriminació laboral del col·lectiu trans. També l’atur que afecta durament les dones amb diversitat funcional, diversitat intel·lectual i/o sensorial i que dificulta greument la seva autonomia.

EXIGIM el reconeixement de tots el drets laborals i socials de les treballadores, generalment migrades, dels àmbits més precaris: cures, treball domèstic, venda ambulant i treball sexual. Rebutgem qualsevol judici moral davant les diferents estratègies de supervivència econòmica de les dones treballadores en aquest mon capitalista i considerem imprescindible el nostre reconeixement com a subjectes polítics: CAP DONA SENSE DRETS, MAI MÉS LLUITAREM SOLES.

EXIGIM la ratificació del Conveni189 de la OIT per a la dignificació del treball de la llar i de les cures i la derogació de totes les lleis laborals encara vigents com també la de l’esmena 6777 que no permet fins al 2.024 la integració en el Règim General de la Seguretat Social.
EXIGIM protecció efectiva de les supervivents de la tracta amb finalitat d’explotació sexual, xacra que neix de la necessitat d’ una nova esclavitud per part del sistema, i que s’utilitza també com a excusa per perseguir i controlar la migració, alhora que existeix gràcies a les mateixes polítiques de fronteres. Hi ha tracta d’éssers humans en multitud de sectors i la seva causa no és la prostitució, sinó el tancament de fronteres europees, les restriccions que imposa la Llei d’Estrangeria i la clandestinitat obligatòria en la qual es desenvolupen els projectes migratoris. Calen alternatives laborals no precaritzades, perquè la prostitució no hagi de ser en cap cas, un destí que beneficiï les màfies.

CRIDEM A L’AUTOORGANITZACIÓ I A LA REVOLTA FEMINISTA:

Per a construir unes vides lliures de violències masclistes i institucionals. Denunciem la violència sexual com a expressió de l’apropiació patriarcal del nostre cos que ens afecta a totes i encara més, a les migrades, a les racialitzades i a les treballadores de les llars i de les cures, o a les dones que viuen al carrer. Denunciem la LGTBIfòbia social, institucional i laboral que patim moltes de nosaltres, com una altra forma de violència masclista.

EXIGIM polítiques públiques, recursos i mitjans suficients per a totes en el sistema de protecció i recuperació enfront les violències masclistes. VOLEM protocols i circuits diversos, les dones no som homogènies. Prou re-victimització. NO SOM VÍCTIMES! SOM SUPERVIVENTS! I HEM SOBREVISCUT GRÀCIES A LA SORORITAT I A L’AUTODEFENSA FEMINISTA.

Tampoc no oblidem que des de l’1 d’Octubre vivim una forta deriva repressiva a Catalunya. EXIGIM la llibertat de les preses polítiques, el lliure retorn de les exiliades i la cancel·lació de totes les causes obertes per haver exercit el dret d’autodeterminació al nostre país. EXIGIM la fi de la violència policial, la judicialització de la política i la criminalització del dret a la protesta. La solidaritat, la nostra tendresa i la nostra força, també per a assenyalar un sistema penitenciari que condemna la dissidència política i la pobresa i a on totes les preses pateixen discriminacions, violències quotidianes i perpetuació dels mandats patriarcals.

Aquest any volem citar també a les dones supervivents a en la mal-anomenada “guerra contra les drogues” que en sí mateixa té efectes sobre la vida i la salut molt pitjors que els de les mateixes les pròpies substàncies: estigma per consumir i per trencar amb els rols socials tradicionals, presó, violències masclistes i institucionals, viure al carrer. Les dones que usem drogues no demanem assistencialisme, reclamem drets, en definitiva viure segures i lliures i CELEBREM AMB ALEGRIA LES NOSTRES VEUS I EXPERIÈNCIES D’AUTOORGANITZACIÓ ARREU DEL MON. SUPORT, DON’T PUNISH!!

DENUNCIEM la justícia PATRIARCAL, hereva del franquisme, diem NO a la LLEI MORDASSA i davant la repressió durant les mobilitzacions feministes de les vagues anteriors, CRIDEM A LA DESOBEDIÈNCIA, davant l’ofensiva feixista i el fonamentalisme religiós que a casa nostra s’anomena nacionalcatolicisme. PROU FINANÇAMENT PÚBLIC A L’ESGLESIA CATÒLICA I FORA ELS SEUS ROSARIS DELS NOSTRES OVARIS!!
CRIDEM A LA LLUITA PER LA CENTRALITAT DE LA VIDA, PER LA DESPATRIARCALITZACIÓ DELS NOSTRES COSSOS I DESITJOS, PER UNES VIDES DIGNES I SENSE VIOLÈNCIES.

EXIGIM: ser protagonistes de la nostra salut i dels nostres cossos, sense cap tipus de pressió estètica. Els nostres cossos no són mercaderies ni objectes. La recerca i la pràctica mèdica tenen encara un biaix de gènere androcèntric que cal canviar de dalt a baix, volem un tractament de la salut de les dones amb perspectiva integral i diferencial. I recordem que la ginecologia patriarcal es va construir sobre l’experimentació cruel amb dones racialitzades i esclaves al segle XIX. Lluitem per una veritable ginecosofía, per recuperar els nostres sabers i posar-los a l’abast de la salut de totes i EXIGIM la DESPATOLOGITZACIÓ de les nostres vides, les nostres emocions, les nostres circumstàncies: la medicalització que respon a interessos de grans empreses, i no a la nostra salut.

Volem decidir ser mares o no, i per aixó cointinuem lluitant per garantir el dret a l’avortament segur, lliure i gratuït, dins la xarxa pública de salut, així com tots els drets sexuals i reproductius per a totes les dones especialment menors d’edat, dones en situació d’irregularitat administrativa i totes aquelles que pateixen diferents estigmes socials.

DENUNCIEM el crim patriarcal que la mutilació genital femenina imposa als nostres cossos, els nostres drets i la nostra salut. Ens volem íntegres, tal com som, i no tolerarem que el patriarcat ens talli, sigui quina sigui la raó esgrimida, ja que no pot existir motiu cultural, religiós ni tradicional que intenti justificar aquesta xacra.

VOLEM MATERNITATS LLIURES, respectades i sense violència obstètrica. Les dones vivim les maternitats de diferents maneres i situacions, d’acord amb el nostre entorn social i cultural. Això ens convida a visibilitzar els processos sexuals de les dones, inclòs embaràs, el part, el postpart, la lactància i la primera criança; i dotar-los de drets i recursos per poder viure en dignitat, amb permisos amplis i transferibles, sigui quin sigui el nostre model familiar. Volem que les mares migrants, aquelles que s’han vist obligades a deixar el seu país per la por de ser assassinades, visquin sense la constant angoixa de la retirada de custòdia, pel fet de no exercir la maternitat segons el model eurocèntric. Model que obliga a integrar-se i a oblidar les arrels, que genera pobresa amb models administratius avalats per la llei d’estrangeria i que limita l’accés a l’àmbit laboral.

No oblidem tampoc que la majoria de les persones afectades pels desnonaments som dones i criatures, ni el fet que som precisament les dones les primeres a posar els nostres cossos davant la policia per a aturar desnonaments cada dia. Si les Administracions públiques no garanteixen per a totes un habitatge digne ho continuarem fent nosaltres amb ocupacions i acció directa!. SOLIDARITAT ACTIVA I SUPORT MUTU A CADA BARRI I POBLE!!!

REIVINDIQUEM I CONSTRUÏM, TAMBÉ DES DE BARRIS I POBLES. ESCOLES PÚBLIQUES FEMINISTES.

Front a les escoles privades concertades i especialment les de l’Opus Dei que segreguen per sexe i que fomenten valors reaccionaris , continuem denunciant les politiques neoliberals que volen utilitzar l’educació com a mercaderia. Enguany, l’extrema dreta i el feixisme han tornat a l’ofensiva amb el fantasma de l’adoctrinament i un darrer invent : el pin o el veto parental, que fins i tot atempta contra el marc internacional de Drets de la Infància. EXIGIM la retirada dels fons públics a les escoles concertades en favor d’una única xarxa d’educació pública, laica, inclusiva, gratuïta i amb perspectiva de gènere. La coeducació afectivo-sexual i la formació del pensament crític han de ser transversals i presents a totes les etapes educatives.

VOLEM ACOMPANYAR LA DIVERSITAT AFECTIVA-SEXUAL, CORPORAL I DE GÈNERE A LA INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA, tot construint entorns que trenquin amb els estereotips de gènere, que possibilitin l’exploració lliure i el creixement individual i col·lectiu, i que no ens obliguin a encaixar en cossos, identitats i sexualitats binàries o normatives.

VOLEM COMUNITATS QUE ACOMPANYIN I NODREIXIN TOTS ELS CICLES DE LES NOSTRES VIDES.

Per deixar de viure aïllades les unes de les altres, amb una menció especial a les dones grans, la seva saviesa i suport mereix tots els drets per tal d’assolir un envelliment digne, amb afectes i reconeixements: PENSIONS DIGNES PER A TOTES (amb ple reconeixement dels treballs de cures i agraris) i XARXES COMUNITÀRIES I AUTOGESTIONADES DE CURES!!!.

AVUI 8 DE MARÇ, CELEBREM TOTES LES NOSTRES RESISTÈNCIES I CREATIVITATS COL·LECTIVES.

Perquè no s’esperava que sobrevisquéssim, perquè els silencis no ens van protegir i no ens protegiran. Des de Rojava a Xile, Mèxic, Bolívia, Perú, Ecuador, Argentina, Brasil, Nicaragua, Palestina, India, SudÀfrica, Nigèria…els batecs de les dones que lluiten arreu del món són els nostres batecs.

Avui 8 de març de 2020, estrenem dècada amb el desig d’aconseguir fer efectius tots els drets i totes les llibertats per a totes. Sabem que l’empresa és titànica, HO VOLEM TOT. Sentint la Terra cridar, sabem que tenim la força i l’empenta de ser milions per aconseguir-ho. Davant la guerra del capitalisme contra la vida, ENS DECLAREM COMUNITATS DE LLUITA I RESISTÈNCIA i CELEBREM LES NOSTRES ALIANCES, molt per sobre de les nostres diferències.

JUNTES I DIVERSES PER UNA VIDA DIGNA

AUTOORGANITZACIÓ I REVOLTA FEMINISTA!!!