Arxiu mensual Abril 2020

PerPAH_Bcn

Des de la PAH de Barcelona fent front a la COVID-19 i a l’emergència habitacional

Documents útils, assemblees virtuals, solidaritat i suport mutu són algunes de les moltes coses que podràs trobar a la PAH de Barcelona. Davant la crisi sanitària de la COVID-19 estem veient com la crisi habitacional de moltes famílies s’està incrementant. A la PAH no ens quedem parades. Seguim organitzant-nos i donant resposta a centenars de famílies que veuen que no poden pagar el seu lloguer o hipoteca, o bé ja tenien ordre de desnonament i no saben què passarà amb la seva família després de l’estat d’alarma. També seguim collant i visibilitzant la situació ingovernable que pateixen centenars de famílies que no tenen casa per “confinar-se”, que “viuen” en pensions, albergs o en infrahabitatges. Moltes d’elles sense espais comuns o fins i tot sense cuina on poder cuinar. I ens preguntem, #EnQuéCasaMeQuedo davant aquesta situació?

Tots els dilluns organitzem assemblees de Benvinguda PAH online. Trobaràs tota la informació a https://pahbarcelona.org/es/la-pah-de-barcelona-volvemos-con-las-asambleas-online/

PerPAH_Bcn

Crònica del segon assessorament col·lectiu de la PAH BCN en temps del coronavirus

Dilluns vam tornar amb la segona atípica i molt ordenada assemblea virtual de la PAH. La nostra ComPAH Sonia ens va donar la benvinguda, i a les que arribaven noves els va explicar el temps que portem de lluita, el perquè va néixer la PAH fa onze anys i la nostra manera d’actuar. Ens torna a remarcar el més important: que una vegada que travessem la porta de la PAH ja no tornem a estar soles, i que encara que ens donin respostes negatives, juntes lluitarem per canviar-les a positives..

En Josep ens fa un petit resum dels punts més importants del Decret-llei per la COVID-19 pel que fa a hipoteques i lloguers. Ens dona la data límit del 2 de maig per presentar als nostres propietaris (bancs, fons voltor, grans o petits tenidors) la nostra situació actual econòmica i si podrem fer front o no als nostres pagaments d’hipoteques o lloguers, perquè puguem demanar ajudes de les rendes d’aquests mesos, que se’ns rebaixi a la meitat la suma, o que si no se’ns s’ajornin aquestes quotes, i que un cop finalitzat l’estat d’alarma les puguem pagar al llarg de tres anys.

Una vegada que la Sònia ens ha donat aquesta gran Benvinguda i Josep ens ha brindat aquesta informació tan important, vam començar amb el primer cas del dia, el de la Roser: ella ens comenta que porta 14 anys pagant una hipoteca (avui dia paga 1.200 €) , i que no podrà continuar pagant-la perquè no té feina. Li recomanem que si ja no pot pagar-la, que no segueixi pagant un altre mes més, i que ella ha de decidir si vol dació en pagament amb lloguer social o quitança; també li recomanem que parli amb el seu banc perquè puguin revisar la hipoteca fins a arribar a un acord d’una nova suma que pagar, perquè ella no hagi de seguir assumint una quota tan cara i sí una que s’emmotlli als seus ingressos, ja que el pare dels seus fills no l’ajuda en res i a més ha deixat de pagar la manutenció i és ella sola qui ho paga tot.

En Jonathan ens comenta que fa anys Bankia els va fer un lloguer social i que ara Anticipa no li ho vol renovar perquè diu que viuen 6 persones en aquesta casa, però sempre va ser així. La seva mare és pensionista, ell és autònom i ara mateix no té ingressos perquè és propietari d’un bar. Li diem que es comuniqui amb la seva oficina d’Habitatge i demani l’informe d’exclusió residencial, i que ajunti els seus papers d’autònom i cessament d’activitat per a demostrar que no cobra res, i la pensió de la seva mare. Que ens vagi informant com segueix el cas la setmana que ve.

La Fernanda ens va explicar la setmana passada a l’assemblea que ella vol fer una novació de la hipoteca, però el problema recau que la seva exparella s’ha tornat al Marroc, que en un primer moment li va donar un poder perquè ella fes els tràmits necessaris de la casa, i després li ho va revocar, així que ara no pot fer res sense aquest poder perquè ell és cotitular d’aquesta hipoteca, i des del banc no faran res sense aquest poder notarial. Li tornem a explicar quin poder és i que el millor és que pregunti al banc quin seria el nom exacte d’aquest poder o que el mateix notari ja sap aquest nom, que no tingui por ni vergonya i que parli tranquil·lament amb el notari, que ell l’entendrà perfectament quan li expliqui el tema.

En Pol també ens torna a portar el seu problema hipotecari a la taula, el que el seu banc Caixa València li va realitzar una hipoteca totalment abusiva, on li demanen que durant 33 anys pagui només INTERESSOS i que al final d’això, en l’última quota, pagui 280.000 €. Ell porta pagats 103.000 € i vol fer dació en pagament i lloguer social, perquè vol posar fi a tot això i que no perjudiqui els avals. També comenta que el gestor del seu banc, en un primer moment li va dir que el millor era la dació perquè era una hipoteca abusiva, però quan van veure el seu cas li van dir que ells sortien perdent, quan això no és veritat. El primer que li recomanem és que es tranquil·litzi i que si ja porta tants anys pagant no pensi en dació; sinó que cal seguir parlant amb ells perquè és abusiu i han de fer una hipoteca legal i que s’emmotlli als seus ingressos de pensió per discapacitat i una petita paga de la seva esposa per treball.

En Dhruba ens comenta un cas força estrany perquè diu que primer era avalador de la hipoteca d’un amic que després va desaparèixer, i que ara està sent demandat pel propietari d’un pis que no és seu i que a més no té cap document perquè ell no era amo de res. Ell només cobra 600 € per pensió de discapacitat, i la seva dona no cobra res. El banc és el BBVA.

La Mercè comenta que ha vist desnonaments i pregunta si és possible que n’hi hagi; els vam explicar a ella i a totes que no és legal treure les persones de les seves cases, que està prohibit i qualsevol desnonament s’ha de denunciar.

L’Úrsula ens ofereix una informació molt bona de l’Ajuntament de l’Hospitalet que ofereix ajudes de 150 a 300 € per 4 mesos, i segons ingressos a les famílies que ho necessitin. Hem de trucar al 010 perquè se’ns informi quins passos seguir cadascuna per accedir a aquests ajuts.

El Luis comenta que estava parlant amb Anticipa i Habitatge per renovar el lloguer social d’un any, que li van fer el 25 de maig de 2019, per fer-li un de nou de 7 anys, com marca la Llei 17/2019. Però que va arribar el confinament i ja no va poder parlar més ni reunir-se com tenia planejat; li recomanem que parli amb Anticipa per dir-los que no té la totalitat de la documentació, perquè ells vegin que està fent la feina i que vol col·laborar.

Com a final d’aquesta assemblea els recordem que ens enviïn fotos de mares o àvies, així fem alguna cosa guai per al dia de les mares que ja se’ns acosta.

Dilluns que ve a les 17.30 h tornarem amb una altra assemblea de Benvinguda PAH online. Trobaràs tota la informació a https://pahbarcelona.org/es/la-pah-de-barcelona-volvemos-con-las-asambleas-online/

PerPAH_Bcn

El Grup Promotor de la Llei 24/2015 participa en la primera reunió del Pacte de Barcelona

Avui el Grup Promotor de la Llei 24/2015 de Catalunya contra els desnonaments i els talls, nascuda el 2014 d’una Iniciativa Legislativa Popular, la ILP Habitatge, i aprovada per unanimitat pel Parlament de Catalunya, ha participat en la primera reunió del Pacte per Barcelona per treballar la sortida de la crisi originada per la pandèmia global del coronavirus.

A la reunió que  ha presidit l’alcaldessa Ada Colau i el primer tinent d’alcalde Jaume Collboni han participat més de 60 persones, representants de diferents sectors del teixit econòmic, social, educatiu, cultural, esportiu i científic de la ciutat.

Cada representant ha tingut uns minuts per poder explicar des del seu vessant com treballar en aquest pacte. Concretament des de la comissió Llei 24/2015 hem fet la següent intervenció:

Fa 12 anys, el model econòmic i d’habitatge va esclatar pels aires i les conseqüències per a la majoria de la població foren nefastes. Venim d’una bombolla immobiliària i d’una crisi econòmica molt greu, on es va primar el benefici de pocs per sobre dels drets de moltes, rescatant als bancs i no les persones, i passant després a una bombolla de lloguer, on es permet que fons voltor i qui especula amb un bé fonamental com és l’habitatge, segueixin passant per davant les veïnes que són expulsades dels seus habitatges i barris, criminalitzant sovint les més vulnerables, com les persones sense llar o les que accedeixen sense títol a habitatges buits en ser desnonades, quan, com sabem, són la conseqüència més greu de les polítiques totalment insuficients adoptades a escala estatal i autonòmica els darrers anys en matèria d’habitatge. 

Encara que alguns s’entestin a ignorar-la, patim una crisi habitacional gravíssima, que té com a problema de fons el foment d’un model d’habitatge privat i mercantilitzat que no funciona. Les dades sobre llançaments parlen per si soles: segons les estadístiques judicials, a tot l’Estat ja acumulem 684.385 desnonaments des del 2008 i 216 al dia el 2019, dels quals, el 67,5% van ser de lloguer. Un 80% en el cas de Barcelona, on hi ha com a mínim 9 desnonaments al dia, que equivalen a 47.800 persones que han estat expulsades de casa seva des del 2013 al 2019.

Cal remarcar que els avenços més importants en la protecció del dret a l’habitatge, com l’accés als subministraments bàsics, han estat impulsades per la ciutadania, com és el cas de la Llei 24/2015 catalana contra els desnonaments i els talls, recentment ampliada amb el Decret-llei 17/2019, o amb la mesura del 30% d’habitatge protegit a Barcelona, avenços que s’han de protegir, ampliar i garantir la seva implementació, i que fan de Barcelona una ciutat més habitable i justa per tots els seus habitants. 

També s’han fet esforços des de les administracions, que s’hi han demostrat insuficients i sobretot, han estat mancats de pressupost, coordinació i cooperació entre les diverses administracions, així com de lideratge de les administracions amb més competències i recursos. Catalunya té menys del 3% d’habitatge públic i dediquem menys del 0,2% del PIB a polítiques d’habitatge, quan els països més avançats hi dediquen el 3%.

Amb la crisi sanitària del coronavirus es fa més evident que mai que l’emergència habitacional s’ha cronificat a les diferents capes de la societat, sobretot a les més precàries, però no només. Tal com va afirmar amb molt encert a principis d’abril la relatora de l’ONU del dret a l’habitatge, Leilani Farha: “L’habitatge, és la primera línia de defensa davant el brot de COVID-19”. Per aquest motiu, països com França, Alemanya, Holanda, Portugal, Regne Unit, Argentina o Espanya (amb molts límits i problemes) han establert algun tipus de moratòria sobre els desallotjaments d’habitatges durant la crisi del coronavirus.

A més, es dona la paradoxa que la situació actual ens ha obligat encara més a mirar “cap a dins” dels nostres habitatges i les seves condicions i ha fet més crua ‒si és possible‒ la situació de les persones que no en disposen d’un o de les que estan en risc de perdre’l per un desallotjament imminent.

És per això que des del Grup Promotor de la Llei 24/2015, proposem treballar conjuntament i de forma correlacionada en tots els sectors, avantposant la salut de la ciutadania i els drets humans, per sortir d’aquesta crisi el més fortes possible i amb més drets. És important que totes entenem que, un cop dobleguem la corba dels contagis, haurem de posar a zero la corba dels desnonaments i garantir el dret a l’habitatge digne i adequat de tota la població.

En aquest sentit, les mesures concretes que proposem com a punt de partida i que estem segures que la majoria compartireu, perquè són de sentit comú, són les següents:

  • Garantir que s’apliquen les lleis d’habitatge i d’emergència i que no es desnona a cap persona o família vulnerable i sense alternativa del seu habitatge habitual, i que tota la població té accés als subministraments bàsics.

  • Pla de xoc per reallotjar de forma immediata les 2.500 persones que estan a l’espera d’un habitatge a les Meses d’emergència a tot Catalunya, 670 a Barcelona. 

  • Pacte de cooperació entre administracions i privats per augmentar el parc d’habitatge social al 15%, tal com marca la Llei catalana del dret a l’habitatge, estudiant i aplicant al 100% de les possibilitats el marc legal actual i millorant-lo, si és necessari.

  • Pressupost per a polítiques d’habitatge en l’àmbit autonòmic i estatal del 3% del PIB, i el corresponent per erradicar pobresa energètica.

La primera reunió n’ha conclòs convocant a 4 reunions sectorials per la setmana vinent, per avançar en el treball col·lectiu. Les taules creades són en l’àmbit econòmic, en l’àmbit social, de model urbà i cultural. En un mes es tornarà a fer una sessió plenària per tenir un pacte de ciutat de consens al juliol.

Cal estar a l’altura de les circumstàncies. Creiem que la necessitat de la cooperació entre diferents sectors ha estat unànime per part de totes les participants, i ara cal demostrar que juntes podem sortir d’aquesta crisi més fortes i amb més drets.

Aquí podeu trobar el vídeo de la primera reunió:

PerPAH_Bcn

Sortim a les finestres i balcons per fer soroll a la banca!

Des de la PAH convoquem a la ciutadania el pròxim dimarts a les 20.15 h a una casserolada contra la banca! Sortim a les finestres i balcons per fer soroll a la banca! Que ens tornin els 65.725 milions d’euros del rescat bancari! La ciutadania no estaríem tan malament si el Govern de l’Estat no hagués rescatat a la banca. Ara exigim que es corresponsabilitzin, que tornin els diners públics amb què els vam ajudar.

  • 🗓️ Dimarts 28/04
  • ⌚️ 20.15 h
  • 🏠 A la teva finestra o balcó

No permetre’m que aquesta crisi sanitària la pagui les persones més vulnerables.

T’esperem després de l’aplaudiment a les sanitàries, caixeres, cuidadores, personal que fan possible cada dia sortir d’aquesta pandèmia de la Covid-19. Dimarts 28 d’abril a les 20.15 h a la teva finestra o balcó amb la cassola.

PerPAH_Bcn

A quina casa em quedo?

Les PAHs de Catalunya exigim reallotjaments dignes també en temps de coronavirus

Avui, 17 d’abril de 2020, les PAHs de Catalunya volem visibilitzar i denunciar la situació en què es troben centenars de famílies que no tenen garantit un habitatge digne durant el confinament. Trobem en les nostres assemblees famílies confinades de manera precària en infrahabitatges, en pensions o albergs que es presentaven com a solució temporal després d’haver patit un desallotjament, i també companyes i companys que no tenen garantit l’accés als subministraments bàsics d’aigua, llum o gas.

Portem un mes de confinament arran de la crisi de la COVID-19. Durant aquests dies hem vist com el Govern de l’Estat, la Generalitat de Catalunya i els diferents ajuntaments han promogut mesures per tal de prevenir l’expansió de la pandèmia: quedar-nos a casa i mantenir una bona higiene es presenten com a mesures imprescindibles per prevenir contagis. Però, què passa quan la situació és insostenible dins les nostres llars?  Com podem estar confinades si no tenim casa? Com podem viure tancades en una habitació d’una pensió o alberg, amb infants i joves? O sense tenir accés a espais comuns, a Internet o a una cuina on preparar el menjar? Com podem mantenir una bona higiene si no tenim garantit l’accés als subministraments bàsics? 

La Lourdes, la  Lídia, la Sara, el Tori, l’Emilia, el Bilal, en Carlos i la Victória, la Rkia, l’Ijaz, la Mari Carmen, el Juanjo, la Martha,  el Yossef, el Mohamed, la Mercè, el John i la Yasmina són alguns casos de centenars de famílies a tot Catalunya que es troben en situacions d’inseguretat residencial. 

Des de les PAHs de Catalunya considerem que aquesta situació que viuen actualment desenes de famílies i companyes és inacceptable i incomprensible. Les administracions competents no estan responent com cal a la situació, proposant solucions insuficients i donant l’esquena una vegada més a la ciutadania més vulnerable. 

És també el moment de corresponsabilitzar al sector privat de la banca, fons voltor i grans propietaris per acabar amb aquesta crisi. A Catalunya, la quantitat d’habitatges buits és astronòmica i de les més elevades de tota Europa. Les darreres dades oficials publicades en parlen de 500.000 habitatges buits a Catalunya, dels quals 73.000 són nous i ni s’han estrenat; i com a mínim, més de 25.000 provenen d’execucions hipotecàries i estan en mans de la banca. Com pot ser que tinguem a famílies i companyes en situacions precàries i d’inseguretat habitacional? Com pot ser que hi hagi tots aquests pisos buits en desús i al servei de l’especulació? És necessari mobilitzar tot aquest habitatge buit i posar-lo a disposició de la ciutadania. 

És per això que demanem:

  • Reallotjament digne i adequat a les famílies que estan ubicades en pensions, a pisos amb cuina i espai vital pels infants
  • Subministraments bàsics garantits: aigua, llum i gas
  • Cessió obligatòria dels habitatges buits de la banca i fons voltor, tal com marca la Llei 24/2015
  • Expropiació dels habitatges de la SAREB
  • Reconversió d’immobles públics en desús a habitatges socials
  • Regulació del preu del lloguer de manera efectiva per aturar l’expulsió massiva de veïnes de les seves llars
  • Moratòria indefinida dels desnonaments a famílies vulnerables fins que no hi hagi una alternativa habitacional un cop aixecat l’estat d’alarma
  • Condonació de deutes hipotecaris, dels deutes d’impagament dels lloguers i subministraments a famílies vulnerables per manca de recursos econòmics
  • Ajudes econòmiques als petits propietaris que es veuen afectats per impagaments de lloguer
  • Dotar de majors pressupostos en partides d’habitatge en l’àmbit estatal, autonòmic i local per fer efectives les demandes.

Exigim mesures valentes i innovadores a l’altura de la situació, que donin resposta a les famílies, un pla de xoc social real i efectiu.  No podem permetre que, un cop més, aquesta crisi de la COVID-19, la tornem a patir i pagar les més vulnerables. 

Amb la PAH seguirem lluitant al costat de les famílies que veuen vulnerat un dret tan bàsic com el de l’habitatge, tal com hem fet durant aquests últims 11 anys. El 2008 ja vam pagar la crisi nosaltres, amb un rescat a la banca de 65.725 milions d’euros de diners públic. Ara cal vèncer al Coronavirus i estar fortes per combatre la crisi econòmica que se’n derivarà.

Ja fa molts anys que demostrem que juntes som imparables, i aquest cop tornarem a estar a l’altura!

Sí Que Es Pot!