Arxiu mensual abril 3, 2020

El nou Decret del Govern continua sent insuficient

Tot i contenir alguns avenços, el Reial Decret-llei 11/2020, de 31 de març, pel qual s’adopten mesures urgents complementàries en l’àmbit social i econòmic per a fer front a l’estat d’emergència provocat per la COVID-19, continua deixant a molta gent enrere amb mancances importants

Les mesures adoptades pel Govern en matèria d’Habitatge, per a pal·liar els efectes de la paralització de l’activitat econòmica, són un nou rescat encobert a la banca i grans propietaris, basant-se una altra vegada en una transferència de diners públics al sector immobiliari espanyol. Parlem de mesures molt limitades en el seu efecte sobre les famílies, que són empeses a endeutar-se ajornant els pagaments, amb l’únic objectiu de pagar les rendes als fons voltor, Socimis i la banca.  La moratòria inicial d’un mes en el pagament de la hipoteca, ja resulta clarament insuficient, amb grans complicacions per a acollir-s’hi. La moratòria de lloguers genera solucions a càrrec nostre, i incompletes; i el mateix passa amb la moratòria en el pagament de subministraments bàsics. També és totalment injust, i crea sectarisme social, la diferència de tracte cap a les persones hipotecades i les inquilines. Valorem com a positiva la pròrroga extraordinària de contracte de 6 mesos, mantenint així els termes i condicions del contracte actual i evitant les pujades de lloguer, però ens sembla que és un temps escàs, ja que la sortida d’aquesta crisi sanitària ens deixarà en una situació de recessió econòmica..

El Govern va en camí de repetir la història de la crisi financera, abandonant les famílies, que no són responsables de la seva situació. La solució socialment més justa perquè aquesta crisi no la tornem a pagar les de sempre, implica exigir l’exoneració de les quotes de lloguer als grans propietaris i facilitar línies de crèdit als petits.

La PAH, des del començament de la crisi sanitària, hem defensat l’exoneració total del pagament, tant d’hipoteques com de lloguers mentre duri la crisi ‒i alguns mesos més‒, per a les famílies en situació de vulnerabilitat. Aquesta petició no és gratuïta, atès que, d’una banda, els cobradors de les hipoteques són els bancs, als que vam rescatar amb més de 65.725 milions d’euros que no han tornat. Els grans tenidors d’habitatge són de nou els bancs, les Socimis i els fons voltor. Aquests últims, a més, s’han fet propietaris dels seus enormes parcs comprant lots complets d’habitatges als bancs, molts dels quals procedeixen del milió llarg de desnonaments executats des del 2008.

Sí que és important la mesura de suspensió del procediment de desnonament i dels llançaments per a llars vulnerables sense alternativa habitacional derivat de contractes d’arrendament per 6 mesos, però és per un temps molt limitat i queden fora els desnonaments per precari. Per això, la PAH portem anys exigint la suspensió de tots els desnonaments sense alternativa habitacional de manera indefinida, sigui quina sigui la causa, ja que nosaltres no ens oblidem d’aquelles famílies que s’han vist obligades a viure en precari, per a donar resposta a l’acord internacional que Espanya va signar i per l’incompliment del qual ja ha rebut 2 informes condemnatoris per part del Comitè de Drets Econòmics Socials i Culturals de l’ONU. Només demanem que Espanya compleixi els seus compromisos i que protegeixi les famílies vulnerables, avui i sempre. És necessari canviar el terreny de joc. Optar pels drets humans i constitucionals per sobre dels interessos de la banca, de la resta del lobby principal del capital especulatiu de Fons i Socimis. Fer una política valenta que permeti l’expropiació temporal de l’ús d’habitatges buits de la banca i la Sareb. I, amb una fiscalitat progressiva, imposar a Fons i Socimis unes regles de corresponsabilitat social, per a poder donar resposta a l’emergència habitacional. 

Ahir vam conèixer la destrucció de 900.000 llocs de treball des de l’inici de l’estat d’alarma, amb un augment històric de l’atur al març, de 302.265 persones, sumat a la incertesa de com es resoldran els milers d’ERTOS presentats, que podrien acabar elevant les xifres de l’atur a termes que no volem ni imaginar. Aquesta pandèmia està destruint vides (en tots els sentits) i llocs de treball. Quan això acabi, moltes petites empreses, autònoms i treballadors hauran perdut molt, però els bancs rescatats, els fons voltor, les Socimis i les energètiques no hauran aportat res, cobraran les seves quotes d’hipoteques, les seves rendes de lloguer i els seus rebuts de consum, tornant a sortir airosos, com de costum; amb la destral preparada per a seguir desnonant.  Si cal estrènyer-se la bossa, ens l’estrenyem totes. Si hi ha aturada de producció, que afecti totes les activitats, també a les rendes de capital, i que paguin la seva part corresponent de la crisi.

En el nou decret, s’al·ludeix a l’existència d’un percentatge del 85% de petits propietaris dins de l’estructura de tenidors d’habitatge en lloguer, el que representaria per tant un volum considerable de persones que depenen d’aquesta renda per a viure. Tanmateix, això no coincideix amb la realitat que portem anys denunciant; convidem al Govern a publicar les dades oficials que avalin tal afirmació. Com publicava ahir l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona, a la ciutat de Barcelona el 17% del parc d’habitatges està en mans de propietaris amb més de 10 pisos. A més, qüestionem la definició de gran tenidor que ofereix el Govern, al·ludint a aquelles persones físiques amb més de 10 habitatges; ens sembla abusiu i irreal que es fiqui en el mateix sac a petits tenidors que sí que necessiten cobrar el lloguer, amb els que viuen molt bé de les rendes de lloguer, amb el preu mitjà de qualsevol ciutat multiplicat per 10.

Denunciem que aquest Govern no hagi estat capaç de fer pagar un euro als grans propietaris d’habitatge. Ens sembla inconcebible que el lobby de la banca, fons i Socimis hagin imposat la seva llei, i que se segueixi subvencionant amb diners públics les ajudes que tornen a anar a parar a les butxaques dels especuladors. No es pot entendre la falta de responsabilitat de la Banca rescatada, amb un deute encara pendent de 65.725 milions d’euros; que ha instat 1.002.000 desnonaments; que es va quedar amb els nostres habitatges utilitzant pràctiques mafioses de clàusules abusives; que s’ha enriquit titulitzant centenars de milers de crèdits. Aquesta Banca que ha aconseguit que l’Administració hagi estat al seu servei, rematant la jugada amb la creació de la SAREB i la revenda de centenars de milers d’habitatge als Fons Voltor. Fons a qui se’ls ha permès adquirir habitatges sense control, a uns preus tirats, que estan instal·lats en paradisos fiscals i que, cada vegada que se’ls assenyala, tallen dits. Faltava la creació de les Socimis, on tots ells i més conflueixen en unes societats que busquen en el lloguer el lucre sense mesura i que no paguen l’impost de societats, manipulen els preus a través dels portals immobiliaris, i se’ls permet saltar-se això que anomenen llibertat de mercat, introduint pràctiques de temps monopolistes per a imposar preus impagables a milers i milers de ciutadans.

Aquesta crisi no pot ser el motiu per a causar major sofriment als de sempre i que un major nombre de persones perdin la seva llar. Per això, esperem del govern una voluntat política més conseqüent, que doni seguretat a les persones i famílies vulnerables que això no passarà. Perquè si alguna cosa ens demostra aquesta crisi sanitària, és que cal posar la vida al centre, i sense habitatge això no és possible. Cal deixar enrere l’especulació i la mercantilització de les nostres llars. No volem habitatges buits; volem que tinguin una funció social i que la propietat estigui al servei també de l’interès col·lectiu per a aconseguir el necessari Parc Públic d’habitatge.

Si l’Estat i el Govern no donen una resposta social suficient a la crisi econòmica, rescatant les persones com va fer amb els bancs, ens tindrà al davant, i quan acabi el confinament reprendrem la nostra campanya de mobilitzacions. No consentirem que continuï havent-hi més vides en joc pagant els efectes d’aquesta nova dramàtica crisi. Aquesta societat no pot donar-nos l’opció de menjar o viure sota un sostre. O de menjar i pagar els subministraments.

L’horitzó està marcat pels drets humans i constitucionals. El seguirem defensant, sigui des del confinament o quan tornem a prendre els carrers. Seguirem pressionant per construir un avui esperançador i un demà digne, amb la nostra campanya #ViviendaPorDerecho i al costat de totes les organitzacions socials, unides per a fer efectiu un Pla de Xoc Social real.

En aquest enllaç trobaràs una anàlisi de les mesures en lloguers per enfrontar la COVID-19, que t’ajudaran a conèixer en quina situació et trobes.

Noves mesures per a enfrontar la COVID-19 en lloguers

El passat 1 d’abril, enmig de la crisi sanitària generada per la COVID-19, es va publicar un nou paquet de mesures aprovades pel Govern per a fer front a la situació, complementant la moratòria hipotecària impulsada dues setmanes abans. Entre elles, es troben mesures a tenir en compte, encara que clarament insuficients, en matèria de lloguers, hipoteques i altres crèdits.

Les mesures per a hipoteques, sobre les quals ja advertim que eren limitades i insuficients, la tractarem pròximament, ampliant el resum i els documents útils que publiquem fa dues setmanes (consultar aquí resum i documents útils per a demanar-la)

Pel que fa a les mesures per a lloguers, la PAH reclama que s’exoneri a les afectades i que no hi hagi ni un euro més de diners públics que pugui subvencionar lloguers especulatius de grans propietaris. En canvi, cal compensar el petit propietari que té un habitatge llogat a un preu assequible per a poder viure i no pot arribar a un acord amb el seu inquilí.

Tothom sap que el problema de la bombolla de preus per a llogateres i llogaters ve d’abans de la COVID-19. Ho demostren els 253.473 desnonaments de lloguer del 2013 al 2019 a Espanya, 65.410 a Catalunya i 16.149 a Barcelona. Alhora que vam frenar la corba de contagi, cal protegir les inquilines dels impagaments. I després de guanyar al coronavirus caldrà doblegar la corba de desnonaments: els acumulats i els que es fixaran si no es protegeix ara a les inquilines. Necessitem un pla de xoc social.

No obstant això, fins i tot amb les grans limitacions de les mesures que han estat aprovades, és important facilitar informació als que aquest mes tindran dificultats per a pagar el lloguer.

Quines són les mesures per a inquilines que s’han aprovat?

1) Suspensió excepcional dels desnonaments de lloguer per a llars vulnerables sense alternativa: caldrà acreditar en els jutjats que la família es troba en una situació de vulnerabilitat sobrevinguda per culpa de la crisi de la COVID-19, es podrà sol·licitar una vegada s’aixequi l’estat d’alarma, ja que mentre duri els procediments de desnonament i els terminis administratius associats estan suspesos. També es podran suspendre els judicis durant 6 mesos fins al mes d’octubre.

2) Pròrroga dels lloguers que finalitzin entre el 2 d’abril i fins a dos mesos després de la fi de l’estat d’alarma: per un màxim de 6 mesos mantenint les mateixes condicions, i l’arrendador haurà d’acceptar la sol·licitud, tret que hi hagi un altre acord més beneficiós entre les parts.

3) Moratòria del deute de lloguer en cas de grans tenidors i empreses o entitats públiques d’habitatge: ajornament o la condonació total o parcial de la mateixa per acord; i si no n’hi ha, es podrà sol·licitar fins al 2 de juliol (data ampliada pel Real Decret-llei 16/2020) l’ajornament temporal i extraordinari (moratòria). La Propietat podrà triar entre reducció del 50% del lloguer durant el temps que duri l’estat d’alarma i posteriors (màxim 4 mesos), o una moratòria pel mateix temps d’aquest, que es pagarà fraccionat sense interessos durant almenys 3 anys, sempre dins de la vigència del contracte. 

4) Modificació de les condicions contractuals en el cas de petits propietaris: ajornament o la condonació total o parcial dels lloguers amb caràcter voluntari-acord; i si no s’assoleix, es podrà demanar fins el 2 de juliol (data ampliada pel Real Decret-llei 16/2020) l’ajornament temporal i extraordinari en el pagament de la renda, al qual la Propietat ha de respondre en 7 dies laborables les condicions que accepta o possibles alternatives. 

5) Avals estatals per a pagar els lloguers i ajuts públics per a retornar els microcrèdits:  els primers se sol·liciten a les entitats bancàries amb un termini de devolució de fins a sis anys, prorrogables i sense despeses i interessos per al sol·licitant, per un import màxim de 6 mensualitats i per a ambdues situacions (3 i 4). Les ajudes són per a retornar les ajudes transitòries de finançament (microcrèdits) d’aquelles llars que no s’hagin recuperat, fins a 900 €/mes i fins al 100% de la renda de lloguer. Es demanaran a les comunitats autònomes i encara no estan actives. 

Entrem la meva família i jo en aquestes mesures? 

Per a poder acollir-se a qualsevol d’aquestes mesures, la unitat familiar ha d’estar i poder acreditar una situació de vulnerabilitat econòmica definida per la llei (vegeu document de resum), complint dos supòsits: (a) situacions d’impacte econòmic laboral per COVID-19 (atur, ERTO, reducció de jornada per cures en cas de ser empresari, altres circumstàncies similars que suposin una pèrdua substancial d’ingressos), sempre que els ingressos de la unitat familiar no superin el mes anterior a la moratòria els 1.613,52 € (3 IPREM mensual, amb ampliacions per supòsits concrets); y (b) quota de lloguer + subministraments ≥ 35% ingressos nets de la unitat familiar.

El que em lloga és un gran tenidor-propietari o un petit propietari?

És un gran tenidor la persona física o jurídica que sigui titular de més de deu immobles urbans (habitatges, locals, solars, edificis en construcció), excloent garatges i trasters, o una superfície construïda de més de 1.500 m². La resta són considerats petits tenidors per aquesta llei (encara que una empresa amb menys de 10 immobles o un particular amb 9 habitatges, hauria de ser considerat com a tal).

Quins terminis tenim per a sol·licitar-les? 

Molts lloguers es paguen abans del 2-5 d’abril, per la qual cosa tot i que el termini per a la sol·licitud de condonacions o moratòries és fins al 2 de juliol (data ampliada pel Real Decret-llei 16/2020), sí que té urgència de presentar com més aviat millor els escrits i documentació acreditativa. No cal preocupar-se pels terminis de sol·licitud per a la suspensió dels desnonaments de lloguer, ja que apliquen a partir que s’aixequi l’estat d’alarma, estant actualment aturats.

Quan podré accedir als documents útils per a sol·licitar-les?

Per a facilitar l’empoderament i defensa de les persones i puguin beneficiar-se de les mesures, s’ha resumit tot això en un document amb la informació bàsica (vegeu adjunt).

En aquest moment, estem treballant ja en documents útils per a sol·licitar tals mesures, que pròximament penjarem a les nostres webs, prioritzant primer els més urgents.

La llei que cal consultar per a més informació és el Reial Decret-llei 11/2020, de 31 de març. Les mesures de lloguers estan en els articles de l’1 al 15, i les d’hipoteques i altres crèdits en els articles del 16 al 27. 

Si tens algun dubte, pots escriure’ns a lapahdebarcelona@gmail.com. És important tenir en compte que tota aquesta documentació és un material que s’anirà adaptant, sobre la base de com evolucioni la situació i al seu ús en casos concrets.