Com denunciàvem des de la PAH, poc més de 15 dies després que s’obrissin les ajudes en matèria d’habitatge per la Covid-19 a Catalunya s’ha tancat la recepció de sol·licituds. Una vegada més la falta de previsió i voluntat política de les administracions deixa famílies enrere.
Dues setmanes després d’obrir les ajudes al lloguer per la Covid-19 a Catalunya s’havien rebut 14.000 sol·licituds, la qual cosa suposava, segons el Govern, uns 50 milions d’euros de despesa pública. La quantitat que el govern central ha destinat per aquesta ajuda a Catalunya és de 28,4 milions d’euros. A més, els requisits d’accés són completament irreals, i a la pràctica fan que la majoria d’afectades no puguin accedir-hi. La mitjana del preu dels lloguers a Catalunya està molt per sobre del límit establert en aquests ajuts.
Ens van demanar que ens confinéssim i ho vam fer. Davant la incertesa de veure com els nostres ingressos anaven minvant cada dia, sense saber si recuperaríem les nostres feines, hem hagut d’escollir entre menjar o pagar rebuts tan bàsics com els subministraments o el lloguer. No podem tolerar que sigui la ciutadania qui pateixi una vegada més la ineptitud dels governants, que s’omplen la boca dient que “No deixarem enrere a ningú”, paraules que sonen completament buides de contingut.
Mentre la irresponsabilitat dels nostres governants fa que milers de famílies pateixin, a la PAH ens seguim organitzant. No permetrem que cap família quedi enrere. Potser encara no entenem del tot qui són els responsables de la crisi que estem començant a viure, però sí que sabem qui pateix cada dia les conseqüències de la seva mala gestió. Exigim als polítics que estiguin a l’altura de la gent. ¿Quins governants tenim que no són capaços de preveure quantes famílies necessitaran les ajudes? Surten als mitjans dient que aquest cop han après la lliçó i que no deixaran enrere a ningú, i què passa? Ajudes que no arriben. Mini crèdits que –encara que denunciem que no són la solució per a aquesta situació perquè signifiquen més endeutament per a les famílies– tampoc ningú sap quan estaran vigents.
A la PAH fa molt de temps que proposem solucions per al problema estructural d’habitatge al nostre país: regulació immediata dels preus dels lloguers, ampliació del parc públic d’habitatge amb mesures com l’expropiació de l’habitatge en mans de la Sareb (pagat amb diners públics a través del rescat bancari), cessió obligatòria dels pisos buits de grans tenidors i mesures perquè la responsabilitat que tothom tingui un sostre digne recaigui també sobre els grans propietaris, que es lucren a costa de l’esforç i les necessitats més bàsiques de les famílies.
Estem fartes de promeses polítiques que no van enlloc. És hora que l’acció dels governs s’ajusti a la realitat i que sigui veritat que aquest cop NO DEIXEM ENRERE A NINGÚ.
