Arxiu mensual juliol 7, 2020

El Santi i la Nadia ens donen la benvinguda de l’assemblea del dilluns 6 de juliol. Ens expliquen per què i per a què es va crear la PAH, com ha anat canviant durant els 11 anys que porta fundada, perquè la realitat d’Espanya ha anat canviant també

Ens conviden a seguir a la PAH per les xarxes per estar al corrent de les campanyes en què estem treballant i les que vindran.

El Josep ens recorda els passos que podem fer per demanar moratòria per la COVID-19. I ens recorda que des del 4 de juny els desnonaments han tornat i hem d’estar molt atentes.

Lloguers:

La Jennifer ens explica que està embarassada i viu de lloguer en una habitació, però la relació amb els amos no és molt bona i vol anar-se’n amb el seu germà, tot i que no troben cap lloc on anar. Li hem dit que segueixi insistint a l’assistenta social, perquè el seu treball és ajudar-nos.

La Jasmín ha rebut carta de demanda per part de Budmac, Anticipa. Li diuen que si es vol quedar en aquest domicili, ha de pagar 1200 euros i en aquest moment paga 245 euros, de manera que li diem que contacti amb Anticipa per sol·licitar lloguer social i canvi de titular, ja que abans estava el contracte a nom de la seva sogra.

La Carme i el seu marit estan tramitant el lloguer social amb Anticipa, però des d’Habitatge no els donen el document com que ells no han rebutjat lloguer social en dos anys, cosa que estan obligats a fer per llei. Pel que li diem que pot anar a l’Agència d’Habitatge de Catalunya i també pot posar una denúncia davant el Síndic de Greuges.

Hipoteques:

La Norah ens explica que el banc li oferia dació en pagament, però que ella vol quitança. Pel que el banc li ha demanat documentació per poder fer-li la quitança. El seu problema és que la persona que era l’aval solidari s’ha anat al seu país d’origen i el banc li diu que si no està per signar, no li faran ni quitança ni dació.

Ocupació:

La Liliana va ser el primer desnonament aturat després de la COVID-19 i ens comenta que des d’habitatge no li responen i el seu advocat li diu que serà difícil obtenir un lloguer social perquè no compta amb els documents d’Espanya, però de tota manera li diem que contacti amb el seu fons voltor perquè per llei li toca. I que tot i no tenir la documentació sí que han de donar-li el lloguer.

I fins aquí l’assemblea d’aquesta setmana. Recorda que tenim una trobada tots els dilluns. Trobaràs tota la informació aquí.

Avui s’ha publicat l’informe de Philip Alston, Relator Especial de l’ONU sobre l’extrema pobresa i drets humans, després de la seva visita al nostre país durant el mes de febrer

Com ja va avançar el relator fa uns mesos «La pobresa és una elecció política». En l’informe, juntament amb la precarietat en l’ocupació o les escasses prestacions socials per un sistema redistributiu en benefici dels grans poders econòmics, l’informe situa una “crisi d’habitatge d’enormes proporcions, com un dels principals problemes que requereixen actuacions urgents”. CCom més ara que la crisi laboral a causa de la COVID-19 ha augmentat el nombre de famílies que no arriben a final de mes per pagar la seva hipoteca o lloguer. Després de gairebé 10.000 desnonaments en els primers 2 mesos de l’any, xifres de desnonaments que l’informe qualifica d'”esgarrifoses”, la PAH està promovent un reial decret que suspengui tots els desnonaments de les famílies vulnerables als que aquest informe reclama protegir.

Un cop revisat el Pla Estatal d’Habitatge, una de les majors decepcions de Nacions Unides és que “l’oferta d’habitatges socials de baix cost és gairebé inexistent, tot i el consens existent sobre la seva necessitat”, i on el Relator fa un advertiment: “l’experiència demostra majoritàriament que la proposta de recórrer en gran manera a aliances publicoprivades beneficiarà les classes mitjanes i no a les més necessitades”. Segons el Relator, “la pobresa existeix, en definitiva, a causa de decisions polítiques, i els governs poden optar, si ho desitgen, per eliminar-la. Però la paraula que es va sentir amb més freqüència entre les afectades va ser sentir-se abandonades, la inacció política és la tònica general”.

L’informe assenyala l’augment del 50% en els preus del lloguer, en els últims 5 anys, després de l’entrada de societats d’inversió privades com Blackstone, però que “autoritats del Govern Central van descartar mesures de control de preus -com a París o Berlín- sense miraments”, resposta que al Relator li sembla un “error i falta de rigorositat”, recordant que “l’índex d’assequibilitat de l’habitatge de lloguer privat és un dels més baixos de l’OCDE, i el pagament del lloguer representa una càrrega excessiva per a més del 38% dels inquilins”.

Les 21 pàgines de l’informe cobreixen des de la necessitat de la dació en pagament retroactiva fins a la discriminació de les persones en habitatge temporal a l’hora d’empadronar-se. La recomanació final del Relator de Nacions Unides a Espanya per a “prendre seriosament el dret a l’habitatge”, és contundent. Com a mínim, això hauria de significar:

• Aprovar una nova llei sobre el dret a l’habitatge
• Augmentar considerablement les inversions en habitatge protegit
• Desincentivar fiscalment que es deixin habitatges buits
• Estudiar seriosament la possibilitat d’introduir sistemes avançats i flexibles per controlar els lloguers a les principals ciutats
• Adoptar mesures per a desincentivar la manipulació dels mercats de l’habitatge pels “fons voltor”
• Actuar per a impedir la privatització dels habitatges de baix cost existents
• Protegir millor les llars vulnerables contra els talls d’electricitat
• Donar més suport a les persones que corren el risc de quedar-se sense llar.

Hi ha molt per fer i la PAH ha posat un cop més sobre la taula tot un pla de xoc de mesures a aprovar a curt termini.

És urgent i imprescindible frenar la pèrdua d’habitatge de les famílies vulnerables, suspenent els desnonaments mentre duri la crisi que la pandèmia ha agreujat. No només ho exigeix la PAH, Nacions Unides també.

Descarrega aquí l’informe complet de Philip Alston, Relator Especial de l’ONU sobre l’extrema pobresa i drets humans.

Les solucions i receptes per construir un model d’habitatge que prioritzi l’accés digne de les persones a un bé fonamental és qüestió de voluntat política.

Els dies 1 i 3 de juliol es celebra al Parlament de Catalunya el ple per la reconstrucció, un monogràfic sobre la covid 19 i mesures per fer-hi front.

Des del Grup Promotor de la Llei 24/2015 de mesures urgents contra els desnonaments i talls hem elaborat un document on es fa una análisis de la situació i es proposen mesures d’emergència i estructurals per fer front a la crisi sanitària que està posant encara més al descobert les deficiències que ja patia la nostra societat. En matèria d’habitatge a Catalunya s’han executat 269.159 desnonaments des de l’esclat de la crisi financera del 2008. Si a aquest nombre li sumem els denominats desnonaments invisibles, dels qui que es veuen forçats a abandonar casa seva per no disposar d’un contracte en regla o per evitar l’execució del llançament, la realitat queda nua i visible amb tota la seva duresa.

L’aprovació de la Llei 24/2015 i els decrets que l’amplien, ha estat una fita en la resposta a la problemàtiques de l’habitatge a Catalunya. No obstant això, com es reconeix en el propi text de la llei, les mesures que s’hi contemplen són respostes d’emergència.

És important no oblidar que l’exclusió residencial no és conseqüència d’una crisi temporal, sinó el resultat de les polítiques estructurals que s’han dut a terme durant les últimes dècades.

Per això, i tenint en compte altres èxits aconseguits pel moviment de defensa del dret a l’habitatge, com la introducció de l’obligació de destinar el 30% de les noves promocions i grans rehabilitacions a habitatge assequible a Barcelona, ​​sabem que hi ha alternatives concretes al model especulatiu, en què es respectin els drets fonamentals.

Els moviments socials i les entitats hem construït durant els últims anys un teixit de suport mutu i defensa col·lectiva per protegir-nos davant els abusos i l’exclusió que cada dia arrenquen a milers de persones de casa seva. No obstant això, són necessaris canvis legislatius profunds i polítiques públiques valentes.

La falta de parc públic i la pujada de preus de lloguer lliure fan cada vegada més difícil l’accés a l’habitatge a les ciutats. Llavors, encara que des de la ciutadania s’aconsegueixi legislar per fer front a l’emergència, com va ser el cas de l’aprovació del DL de mesures urgents 17/2019 que amplia la Llei 24/2015 amb més mecanismes per frenar els desnonaments, cal adoptar també mesures estructurals i que corresponsabilitzin a d’altres institucions i al sector privat. I és que en l’habitatge, com en la sanitat o l’educació, si ens hi impliquem totes i som corresponsables, sortirem de la situació de pandèmia i de crisi plegades. Perquè si volem deixar enrere qualsevol corba, ja sigui la dels contagis o la dels desnonaments, hem d’estar juntes i no deixar a ningú enrere, sinó, mai ens en sortirem.

Per això que des de les PAH de Catalunya, l’Observatori DESC i l’Aliança contra la Pobresa Energètica creiem que les següents mesures poden ajudar a sortir d’aquesta pandèmia amb més drets i sobretot escoltant i atenent les necessitats i propostes de les famílies que ho estan passant més malament. Moltes de les mesures ja s’han posat amb anterioritat sobre la taula, esperem que aquest cop sigui l’últim i s’implementin per no tornar a repetir errors del passat.

Descarrega aquí el document amb les nostres propostes.