Arxiu anual març 5, 2020

Stop Desnonaments Març 2020

Comptador desnonaments mes: 19

Comptador total 2020: 49

Aturats – 3
Suspesos – 15
Entrega claus –Reallotjament – Executats – 1

Desnonaments per hipoteca

Divendres 13
Demandant: BBVA  SUSPÈS
Adreça: C/ Aurora, 20. Barcelona

Desnonaments per lloguer

Dimarts 3
Demandant: –  ATURAT
Adreça: C/ Aragó, 109. Barcelona

Divendres 6
Demandant: –  SUSPÈS
Adreça: C/ Casals i Cubero, 182. Barcelona

Dimecres 11
Demandant: Bankia  SUSPÈS
Adreça: Gran Via de les Corts Catalanes, 323. Barcelona

Dimecres 11
Demandant: –  ATURAT
Adreça: C/ Santa Eulàlia, 236. Hospitalet de Llobregat.

Divendres 13
Demandant: –  SUSPÈS
Adreça: Gran Via de les Corts Catalanes, 298. Barcelona

Dimarts 24
Demandant: –  SUSPÈS
Adreça: Avda. Sant Ildefons, 17. Cornellà

Dijous 26
Demandant: SUSPÈS
Adreça: C/ Roger de Flor, 209. Barcelona

Desnonaments per ocupació

Dilluns 2
Demandant: Banco Santander  EXECUTAT
Adreça: C/ Brussel·les, 37. Barcelona

Dilluns 2
Demandant: Avir Investments 2016  SUSPÈS
Adreça: C/ Sant Manuel, 17. Barcelona

Dimecres 4
Demandant: Institut Municipal d’Habitatge  ATURAT
Adreça: C/ Oristany, 6. Barcelona

Dijous 12
Demandant: Bankia  SUSPÈS
Adreça: C/ Passerell, 69. Barcelona

Dijous 12
Demandant: –  SUSPÈS
Adreça: C/ Viladrosa, 144. Barcelona

Divendres 13
Demandant: Institut Municipal d’Habitatge  SUSPÈS
Adreça: C/ Còrsega, 394. Barcelona

Dilluns 16
Demandant: Criteria Caixa  SUSPÈS
Adreça: C/ Veneçuela, 63. Barcelona

Dimarts 17
Demandant: SUSPÈS
Adreça: C/ Premià, 10. Barcelona

Dimecres 18
Demandant: BBVA SUSPÈS
Adreça: C/ Almansa, 51. Barcelona

Dimarts 24
Demandant: Gescat SUSPÈS
Adreça: C/ Pare Rodés, 47. Barcelona.

Dimecres 25
Demandant: SUSPÈS
Adreça: C/ Pas de Valls, 19. Barcelona

¡Si se puede Stop desahucios! Marzo 2020

Un cop convalidat el Decret Llei 01/2020 ja no hi ha excuses, exigim el seu correcte compliment als grans propietaris, jutjats, ajuntaments d’arreu de Catalunya i a la Generalitat

Avui 4 de març de 2020, s’ha convalidat al ple del Parlament de Catalunya el Decret Llei 01/2020 pel qual es modifica el Decret Llei 17/2019, de 23 de desembre, de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge en la seva definició d’habitatge buit, en el seu punt 2.1, quedant redactat de la següent manera:

“2.1 Es modifica la lletra d de l’article 3 de la Llei del dret a l’habitatge, que resta redactada de la manera següent:

  1. d) Habitatge buit: l’habitatge que roman desocupat permanentment, sense causa justificada, per un termini de més de dos anys. A aquest efecte, són causes justificades el trasllat per raons laborals, el canvi de domicili per una situació de dependència, l’abandonament de l’habitatge en una zona rural en procés de pèrdua de població i el fet que la propietat de l’habitatge sigui objecte d’un litigi judicial pendent de resolució. L’ocupació sense títol legítim no impedeix que es pugui considerar buit un habitatge.”

Ara sí, sense excuses, el Grup Promotor de la Llei 24/2015 exigim el seu correcte compliment i amb tota la fermesa al Govern de la Generalitat i als ajuntaments d’arreu de Catalunya. Amb l’aprovació de l’anterior Decret Llei 17/2019 que amplia la Llei 24/2015, tant la Generalitat com els ajuntaments tenen més control i capacitat de posar sancions si els bancs, grans propietaris i fons d’inversió intenten incomplir-lo. És el moment d’exigir unes polítiques al costat de la ciutadania i no pas d’aquells que pretenen especular amb un dret bàsic com és l’habitatge.

Arran de les darreres notícies en què, tant els magistrats de les audiències provincials de Barcelona com de Girona, en contra de l’aplicació de la Llei 24/2015, exigim també als Jutges de Primera Instància d’arreu de Catalunya el compliment de la Llei 24/2015 d’una manera garantista de drets humans i que aturin els desnonaments de grans propietaris i instar-los a oferir el lloguer social obligatori que pertoca a les famílies afectades. La Llei 24/2015 és fruit d’una Iniciativa Legislativa Popular impulsada el 2015 i, recordem, va ser aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya, convertint-se d’aquesta manera en una de les més garantistes pel que fa al dret a l’habitatge a escala internacional. 

És el moment de corresponsabilitzar el sector privat, i en especial als bancs, fons voltor i grans propietaris en acabar amb la greu crisi d’habitatge que patim. Des de 2008 hem patit a l’Estat espanyol més d’un milió de desnonaments, liderant Catalunya aquest rànquing de la vergonya. Després d’un escandalós rescat bancari amb milions d’euros de diners públics, aquests segueixen donant l’esquena a la ciutadania amb l’únic interès d’augmentar els seus propis beneficis, precaritzant els nostres habitatges i les nostres condicions de vida.

La ciutadania organitzada que treballem pel dret a l’habitatge no ens detindrem. La Llei 24/2015 és una eina que garanteix els nostres drets i ho ha demostrat en aquests gairebé cinc anys de vida. No permetrem que cap interès econòmic o polític passi per damunt de les persones, i estarem vigilants pel seu correcte compliment a tots aquells actors involucrats: grans propietaris, jutjats, ajuntaments d’arreu de Catalunya i a la Generalitat. Si pretenen vulnerar els nostres drets, ens hi trobaran de front.

[Comunicat] El Grup Promotor de la Llei 24/2015 apel·lem a què els Jutges apliquin la llei sense excuses

Davant la unificació de criteris dels magistrats de les Audiències Provincials de Barcelona i Girona en contra de l’aplicació als Jutjats de la Llei 24/2015, reclamem als Jutges de Primera Instància una interpretació garantista de la norma basada en el respecte als Drets Humans

Avui hem conegut la notícia que el conjunt de jutges civils de l’Audiència de Barcelona han decidit unànimement unificar criteris en la línia de no sentir-se interpel·lats des d’un punt de vista processal en l’aplicació de la Llei 24/2015. Aquesta decisió, que se suma a la que van prendre els jutges gironins, és totalment contrària a la garantia de drets de les famílies en situació de vulnerabilitat afectades i vulnera els seus drets més fonamentals.

Per aquest motiu, apel·lem al conjunt de jutges de Primera Instància de tot el territori perquè apliquin la Llei 24/2015 de la forma més garantista possible i respectant els Drets Humans, tal com organismes internacionals han reclamat prèviament a l’Estat espanyol i com desenvoluparem més endavant. Això implica, lògicament, aturar els desnonaments d’aquells grans propietaris obligats i instar-los a fer la corresponent oferta de lloguer social a les famílies afectades.

Els posicionaments contraris es basen, en primer lloc, en una interpretació restrictiva de la literalitat de la Llei 24/2015, tot afirmant que en cap article es fa referència explícita a quins són els efectes processals que deriven de l’incompliment per part dels grans tenidors d’habitatge de realitzar aquesta oferta de lloguer. Tanmateix, cal remarcar que l’article 3 del Codi Civil estableix clarament que les normes s’han d’interpretar d’acord amb la realitat social del temps en què han de ser aplicades.

En aquest sentit, volem fer palès que ens trobem en la pitjor crisi de l’habitatge que hem viscut en dècades. Des de l’inici de la gran crisi econòmica, més d’un milió de famílies han estat desnonades de les seves llars. L’Estat no ha estat capaç d’impulsar normes capaces de garantir el dret a l’habitatge de la ciutadania i hem viscut com s’han destinat més de 65.725 milions d’euros, 42.561 dels quals per part de l’Estat, que possiblement no es recuperin mai, al rescat bancari. Per altra banda, els preus del lloguer a grans ciutats com Barcelona o Madrid s’han incrementat al voltant del 40% en només cinc anys, situant-se el dia d’avui com la principal causa de desnonaments.

Davant d’aquest escenari, s’han començat a generar lleis innovadores i valentes per tal de posar fi a la concepció de l’habitatge com un bé mercantil amb el qual especular i fer caixa. Diversos països han optat per congelar els preus dels lloguers, i a Catalunya vam aconseguir impulsar des de la ciutadania la Llei 24/2015 fa gairebé cinc anys, recuperar-la de la suspensió promoguda pel govern del PP i el lobby bancari, i actualitzar-la aquest desembre amb el Decret-llei 17/2019. Amb aquesta eina tan potent, els jutges han d’entendre que la seva aplicació és imprescindible per tal de garantir els drets més fonamentals de totes les famílies afectades per aquesta crisi de l’habitatge.

D’aquesta manera, organismes internacionals com el Comitè DESC de Nacions Unides han emès múltiples dictàmens i comunicacions en què han denunciat l’existència de desnonaments sense alternativa habitacional i han instat la seva suspensió, implicant no només a l’Administració, sinó també als jutges. Les resolucions criticaven durament l’absència d’una ponderació de drets per part dels jutges i que no tinguessin en compte la vulnerabilitat de les famílies. Hem de recordar que malgrat que el dret a la propietat està reconegut a la Constitució, aquest es pot veure limitat d’acord amb la seva funció social. A més, cal trobar l’equilibri entre aquest dret i el de la vida i integritat física i moral, connectant aquest últim amb el dret a l’habitatge establert al Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, ratificat per Espanya el 1977.

En segon lloc, les veus contràries es basen també en el fet que la norma és de caràcter administratiu i que, per tant, no hauria de tenir efectes processals. Tanmateix, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en dues interlocutòries de novembre de 2018, va establir clarament que la Llei 24/2015 “forma part de l’ordenament civil català”, i l’article 149.1.6 de la Constitució permet en matèria processal que les Comunitats Autònomes puguin generar legislació “de les especialitats que en aquest ordre es deriven necessàriament de les particularitats del dret substantiu” d’aquestes.

Per aquest motiu, des del Grup Promotor entenem que els jutges tenen motius de sobres per aplicar sense excuses la Llei 24/2015 i les novetats introduïdes en el Decret-llei 17/2019, i apel·lem a tots els Jutges de Primera Instància de Catalunya perquè així ho facin. Paral·lelament, exigirem als ajuntaments i a la Generalitat que tramitin tots els expedients sancionadors oportuns quan detectem incompliments per part dels bancs, fons i grans propietaris. L’actual crisi de l’habitatge només l’aconseguirem superar si tots els poders de l’Estat remen cap a la mateixa direcció, i des del Grup Promotor i la societat civil organitzada farem tota la pressió possible perquè l’habitatge a casa nostra sigui realment un dret i no un subjecte d’especulació per part dels grans poders econòmics.

La PAH de Barcelona sortim al carrer a exigir solucions al fons voltor Divarian

Coincidint amb la nova campanya per a exigir al nou Govern de Pedro Sánchez solucions a la sagnia dels desnonaments, i un cop convalidat el nou Decret-llei 17/2019 que amplia la Llei 24/2015 exigim solucions per a 5 famílies

Avui dimecres 26 de febrer, la PAH de Barcelona estem a l’oficina de Divarian per exigir solucions per a 5 famílies de la nostra assemblea.

Portem temps exigint solucions a Divarian per en Luís, la Rocío, l’Irma, la Berta, la Tania i en Joan, i la resposta d’aquest fons voltor ha estat la demanda judicial i fer fora les famílies de les seves cases. En resposta, la PAH de Barcelona ens hem vist obligades a ocupar les seves oficines i exigir solucions per a les famílies, solucions que estan obligats a fer en compliment del nou Decret-llei 17/2019, aprovat el passat 23 de desembre a Catalunya.

Avui estem exigint renovacions de lloguers socials i un lloguer social per al germà de la Tania, que no va poder seguir pagant la seva hipoteca.

Des de la PAH portem anys denunciant les pràctiques usureres i inhumanes dels bancs i fons d’inversió. El cas del BBVA i les seves filials no és nou, per això ahir vam donar el tret de sortida a la campanya estatal de #ViviendaPorDerecho, on exigim al nou Govern de l’Estat mesures clares i contundents per a rescatar les persones i no a bancs i fons d’inversió, és a dir, una moratòria real de tots els desnonaments de famílies vulnerables, i lloguer social obligatori. No podem permetre que en ple segle XXI el dret a l’habitatge estigui trepitjat i els Governs mirin cap a un altre costat.

Des de la PAH Barcelona ho tenim clar. Portem 11 anys convençudes que no tolerarem que es vulnerin els drets de les famílies. És per això que avui estem en Av. de Josep Tarradellas, 38, a l’oficina d’Haya Real Estate que gestiona Divarian, i ens quedarem fins a aconseguir solucions per a les 5 famílies. 

Animem a la ciutadania a què vingui a fer costat a les famílies! L’habitatge és un dret i no pas una mercaderia, i l’hem de defensar entre totes. Juntes sí que es pot!

Per a més info segueix el HT #GuerraADivarian 

[Comunicat] El Grup Promotor de la Llei 24/2015 apel·la a què els Jutges apliquin la llei sense excuses

Davant la unificació de criteris dels magistrats de l’Audiència de Girona en contra de l’aplicació als Jutjats de la Llei 24/2015 i les recents notícies aparegudes als mitjans, reclamem als Jutges de Primera Instància una interpretació garantista de la norma basada en el respecte als Drets Humans

Al llarg dels últims dies hem conegut la decisió dels jutges civils de l’Audiència de Girona d’unificar criteris en la línia de no sentir-se interpel·lats des d’un punt de vista processal en l’aplicació de la Llei 24/2015. Davant d’aquesta decisió, que és totalment contrària a la garantia de drets de les famílies en situació de vulnerabilitat afectades i vulnera els seus drets més fonamentals, se li han sumat algunes notícies alarmants aparegudes als mitjans de comunicació.

Per aquest motiu, apel·lem al conjunt de jutges de Primera Instància de tot el territori perquè apliquin la Llei 24/2015 de la forma més garantista possible i respectant els Drets Humans, tal com organismes internacionals han reclamat prèviament a l’Estat espanyol i com desenvoluparem més endavant. Això implica, lògicament, aturar els desnonaments d’aquells grans propietaris obligats i instar-los a fer la corresponent oferta de lloguer social a les famílies afectades.

Els posicionaments contraris es basen, en primer lloc, en una interpretació restrictiva de la literalitat de la Llei 24/2015, tot afirmant que en cap article es fa referència explícita a quins són els efectes processals que deriven de l’incompliment per part dels grans tenidors d’habitatge de realitzar aquesta oferta de lloguer. No obstant això, cal remarcar que l’article 3 del Codi Civil estableix clarament que les normes s’han d’interpretar d’acord amb la realitat social del temps en què han de ser aplicades.

En aquest sentit, volem fer palès que ens trobem en la pitjor crisi de l’habitatge que hem viscut en dècades. Des de l’inici de la gran crisi econòmica, més d’un milió de famílies han estat desnonades de les seves llars. L’Estat no ha estat capaç d’impulsar normes capaces de garantir el dret a l’habitatge de la ciutadania, i hem viscut com s’han destinat més de 65.725 milions d’euros, 42.561 dels quals per part de l’Estat, que possiblement no es recuperin mai, al rescat bancari. Per altra banda, els preus del lloguer a grans ciutats com Barcelona o Madrid s’han incrementat al voltant del 40% en només cinc anys, situant-se al dia d’avui com la principal causa de desnonaments.

Davant d’aquest escenari, s’han començat a generar lleis innovadores i valentes per tal de posar fi a la concepció de l’habitatge com un bé mercantil amb el qual especular i fer caixa. Diversos països han optat per congelar els preus dels lloguers, i a Catalunya vam aconseguir impulsar des de la ciutadania la Llei 24/2015 fa gairebé cinc anys, recuperar-la de la suspensió promoguda pel govern del PP i el lobby bancari i actualitzar-la aquest desembre amb el Decret-llei 17/2019. Amb aquesta eina tan potent, els jutges han d’entendre que la seva aplicació és imprescindible per tal de garantir els drets més fonamentals de totes les famílies afectades per aquesta crisi de l’habitatge.

D’aquesta manera, organismes internacionals com el Comitè DESC de Nacions Unides han emès múltiples dictàmens i comunicacions en què han denunciat l’existència de desnonaments sense alternativa habitacional i han instat la seva suspensió, implicant no només a l’Administració, sinó també als jutges. Les resolucions criticaven durament l’absència d’una ponderació de drets per part dels jutges i que no tinguessin en compte la vulnerabilitat de les famílies. Hem de recordar que malgrat que el dret a la propietat està reconegut a la Constitució, aquest es pot veure limitat d’acord amb la seva funció social. A més, cal trobar l’equilibri entre aquest dret i el de la vida i integritat física i moral, connectant aquest últim amb el dret a l’habitatge establert al Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, ratificat per Espanya el 1977.

En segon lloc, les veus contràries es basen també en el fet que la norma és de caràcter administratiu i que, per tant, no hauria de tenir efectes processals. Tanmateix, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en dues interlocutòries de novembre de 2018, va establir clarament que la Llei 24/2015 “forma part de l’ordenament civil català” i l’article 149.1.6 de la Constitució permet en matèria processal que les Comunitats Autònomes puguin generar legislació “de les especialitats que en aquest ordre es deriven necessàriament de les particularitats del dret substantiu” d’aquestes.

Per aquest motiu, des del Grup Promotor entenem que els jutges tenen motius de sobres per aplicar sense excuses la Llei 24/2015 i les novetats introduïdes en el Decret-llei 17/2019 i apel·lem a tots els Jutges de Primera Instància de Catalunya perquè així ho facin. Paral·lelament, exigirem als ajuntaments i a la Generalitat que tramitin tots els expedients sancionadors oportuns quan detectem incompliments per part dels bancs, fons i grans propietaris. L’actual crisi de l’habitatge només l’aconseguirem superar si tots els poders de l’Estat remen cap a la mateixa direcció, i des del Grup Promotor i la societat civil organitzada farem tota la pressió possible perquè l’habitatge a casa nostra sigui realment un dret i no un subjecte d’especulació per part dels grans poders econòmics.