Arxiu anual octubre 22, 2020

Arran de la nota de premsa per part del Tribunal Suprem (TS) a 21 d’octubre de 2020

Pel que fa a les manifestacions d’aquest organisme jurisdiccional, que és la cúpula del Poder Judicial en l’àmbit nacional, des de la Comissió d’IRPH de PAH Catalanes ens correspon apreciar les següents consideracions:

1. Que la Directiva 93/13/CEE, de 5 d’abril de 1993, estableix que: “el consumidor es troba en una situació d’inferioritat respecte al professional”. Per tant, el nivell d’informació i comprensió exigit no són un caprici, sinó un requisit legal.
2. Que les últimes reformes legislatives en matèria de protecció de la persona consumidora, especialment a escala europea, posen de manifest que la banca ha realitzat males pràctiques durant molts anys sense cap mena de conseqüències.
3. Que s’intenta novament desacreditar els recursos que arriben al Tribunal Suprem, i aquest pretén defensar que cada cas d’IRPH és diferent, quan les condicions són comunes i ben conegudes per tothom. Aquestes es resumeixen en una falta d’informació i imposició de l’índex IRPH, per part de les entitats financeres vers les persones consumidores més desafavorides.
4. Que resulta curiós que el Tribunal Suprem hagi modificat l’anterior discurs, quan el 2017 (1) argumentava que la presència de l’índex IRPH al BOE era suficient per superar el control de transparència. Si bé, ara se’ns manifesta obertament que als recursos anteriors se’ls va apreciar falta de transparència.
5. Que també sorprèn que esmenti, que de no haver facilitat l’evolució històrica de l’índex IRPH en els últims dos anys, previs a la contractació, ara se’ns diu que és suficient per estimar falta de transparència. No acabem d’entendre els dos anys, i per què no 3, 5 o 10? O potser és pel fet que hi hauria perill que el consumidor, en sèries més llargues de temps, pogués apreciar les coses més clares? Té sentit signar un producte a 30 i 40 anys, i només observar l’evolució dels últims dos anys? Tot i això, creiem fermament que molt poques persones consumidores comptaven amb aquesta informació.
6. Que de cara a la galeria s’ha de blanquejar l’actitud del mateix Tribunal Suprem, i per aquest motiu se’ns diu burlescament que: “ha seguit la jurisprudència del TJUE”. I tot haver afirmat que no supera el control de transparència, el Tribunal es queda tan ample en declarar que no estimen que existeix abusivitat. Tampoc és res nou, Espanya és coneguda per contradir les sentències a nivell europeu i preguntar 50 vegades el mateix al TJUE.
7. Que les tàctiques del Tribunal Suprem, sent conscient que el TJUE donarà la raó a les persones consumidores, impliquen evitar que la clàusula IRPH pugui ser declarada nul·la i expulsada dels contractes, i en especial evitar qualsevol actuació que pogués afectar de forma massiva.
8. Que les maniobres realitzades pel Tribunal Suprem només cerquen guanyar temps, i seguir deixant milers de cadàvers pel camí, persones sense llar i deutes impagables, al marge dels inferns i drames familiars que això implica.
9. Que tampoc ens sorprèn la decisió. Doncs aquest Tribunal Suprem, és el mateix que el 2018 (2), amb actuació pròpia d’una pel·lícula americana, d’un dia per un altre va retractar-se i decidir que l’impost sobre Actes Jurídics Documentats (AJD) el pagaven les persones consumidores, just el contrari del que s’estableix avui amb el decret actual.
10. Que en un Tribunal Suprem de color monolític, suposa un bri d’esperança observar com jutges valents van contracorrent. Tant per Francisco Arroyo Fiestas que manté el seu vot discrepant, com per l’exmagistrat Javier Orduña Moreno, que en el seu moment va obrir camí per les clàusules terra i posteriorment també ho va fer per l’IRPH. Però inclùs aquests escassos aguerrits s’enfronten a un sistema que els aparta quan fan nosa, sigui mitjançant pressions o aprofitant que el seu temps laboral s’acaba.
11. Que contemplem impotents i atònites la picabaralla del poder del Tribunal Suprem, però que mentrestant milers de famílies en pateixen les conseqüències de les decisions que se segueixen prenent en aquest organisme.
12. Que el fet de reconèixer que l’índex IRPH anava acompanyat d’abusivitat, implicaria conseqüències econòmiques que el lobby bancari no està disposat a assumir. Queda clar que els interessos d’uns pocs passen per sobre dels d’una majoria.
13. Que igualment compartim la visió per part de les companyes d’IRPH STOP GIPUZKOA, i els seus voluntaris Maite Ortiz i José María Erauskin, i que si avui estem aquí és gràcies a elles.

Nosaltres som més, i tingueu-ho per segur que ACABAREM AMB L’IRPH!

SEGUIM!!!

La PAH denunciem el desmesurat desplegament de Mossos, així com l’actitud de la comitiva judicial

Exigim a més, les sancions corresponents a Norvet per mantenir habitatge buit i per no oferir els corresponents lloguers socials

Avui han executat el desnonament previst en el bloc Aragó 477, amb un desplegament policial desproporcionat i sense importar que a l’edifici hi havia una menor en quarantena per COVID-19.
Des de la nit anterior, algunes companyes de la PAH de Barcelona hem estat en el bloc per acompanyar les famílies; i des de primera hora del matí més companyes, juntament amb grups d’habitatge de la ciutat, han anat arribant per a donar suport a les 4 famílies. Finalment, el desallotjament s’ha produït, incomplint Norvet d’aquesta manera la Llei 24/2015, negant-se a oferir lloguers socials a les famílies.

Des de la PAH volem denunciar que:

• L’actitud de la comitiva judicial que ha assistit al desnonament no és professional i es posiciona clarament a favor del fons d’inversió Norvet. No és la primera vegada que aquesta comitiva actua d’aquesta manera, no escoltant les famílies vulnerables, ni als recursos jurídics interposats, ni a l’Ajuntament mateix. Per a nosaltres aquesta actitud no es pot permetre mai, però menys en una situació de pandèmia, on ens diuen que ens quedem a casa però alhora ens l’estan arrabassant.
• En segon lloc, exigim la dimissió de Miquel Samper, Conseller d’Interior de la Generalitat de Catalunya, davant el desproporcionat desplegament policial, enviant 12 furgons de Mossos per a desallotjar 4 famílies vulnerables, que, a més, sembla ser una tònica habitual en els últims mesos.
• I en tercer lloc, exigim a l’Ajuntament de Barcelona les 4 sancions anunciades ahir per tenir habitatges buits, i les altres dues sancions més per no oferir el lloguer social a famílies vulnerables i desnonar-les. És important que es posi tota la maquinària per fer complir les lleis que la ciutadania ha aconseguit portar al Parlament de Catalunya i fer d’una llei una eina per erradicar els desnonaments. Exigim ja les sancions corresponents!

Finalment, dir que en la PAH no ens rendim, i enfront d’aquesta vulneració del dret a l’habitatge ens tindran davant. Les famílies de la Karima, l’Antonio, la Mariela i l’Angy podran dormir i descansar avui en un reallotjament que hem aconseguit amb Serveis Socials.

Avui hem lluitat per la nostra dignitat, per solidaritat, per les nostres cases robades i lliurades als poderosos. Potser hem caigut, però no ens hem rendit, ni avui, ni mai; cada dia seguirem lluitant perquè això d’avui no torni a passar mai més.

#Arago477SeQueda

Fotografía destacada de AXL

Norvet pretén desnonar-les el proper 15 d’octubre incomplint la legislació vigent i no oferint-los el lloguer social que els correspon.

La PAH exigim la implicació de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat per tal de fer complir la Llei i iniciar els expedients sancionadors.

El proper 15 d’octubre, el fons voltor Norvet vol desnonar quatre famílies de PAH Barcelona i no ho aconseguirà! La Mariela, l’Antonio, la Karima i l’Angi viuen al Bloc Aragó477, un edifici del qual la PAH de Barcelona, mitjançant la campanya de l’Obra Social de la PAH, en va recuperar sis habitatges el 3 de juliol del 2017 per a acollir-hi families vulnerables. 6 famílies que havien estat desnonades i privades de l’accés a la Mesa d’emergència de Barcelona mentres que els fons d’inversió compraven i expulsaven a les veïnes sense cap mirament. Durant aquest temps des de la PAH de Barcelona hem estat exigint a Norvet solucions batallant contra tota classe d’assetjament que han viscut les famílies durant aquest anys. A partir de les denuncies a l’Ajuntament de Barcelona, perquè Norvet estava fent obres sense permís, es va obrir una via de negociació per aconseguir un reallotjament per les famílies. Durant aquest temps 2 families que estaven en la mesa d’emergència de Barcelona han sigut reallotjades i es va aconseguir un compromís per part de Norvet que cedirien 4 dels centenars de pisos que tenen a la ciutat per reallotjar les altres famílies via lloguer social. Aquest compromís, però, mai va arribar a materialitzar-se. En 2019 Norvet va iniciar la denuncia per desnonar a les famílies i ara ens ha arribat l’ordre de desnonament.

Famílies com la Karima que després de viure 16 anys en un local, en el qual tenia la seva activitat comercial i va habilitar i va reformar com a habitatge, la van fer fora juntament amb els seus dos fills menors sense cap alternativa. O Antonio i el seu fill, cas molt similar, que després de viure en un local adaptat a habitatge va veure com, en disminuir dràsticament els seus ingressos, la propietat el va fer fora també i es va veure dormint en el cotxe fins que es va acostar a la PAH. Mariela per part seva, amb tres fills, dos d’ells menors, vivia en una habitació rellogada de la qual va haver de marxar per falta d’ingressos. En veure’s al carrer al costat dels seus tres petits no va veure més sortida que anar a viure també a Aragó 477. I Anyi, mare soltera, que també es va veure al carrer després de viure en un pis compartit en el qual l’altra part va deixar de pagar i van ser desnonats.

Tots ells són casos en els quals l’administració ha donat l’esquena, no poden optar a un pis de la taula d’emergència al no haver patit un desnonament d’un habitatge, ja que que provenen de locals o d’habitacions rellogades. Situacions com aquestes portem temps denunciant-les des de la PAH. És necessari ampliar els requisits d’accés a la mesa d’emergència perquè s’adeqüi a la realitat de les famílies i de l’emergència habitacional. Mentrestant, l’ocupació de pisos de grans bancs i fons voltor és de les poques alternatives per a aquestes famílies.

Amb la victoria del Grup Promotor de la Llei 24/2015 que vam aconseguir el passat desembre de 2019 ja no hi han excuses perquè Norvet no faci lloguers socials a les 4 families ni perquè l’Ajuntament de Barcelona els multi fins a 360.000 € per no fer l’oferta de lloguer social.

A més, el passat desembre 2018 es va aconseguir una fita importantissima a la ciutat de Barcelona que es l’aprovació de la mesura del 30%, és a dir, que a partir de 2019 tota nova construcció i gran rehabilitació, com és el bloc d’aragó 477, haurà de destinar el 30% a habitatge protegit. És per això, que exigim també l’aplicació d’aquesta mesura en l’edifici i que en mínim de 8 dels 28 pisos siguin destinats a lloguer assequible.

Ara mateix tenim eines per fer front als desnonaments i aconseguir solucions per a les famílies que van haver d’ocupar. Exigim el compliment íntegre de la Llei i no pararem fins aconseguir-ho.

Convoquem a tota la ciutadania a parar el desnonament el 15 d’octubre i continuar batallant per exigir els lloguers socials a Norvet!

Sí que es pot!