Arxiu anual juliol 29, 2020

Avui dimecres 29 de juliol la PAH hem convocat una roda de premsa davant de l’Aparthotel Aura Park on la Khadija va ser desnonada ahir sense alternativa habitacional

Després de patir un desnonament amb les seves filles de 18, 17 i 7 anys, sense previ avís va ser reallotjada en un aparthotel per l’Ajuntament de l’Hospitalet. Ara, i sense cap alternativa habitacional i incomplint la Llei 24/2015, l’han deixat al carrer en plena pandèmia.

Des de la PAH denunciem, tant l’actitud de l’Aparthotel que ha estat intimidant a la família durant la seva estada deixant-la sense llum durant més de 5 dies, com la de l’Ajuntament de l’Hospitalet que està fent deixadesa de les seves funcions deixant al carrer a una família amb menors en plena pandèmia.

A més, també exigirem una solució per a la Farida, que sent desatesa per l’Ajuntament de la ciutat després de patir un desnonament, segueix a l’espera d’un pis de la Mesa d’Emergència.

És per això que des de la PAH fem una crida a la ciutadania a donar suport a la família i exigir un reallotjament digne, tal com obliga la Llei 24/2015.

Avui celebrem el cinquè aniversari d’una avenç legislatiu nascut de la defensa del dret a l’habitatge per part de la ciutadania

“Aquest vespre el Parlament de Catalunya, en una sessió històrica ha aprovat per unanimitat la Iniciativa Legislativa Popular contra els desnonaments i la pobresa energètica, promoguda per la Plataforma d’Afectats per l’Hipoteca, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i l’Observatori DESC. Aquesta ILP s’ha tramitat en un temps rècord i ha aconseguit sumar el suport de tots els grups parlamentaris, excepte el PP que s’ha abstingut en alguns dels punts. Es tracta d’una gran victòria col·lectiva després d’anys de lluita que permetrà posar en marxa mecanismes per acabar amb els desnonaments i els talls de subministrament indiscriminats, i alhora mobilitzar habitatge buit per a lloguer social”.

Així és com fa 5 anys anunciàvem a la web del Grup Promotor de la ILP habitatge- Llei 24/2015 aquesta gran victòria. Sempre recordarem la celebració que vam fer davant el Parlament aquell dia i tot el que ha passat des de llavors. Des del Grup Promotor volem dedicar aquest aniversari a fer memòria perquè cal celebrar per continuar caminant cap al dret a l’habitatge digne.

En les següents línies volem compartir amb totes vosaltres una de les desenes d’històries que formen la memòria col·lectiva de la Llei 24/2015. Segur que moltes teniu la vostra història personal que recordeu perfectament: aquell “escrache” als que amenaçaven en votar “no”, un dia de recollida de signatura que va ploure, el contracte de lloguer social que finalment vau signar, o potser una assamblea que vau trepitjar amb una ordre de desnonament a la mà i us van dir que hi havia una llei que us protegeix davant el banc… Moltes petites grans històries que han fet possible l’impossible, canviar les regles del joc i convertir la defensa del dret a l’habitatge en una de les puntes de llança de les lluites socials en aquesta dècada.

El 2015 vam aconseguir una fita històrica: la primera Llei de la PAH aprovada per unanimitat a Catalunya i amb fort suport del món municipal i societat civil. S’impulsa a través d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que va recollir gairebé 150.000 signatures (el mínim eren 50.000) i el seu Grup Promotor està format per les Plataformes d’Afectades per la Hipoteca de Catalunya, l’Aliança Contra la Pobresa Energètica (APE) i l’Observatori DESC. Les seves mesures principals protegien l’habitatge habitual de les famílies en exclusió residencial:

• Mesures contra el sobreendeutament: mediació i extinció judicial del deute.
• Mesures contra els desnonaments:
  • Grans tenidors (bancs i persones jurídiques propietàries de més de 15 habitatges): Lloguer social obligatori (LSO) al preu que marca la llei tant per casos d’impagament d’hipoteques com dimpagament de lloguer.
  • Petits tenidors: ajudes i reallotjament obligatori per part de les administracions públiques via Mesa d’emergències
  • Cessió obligatòria d’habitatge buit de la banca: no és una expropiació, nova eina jurídica per captar pisos buits de la banca de forma més àgil i poder reallotjar en desnonaments instats per petits tenidors.
• Prohibició dels talls de subministraments.

El 2016, el Partit Popular interposa un recurs a petició expressa de la banca que desencadena protestes de la PAH a tot l’Estat, atès que suspèn articles contra el sobreendeutament, els lloguers socials i la cessió obligatòria. Tots els grups del Congrés menys el PP es comprometen a retirar el recurs si canvia el Govern. Aquest tema té molt impacte a Catalunya i es convoquen dues cimeres per tractar-lo. Durant aquest període la banca torna a posar difícil signar lloguers socials a famílies vulnerables i Catalunya continua liderant el rànquing de desnonaments, el 2017 amb 13.626, i el 2018 amb 13.94!

El 2018, després de la moció de censura a Mariano Rajoy i amb el nou Govern del PSOE de Pedro Sánchez, es duen a terme reunions del Grup Promotor (GP) amb la Generalitat i el Ministeri i s’exigeix ​​compromís de recuperació dels articles impugnats. Va ser un moment importantíssim. El GP de la Llei hem estat interlocutor directe dels 2 governs. Gràcies a la pressió i el treball ingent es recuperen els articles relacionats amb l’oferta obligatòria de lloguer social en els casos d’impagament d’hipoteca i de lloguer, i amb la cessió obligatòria (a condició de definir normativament el preu d’aquesta cessió). No s’aconsegueix recuperar les mesures contra el sobreendeutament. El desistiment semblava impossible, però s’aconsegueix!

L’any següent hi ha una disminució clara dels desnonaments a Catalunya, passem a 12.446 el 2019, una xifra encara molt elevada i que demostra que calen mesures més ambicioses per fer front a la inseguretat residencial que s’ha ancorat a Catalunya i no girar l’esquena al fenomen de l’ocupació i als increments desorbitats del preu de lloguer.

El març de 2019 la Generalitat porta un decret d’habitatge al Parlament, àmpliament rebutjat pels moviments socials i Ajuntaments, que no tira endavant. Gràcies a aquesta pressió es construeix un nou text acordat en què el Grup Promotor de la Llei 24/2015 aporta tota l’experiència de la realitat de l’emergència habitacional a Catalunya i s’aprova el Decret d’habitatge DL 17/2019 que suposa una ampliació de la Llei 24/2015!

• Renovació obligatòria de milers de contractes de lloguer social que finalitzen (la LAU el 2015 era 3 + 1 anys). Passant per tant a 7+ 3 anys!
• Ampliació de la definició de gran tenidor (GT) que passa a incloure a persones físiques amb més de 15 habitatges en propietat (ara tenim una nova definició estatal que equival a més de 10 habitatges). Fent que hi hagi més grans tenidors obligats per la llei i per tant, més famílies protegides!
• Lloguers socials obligatoris en extinció de contractes de lloguer (mesura excepcional operativa durant 3 anys) i en algunes ocupacions (en habitatges buits de bancs ocupats abans del 30 de juny de 2019 i amb informe social favorable). És la primera vegada que l’ocupació d’un habitatge per risc d’exclusió residencial també té opció a un lloguer social!
• Es concreta normativament el preu de la cessió obligatòria d’habitatges a l’administració pública (requisit del desistiment de 2018) al 40% del preu establert per a l’Habitatge Protegit (HPO). Una mesura més per poder tenir més parc social que tant necessitem sense transferir de nou diner públic als bancs!

En un moment com l’actual, de pandèmia i noves desigualtats, l’habitatge i l’accés a subministraments bàsics es torna alhora més urgent que mai. No podem deixar de banda que cal prioritzar i canviar el model actual. Si realment volem lluitar contra el coronavirus hem de poder garantir un habitatge digne a tota persona i això passa perquè totes puguem accedir-hi. Avui aquest accés no està garantit i els desnonaments continuen, sense importar on viuran les famílies desnonades i alhora recomanant confinaments, a on?

Volem compartir amb totes vosaltres que estem molt orgulloses de tot el que hem aconseguit. Sabem que la història no acaba aquí sinó que és un punt i seguit, perquè la Llei 24/2015 és el símbol de tota la PAH a nivell estatal i una referència internacional que demostra que és possible aconseguir lleis justes.

També cal recordar que ha estat sempre necessari pressionar les institucions com la Generalitat perquè mai l’ha aplicat al 100% de la seva potència (exemple 1, exemple 2). També els grans “lobbies” han reaccionat en contra i hi ha una batalla forta per a la seva aplicació plena.

Però tenim les mateixes ganes de continuar escrivint aquesta història col·lectiva del dret a l’habitatge i no defallirem, ara en plena pandèmia més que mai.

Visca la Llei 24/2015! Visca la lluita i la defensa dels drets!

Avui dimarts 28 de juliol a les 12.30 h l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat ha fet fora la Khadija i les seves filles de l’aparthotel on estaven reallotjades després de ser desnonades

Portem temps denunciant les amenaces contínues que ha rebut la família per part de Serveis Socials i avui han portat a la pràctica les seves amenacess

La família de la Khadija és monomarental amb 3 filles de 18, 17 i 7 anys i van patir un desnonament sense previ avís el passat 26 de febrer. Des de llavors i gràcies a la pressió de la PAH, van ser reallotjades en aquest aparthotel a l’espera del pis de la Mesa d’emergència que, segons contempla la Llei 24/2015, les administracions estan obligades a oferir un reallotjament a aquelles famílies que, com la de la Khadija, han patit un desnonament. Durant aquest temps, mare i filles han patit amenaces contínues del propi Ajuntament; fins i tot el mateix aparthotel es va sumar a l’assetjament deixant a la família sense llum i sense aigua calenta durant més de 5 dies. Des de la PAH vam estar pressionant perquè tinguessin llum i el dilluns per fi la van tenir, però just avui, un dia després, les fan fora al carrer sense alternativa habitacional, casualitat o represàlia? Les formes d’actuar d’aquest Ajuntament són totalment inacceptables, com estem esbrinant. L’excusa que ens han donat és que l’apartament surt molt car i l’Ajuntament no es pot fer càrrec. La família mai s’ha negat a anar a un altre lloc però des de Serveis Socials no li han donat tampoc cap alternativa. La família, juntament amb la PAH, ha estat buscant alternatives, una altra vegada fent les funcions de les administracions incompetents; però sense recursos i en plena pandèmia no hem trobat cap pis que els volguessin llogar.

En aquestes circumstàncies només podem condemnar l’actitud de l’Ajuntament de l’Hospitalet, liderat per Núria Marín i el PSC, i en conseqüència, pel Govern de Pedro Sánchez. Aquesta és la manera de “no deixar ningú enrere”? D’altra banda, exigim un reallotjament per a la família, tal com marca la Llei 24/2015, i corresponsabilitzem a la Generalitat perquè assumeixi la incompetència de l’Hospitalet.

Ara mateix estem a l’Ajuntament exigint solucions, i convoquem a totes les persones a anar a fer costat a la Khadija i les seves filles. No podem permetre que en plena pandèmia la misèria i la incompetència de l’Ajuntament de l’Hospitalet deixi famílies al carrer.

Un dilluns més comencem l’assemblea de benvinguda PAH recordant qui som

La Nadia ens dona la benvinguda a totes i ens recorda qui som, la nostra lluita i les nostres maneres de fer. Portem 11 anys defensant el dret a l’habitatge i ningú ens pararà.

La Khadija ens explica la seva situació. Després de patir un desnonament i ser reallotjada amb la seva família en un aparthotel, demà mateix l’Ajuntament de l’Hospitalet pretén deixar-les al carrer sense cap alternativa. Els últims dies han estat cada dia davant del consistori de la ciutat exigint els seus drets. Li diem que no es mogui d’aquí, que sense alternativa no es pot anar.

Lloguer:

La Verónica viu en un pis del patronat de l’habitatge, en el qual eren necessàries unes reformes. Però ho ha de posar tal qual estava perquè no compleix amb el contracte. Ella ja està amb els tràmits i li ha demanat a l’assistenta social unes ajudes. Està pendent que se les acceptin. Amb la pandèmia s’ha paralitzat tot però ja torna a estar en marxa.

La Ghizlane comenta que ha anat al Síndic de Greuges pel seu reallotjament. Des de Serveis Socials li van dir que s’havia d’anar del seu allotjament, però ella no té una altra alternativa. Li diem, des de la Comissió de reallotjaments dignes, que no es mogui sense alternativa i treballaran conjuntament amb la Comissió per a buscar solucions.

Luis Gonzalo ens comenta que ha presentat tota la documentació a Anticipa per sol·licitar la renovació del seu lloguer social. Està a l’espera d’una resposta. Li diem que no deixi de trucar i preguntar com està el seu cas, també per mail. És la manera que ens escoltin i ens tinguin en compte. Per a futures comunicacions amb Anticipa per mail li recomanem posar-nos en còpia per poder fer seguiment també per mail.

La Lorena és de Sabadell i porta setmanes lluitant pel seu cas. No està d’acord on li vol donar Anticipa el seu habitatge, ja que és un barri perillós. Ara s’ha reunit amb Habitatge i Serveis Socials i ha elaborat una nova proposta i està recopilant informació per aconseguir que li ofereixin un altre habitatge. A més, Serveis Socials no l’estan ajudant a pagar la caldera del lloc on viuen ara, que està espatllada. Li diem que segueixi pressionant Anticipa perquè li ofereixin un altre pis.

La Kerly va signar un contracte de lloguer social amb CaixaBank/BuildingCenter el 2 de juliol, i quan ha anat a viure s’ha trobat amb què el pis està totalment inhabitable. Les canonades estan malament, no pot obrir les aixetes perquè perden aigua per tot arreu, la porta està trencada i no es pot tancar, la llum no funciona en la majoria de les habitacions, entre molts desperfectes. Des que li van donar les claus, la Kerly porta 11 dies sense poder viure a casa seva. Està demanant que la canviïn de pis, ja que la seva situació és insostenible. La PAH posem la maquinària en marxa. No permetrem que tractin així a les famílies. O hi ha solucions o ens trobaran de front.

L’Ariel està lluitant pel seu lloguer social amb Anticipa. Ja té la proposta de lloguer social però vol saber si és correcte. Li diem que l’enviï per correu a la PAH i ho revisarem i li direm si és correcte o si hi ha coses que cal canviar.

Hipoteques:

La Norah comenta que ha presentat documentació per aconseguir una quitança amb el banc i li han dit que ho estudiaran. Està a l’espera de la resolució.

La Carmen va aconseguir una quitança amb Anticipa. Ara pregunta si pot sol·licitar pressionar més per clàusules abusives. Li diem que miri els acords de la quitança aconseguida. Habitualment quan se signa una quitança també se signa el no reclamar més pel teu deute. Ho mirarà i ens anirà explicant.

La Vicky porta algunes setmanes venint a les assemblees, el seu habitatge és del Banc Sabadell. Avui li ha trucat la seva advocada per dir-li que queden 20 dies per a la subhasta del seu pis. Li diem que ara és el moment de demanar la condonació. Li hem fet arribar el document per sol·licitar la condonació del deute i demanar el lloguer social. I li diem que estigui tranquil·la, que tenim temps per a lluitar-ho.

Ocupació:

La Isabel, de Barcelona, ens comenta que té desnonament per al 22 d’octubre. Està delicada de salut i s’ha quedat sense feina. Empadronada des del 2014, viu d’ocupació en un habitatge d’un banc. Li diem que ha d’anar a Habitatge a sol·licitar entrar a la Mesa d’Emergència. A més, d’acord amb la Llei 24/2015, té dret a un lloguer social en l’habitatge. Li diem que descarregui el document de sol·licitud de lloguer social que hem preparat des de la nostra web per a presentar a la propietat. A més, li diem que descarregui el document dirigit al jutjat perquè parin el desnonament fins que no hi hagi oferta de lloguer social. Li diem també que segueixi els passos i que ens expliqui a finals d’agost com han anat els tràmits.

L’Elsa viu d’ocupació i l’han amenaçat que s’ha d’anar. El primer que li recomanem és que vagi al registre de la propietat a demanar qui és el propietari i quants habitatges té. A més, li diem que vagi a Habitatge i a Serveis Socials a exposar la seva situació.

La Jessica va ocupar un pis de CaixaBank que ara l’ha venut a Skin Investment. A ella li diuen que el pis l’ha comprat un particular, però la Jessica ha anat a buscar la nota simple i el propietari continua sent un gran propietari. Fins i tot li han ofert diners per anar-se’n, però ella el que vol i el que ve reclamant des de fa temps és el seu lloguer social, tal com estableix la Llei. Li diem que continuï pressionant per a un contacte directe per mail i també a CaixaBank. I que vagi a Habitatge a seguir pressionant pel seu lloguer social.

L’Achoura de l’Hospitalet ens comenta que el banc la vol fer fora de casa seva. Té desnonament a l’octubre. El primer que li recomanem és que vagi a treure una nota simple al registre de la propietat per veure qui és el seu propietari, i que vagi a Habitatge. També ens comenta que ja està en contacte i seguiment amb PAH Hospitalet. Li recomanem que si ja està sent assessorada per PAH Hospitalet, que segueixi amb elles per a poder fer un bon seguiment.

I fins aquí l’assemblea de benvinguda d’aquesta setmana. La següent ja serà el 24 d’agost de manera online a través d’aquest enllaç, a les 17.30 h. Recorda que per a urgències ens pots contactar al correu lapahdebarcelona@gmail.com i al telèfon 652 069 511 (dilluns, dimecres i divendres de 15 a 19 h).

El recurs, admès a tràmit el passat 14 de juliol, no comporta la suspensió dels articles recorreguts, que segueixen vigents

El líder del partit a Catalunya defensa públicament els interessos dels grans actors financers i estigmatitza a les famílies vulnerables que ocupen

Barcelona, 22 de juliol de 2020

Com ja va passar fa quatre anys amb el recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei 24/2015 impulsat pel Govern de Mariano Rajoy, el PP torna a alinear-se amb la Banca i els grans actors privats i recorre de nou al Tribunal Constitucional l’ampliació de la llei aprovada el desembre passat. A diferència de 2016, el recurs, admès a tràmit el 14 de juliol, no comportarà la suspensió automàtica dels articles recorreguts i aquests seguiran vigents, almenys fins que no hi hagi sentència.

En una roda de premsa convocada el passat 22 de juny, el líder del Partit Popular català, Alejandro Fernández, anunciava la presentació d’un recurs d’inconstitucionalitat contra els Decrets-llei 17/2019 i 1/2020, situant el focus en aquelles parts específiques que amplien la Llei 24/2015 i fent un discurs reaccionari en contra de qualsevol canvi a favor del dret a l’habitatge a Catalunya.

Segons Fernández, els decrets “suposen un atac frontal al dret a la propietat privada i una vulneració competencial en matèria de drets”, i considera que converteixen Catalunya en una espècie de paradís ‘okupa’ i persegueixen el propietari. Malauradament, aquest discurs estigmatitzador contra el fenomen de l’ocupació no és nou i segueix la línia d’altres líders del partit, com Xavier Garcia Albiol.

Des del Grup Promotor de la Llei 24/2015 volem desmentir algunes de les afirmacions realitzades pel líder del PP a Catalunya, i alhora convidar-lo a alguna de les assemblees de qualsevol de les PAHs del territori perquè pugui veure de primera mà la situació de milers de famílies que al dia d’avui no poden accedir a un habitatge en condicions al nostre país.

En primer lloc, Fernández sempre juga -ja ho va fer durant la convalidació dels textos al Parlament- amb un fals concepte de propietari, que confon a qui no conegui el contingut de la llei, per fer-nos creure que algunes mesures poden afectar petits tenidors. En aquest sentit, volem deixar clar que l’obligació d’oferir un lloguer social abans de promoure el desnonament d’una família vulnerable, tal com estableix la norma, només s’aplica a grans tenidors amb més de 15 habitatges en propietat. Per tant, en cap cas parlem de petits estalviadors que tenen un pis per complementar la seva pensió, com sovint es vol fer creure.

En segon lloc, l’ampliació de desembre que regularitza en alguns casos les famílies que es troben en situació d’ocupació en precari genera obligacions a un nombre encara més reduït d’actors privats i que són literalment “les entitats financeres, les filials immobiliàries d’aquestes entitats, els fons d’inversió i les entitats de gestió d’actius, inclosos els procedents de la reestructuració bancària, d’acord amb la legislació mercantil”, així com “els fons de capital risc i de titulització d’actius”. Aquests són realment els interessos que defensa el PP, com és habitual: els dels grans actors que es lucren i especulen amb un bé bàsic com és l’habitatge.

Fetes aquestes consideracions, remarquem que, després de recuperar alguns dels articles suspesos el febrer de 2019, el Grup Promotor de la Llei vam treballar de valent per ampliar-ne alguns dels supòsits i adaptar-los al nou escenari d’emergència habitacional, gairebé cinc anys després de l’aprovació del text original. Com sempre hem defensat, la llei, pionera a l’Estat, posa per primer cop el focus sobre els grans tenidors d’habitatge i els corresponsabilitza en la defensa del dret a l’habitatge de milers de famílies catalanes en situació de vulnerabilitat.

L’atac del PP torna a demostrar el nul compromís del partit amb la garantia dels drets dels col·lectius més vulnerabilitzats i posa de manifest la seva fèrria defensa dels interessos de bancs i fons voltor, que són culpables de l’actual situació. A més, de nou genera un discurs d’odi cap a les famílies que s’han vist forçades a ocupar en precari un habitatge i hi posa una diana perquè se les segueixi estigmatitzant.

L’ocupació és un fenomen que només es pot explicar per l’actual situació de col·lapse de les Meses d’Emergències Socials de Catalunya, la borsa de pisos públics per donar sortida a famílies desnonades, que compta amb llistes d’espera que poden allargar-se fins a dos anys, i el nul parc de lloguer social que tenim a Catalunya, que no arriba a l’1,5%. És evident que Fernández i la resta de diputats del Partit Popular mai no es trobaran en la situació d’haver de viure en una habitació d’una pensió durant aquest termini, i la seva manca d’empatia i humanitat provoca que es dediquin a obstaculitzar mesures com aquesta i no moure un dit per canviar la situació.

L’admissió a tràmit del recurs presentat pel Partit Popular no farà que el Grup Promotor retrocedim ni un pam en la defensa del dret a l’habitatge i, com hem fet sempre, seguirem treballant perquè la llei es desplegui amb la màxima efectivitat i puguem viure en un país lliure de desnonaments. Ni el PP ni la banca, podran amb una llei que es va impulsar des de la ciutadania i que ha canviat la vida de milers de persones al nostre territori.

Exigim a la resta de forces polítiques que defensin la llei i treballin per implementar-la totalment. Hi ha vides en joc!