Arxiu mensual març 31, 2021

PerPAH_Bcn

Stop Desnonaments Abril 2021

Comptador desnonaments mes: 14

Comptador total 2021: 44

Aturats 4
Suspesos 5
Entrega claus
Reallotjament Executats

Desnonaments per hipoteca

 

Desnonaments per lloguer

Dimarts 6
Demandant: Placerville Invest SLU SUSPÈS
Adreça: C/Ermengarda, 8, Barcelona

Dimecres 7
Demandant: ATURAT
Adreça: C/Formentera, 36, Barcelona

Dimecres 14
Demandant: Coral Homes ATURAT
Adreça: C/Radas, 51, Barcelona

Divendres 16
Demandant: SUSPÈS
Adreça: C/Moianès, 48, Barcelona

Dilluns 19
Demandant: Budmac Investments SUSPÈS
Adreça: C/Simancas, 78, Barcelona

Dimecres 21
Demandant:SUSPÈS
Adreça: Rambla del Poblenou, 88, Barcelona

Divendres 30
Demandant: SUSPÈS
Adreça: Pl. Sortidor, 14, Barcelona

Desnonaments per ocupació

Dimecres 7
Demandant: SAREB ATURAT
Adreça: C/Murtra, 45, Barcelona

Dijous 8
Demandant: BBVA ATURAT
Adreça: C/Mare de Déu del Port, 385, Barcelona

Divendres 23
Demandant: In the middle of the night SL
Adreça: C/Plutó, 43, Barcelona

Dilluns 26
Demandant: Hipocat 7
Adreça: C/Graner, 9, Hospitalet de Llobregat

Dimecres 28
Demandant: Budmac Investments
Adreça: C/Sants, 172, Barcelona

Divendres 30
Demandant: DIVARIAN
Adreça: C/Mare de Déu del Port, 279, Barcelona

Divendres 30
Demandant: SAREB
Adreça: C/Mare de Déu del Port, 339, Barcelona

PerPAH_Bcn

Resposta davant la denúncia d’“Abogados Catalanes por la Constitución”: una acusació sense fonamentació jurídica ni ètica

El passat 15 de març, alguns mitjans de comunicació van publicar que s’havia presentat una denúncia davant de Fiscalia que implica les nostres entitats i se signa sota la denominació d’”Abogados catalanes por la Constitución“, una entitat vinculada a Societat Civil Catalana i els grans poders econòmics, que fa ús del poder judicial per perjudicar els seus adversaris polítics.

Sobre els fets que es denuncien

La denúncia atribueix possibles delictes a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, la regidora Laura Pérez, les exregidores Laia Ortiz i Gala Pin i la directora de l’Observatori DESC, Irene Escorihuela, en relació amb un conveni de col·laboració que es desenvolupa des de 2012 ‒per tant, previ a l’arribada de Barcelona en Comú a l’Ajuntament‒ i que està justificat i auditat anualment.

Igual que en altres ocasions, com a entitats que treballem en la defensa dels drets socials, ens preguntem si val la pena adreçar algun tipus d’esforç a respondre una acció mancada d’una mínima raonabilitat jurídica i, en conseqüència, d’una mínima actitud ètica. Ara bé, la novetat aquesta vegada és el mitjà que s’utilitza: ja no estem davant d’una informació aïllada, no contrastada i posteriorment difosa per xarxes o per algun diari, sinó que el soroll es vol crear a través d’acusacions greus de tipus penal, podríem dir fent ús del lawfare. Sigui com sigui, ens limitarem una vegada més a exposar una senzilla explicació que, en condicions normals, hauria de servir per esgotar el recorregut d’aquest tipus d’actuacions.

No és la primera vegada que aquestes campanyes polítiques de desprestigi, sovint orquestrades pels lobbies econòmics, embruten la feina de defensa de drets que fem les entitats de drets humans. Més enllà de l’evident atac polític a l’Ajuntament de Barcelona, aquesta denúncia, 9 anys després de l’inici del projecte, no la podem deslligar de la tasca de les entitats sota signants i altres col·lectius en defensa de l’habitatge i l’energia. És evident que es vol coartar la feina dels moviments socials que lluiten per garantir drets per a totes.

El nostre paper com a organitzacions de defensa dels drets humans

Aquest cop han estat quatre les entitats socials a les quals es pretén perjudicar. L’Observatori DESC és una organització amb més de 20 anys de vida que és internacionalment reconeguda per la vàlua de la seva tasca en defensa dels drets humans en general i dels drets socials en particular. En el marc d’aquesta trajectòria, l’any 2012, durant el mandat de Xavier Trias (CiU), l’Ajuntament de Barcelona va aprovar un conveni de col·laboració que ha estat reeditat fins a arribar a l’actualitat i que ha permès un intens treball al voltant de la defensa del dret a l’habitatge i als subministraments bàsics. Així doncs, l’actual consistori únicament ha continuat un projecte que ja portava en execució 4 anys, atès que la situació d’emergència habitacional i pobresa energètica es perpetuava a la ciutat.

Cal recordar que, en les darreres edicions, aquest projecte ha enxarxat la feina de l’Observatori DESC i d’Enginyeria Sense Fronteres, associació amb més de 25 anys de trajectòria, que treballa per garantir l’accés universal als serveis bàsics, acompanyant el canvi social i l’enfortiment de les poblacions. Conjuntament amb la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca de Barcelona i l’Aliança contra la Pobresa Energètica, hem abordat la problemàtica de les vulneracions del dret a l’habitatge i la pobresa energètica.

El projecte “Dret a l’habitatge i a l’energia: empoderament col·lectiu i assessorament jurídic social” té com a finalitat oferir respostes a persones i famílies que es troben immerses o ja han patit processos de desnonaments o bé que es troben en risc de patir-lo, així com aquelles que no poden garantir l’accés als seus drets energètics. Com a aportació ben tangible, les actuacions que inclou el projecte permeten: disposar d’una base de dades estadística sobre les vulneracions diàries d’aquests drets, realitzar recerca; publicar informes anuals sobre l’estat del dret a l’habitatge i a l’energia (consulteu aquí el darrer); analitzar i fer incidència sobre les noves lleis o polítiques que poden vulnerar drets o que poden protegir-los; col·laborar a formular propostes legals i de política pública per la garantia d’aquests; elaborar documents amb eines jurídiques per defensar el dret a l’habitatge i l’energia; identificar els actors i interessos que controlen el mercat de l’habitatge i l’energia; reforçar en xarxes internacionals la protecció d’aquests drets, etc.

Sobre les subvencions a projectes

Els convenis són mecanismes de col·laboració recollits per llei i àmpliament coneguts (Llei 26/2010, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya; i Llei 40/2015, de règim jurídic del sector públic), que els ajuntaments i totes les administracions públiques tenen al seu abast com a eina per abordar el compliment de les seves competències, comptant amb la feina d’entitats socials o de qualsevol tipus. L’Ajuntament de Barcelona té actualment convenis amb diverses entitats socials, culturals i d’altres, que es poden consultar al registre administratiu corresponent, a més de subvencions en règim de concurrència competitiva. La seva aplicació comporta un estricte procediment periòdic de justificació, amb el filtre d’una auditoria independent, el qual les diferents reedicions del projecte han superat sense cap mena d’incident, incloent-hi el control dels diferents grups polítics amb representació al Ple del consistori.

Pensem que no cal alimentar una nova polèmica artificial. En el propi escrit de denúncia, de la seva total inconsistència es conclou una intencionalitat merament política i un ús esbiaixat de les denúncies davant la Fiscalia. Les entitats socials som aquí afectades per danys col·laterals, però estem orgulloses i convençudes de la feina que fa el sector social i que des de les administracions s’hi doni suport.

Lamentem, per tant, l’actuació de l’associació “Abogados Catalanes por la Constitución”, que suposa un nou intent de debilitar la defensa dels drets socials d’amplis sectors de la població i la capacitat per qüestionar els interessos de determinats actors privilegiats. Estem, però, convençudes que aquests intents no tindran més ressò del que mereixen. Qualsevol persona que vulgui conèixer a fons la tasca que realitzem pot consultar les nostres webs (web Enginyeria Sense Fronteres, web Observatori DESC, web PAH Barcelona, web Aliança contra la Pobresa Energètica).

PerPAH_Bcn

#HemDecidit

Vivim moments clau pel dret a l’habitatge. La sagnia de desnonaments i abusos immobiliaris no s’ha aturat en cap moment de la pandèmia, com tampoc ho han fet els milers de persones que lluiten contra aquests mateixos abusos des del moviment per l’habitatge. Més enllà del drama dels desnonaments, el problema de l’habitatge afecta la majoria de sectors socials, ja que les persones treballadores paguen per viure en el seu habitatge un percentatge molt alt dels seus ingressos, sent una de les principals causes d’empobriment. Cada dia que passa es fa més evident que el sistema immobiliari és absurdament injust, fins al punt que avui ja ningú pot evitar el debat sobre el dret a l’habitatge: jutges, governs i rendistes s’han vist obligats a moure fitxa.

Aquesta situació no és cap novetat per a molts barris i pobles, on des de fa molts anys les associacions veïnals, els sindicats i les PAHs asseguren amb els seus cossos el dret a l’habitatge aturant desnonaments cada dia. Tanmateix, en els darrers anys aquesta lluita ha portat també a victòries importants al Parlament, on s’han aprovat lleis que per fi situaven les vides de les persones per damunt dels beneficis d’uns pocs. És el cas de la Llei 24/2015, que obligava els grans tenidors a fer lloguers socials en cas de vulnerabilitat, i evitava així molts desnonaments. I també és el cas de la regulació dels lloguers, que prohibia les pujades injustificades de preus que porten anys escanyant a les persones llogateres. En definitiva, la societat catalana ja ha decidit que vol avançar cap a un habitatge digne. Davant d’això, el Tribunal Constitucional ha llançat una ofensiva de la mà dels interessos dels bancs i els fons voltor. Tot ignorant la voluntat popular, el TC suspèn i anul·la qualsevol millora que protegeixi la majoria social dels abusos immobiliaris.

Malgrat tot, la voluntat d’avançar cap al dret a l’habitatge s’ha tornat a fer explícita quan s’han fet eleccions. Les forces que van aprovar la 24/2015 i la regulació dels lloguers han ampliat darrerament la seva majoria absoluta al Parlament. El passat 14 de febrer és, doncs, un nou recordatori de la ciutadania cap als partits que van aprovar aquestes lleis: teniu el mandat democràtic de blindar les lleis que defensen el dret a l’habitatge. No valen excuses: enviar la BRIMO i l’ARRO als desnonaments o permetre a les immobiliàries incomplir repetidament la regulació de preus és ser part del problema.

A l’Estat espanyol, s’està negociant una llei que marcarà la pròxima dècada en habitatge. I volem recordar que la voluntat popular també ho ha deixat clar: Pedro Sánchez no seria president sense l’acord de govern en què es comprometia a regular els lloguers. I el Govern espanyol no tindria pressupostos si no s’hagués tornat a comprometre a incloure la mateixa mesura a la pròxima Ley de Vivienda. Davant d’això, la voluntat d’una part del PSOE d’ignorar els acords i sotmetre’s a les pressions del lobby immobiliari no són només un atac al dret a l’habitatge: són també un frau democràtic en tota regla.

Després d’haver entregat més de 60.000 milions de diners públics al rescat bancari que no han estat retornats, és de justícia que la nova Llei faci front a l’emergència habitacional que patim. Cal una llei que obligui els responsables financers de la crisi immobiliària i els grans tenidors d’habitatges a assumir la seva responsabilitat i que eviti noves bombolles especulatives.  Per aquest motiu, el moviment per l’habitatge català exigim la incorporació de les 8 mesures impulsades per la Iniciativa Ley Vivienda per aconseguir una arquitectura legal que garanteixi el dret a l’habitatge: 

1- Garantia del dret efectiu a un habitatge digne

2- Cap desnonament de persones vulnerables sense alternativa

3- Ampliació del parc públic de lloguer social fins al 20% del conjunt d’habitatges 

4- Regulació estatal de lloguers a preus adequats als salaris 

5- Garantia de subministraments bàsics d’aigua, llum, gas i telecomunicacions

6- Garantia d’una segona oportunitat efectiva per a les llars amb deutes hipotecaris

7- Ampliació pressupostària per a habitatge social fins a almenys el 2% del pressupost estatal 

8- Participació activa de la població en tota la política d’habitatge i urbanisme.

Som plenament conscients que aquestes lleis aprovades fins ara són insuficients davant l’emergència habitacional que vivim, però davant d’aquest triple front que intenta fer descarrilar qualsevol millora, volem remarcar que la societat catalana ja ha demostrat repetides vegades què vol. Als barris i pobles, al Parlament i a la porta de cada desnonament, hem decidit sotmetre els fons voltor. Hem decidit regular els lloguers. Hem decidit aturar els desnonaments. I no acceptem que vulguin guanyar als despatxos el que ja han perdut als carrers i a les urnes. Exigim una arquitectura legal que garanteixi el dret a l’habitatge. No acceptem cap fons voltor ni que cap polític al servei de l’especulació decideixi per nosaltres.

Per tot això, tornem a sortir als carrers. Convoquem a la societat catalana a fer sentir de nou el clam per un habitatge digne: dissabte 20 de març, 11h, Delegació del Govern espanyol.

#HemDecidit regular els lloguers. #HemDecidit aturar els desnonaments. #HemDecidit sotmetre els voltors. I ningú decideix per nosaltres.

PerPAH_Bcn

Les famílies de PAH Barcelona tornem a la càrrega per una vida #LibresDeBuitres

La constant vulneració de drets per part dels fons voltor cap a les famílies ha d’acabar. La PAH lluitarem pels nostres lloguers socials, renovacions i condonacions de deutes

Exigim a l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat la seva implicació en la creació d’una taula de diàleg per a trobar solucions efectives

Avui dimarts 9 de març, una vegada més, la PAH de Barcelona donem sortida a una nova gran campanya, adreçada a tots aquells grans usurpadors d’habitatges, als grans lladres de vida, els fons voltor, per exigir solucions per a les més de 20 famílies de les nostres assemblees que estan veient vulnerat el seu dret a l’habitatge. La situació és insostenible i per això exigim també la total implicació de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya en la creació d’una taula de diàleg per a trobar solucions efectives.

El passat estiu, en plena pandèmia, vam llançar la campanya de #LaPAHacecha, avisant i deixant clar que ara érem nosaltres les que els anàvem a aguaitar, que la por havia canviat de costat. Ara tornem a la càrrega, la nostra lluita segueix i no pararem fins a aconseguir els nostres objectius.

Anem pels nostres lloguers socials, per les nostres renovacions, per les nostres condonacions de deute. Anem a lluitar pel que ens correspon, un habitatge digne i tranquil·litat. Exigirem els nostres drets a les xarxes socials, però també sortirem al carrer a assenyalar directament a tots aquells que pretenen vulnerar els nostres drets. Els carrers una altra vegada es tenyiran de verd, d’aquest verd esperança, perquè totes les famílies sàpiguen que no estan soles, que amb la PAH Sí Que Es pot!

I no només sortim a assenyalar i aguaitar als fons voltor; aquesta vegada assenyalarem als que miren cap a un altre costat, als que fan el desentès mentre nosaltres ens quedem sense casa. Exigim des de ja la total implicació de l’Administració, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya en la recerca de solucions. Cada desnonament propiciat per un fons voltor serà una família més en la interminable llista d’espera de la Mesa d’Emergència, una família més reallotjada en albergs que no compleixen amb cap normativa de dignitat, ni salubritat.

La situació ha de canviar. Blackstone, Anticipa, Haya Real Estate, Cerberus, Divarian i un llarg etcètera de fons voltor, als quals hem enviat mails, cartes, ens hem plantat davant les seves oficines, hem intercanviat trucades de telèfon intentant aconseguir o renovar els nostres lloguers socials i aconseguir els nostres lloguers, i els nostres esforços queden en res. En alguns casos, com en els que el nostre propietari ara és Cerberus (després que el BBVA li vengués els nostres pisos), ens trobem que és impossible aconseguir un interlocutor vàlid i no ens fan el més mínim cas.

Casos com el d’en Joan Roberto, que després d’adquirir el seu habitatge el 2012 amb el BBVA, el 2013 va veure com, no podent pagar la quota, li va arribar la denúncia de desnonament. Des de llavors, el seu pis ha estat subhastat i ells van quedar sense cap deute, però han patit 8 desnonaments, els 4 últims en porta. Des d’inicis de 2019 estan intentant negociar el lloguer seu social i no hi ha manera. Ara el seu pis ha estat venut a Cerberus i els està sent impossible contactar amb la nova propietat per a negociar el seu lloguer social. O el cas de la Irma, que va lliurar el seu pis en dació en pagament i va signar un contracte de lloguer que va vèncer el desembre de 2019. Des d’abans ve demanant la renovació, enviant documents que els mateixos propietaris sol·liciten per a fer nova oferta. No obstant això, des de desembre de 2020 no té cap resposta per part de Divarian.

Rocío, Ángel, Fréderique, Ángela, Constanza, Fanny, Jazmín, Jennifer, Fernanda, Lorena, Luz, María Isabel, Mónica, Nadia Giselle, Rafael, Rosa, Saadia, Sabina, Tania Maria, Valentina o les ja mencionades Irma i Juan Roberto són només un exemple del que està passant no només a Barcelona sinó a tot Catalunya i la resta de l’Estat? Fins quan els fons voltor seguiran vulnerant els seus drets amb la complicitat de l’Administració que mira cap a un altre costat?

En la PAH sabem quins són els nostres drets i no pararem fins a aconseguir-los. No ens quedarem parades, esteu avisats, aquest any 2021 ens alliberem de les cadenes, de les pors, ens alliberem dels grans usurpadors i els grans lladres de la vida. Aquest any 2021 quedarem #LibresDeBuitres.

PerPAH_Bcn

Juntes, diverses i rebels som imparables! Sempre feministes!

Els últims anys, pel 8 de març, les feministes de tot Catalunya, com ho han fet les feministes d’arreu del món, hem ocupat els carrers amb les nostres denúncies i reivindicacions per construir una societat digna fora del sistema capitalista, heteropatriarcal, colonial. Hem  cridat a la Vaga Feminista, de cures, de feina assalariada i de consum. Ens hem pogut comptar per milions

Les feministes que hem fet aquestes convocatòries vivim per tot el territori (pobles, barris, escoles, llars, centres de treball i universitats, entre altres llocs). Som dones amb diversitat funcional, amb diversitat sensorial i intel·lectual. Som migrades i racialitzades, gitanes i paies. Les nostres edats són totes i ens sabem lesbianes, transgèneres, bisexuals, inter, queer, hetero i asexuals. Som les que no hi són. Som les assassinades, som les preses, som les que s’han quedat als conflictes armats, a les fronteres, a la mar Mediterrània i a totes les mars.

Enguany la COVID no ens permetrà visibilitzar-nos juntes i multitudinàries, però no renunciarem a prendre els carrers, no tindrem por, estarem en milers i milers de territoris.

SEMI-CONFINADES PERÒ MAI CALLADES! HEREVES DE LES VAGUES FEMINISTES QUE ENS HAN DUT A SOMIAR UN MÓN NOU! 

L’actual pandèmia de la COVID-19, a més de la crisi sanitària està agreujant la crisi política, social, laboral i de drets civils. Ha intensificat una situació crítica i estructural de desigualtats i precarietats, expressades en el conjunt de les nostres vides i que afecta de manera desigual diferents col·lectius com les dones migrants i racialitzades, les dones joves i grans, les persones diverses de gènere dissidents, les dones amb diversitats funcionals i sensorials i les treballadores sexuals.

Exigim la derogació de la llei d’estrangeria per la violència institucional i masclista, per les seves disposicions racistes i patriarcals que ens violenten i ens criminalitzen com a dones migrants. També EXIGIM el tancament immediat dels CIEs que, en el cas de Catalunya, en no comptar amb un mòdul de dones, ordena l’internament a València, deixant-les en completa desprotecció, sense xarxes de suport ni dret a defensa. També exigim la facilitació d’intèrprets en diferents idiomes i especialistes multiculturals i denunciem les devolucions en calent, avalades per la sentència d’Estrasburg. Apel·lem al reconeixement de l’estatus de refugiades i exiliades. Celebrem la força i salut dels feminismes decolonials i cridem a la sororitat entre dones per fer tremolar privilegis.

Volem comunitats que acompanyin i tinguin cura de tots els cicles de les nostres vides. Les dones grans, la seva saviesa i suport mereixen tots els drets per tal d’assolir un envelliment digne, amb afectes i agraïments. Volem pensions dignes per a totes (amb ple reconeixement dels treballs de cures, de les feines agràries, ramaderes i pesqueres) i xarxes comunitàries i autogestionades de cures! I també volem una societat que permeti que les dones joves accedeixin al treball remunerat digne i que puguin desenvolupar projectes de vida amb futur.

Continuarem actuant per aconseguir una societat totalment inclusiva per a les dones, lesbianes i transgèneres, perquè a cap espai de relació social se’ns rebutgi si no tenim l’aspecte o la imatge normativa i farem front a qualsevol llei que no reconegui plenament els nostres drets. Els feminismes persistirem l’objectiu de fomentar activament la visibilitat i l’empoderament de les dones, lesbianes i transgènere.

Continuarem actuant contra la discriminació de les dones amb diversitat funcional i sensorial per tal que se’ns reconegui com actores socials i es valori el que aportem a la societat. Volem continuar avançant i no pararem fins aconseguir el reconeixement d’allò que aportem al canvi social, a l’enriquiment de la cultura i al creixement en diversitat. Volem aconseguir que les ajudes socials siguin eines que ens ajudin a assolir l’autonomia i la llibertat per decidir sobre la nostra vida.

La crisi COVID-19 també ha posat de manifest l’escassa protecció social d’un sistema de cures i sostenibilitat de la vida, desvaloritzat a tots els nivells. Aquest sistema és sostingut de forma molt majoritària per les dones, tant de manera remunerada com per les tasques naturalitzades en l’àmbit de la llar i en l’àmbit comunitari, realitzades amb sobrecàrregues o externalitzades en condicions precàries.

És imprescindible el nostre reconeixement com a subjectes polítics:

Cap dona, lesbiana o transgènere sense drets! Mai més lluitarem soles!

Les precarietats laborals s’han agreujat enormement en la situació de COVID-19. A les desigualtats ja existents en la discriminació salarial, en la subcontractació a través de contractes temporals, en les jornades parcials no desitjades, en l’atur, en els baixos salaris i en la discriminació laboral vers les dones que tenen criatures (a través d’una maternitat no lliure), cal afegir aspectes de l’actual situació. Ens trobem mancances provocades per la pandèmia, no només pel marc sanitari sinó per l’impacte en els drets laborals, socials i civils, amb un gran nombre de dones que es veuen afectades per l’atur o en situacions d’expedients de regulacions temporals d’ocupació i per les retallades de salaris que han creat un augment important de la pobresa. Aquestes situacions de precarietat no han anat acompanyades per polítiques públiques que donin suport a les persones, com és l’exemple de l’escassa i minsa aplicació i desenvolupament de l’Ingrés Mínim Vital o la Renda Garantida de Ciutadania.

Exigim la integració immediata de les treballadores de la llar i les cures al Règim General de la Seguretat Social perquè siguin reconeguts tots els seus drets com a treballadores, com són l’atur amb prestacions, reajustaments salarials, dret a descans, vacances i jubilació digna. No més pagament en espècies ni jornades inhumanes de treball! No pararem fins a aconseguir el reconeixement de tots els drets laborals per a les treballadores d’aquest sector i la ratificació del Conveni 189 de l’OIT.

Exigim treball remunerat digne per a totes i també les prestacions socials quan sigui necessari, que garanteixin una vida digna per a totes. És imprescindible la derogació de les reformes laborals. Pel que fa al teletreball, cal que sigui voluntari, realitzat amb drets i que no suposi augment de la doble presència.

Exigim el reconeixement de tots els drets laborals i socials de les treballadores dels àmbits més precaris (generalment migrades) de les cures: dels treballs essencials (salut, residències, comerç, atenció domiciliària…), del treball a les llars, de la venda ambulant i del treball sexual. Urgeix la regularització immediata de totes les dones migrants per tal que efectivament tinguin accés a l’ingrés mínim vital o a qualsevol prestació social que actualment s’està discutint.

Exigim que les lleis garanteixin els drets de totes les dones, lesbianes i transgènere, especialment per a les que pateixen formes múltiples i interrelacionades de discriminació. Alertem que l’avantprojecte de llei de llibertat sexual fet públic recentment pel govern espanyol, pot significar un retrocés i criminalització de les treballadores sexuals i d’altres col·lectius ja marginals, com les persones sense llar o les persones racialitzades.

Denunciem l’emergència climàtica. Denunciem la invisibilització i la desvalorització dels processos de sosteniment de la vida i dels cicles naturals de la Terra. Som cossos que depenem d’altres cossos, que formem part i depenem de la natura, però com sempre, els impactes de la crisi socioecològica no són iguals per a totes i amenacen territoris, rurals i urbans, éssers vius i comunitats humanes, especialment, les dones indígenes i els pobles originaris.

Denunciem la pèrdua de la sobirania social, política i econòmica, juntament amb l’entramat dels poders fàctics i la falsa il·lusió que vivim en una democràcia de creixement il·limitat que respecta els DDHH i ambientals, però que a l’ombra destrueix les bases materials que ens permeten viure dignament.

Denunciem que l’extractivisme criminalitza la protesta i mata, a més d’accelerar els fenòmens climàtics extrems com ara les sequeres, els incendis, els huracans i les inundacions, amb la consegüent expulsió de pobles sencers, tot ocasionant processos migratoris i l’expansió de malalties climàtiques i accentua les desigualtats en l’accés als béns naturals i subministraments bàsics, especulant en borsa amb l’aigua o els aliments i estenent la pobresa energètica.

Exigim justícia social i climàtica. Exigim un decreixement econòmic, una transició ecosocial i una cultura regenerativa i feminista que recuperi les sobiranies a través d’una gestió pública i comunitària, que garanteixi l’accés universal als serveis bàsics, com ara l’aigua i l’energia. Exigim la defensa dels DDHH i ens solidaritzem amb les lluites de les companyes que arrisquen la seva vida per defensar l’aigua, el territori i els ecosistemes. Ens posicionem contra les empreses transnacionals i les corporacions financeres. Contra les polítiques de la Unió Europea i els estats membres, com els Tractats de Comerç i Inversió o com el Fons Europeu de Recuperació “Next Generation” que, amb l’excusa d’una revitalització econòmica i una transició ecològica, suposen en realitat un gegantí i descarat finançament a les elits econòmiques amb diners públics, socialitzant els deutes i provocant noves onades de privatitzacions i retallades en els serveis i prestacions socials públiques.

Denunciem la greu emergència habitacional a casa nostra. La crisi sanitària de la COVID-19 ha agreujat la situació econòmica i, com a conseqüència, ha provocat un increment en el nombre de famílies que es troben amb dificultats per continuar pagant el seu habitatge i amb un augment desorbitat de desnonaments. Estem davant d’una greu situació de vulneració dels DDHH perquè l’habitatge és una garantia de seguretat davant de la COVID-19.

No oblidem que la majoria de les persones afectades pels desnonaments som dones i criatures. Som precisament les dones les primeres a posar els nostres cossos davant la policia per aturar dia rere dia els desnonaments i defensar un habitatge digne.

Exigim polítiques públiques d’habitatge ambicioses i estructurals que aturin definitivament els desnonaments, ampliïn el parc públic i social de l’habitatge i que sancionin l’especulació immobiliària i l’incompliment de la funció social de l’habitatge.

Exigim el compliment escrupolós de la Llei 24/2015 i reprendre el Decret llei 17/2019 (aquest últim mitjançant un nou redactat si cal), obligant els grans propietaris (bancs, fons voltor, particulars, etc.) a oferir lloguers socials a les famílies vulnerables que no poden pagar la seva hipoteca o lloguer i que s’han vist obligades a recuperar habitatges buits. Un pla de xoc per fer front a les ajudes per al lloguer, ja que s’han vist congelades davant tanta demanda.

Si les administracions públiques no garanteixen un habitatge digne per a totes, el farem nosaltres, mitjançant ocupacions i acció directa!

Solidaritat activa i suport mutu a cada barri i poble!

Ni una sola dona al carrer, ni un sol desnonament més.

Amb pandèmia o sense pandèmia, la nostra lluita no es frena! Sí que es pot!

Per construir unes vides lliures de violències masclistes i institucionals, denunciem el conjunt de les violències masclistes (la violència de l’(ex)parella, la violència sexual…) com a expressió de l’apropiació patriarcal del nostre cos, que ens afecta a totes i encara més a les migrades, a les racialitzades i a les treballadores de la llar i de les cures, així com a les dones que viuen al carrer. Denunciem la LGTBIfòbia social, institucional i laboral que patim moltes de nosaltres, com una altra forma de violència masclista. Totes aquestes violències en la situació de COVID s’han vist augmentades.

Denunciem els processos de guarda i règims de visites en què, de manera implícita o explícita, l’anomenada Síndrome d’Alienació Parental segueix determinant-los (una síndrome inexistent i negada per l’OMS i el CGPJ). També cal tenir presents els arxivaments per manca de proves de les denúncies per assetjament de les treballadores de la llar; els casos de retirada dels fills i filles per part de la DGAIA basant-se en prejudicis culturals.

Exigim que el sistema judicial incorpori els estàndards internacionals que són garantia per prevenir, investigar, sancionar i reparar les violències masclistes; que reconegui d’una vegada per totes l’ampli ventall i no només les de l’àmbit de l’(ex)parella. Per tant, reclamem canvis estructurals claus per a la prevenció, l’atenció i la recuperació de tota mena de violències masclistes que suposen riscos afegits al de la pandèmia per a la salut mental i física.

Exigim protecció efectiva de les supervivents de la tracta amb finalitat d’explotació sexual. En nombrosos sectors hi ha tràfic d’éssers humans i la seva causa no és la prostitució, sinó el tancament de les fronteres europees, les restriccions que imposa la Llei d’estrangeria i la clandestinitat obligatòria.

Exigim polítiques públiques, recursos i mitjans suficients per a totes en el sistema de protecció i recuperació enfront de les violències masclistes. Volem protocols i circuits diversos perquè les dones no som homogènies. Prou revictimització. No som víctimes! Som supervivents! Hem sobreviscut gràcies a la sororitat i a l’autodefensa feminista.

Vivim una situació de crisi sistèmica on els poders econòmics i polítics promouen les retallades de drets socials i polítics. Aquest embat neoliberal s’acompanya, en el nostre context més proper, de la visibilitat dels fonamentalismes de l’extrema dreta que es fomenta des de poders institucionals i econòmics, sovint vinculats al franquisme, perquè veuen perillar els seus privilegis.  L’actual sistema de justícia i la violència dels cossos policials criminalitzen i estigmatitzen la protesta i la dissidència.

Denunciem la militarització en els espais públics, una militarització que ha augmentat en aquest temps de pandèmia. Denunciem l’augment del pressupost destinat al Ministeri de Defensa i exigim que el pressupost militar es destini a  necessitats socials. El militarisme és una arma de control contra els nostres cossos, promouen les guerres i destrueixen els drets més elementals de les persones arreu del món. Tenim un exemple clar en el conjunt d’actuacions contra la llibertat d’expressió. Des dels feminismes manifestem que no farem ni una passa enrere i que ens rebel·larem davant de qualsevol atac de la dreta i el feixisme.

Diem NO a la LLEI MORDASSA i exigim l’arxivament de tots els processos judicials oberts durant les mobilitzacions feministes de les vagues anteriors. CRIDEM A LA DESOBEDIÈNCIA, davant l’ofensiva feixista i els fonamentalismes religiosos.

També exigim la paralització de la deriva repressiva a Catalunya. Exigim la llibertat de les preses polítiques, el lliure retorn de les exiliades i la cancel·lació de totes les causes obertes al voltant de les mobilitzacions pel dret a l’autodeterminació.

Exigim la fi de la violència policial, la judicialització de la política i la criminalització del dret a la protesta. Fem bandera de la solidaritat, de la nostra tendresa i de la nostra força per assenyalar un sistema penitenciari que condemna la dissidència política i la pobresa i on totes les preses pateixen per partida doble les discriminacions, violències quotidianes i perpetuació dels mandats patriarcals.

Exigim ser totes, sense exclusions, protagonistes de la nostra salut i mestresses dels nostres cossos. Els nostres cossos no són mercaderies ni objectes. La recerca i la pràctica mèdica tenen encara un biaix de gènere androcèntric, que cal canviar de dalt a baix. Volem un tractament de la salut de les dones amb perspectiva integral, diferencial i sense cap tipus d’estigma, a fi d’aconseguir la recuperació de la salut. Exigim la despatologització de les nostres vides, de les nostres emocions i de les nostres circumstàncies: la medicalització respon a interessos de grans empreses i no a la nostra salut.

Exigim que la defensa del dret a decidir i, per tant, el dret a l’avortament es consideri un dret fonamental. Les dones hem de ser reconegudes com a subjectes de drets i sobiranies. Qualsevol classe de penalització, criminalització o restricció no suposa altra cosa que una expressió cruenta de violència masclista institucional. Volem decidir ser mares o no ser-ho i, per això, continuem lluitant per garantir el dret a l’avortament segur, lliure i gratuït, dins la xarxa pública de salut, a Catalunya i arreu del món, així com tots els drets sexuals i reproductius per a totes les dones, especialment les menors d’edat, dones en situació d’irregularitat administrativa i totes aquelles que pateixen diferents estigmes socials. Per a l’exercici del dret a l’avortament instem els governs estatal i nacional a garantir l’accés a l’atenció sanitària i entendre l’abordatge de la salut des de la garantia d’un dret fonamental, establint les condicions per a una atenció sanitària universal, de qualitat i sostenible.

Volem maternitats lliures, respectades i sense violència obstètrica. Les dones vivim les maternitats de diferents maneres i situacions, d’acord amb el nostre entorn social i cultural. Això ens obliga a visibilitzar els processos sexuals de les dones, inclosos l’embaràs, el part, el postpart, la lactància i la primera criança i dotar-los de drets i recursos per poder viure en dignitat; amb permisos amplis i transferibles, sigui quin sigui el nostre model familiar. Volem que les mares migrants, aquelles que s’han vist obligades a deixar el seu país per la por de ser assassinades, visquin sense l’angoixa constant de la retirada de la custòdia, pel fet de no exercir la maternitat segons el model eurocèntric. Un model que obliga a integrar-se i a oblidar les arrels, genera pobresa amb protocols administratius avalats per la Llei d’estrangeria i limita l’accés a l’àmbit laboral.

Denunciem les polítiques neoliberals que volen utilitzar l’educació com a mercaderia. Denunciem que en escoles privades concertades i, especialment, en les de l’Opus Dei, encara segreguen per sexe i fomenten valors reaccionaris. Denunciem l’extrema dreta i el feixisme, que han tornat a l’ofensiva amb el fantasma de l’adoctrinament.

Exigim una única xarxa d’educació pública, laica, inclusiva, gratuïta i amb perspectiva feminista. Una educació feminista que sigui interseccional, i no només en el sentit de fer visibles totes les diferències, sinó d’estar compromesa amb la superació de les desigualtats que es generen a partir d’aquestes diferències. La coeducació, la formació afectiu-sexual i el desenvolupament del pensament crític han de ser transversals i presents a totes les etapes educatives.

Volem acompanyar a la diversitat afectiva-sexual, corporal i de gènere a la infància i adolescència, per construir rols que trenquin amb els estereotips de gènere, que possibilitin l’exploració lliure i el creixement individual i col·lectiu i que no ens obliguin a encaixar en cossos, identitats i sexualitats binàries o normatives.

Aquest 8 DE MARÇ del 2021, les feministes continuem amb els nostres objectius d’enderrocar el sistema capitalista, heteropatriarcal i colonial, per tal de construir una societat on les dones, lesbianes i trans visquem en llibertat i amb una vida digna. La lluita feminista s’expressa ARREU DEL MÓN i està més viva que mai. Des de casa nostra sentim Rojava, Xile, Mèxic, Bolívia, Perú, Equador, Andorra, Argentina, Brasil, Nicaragua, Hondures, Palestina, Índia, Sud-àfrica… els batecs de les dones que lluiten arreu del món ‒perquè són també els nostres batecs.

ENS REBEL·LEM! des de les nostres DIVERSITATS: mobilitzacions, assemblees i accions, ocupant carrers i places (amb totes les mesures de seguretat sanitària), aturades i vaga als llocs de treballs remunerats per qui les vulgui secundar i accions als centres educatius. El que ens uneix és visibilitzar més que mai aquest 8 de març!

No volem sostenir nosaltres soles la vida. Sentirem la força i l’escalfor que totes sumem, cadascuna de nosaltres i en col·lectiu. Sentint la Terra cridar, sabem que tenim la força i l’empenta de ser milions per a aconseguir-ho

Ens declarem comunitats d’acció i de resistència feminista i celebrem les nostres aliances, per sobre de les nostres diferències, per la vida, per la comunitat, per la possibilitat de seguir existint.

Juntes, diverses i rebels som imparables!!! Sempre feministes!!

Feministes, antipatriarcals, anticapitalistes i anticolonials!

#Imparables♀