Arxiu mensual maig 28, 2021

PerPAH_Bcn

Stop Desnonaments Juny 2021

Comptador desnonaments mes: 13

Comptador total 2021: 78

Aturats 3
Suspesos 10
Entrega claus
Reallotjament Executats

Desnonaments per hipoteca

Dilluns 21
Demandant:  SUSPENDIDO
Adreça: C/Pla de Fornells, 23, Barcelona

Desnonaments per lloguer

Dilluns 14
Demandant:  Llogatalia SUSPÈS
Adreça: C/Teniente Flomesta, 37, Barcelona

Dimarts 15
Demandant:  SUSPÈS
Adreça: C/Bòbiles, 72, Hospitalet de Ll.

Dimecres 16
Demandant:  Budmac ATURAT
Adreça: C/Príncep de Viana, 5, Barcelona

Dimecres 16
Demandant:  SUSPENDIDO
Adreça: C/Carretes, 49, Barcelona

Dijous 17
Demandant:  SUSPÈS
Adreça: C/Cantabria, 3, Barcelona

Desnonaments per ocupació

Dimecres 2
Demandant:  UCI ATURAT
Adreça: C/Riera Blanca, 71, Barcelona

Dijous 3
Demandant:  SAREB SUSPÈS
Adreça: Rambla de Fabra i Puig, 6, Barcelona

Dijous 3
Demandant:  Avir Investments 2016 SUSPÈS
Adreça: C/Sidó, 7, Barcelona

Dilluns 7
Demandant:  SUSPÈS
Adreça: C/Sant Gil, 7, Barcelona

Dimarts 8
Demandant:  Coral Homes SUSPÈS
Adreça: Escales Bellavista, 7, Barcelona

Dilluns 14
Demandant:  ATURAT
Adreça: C/Sants, 97, Barcelona

Divendres 18
Demandant:  SAREB SUSPÈS
Adreça: C/Burgos, 68, Barcelona

PerPAH_Bcn

La majoria del Ple de l’Ajuntament de Barcelona aprova una moció en favor de la Iniciativa per una llei que garanteixi el dret a l’habitatge

Avui divendres 28 de maig, el Ple Municipal de l’Ajuntament de Barcelona aprova una Moció en favor de la Iniciativa per una llei que garanteixi el dret a l’habitatge, davant la imminent Llei pel Dret a l’Habitatge que està preparant el Govern de l’Estat, considerant que la nova Llei ha de protegir i garantir de manera efectiva el dret a l’habitatge a tot el territori.

Després d’una ronda de trobades amb els grups municipals, la moció presentada té el suport d’ERC, Barcelona en Comú, PSC i Junts. Per la seva banda, Barcelona pel canvi, Ciutadans i PP no la recolzaran.

Des de les entitats portem anys exigint canvis legislatius que garanteixin el dret a l’habitatge a la ciutadania. Durant aquest temps, les entitats socials hem demostrat que les demandes del carrer poden ser portades a les institucions i aprovar-se canvis legals importants, que serien impensables sense els moviments socials que hem impulsat les mesures.

És palès que la nostra ciutat té mancances en polítiques d’habitatge. Des de la ciutadania veiem com tenim una oportunitat de legislar en l’àmbit estatal, posant per davant la cura de les veïnes i veïns de les ciutats d’arreu del territori espanyol i legislar per deixar enrere la corba dels desnonaments que fa tants anys que ens acompanyen.

Des de les entitats tenim clar que cal la implicació de totes i anar a una per poder fer arribar la nostra veu al Govern de l’Estat. I que en la Llei pel Dret a l’Habitatge que s’està elaborant incorpori les demandes d’afectades i societat civil, que afecten la dignitat de les persones i als Drets Humans.

Avui volem fer arribar al Govern de l’Estat que escolti a la ciutadania i incorpori les mesures que poden deixar enrere els desnonaments.

A continuació compartim el text íntegre de la moció:

Proposta de moció municipal de suport a la Iniciativa per una llei que garanteixi el dret a l’habitatge

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

El Govern està preparant l’anomenada Llei pel Dret a l’Habitatge. L’esborrany entrarà en el Consell de Ministres de manera imminent i es remetrà immediatament al Congrés per al seu debat i aprovació. Després de 42 anys d’absoluta vulneració d’aquest dret humà, considerem que la nova Llei ha de protegir i garantir de manera efectiva el dret a l’habitatge a tot el territori. I en aquest sentit ha de suposar un avenç històric en la cobertura d’aquest dret fonamental.

La crisi habitacional és innegable: més de 32.000 persones patint sense llar; 12 milions de persones en risc d’exclusió social; més d’1 milió de desnonaments entre 2008 i el tercer trimestre del 2020, molts d’ells agreujats amb clàusules abusives i executats amb una legislació contrària als estàndards europeus, sense importar que hi hagués menors o persones grans dependents.

A l’Estat espanyol, el 36,1% de la població destina més del 40% dels seus ingressos al pagament d’habitatge i subministraments bàsics; i altres milers de llars joves ni tan sols poden constituir-se. De fet, únicament el 18,5% de la població entre 18 i 29 anys s’ha emancipat per les enormes dificultats per accedir i mantenir un habitatge estable.

En Espanya els habitatges socials representen un 2,5% del parc d’habitatges principals, res a veure amb els percentatges d’alguns països europeus del nostre entorn (Països Baixos 30%, Àustria 24%, Regne Unit 17,6%, França 16,8%).

La majoria social porta massa anys suportant als que posen els seus beneficis privats per sobre de la vida i la salut de milions de persones. És el moment que les administracions públiques assumeixin la seva responsabilitat i compleixin amb el seu deure de protegir i garantir un dret humà que és bàsic per assegurar la integritat física, la dignitat, l’accés a altres drets fonamentals i el desenvolupament personal que totes ens mereixem.

Per tot l’anteriorment exposat, proposem que s’acordi en el ple municipal l’adopció del següent ACORD:

Donar suport a la Iniciativa ciutadana per una llei que garanteixi el dret a l’habitatge, incloent-hi, com a mínim, les següents 8 mesures d’aplicació directa a tot el territori:

  1. La llei ha de garantir el dret a un habitatge digne, assequible, accessible i adequat com a dret subjectiu, garantint que aquesta protecció sigui efectiva i evitant que cap persona pateixi situació de sensellarisme.
  2. Stop desnonaments de persones vulnerables sense alternativa d’habitatge digne i adequat, així com l’obligació de lloguer social estable per als grans tenidors; i en la resta de casos, reallotjament digne i adequat a càrrec dels poders públics.
  3. Assegurar i ampliar el parc públic de lloguer social, com a mínim a un 20% del conjunt d’habitatges en vint anys, plantant cara a l’emergència habitacional de forma prioritària.
  4. Regulació estatal de lloguers a preus adequats als salaris de la població en cada zona del territori. Modificació de la Llei d’arrendaments urbans per donar protecció i estabilitat a les llogateres del conjunt del país.
  5. Garantir els subministraments bàsics d’aigua, llum, gas i accés a les telecomunicacions per evitar la bretxa digital, com a part d’un habitatge digne.
  6. Garantir una segona oportunitat efectiva per a les llars amb deutes hipotecaris i desenvolupar mesures contra el sobreendeutament i els abusos financers i immobiliaris.
  7. Ampliació pressupostària per a habitatge social i polítiques socials d’habitatge fins a arribar a la mitjana europea de parc públic, destinant, com a mínim, el 2% del pressupost estatal. Assignació d’una part suficient dels fons europeus de recuperació a aquest objectiu.
  8. Participació activa de la població en tota la política d’habitatge i urbanisme.

És imprescindible que la Llei pel Dret a l’Habitatge incorpori aquestes demandes d’afectades i societat civil, que afecten la dignitat de les persones i els Drets Humans, blindi les legislacions autonòmiques més progressistes i doni compliment d’una vegada al PIDESC i als dictàmens de Nacions Unides i dels Tribunals Europeus, sense retardar la seva aplicació a desenvolupaments normatius posteriors.

Finalment, com el pròxim dia 9 d’agost finalitza l’actual decret de desnonaments que protegeix casos de famílies vulnerables, gràcies al qual s’han pogut paralitzar el 80% dels desnonaments a Barcelona durant aquest estat de pandèmia, considerant que a partir d’aquesta data s’iniciaran procediments que implicaran una explosió de desnonaments de famílies vulnerables sense alternativa habitacional, exigim l’ampliació de l’actual moratòria dels desnonaments fins a l’aprovació de la Llei d’Habitatge que els eviti definitivament.

PerPAH_Bcn

La PAH de Barcelona tornem a dir PROU al Banc Santander

Més de 7 anys porten l’Asia i la Lita Fernanda reclamant solucions per evitar així els seus desnonaments

Avui dijous 27 de maig de 2021, la PAH de Barcelona sortim de nou al carrer a exigir-li al Banc Santander solucions reals per a les nostres famílies, l’Asia i la Lita Fernanda, que porten molt de temps reclamant els seus drets sense solucions reals que tinguin en compte les seves situacions. Fa un mes ja vam anar a fer-los una visita i es van comprometre a oferir solucions. Solucions que no han arribat o són totalment insuficients. Prou de mentides, Banc Santander!

La situació de l’Asia i de la Lita Fernanda no pot esperar més. L’Asia va signar una hipoteca el 2005 amb Banc Pastor, que després va passar a Banc Popular i finalment a Banc Santander (que va comprar el Banc Popular pel mòdic preu d’1 €). A causa de la crisi que anem arrossegant des de fa anys es va quedar sense ingressos econòmics per a anar pagant les quotes habituals. És per això que necessita acabar amb aquest préstec hipotecari i lliurar el pis al banc en dació en pagament i sol·licitar un lloguer social per poder seguir vivint a casa seva amb la seva mare.

El cas de la Lita Fernanda és similar, també va aconseguir juntament amb la seva exparella una hipoteca amb Banc Pastor l’any 2004, que després va passar a Banc Popular i ara pertany a Banc Santander. Ara, després d’anys pagant la seva quota mensual, en separar-se s’ha vist que no pot fer front al pagament íntegre de la hipoteca, però sí que pot pagar concorde als seus ingressos. La Lita Fernanda està demanant una quitació del deute per poder seguir fent front als pagaments i poder viure tranquil·la a casa seva juntament amb la seva mare.

Les dues porten anys (7 i 8 anys respectivament) reclamant solucions al Banc Santander. Trucades constants, centenars d’e-mails, paperassa i burocràcia, fins i tot s’han plantat a la porta del Banc setmanalment a reclamar els seus drets, a visibilitzar la situació per la qual el Banc Santander les està fent passar. Fins quan?

Des de la PAH portem temps denunciant l’abús que pateixen les famílies per part dels grans bancs i fons voltor. Amb la nostra campanya #LaPAHacecha i la campanya #LibresDeBuitres denunciem la constant vulneració dels nostres drets per part d’aquestes grans empreses, que l’únic que pretenen és especular amb les nostres cases i per consegüent amb les nostres vides. Hem fet accions al carrer, empaperades, denúncies en xarxes socials i en mitjans de comunicació i així i tot, la total impunitat amb què actuen segueix atemorint a les famílies, que no reben cap mena de resposta.

Banco Santander, un banc responsable? Per molt que Banc Santander vulgui fer-nos creure en el seu informe anual que és, en pròpies paraules d’Ana Botín, “un banc amb la responsabilitat de donar suport a la societat” o que han d'”aprofitar l’oportunitat per abordar desafiaments mundials com la desigualtat”, els fets reals són ben diferents. Ja està bé d’aquesta rentada de cara amb campanyes i informes allunyats de la realitat que estem vivint les famílies. Si realment volen donar suport a la societat, el que han de fer és tenir en compte les dificultats de totes nosaltres i oferir solucions a l’altura. Per molt que s’entestin, la ciutadania no oblidem les pràctiques de blanqueig i evasió de capitals del Banc Santander, cosa que no només ho diem nosaltres, també ho diu el Banc d’Espany.

Des de la PAH no deixarem de denunciar aquest abús a les famílies fins que aconseguim per fi que es tingui en compte la nostra realitat. Volem pagar, però quotes justes concordes amb els nostres ingressos. Amb més de 5.000 milions d’euros de benefici en 2020 a costa de les nostres vides, el Banc Santander ha de responsabilitzar-se socialment perquè els nostres drets deixin de ser vulnerats.

Per tot això, avui la PAH BCN tornem a donar suport a l’Asia i la Lita Fernanda i estem exigint:

  • Per a l’Asia: dació en pagament a 0 € i lloguer social segons la Llei 24/2015.
  • Per a la Lita Fernanda: una quitació concorde als seus ingressos i poder seguir pagant la seva hipoteca, ja que la seva situació laboral li ho permet.

Sabem que és possible i no pararem fins a aconseguir-ho, perquè #SíQueEsPot!

PerPAH_Bcn

Crònica de l’assemblea de benvinguda del 17 de maig de 2021

Després d’una setmana en què hem celebrat una dècada del 15M i de fer una campanya perquè CaixaBank ens torni els 24.000 milions en habitatge, tornem una assemblea més per seguir donant resposta a més famílies PAH. Perquè sabem que juntes i unides per la defensa dels nostres drets, Sí que es pot!

Lloguers:

El Brian va tenir un desnonament que la PAH va poder ajudar a paralitzar; al principi era del Banc Sabadell i ara és de Divarian, aquest és el seu joc, vendre’s entre ells els nostres habitatges, però aquí entrem nosaltres i ens trobaran ajudant més a Brian.

L’Encarna ha de signar un lloguer social amb CaixaBank, però l’últim que li van fer no era del tot “correcte” i per això ara mateix ens ho mirem tot amb lupa i recordant a totes les grans empreses que les persones tenim un mínim de 72 hores hàbils per a poder llegir documents importants.

Hipoteques:

La Pilar va comprar una casa a Bankia fa anys i després d’haver de lliurar-la, Bankia també volia quedar-se amb la casa de la seva mare que era el seu aval, però el jutge les va donar la raó i va dir que la casa era definitivament de la mare i ningú se la podia treure, però ara Bankia les torna a tractar com ocupes.

La María va donar la casa en dació en pagament amb lloguer social al banc Sabadell; l’any passat se li va vèncer el contracte i ara el porta Intrum, però no li han volgut renovar com corresponia.

Els desnonaments continuen ocupant gran part del nostre temps d’assemblea, no hauria d’haver-hi, però aquí estan; i com hi són presents, nosaltres també estarem presents els dies dels desnonaments.

Recorda que si tens problemes d’habitatge, la PAH ens reunim tots els dilluns per https://meet.google.com/qrb-jrkp-ajr a les 17.30h, o al carrer Leiva 44, metro Hostafrancs L1. La millor opció és online, ja que encara seguim en pandèmia.

PerPAH_Bcn

Gràcies 15M

10 anys després del 15M podem afirmar que la PAH ha seguit treballant i afermant-se, generant escola de tots els aprenentatges fets al llarg dels anys

El 15M va suposar a la PAH la seva expansió territorial de manera exponencial. Allà on hi havia assemblees de StopDesahucios, al cap dels anys es van transformar en PAH, contribuint a una maduració del col·lectiu en l’àmbit estatal.

En un moment on la PAH estava afermant el moviment pel dret a l’habitatge i tenia clares les seves demandes, el 15M va ajudar a sistematitzar les pràctiques que s’estaven fent i a catalitzar-les. Amb el lema «Gent sense casa i cases sense gent, no s’entén» s’expressava la incongruència que existia i segueix existint enfront dels desnonaments, el resultat més dramàtic de no tenir lleis ambicioses i polítiques valentes en temes d’habitatge, on no es defensa la part més vulnerable de la demanda judicial: les famílies vulnerables. La campanya de StopDesahucios va poder agafar força gràcies a les assemblees d’habitatge dels barris i ciutats que van crear els grups «StopDesahucios», on s’organitzaven per anar a parar els desnonaments de famílies vulnerables, utilitzant les pràctiques de funcionament PAH on no hi havia PAH locals. A la llarga, molts d’aquests grups StopDesahucios es van convertir en nodes de la PAH, fent créixer el moviment.

Les places i les diferents comissions, plenes de frescor i gent jove amb ganes de canalitzar la indignació en propostes clares i objectius concrets, també van ajudar a innovar en accions directes per expressar alt i clar que «no som mercaderia en mans de polítics i banquers».

La PAH va aconseguir un altaveu en el 15M amb què elevar les seves demandes i visibilitzar pràctiques concretes. Així, les ocupacions a entitats financeres per exigir solucions a casos individuals van tenir molta acceptació, igual que la campanya d’«Obra social de la PAH» on, després d’esgotar totes les vies possibles en les administracions i exigències de solucions a bancs, recuperàvem habitatge buit de les entitats financeres per reallotjar famílies que havien estat desnonades. Avui dia seguim amb la campanya, encara que per part d’alguns sectors s’hagi volgut demonitzar les famílies que han hagut d’escollir entre ocupar un habitatge buit d’un banc o dormir sota un pont. En aquest sentit, al llarg de 2019 s’ha posat molt interès a protegir els habitatges buits dels fons d’inversió, com Blackstone, en comptes d’aconseguir que posessin aquests habitatges per lloguer social, evitant així un desnonament i també una ocupació.

Avui podem dir que el moviment pel dret a l’habitatge és dels més forts de l’última dècada i el que ha connectat més directament amb el sentir social majoritari de la ciutadania, de manera que no donar respostes a l’altura seria inacceptable. No es pot parlar d’un canvi d’època –ni n’hi haurà– si no es garanteix el dret a l’habitatge a l’Estat espanyol.

És per això que des de la PAH i diferents col·lectius ens hem unit en la Iniciativa per una Llei que garanteixi el dret a l’habitatge, per exigir-li al Govern que inclogui les mesures que proposen les persones afectades, aquelles que portem anys veient com es legisla a esquena de la ciutadania, i d’una vegada per sempre acabar amb l’emergència habitacional.

La llei ha de garantir mesures de mínims i de sentit comú com:

  1. El dret a un habitatge digne, assequible, accessible i adequat com a dret subjectiu, garantint que aquesta protecció sigui efectiva i evitant que cap persona pateixi situació de sensellarisme.
  2. Stop desnonaments de persones vulnerables sense alternativa d’habitatge digne i adequat, així com l’obligació de lloguer social estable per als grans tenidors; i en la resta de casos, reallotjament digne i adequat a càrrec dels poders públics.
  3. Assegurar i ampliar el parc públic de lloguer social, com a mínim a un 20% del conjunt d’habitatges en 20 anys, plantant cara a l’emergència habitacional de forma prioritària.
  4. Regulació estatal de lloguers a preus adequats als salaris de la població en cada zona del territori. Modificació de la llei d’arrendaments urbans per donar protecció i estabilitat als llogaters del conjunt del país.
  5. Garantir els subministraments bàsics d’aigua, llum, gas i accés a les telecomunicacions per evitar la bretxa digital, com a part d’un habitatge digne.
  6. Garantir una segona oportunitat efectiva per a les llars amb deutes hipotecaris i desenvolupar mesures contra el sobreendeutament i els abusos financers i immobiliaris.
  7. Ampliació pressupostària per a habitatge social i polítiques socials d’habitatge fins a arribar a la mitjana europea de parc públic, destinant com a mínim el 2% del pressupost estatal. Assignació d’una part suficient dels fons europeus de recuperació a aquest objectiu.
  8. Participació activa de la població en tota política d’habitatge i urbanisme.
  9. És imprescindible que la Llei pel Dret a l’Habitatge incorpori aquestes demandes d’afectades i societat civil, que afecten la dignitat de les persones i als Drets Humans, blindi les legislacions autonòmiques més progressistes i doni compliment d’una vegada per sempre al PIDESC i als dictàmens de Nacions Unides i dels Tribunals Europeus, sense retardar la seva aplicació a desenvolupaments normatius posteriors.

Des de la PAH veiem que aquestes mesures concretes no poden esperar i seran una de les proves del cotó del nou Govern en matèria de drets fonamentals. Prova del cotó o prova de foc: triïn la que més els agradi.
Portem molts anys exigint aquestes mesures, ara som més i més organitzades. Estem segures que aconseguirem legislar una llei que garanteixi el dret a l’habitatge! Per a això ens seguirem trobant en les assemblees, a les places, als carrers i a Internet 😉

Sí que es pot!