Arxiu mensual novembre 30, 2021

Arran de l’incendi del local de la Plaça Tetuan, des de la PAH i l’APE denunciem les condicions de pobresa habitacional i energètica que acostumen a amagar aquests tipus d’incendis

Barcelona, 30 de novembre de 2021

Aquest matí ens hem llevat amb la tristíssima notícia de l’incendi d’un local ubicat a la plaça Tetuan de Barcelona, del qual quatre persones, entre elles dos menors d’1 i 3 anys, han resultat mortes i quatre més ferides. El local era una antiga oficina bancaria abandonada i en ell vivia la família precàriament junt amb altres persones. Aquest incendi se suma a un seguit de casos similars que hem denunciat en els darrers anys.

A l’espera de què les investigacions policials en curs aclareixin l’origen de l’incendi, des de l’Aliança contra la Pobresa Energètica i la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca volem denunciar que, tot i que casos com aquests poden tenir causes diverses, la major part de vegades estan relacionats amb la situació de vulnerabilitat social de les llars, així com les febleses institucionals i legals de les polítiques d’habitatge i d’accés als serveis bàsics.

El cas d’avui posa en evidència que l’emergència habitacional, lluny de solucionar-se s’agreuja cada cop més, pels elevats preus de lloguer dels habitatges, els obstacles que posa el mercat immobiliari i la falta de polítiques d’habitatge per augmentar el parc públic en les nostres ciutats. A més, cal destacar que les persones migrades en situació irregular i famílies monomarentals són les que pateixen més per accedir a un habitatge amb condicions i amb contracte.

La manca d’un parc públic d’habitatge juntament amb el col·lapse de les meses d’emergència fa que moltes famílies es vegin obligades a trobar alternatives habitacionals com l’ocupació d’habitatges buits de grans tenidors, o com és el cas, de locals comercials. En la majoria dels casos, aquests habitatges estan mancats de condicions mínimes d’habitabilitat, entre elles, la connexió als serveis d’aigua i electricitat.

Des de la PAH portem 12 anys denunciant la situació que viuen milers de famílies que no poden continuar pagant la seva hipoteca, el seu lloguer i/o que accedeixen de forma precaria a un habitatge, i proposant solucions al Parlament de Catalunya i a l’Estat. Calen lleis ambicioses i voluntat política que obliguin als grans tenidors a fer lloguers socials a famílies vulnerables, que cedeixin els habitatges buits i tapiats amb portes de ferro que deixen en cada desnonament executat. En un estat avançat, no podem permetre’ns gent sense casa i cases sense gent, és responsabilitat de totes les institucions (locals, autonòmiques i estatals) vetllar perquè famílies i infants tinguin una llar i deixar enrere el tsunami de més de 26.000 desnonaments que estan previstos a partir de l’1 de març de 2022.

Així mateix, tot i desconèixer les causes immediates de l’incendi d’avui, recordem que l’accés als serveis bàsics està particularment restringit a les persones que ocupen habitatges en precari. Des de l’APE venim lluitant des de fa anys per que instal·lin comptadors socials d’aigua i de llum en aquest tipus d’habitatge i, tot i que hem aconseguit alguns avenços, encara queda molt per fer. Els obstacles legals per accedir al subministrament elèctric en els casos d’ocupacions en precari fan que molta gent no tingui més opció que punxar el servei o viure amb espelmes, amb els riscos que això comporta, sobretot els riscos d’incendis.

Un cop més, i amb independència de les incerteses que envolten l’incendi d’avui, recordem que, el febrer de 2017, l’APE i un col·lectiu de bombers vam presentar una proposta d’implementació d’un protocol, tant per al cos de bombers de Barcelona com el de la Generalitat, per ajudar a la diagnosi de la pobresa energètica a partir dels informes dels cossos en les seves intervencions. L’objectiu del protocol de Bombers és doble. D’una banda, aprofitar «l’observació privilegiada» que tenen els bombers en totes les seves intervencions -no només en els incendis-, i detectar indicadors de risc que puguin ser traslladats a Serveis Socials perquè es plantegin les actuacions preventives corresponents. Així mateix, ha de servir per quantificar les víctimes causades per pobresa energètica, i així visibilitzar aquesta problemàtica i la seva gravetat. Si bé l’Ajuntament de Barcelona està implementant aquest protocol, la Generalitat al dia d’avui encara no l’ha posat en marxa. Seguim instant a la Generalitat a què faci efectiu aquest protocol.

Des de l’APE i la PAH no ens aturarem fins a aconseguir que el dret a un habitatge i subministraments dignes i segurs estiguin garantits per a totes les famílies. Hi ha vides en joc.

Aliança contra la Pobresa Energètica
PAH Barcelona

S’ha de rebutjar la regulació i prohibir una pràctica que precaritzaria encara més l’accés a l’habitatge i faria fora de casa seva famílies vulnerables

L’ABDT, la PAH, Resistim al Gòtic, la Barceloneta Diu Prou, la FAVB, Gràcia On Vas, el Sindicat de Llogateres, Ciutat Vella No Està En Venda, el Sindicat d’Habitatge del Casc Antic, l’Observatori DESC, l’Assemblea Social del Guinardó, l’AVV de Sagrada Família i cada cop més col·lectius i entitats instem a la ciutadania i a organitzacions socials a adherir-se al manifest per exigir al consistori de Barcelona que prohibeixi la regulació de lloguer turístic d’habitacions.

L’agost del 2020 la Generalitat de Catalunya va publicar, dins d’un decret sobre turisme, la primera regulació del lloguer turístic d’habitacions, deixant als ajuntaments un temps per adaptar-la a les seves realitats. En el cas de Barcelona, s’ha decidit contemplar aquest nou model d’especulació turística de l’habitatge en el marc del segon PEUAT, actualment en preparació. Dins l’Ajuntament, i fins i tot dins el govern municipal, hi ha dos corrents: la prohibició d’aquesta pràctica i la seva regulació amb més o menys limitacions.

Advoquem per la seva prohibició pels següents motius:

1. Rebutgem el terme ‘llars compartides’ per parlar del lloguer d’habitacions per dies. L’ús d’aquest terme és ja una presa de posició assumint el llenguatge d’Airbnb i la mal anomenada sharing economy, que consisteix a especular amb un dret bàsic com l’habitatge. En aquest cas, amb una de les seves versions més precàries.
2. Les veus que defensen el lloguer turístic ho fan en nom del dret al negoci, i utilitzen com a excusa la necessitat d’aquesta pràctica per arribar a final de mes, dificultats que –diuen– podrien superar amb el lloguer turístic de part de casa seva.
   La gran precarietat en què massa gent viu a Catalunya i a Barcelona és un problema greu que cal tractar amb urgència, mitjançant polítiques públiques reals, i no amb una nova liberalització; no dient a la gent que llogui part de casa seva per arribar a final de mes.
3. Com ja ve passant amb els pisos sencers, els veritables beneficiats del lloguer turístic són professionals i agències, no pas arrendadors amateurs. El lloguer turístic d’habitacions (alegal fins ara) ja fa temps que s’utilitza com a tapadora pel lloguer de pisos sencers sense llicència (il·legal). El que abans es feia en un buit legal, ara passaria a fer-se amb garanties de legalitat, i amb un control públic pràcticament nul.
4. La capacitat d’inspecció respecte a l’eventual regulació per part de l’Ajuntament és molt reduïda, com ja s’ha demostrat amb els pisos sencers, de manera que, a la pràctica, una regulació equival a obrir la porta al lloguer turístic de forma massiva, sense gaire possibilitat de control, tal com han mostrat regulacions similars a altres ciutats europees.
5. El lloguer d’habitacions ja és possible en l’àmbit residencial: només cal que es faci per més de 31 dies, respectant la Llei d’arrendaments urbans (LAU). Les famílies i persones que ho necessiten ja fa temps que ho fan. Però qui especula no en té prou amb això, perquè persegueix el màxim benefici possible. Poc importa que això impliqui fer fora les persones que ara mateix estan vivint en habitacions llogades; i aquí arribem a l’altra amenaça de tot plegat, la més greu de totes.
6. Permetre el lloguer turístic d’habitacions significa avui sotmetre la gran quantitat de persones i famílies que viuen en habitacions llogades, a una pressió immobiliària encara més gran i a una competició mai coneguda abans. Comportaria una pujada de preus inassumible i, a la pràctica, una precarització addicional de la situació habitacional i l’expulsió de moltíssimes persones que ja han quedat fora del dret a un habitatge digne, i que podrien ser expulsades d’allà on viuen.

En resum, la solució als problemes econòmics de la població no pot passar per una liberalització del lloguer d’habitacions. Això suposaria posar encara més en risc la situació habitacional de les persones i famílies que ja estan més precaritzades i, alhora, continuar enriquint qui es lucra amb l’especulació turística de l’habitatge: agències i professionals rendistes o plataformes com Airbnb.

Pel dret a l’habitatge de totes les persones, perquè no siguin expulsades dels seus llocs de vida, l’Ajuntament de Barcelona no pot legalitzar el lloguer turístic d’habitacions.

Adhereix-te al manifest omplint el següent formulari.

Gràcies a la Revista Masala i a Pau Badia i Roca (Nomdenoia) per la il·lustració.

Les organitzacions que integrem la plataforma Iniciativa Llei Habitatge, hem presentat al·legacions a l’avantprojecte de llei pel Dret a l’Habitatge pactat pels socis de govern i aprovat pel Consell de Ministres

Aquestes al·legacions es basen en:

• L’avantprojecte continua vulnerant el Pacte Internacional pels Drets Econòmics, Socials i No reconeix com a dret subjectiu el Dret a l’Habitatge.
• No prohibeix els desnonaments de persones vulnerables sense alternativa habitacional, ni “en obert”, ni obliga grans tenidors a oferir lloguer social previ a un desnonament.
• Estableix el límit de “gran tenidor” en propietaris de 10 o més habitatges, cosa que impedirà a la majoria d’inquilins veure rebaixades les seves rendes.
• Lliura els propietaris que siguin persones físiques, de les obligacions de rebaixar, encara que siguin grans tenidors.
• El Govern renuncia a la seva obligació d’establir uns mínims comuns al conjunt de l’Estat, traslladant al criteri de les CCAA, tant la declaració de zones tensionades com la possibilitat de recàrrecs a l’IBI (càrrega insignificant i discriminatòria) on, a més, hauran de decidir els ajuntaments. Ja les CCAA autònomes governades pel PP: Galícia, Castella i Lleó, Madrid, Andalusia i Múrcia s’han declarat insubmises a aquesta llei, de manera que al voltant de 20 persones es veuran privades dels escassos avantatges d’aquesta llei, augmentant la discriminació pel que fa al territori de residència.
• No estableix cap règim sancionador específic per a incompliments.
• Renuncia a la utilització com a Parc Públic Temporal dels 3,4 milions de cases desocupades (dades INE). Tampoc de la Sareb.
• Renuncia igualment a iniciar la recuperació del voltant de 65.000 milions d’euros públics gastats en la recuperació de la banca en la crisi anterior, que podria dotar d’un important nombre d’habitatges a l’inexistent parc actual.
• No garanteix l’accés als subministraments bàsics en situacions de vulnerabilitat.
• No adopta mesures de xoc per combatre el sensellarisme.

En definitiva: NO GARANTEIX L’ACCÉS A UN HABITATGE DIGNE I ADEQUAT.

Les organitzacions que integrem la Iniciativa Llei Habitatge, volem recordar que el passat dia 30 de setembre, i avalats per 9 formacions parlamentàries, entre elles Unidas Podemos, vam registrar la proposició de Llei pel Dret a un Habitatge Digne i Adequat, que sí que garanteix l’exercici d’aquest Dret Fonamental, i reclamem de totes aquestes formacions que utilitzin aquest text que van avalar amb les seves signatures per a esmenar l’insuficient text del Govern en el pròxim tràmit parlamentari.

Des de la PAH, ho tenim clar: necessitem una Llei que garanteixi el dret a l’habitatge que deixi enrere els desnonaments i que posi els fonaments perquè no sigui vulnerat aquest dret.

Sí que es pot!

#AlegamosPorDerecho #LeyDerechoVivienda

Aquí podeu consultar les al·legacions presentades.