Arxiu mensual novembre 17, 2021

PerPAH_Bcn

Demà la Maribel, en situació de vulnerabilitat, pot quedar al carrer. Des de la PAH no ho permetrem

Ni la moratòria antidesnonaments del govern de l’Estat ni el programa Reallotgem de la Generalitat han aturat de moment el desnonament

Demà dijous 18 de novembre es durà a terme el tercer intent de desnonament a la Maribel. Recordem el seu cas: després de perdre el seu pis en una dació en pagament amb el Banc, va aconseguir un lloguer social. Des d’aleshores no ha deixat de pagar els 262 euros d’aquest lloguer social. Tot i això, la propietat Placerville Invest ha intentat desnonar-la en dues ocasions, aquest dijous 18 de novembre serà el tercer intent.

El primer desnonament de la Maribel el vam aconseguir aturar a l’abril d’aquest mateix any, gràcies a la moratòria de desnonaments del govern de l’Estat. El segon intent, però, vam haver d’aturar-lo a la porta fa dos mesos, al mes de setembre, ja que en aquesta ocasió el jutge va desestimar el recurs de la moratòria al·legant que ja havia parat un cop el desnonament. Aquest, segons el magistrat, havia de tirar endavant. Una vegada més, la PAH i altres col·lectius d’habitatge, no ho vam permetre, i aquell mateix matí vam aconseguir aturar el desnonament impedint l’entrada de la comitiva judicial i dels mossos d’esquadra a la casa de la Maribel.

En tot aquest temps la Maribel no ha desestimat el seu intent de negociar amb la propietat per continuar amb el seu lloguer social. Inclús ha intentat que el seu pis entrés dins el programa Reallotgem de la Generalitat. Un programa, en principi, destinat a què els propietaris puguin oferir habitatges a ús social fent-se càrrec la Generalitat de la diferència de preu entre el lloguer social i el lloguer de mercat i així evitar el desnonament. Tot i les bones condicions que aconseguiria Placerville Invest acollint-se a aquest programa, no ha volgut fer-ho i segueix endavant amb la seva intenció de desnonar la Maribel.

La moratòria antidesnonaments no funciona i el programa Reallotgem tampoc

Tot i la moratòria de desnonaments, durant el primer trimestre de 2021 hem patit, només a Catalunya, 2.437 desnonaments, el 22,2% del total nacional: 10.961 desnonaments. Una xifra esfereïdora tenint en compte l’augment del 13,4% respecte al primer trimestre de 2020, en el qual no hi havia absolutament cap mesura de protecció per a evitar aquesta sagnia.

Casos com el de la Maribel, que tot i estar en situació de vulnerabilitat i que la propietat és un gran propietari, en no tenir fills o persones dependents a càrrec no queda coberta per la moratòria, i els 10.961 desnonaments arreu de l’Estat el primer trimestre de 2021, són un clar exemple de què la moratòria antidesnonaments no funciona.

El programa Reallotgem, per la seva banda, també és insuficient i parteix d’una base ineficaç, donat que depèn de la voluntat del propietari adherir-se al programa o no, tot i ser compensat amb diners públics fins al preu de mercat. De moment, Placerville Invest es nega a acollir-se al programa i segueix endavant amb el seu intent de desnonar la Maribel.

Està clar que les mesures actuals són insuficients. Calen mesures estructurals, com una moratòria real de tots els desnonaments sense alternativa habitacional i calen també Lleis que obliguin els grans propietaris a oferir lloguers socials abans de desnonar, com la que actualment estem tramitant al Parlament i que suposarà la recuperació de les mesures antidesnonaments que amplien la Llei 24/2015.

Actualització a 15.30 h del dimecres 17 de novembre de 2021

Tot i no haver aconseguit un lloguer social per part de la propietat PlacerVille Invest S.L. i que aquests tampoc han volgut acollir-se al programa Reallotgem de la Generalitat, la Maribel ha decidit pactar una entrega de claus i marxar del pis.

El patiment i la incertesa que suposa passar per un desnonament ha fet que la Maribel hagi decidit marxar pel seu compte. És un moment difícil i dur, i per això demà la PAH l’acompanyarem en tot el procés que vingui a partir d’ara.

Per això, demà desconvoquem la convocatòria prevista.

La PAH no defallirem en posar fi a aquestes situacions i ho aconseguirem!

Fotografia de Cristina Calderer pel Diari Ara.

PerPAH_Bcn

Les PAHs Catalanes fem una passa més per a exigir a Junts x Cat la retirada d’esmenes a la nova Llei antidesnonaments

Assenyalem l’Agència de l’Habitatge de Catalunya per exigir al secretari d’habitatge Carles Sala i a Violant Cervera, consellera de Drets Socials, que JuntsxCat retiri les esmenes presentades

La llista d’espera de la mesa d’emergència ha augmentat en 1.136 famílies des del 2019 i avui és de 2.422 unitats familiars que necessiten ja un habitatge. Cal la Llei sencera!

Aquest matí les PAHs Catalanes amb el moviment per l’habitatge hem anat a la seu de l’Agència Catalana de l’Habitatge per a exigir al seu director Jaume Fornt, el secretari d’habitatge Carles Sala i a Violant Cervera, consellera de Drets Socials una reunió urgent. No podem permetre les retallades de JuntsxCat a la nova Llei, que agreujaran encara més les llistes d’espera de la Mesa d’Emergència.

Les famílies no poden esperar més. La llista d’espera de la mesa d’emergència ha augmentat en 1.136 famílies des del 2019 i avui és de 2.422 unitats familiars que necessiten ja un habitatge. Recordem que el temps d’espera d’aquesta llista és de dos anys aproximadament. Calen mesures estructurals per fer front a aquestes greus xifres. Mesures com les que es proposen en la nova proposició de Llei que s’està tramitant al Parlament, que obligaran els grans tenidors a oferir lloguers socials abans de desnonar.

A més, no podem permetre compensar i transferir diners públics als grans propietaris que pretenen desnonar. Aquests diners han d’anar destinats a reallotjar famílies, evitar desnonaments de petits tenidors o construir habitatge protegit. Ja es va fer amb els bancs i ara no pot tornar a passar amb el sector immobiliari.

Recordem que quan vam presentar i registrar la nova Llei comptàvem amb una majoria parlamentària amb el suport de JuntsxCat, ERC, CUP i Comuns. Ara, però, Junts es desdiu del seu compromís i presenta 11 esmenes, 7 de les quals retallen aquesta proposició de Llei. Un cop més, com ja va passar amb la llei catalana de regulació dels lloguers ‒i gràcies a la pressió social es va aturar‒, JuntsxCat es posiciona al costat dels lobbies immobiliaris i els desnonadors.

Després de la manifestació del passat 14 d’octubre i de la carta entregada als regidors i regidores als ajuntaments el passat divendres 5 de novembre, ara fem una passa més. No podem permetre aquesta retallada de drets per part de cap partit membre del Govern!

Volem la Llei sencera, sense cap tipus d’esmena, i l’aconseguirem!

PerPAH_Bcn

Tornem a les assemblees presencials de #BienvenidaPAH

La PAH de Barcelona estem molt contentes d’anunciar que reprenem les assemblees presencials de benvinguda: el nostre espai d’assessorament col·lectiu

Atès que les mesures del Govern ja permeten les trobades de més de 10 persones sense límit d’aforament, decidim tornar a trobar-nos presencialment i crear un únic espai d’assessorament col·lectiu on, entre totes, podem aportar i empoderar-nos per a defensar el nostre dret a l’habitatge.

Ens trobem tots els dilluns a les 17.30 a c/ Leiva 44 de Barcelona <M> L1 Hostafrancs

Preguem a totes les que vingueu que porteu la mascareta i mantingueu les distàncies de seguretat. Cuidem-nos!

En aquest apartat trobaràs tota la informació sobre les nostres assemblees de #BienvenidaPAH: https://pahbarcelona.org/ca/assemblees/

Us hi esperem!

 

 

PerPAH_Bcn

Les PAHs de Catalunya instem als regidors municipals de Junts per Catalunya a retirar les esmenes a la llei antidesnonaments

Les PAHs Catalanes fem arribar una carta a Junts x Cat davant la retallada que vol fer a la nova llei antidesnonaments, per demanar una reunió amb elles i exigir la retirada d’aquestes esmenes

Avui fem una passa més i exigim als regidors municipals dels ajuntaments d’arreu de Catalunya que es posicionin al costat de les famílies i retirin les esmenes presentades a la nova Llei antidesnonaments que s’està tramitant al Parlament.

El passat dijous 14 d’octubre les PAHs Catalanes i el moviment per l’habitatge ens vam manifestar per a denunciar i advertir a Junts x Catalunya que no permetrem cap retallada a aquesta Llei antidesnonaments que restituirà els articles suspesos pel Tribunal Constitucional, uns articles que ampliaven la cobertura de la Llei 24/2015. Una Llei que, recordem, comptava amb el suport d’una àmplia majoria parlamentària (ERC, Junts, En Comú Podem i CUP).

Inicialment, Junts x Catalunya es va comprometre a tirar endavant la Llei, ara, però, durant la darrera fase parlamentària i després de les diferents ponències, el partit ha presentat greus esmenes com compensar econòmicament als desnonadors o canviar de nou la definició de gran tenidor a 15 habitatges en comptes de 10, com està registrat, fent d’aquesta manera un pas enrere posicionant-se al costat dels qui desnonen, en comptes del de les famílies vulnerables i pretenent deixar fora alguns casos de famílies vulnerables que van haver d’ocupar.

És per això que avui entreguem la següent carta als regidors i regidores de Junts x Catalunya:

Benvolgut/da Sr./Sra. ____________, Cap de Llista de les darreres eleccions municipals i/o regidora local de Junts per Catalunya,

Ens dirigim a vostès per demanar-vos que, com a regidors de l’Ajuntament de ______________ i com a membres del partit Junts per Catalunya, insteu al vostre partit a retirar les autoesmenes presentades a la futura Llei d’ampliació de les mesures urgents per fer front a l’emergència habitacional. Com sabeu, el passat mes de juny el Grup Promotor de la Llei 24/2015 vam presentar i registrar la futura llei antidesnonaments catalana. Ho vam fer amb un suport majoritari i suficient per tirar endavant la llei amb tramitació d’urgència i amb el compromís dels Grups Parlamentaris de Junts per Catalunya, Esquerra Republicana, En Comú Podem i CUP de tenir-la aprovada a finals d’octubre, data que ja hem superat.

La nova llei antidesnonaments, acordada amb les entitats socials, vol recuperar urgentment els lloguers socials antidesnonaments anul·lats pel Constitucional degut al nou recurs del PP contra el Decret Llei 17/2019, que va ampliar la Llei 24/2015 contra els desnonaments i els talls de subministraments.

Com a resultat de molta negociació i d’un esforç de consens important, la futura “Llei d’ampliació de les mesures urgents per fer front a l’emergència habitacional” va néixer incorporant millores per protegir més gent i per evitar que els grans tenidors se la saltin.
Passat l’estiu, quan cada cop és més a prop la votació final al Parlament, prevista al novembre, Junts s’ha desdit sorprenentment i ha presentat 11 esmenes, 7 de les quals retallen la proposició de llei. Una part de Junts canvia les prioritats i vol protegir als lobbies, cosa que ja va passar amb la llei catalana de regulació dels lloguers i gràcies a la pressió social, es va evitar.

Les 7 “esmenes retalladores” de Junts, es poden resumir en els següents punts:

    • Compensació a grans tenidors: volen compensar als grans tenidors de més de 15 habitatges, siguin persones físiques o grans empreses, la diferència entre el preu del lloguer social i el de mercat. Aquesta esmena impugna l’esperit de la Llei 24/2015: lloguer social obligatori pels grans propietaris que pretenen desnonar famílies i reallotjament públic o ajudes per evitar els desnonaments de petits tenidors.
    • Rebaixa de la definició de gran tenidor: es neguen a homologar-la a la definició estatal de 10 habitatges, pujant-la a 15 pisos, tant per persones físiques com empreses, que tan sols comptaran si són a Catalunya i no a la resta de l’Estat. També rebutgen la millora de la definició en les parts per les quals s’escapen, trossejant, per exemple, el patrimoni.
    • Debilitació de la definició d’habitatge buit: volen que la compra d’un habitatge buit posi a zero el comptador dels dos anys per poder penalitzar-lo o mobilitzar-los. Això posaria més difícil multar els pisos buits de bancs i voltors, obligar a cedir-los o expropiar-los.
    • Menys famílies que ocupen pisos de bancs, protegides: exclouen del lloguer social les famílies que ocupen pisos de bancs des de l’octubre del 2020, quan la llei registrada incloïa fins al juny de 2021. Aquesta esmena deixa fora les famílies sense alternativa que han entrat a viure en pisos buits de bancs o voltors arran de les dificultats del darrer any, i en comptes de donar seguretat habitacional, pot provocar milers de desnonaments.
    • Retallen el lloguer social per a llogateres: la nova llei augmentava el temps durant el qual s’apliquen els lloguers socials obligatoris quan s’acaben els contractes o no es renoven per apujar el preu i desnonar, a 6 i 12 anys, segons si el gran propietari era persona física o jurídica. Junts vol reduir-ho a 5 o 7, segons el tipus de gran tenidor.

Aquestes esmenes retallen o impugnen directament la Llei i podrien haver estat redactades o obtenir el suport pel PP i altres grups prodesnonaments. No podem rebaixar la protecció a les famílies que han estat o poden ser desnonades. La llista d’espera de la mesa d’emergència ha augmentat en 1.136 famílies des del 2019 i avui és de 2.422 unitats familiars que necessiten ja un habitatge.

Tampoc podem transferir diners públics als grans propietaris que pretenen desnonar: que són per reallotjar famílies, evitar desnonaments de petits tenidors o construir habitatge protegit. Ja es va fer amb els bancs i ara no pot tornar a passar amb el sector immobiliari.
Sabem que habitualment, com més lluny del territori es decideix quelcom, més allunyat de la realitat i de les necessitats de la població és la decisió que s’adopta. Com a regidors/es locals i coneixedores de la realitat de les famílies vulnerables del municipi que pateixen desnonaments, així com de la necessitat de recuperar una eina que soluciona un problema principal als municipis, us demanem que traslladeu aquesta petició al vostre partit ‒en concret al secretari general i a l’Executiva‒ i us emplacem a una reunió amb la PAH per explicar-vos de primera mà el que suposa no tenir aquesta llei sencera i per tal que ens compartiu com ha estat atesa la nostra petició dins el partit de Junts per Catalunya.

Gràcies per la vostra atenció. Esperem resposta urgent.

Volem la llei sencera i l’aconseguirem.

Plataformes d’Afectades per la Hipoteca de Catalunya
#JuntesContraElsDesnonaments

PerPAH_Bcn

Nova enquesta sobre habitatge, subministraments i salut. Ens ajudes?

Et necessitem per a dur a terme el nou estudi sobre l’estat d’exclusió social a Catalunya per a visibilitzar la vulneració del dret a l’habitatge i l’energia i els seus efectes en la salut

👉 Tens problemes per a pagar el teu habitatge?
👉 Tens ordre de desnonament o n’has patit algun?
👉 Estàs ocupant un habitatge perquè no has pogut accedir a un lloguer?
👉 Heu tingut algun tall d’aigua, llum o gas o teniu deutes amb les subministradores?
👉 Tota aquesta situació està afectant la teva salut?

Si és així, et demanem que emplenis la següent #EncuestaViviendaYSalud: www.bit.ly/EncuestaViviendaYSalud

La PAH de Barcelona, l’Aliança contra la Pobresa Energètica, l’Observatori DESC, Enginyeria Sense Fronteres i l’Agència de Salut pública de Barcelona estem elaborant un nou informe sobre l’estat d’exclusió social a Catalunya i l’impacte que té sobre les persones vulnerables la Llei 24/2015 contra els desnonaments i els talls. Si és coneguda o no, i el més important: quins efectes té en les famílies que estan en risc de perdre el seu habitatge.

Amb les dades de l’enquesta, tractades de manera anònima, avaluarem i posarem llum a allò que els bancs, els fons d’inversió i subministradores volen invisibilitzar: la vulneració del dret a l’habitatge i a l’energia i els seus efectes en la salut.

🚀 Gràcies per endavant per respondre l’enquesta, no t’ocuparà més de 10 minuts. I si coneixes algú que es trobi en aquesta situació, comparteix-la. La informació és poder, distribuïm-la!
www.bit.ly/EncuestaViviendaYSalud

Al llarg dels darrers anys hem realitzat diferents informes aportant dades pròpies quantitatives i qualitatives per a aprofundir en la problemàtica de la pèrdua de l’habitatge, l’accés als subministraments i les conseqüències en la salut, amb l’objectiu de visibilitzar els efectes de la greu situació habitacional existent i aportant tot un seguit de recomanacions per als diferents nivells de l’administració pública, orientades a abordar la problemàtica:

2020 – Emergencia habitacional, pobreza energética y salud: Inseguridad residencial en Barcelona 2017 – 2020
2018 – Radiografies de la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut a Barcelona
2018 – L’emergència habitacional i la pobresa energètica a Barcelona i els seus efectes en la salut des d’una perspectiva de gènere
2018 – Una mirada en profunditat a la salut de les persones afectades per l’accés a l’habitatge i la pobresa energètica
2016 – Exclusión residencial en el mundo local: crisis hipotecaria en Barcelona (2013-2016)
2015 – Emergencia habitacional y el derecho a la vivienda en Catalunya. Impacto en el derecho a la salud y en los derechos de la infancia en la crisis hipotecaria
2013 – Emergencia habitacional en el Estado español: La crisis de las ejecuciones hipotecarias y los desalojos desde una perspectiva de Derechos Humanos.

Gràcies per la teva implicació!