Arxiu anual abril 28, 2021

L’Asia i la Lita Fernanda porten més de 7 anys reclamant solucions per evitar així els seus desnonaments

Avui dimecres 28 d’abril de 2021 la PAH de Barcelona sortim de nou al carrer a exigir-li al Banc Santander solucions reals per a les nostres famílies. L’Asia i la Lita Fernanda porten molt de temps reclamant els seus drets sense solucions reals que tinguin en compte les seves situacions. Des de la PAH BCN diem PROU!

La situació de l’Asia i de la Lita Fernanda no pot esperar més. L’Asia va signar una hipoteca el 2005 amb Banco Pastor, que després va passar a Banco Popular i finalment a Banco Santander (que va comprar el Banco Popular pel mòdic preu d’1 €). A causa de la crisi que anem arrossegant des de fa anys es va quedar sense ingressos econòmics per anar pagant les quotes habituals, és per això que necessita acabar amb aquest préstec hipotecari i lliurar el pis al banc en dació en pagament i sol·licitar un lloguer social per a poder seguir vivint a la seva casa amb la seva mare.

El cas de la Lita Fernanda és similar, també va aconseguir junt amb la seva exparella una hipoteca amb Banco Pastor l’any 2004 que després va passar a Banco Popular i ara pertany a Banco Santander. Ara, després d’anys pagant la seva quota mensual, en separar-se s’ha vist que no pot fer front al pagament íntegre de la hipoteca, però sí que pot pagar concorde als seus ingressos. La Lita Fernanda està demanant un quitament del deute per poder seguir fent front als pagaments i poder viure tranquil·la a casa juntament amb la seva mare.

Les dues porten anys (7 i 8 anys respectivament) reclamant solucions al Banco Santander. Trucades constants, centenars d’e-mails, paperassa i burocràcia, fins i tot s’han plantat a la porta del Banc setmanalment a reclamar els seus drets, a visibilitzar la situació per la qual el Banco Santander les està fent passar. Fins quan?

Des de la PAH portem temps denunciant l’abús que pateixen les famílies per part dels grans bancs i fons voltor. Amb la nostra campanya #LaPAHacecha i la campanya #LibresDeBuitres ddenunciem la constant vulneració dels nostres drets per part d’aquestes grans empreses, que l’única cosa que pretenen és especular amb les nostres cases i, per tant, amb les nostres vides. Hem fet accions al carrer, empaperades, denúncies en xarxes socials i en mitjans de comunicació i així i tot, la total impunitat amb què actuen segueix atemorint a les famílies, que no reben cap mena de resposta.

Banco Santander, un banc responsable? Per molt que Banco Santander vulgui fer-nos creure en el seu informe anual que és, en pròpies paraules d’Ana Botín, “un banc amb la responsabilitat de donar suport a la societat” o que han d'”aprofitar l’oportunitat per abordar desafiaments mundials com la desigualtat”, els fets reals són ben diferents. Ja està bé aquesta rentada de cara amb campanyes i informes allunyats de la realitat que estem vivint les famílies. Si realment volen donar suport a la societat, el que han de fer és tenir en compte les dificultats de totes nosaltres i oferir solucions a l’altura. Per molt que s’entestin, la ciutadania no oblidem les pràctiques de blanqueig i evasió de capitals del Banco Santander, cosa que no només ho diem nosaltres, també ho diu el Banc d’Espanya.

Des de la PAH no deixarem de denunciar aquest abús a les famílies, fins que aconseguim per fi que es tingui en compte la nostra realitat. Volem pagar, però quotes justes concordes amb els nostres ingressos. Amb més de 5.000 milions d’euros de benefici en 2020 a costa de les nostres vides el Banco Santander ha de responsabilitzar-se socialment perquè els nostres drets deixin de ser vulnerats.

Per tot això, avui la PAH BCN està fent costat a l’Asia i la Lita Fernanda i estem exigint:

• Per l’Asia: dació en pagament a 0 € i lloguer social segons la Llei 24/2015.
• Per a la Lita Fernanda: un quitament concorde als seus ingressos i poder seguir pagant la seva hipoteca, ja que la seva situació laboral li ho permet.

Sabem que és possible i no pararem fins a aconseguir-ho, perquè ¡#SíSePuede!

Exigim mesures antidesnonaments d’urgència un cop finalitzat l’estat d’alarma

Dijous 8 d’abril 2021

Aquesta setmana la PAH de Barcelona hem aturat 2 desnonaments en porta de dues famílies monomarentals: la Yolanda i l’Anny ‒de SAREB i BBVA, respectivament‒. A les dues les han volgut desnonar juntament amb els seus fills. Com moltes persones vulnerabilitzades, l’Anny s’ha vist obligada a ocupar un pis, en aquest cas del BBVA, ja que no ha pogut accedir a un habitatge de lloguer amb els 600 € que ingressa de la feina. Porta al pis des de 2019 i mai s’ha negat a pagar un lloguer adequat als seus ingressos. Quina altra alternativa li queda? En el cas de la Yolanda ha estat enganyada amb un fals contracte de lloguer.

Des de la PAH de Barcelona hem aconseguit aturar els desnonaments i exigim al BBVA i a la Sareb que facin un lloguer social a les famílies. Sabem que la filial del BBVA Haya Real Estate s’excusa en què el Tribunal Constitucional, a demanda del PP i la banca, va anul·lar part del Decret llei 17/2019, que ampliava els supòsits d’accés als lloguers socials obligatoris previstos a la Llei 24/2015. La PAH de Barcelona tenim clar que el que estem exigint és de justícia social i sentit comú: obligar als bancs responsables de l’estafa hipotecària i rescatats amb diners públics a fer lloguers socials a les famílies vulnerables.

Per la nostra part continuem treballant per legislar de nou al Parlament de Catalunya una llei antidesnonaments, que recuperi els articles anul·lats pel Tribunal Constitucional, i exigint al Govern de l’Estat una llei d’habitatge que contempli les mesures que la PAH proposa. Fins que aquestes mesures no siguin efectives continuarem confrontant els bancs i fons d’inversió perquè facin lloguers socials i condonin els deutes il·legítims de les famílies.

El passat 10 de març, els Jutjats de Primera Instància de Barcelona van publicar un acord d’unificació de criteris on clarament s’especifica que els jutges, davant d’un desnonament de família vulnerabilitzada sense alternativa habitacional, tenen tres alternatives:
Suspendre’l basant-se en el decret llei català (DL 37/2020), conforme al principi d’especialitat i territorialitat del Dret Civil de Catalunya;
Suspendre’l d’acord amb el reial decret-llei estatal (RDL 37/2020), conforme al principi de prevalença prevPer tant, la nostra guia per suspendre desnonaments a Catalunya segueix sent vàlida i cal esprémer-la.ist a l’article 149.3 de la Constitució.
Plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat en relació amb qualsevol de les dues normes.

Cal advertir que en els primers dos casos, la suspensió operaria fins a la fi de l’estat d’alarma, prevista per al 9 de maig. En el cas del decret llei català, el desnonament encara es podria suspendre durant més temps: mentre es trobi en vigor una mesura que comporti restriccions a la llibertat de circulació per raons sanitàries. En l’últim cas, el desnonament quedaria suspès fins el pronunciament del Tribunal Constitucional.

Per tant, la nostra guia per suspendre desnonaments a Catalunya segueix sent vàlida i cal esprémer-la.

Com hem advertit, el pròxim 9 de maig pot finalitzar l’estat d’alarma i amb ell cauria la mesura anti-desnonaments que la PAH va aconseguir el desembre de 2020. Exigim al Govern de coalició de PSOE i Unidas Podemos que decreti una nova mesura per ampliar la vigència del Reial Decret-llei 37/2020, ja que tenim clar que vindrà una allau sense precedents de desnonaments en plena pandèmia i no podem consentir-ho.

El recent informe de l’Ajuntament de Barcelona sobre els desnonaments a la ciutat ens deixen unes xifres esfereïdores. Entre el 18 de gener i el 28 de febrer de 2021 s’han produït més de 450 desnonaments amb més de 1.500 persones afectades, on el 37% d’aquestes són menors d’edat, tot això tenint en compte que durant l’estat d’alarma tenim la moratòria de desnonaments tant estatal com autonòmica. Què passarà quan s’aixequi l’estat d’alarma?

Les dades són significatives: el 50% dels desnonaments han estat de casos de grans propietaris, el 68% han estat per casos de lloguer i el 32% per situacions d’ocupacions en precari. A més, el 90% d’aquests s’han pogut aturar també gràcies a la força i suport dels col·lectius en defensa de l’habitatge que estem dia rere dia al costat de les famílies que més ho necessiten.

La situació, un cop passi l’estat d’alarma, serà dramàtica. A Catalunya, amb la Llei 24/2015, hem aconseguit aturar milers de desnonaments. Però un cop més el PP, amb la complicitat de la banca i els grans especuladors, van aconseguir que el Tribunal Constitucional anul·lés les millores aconseguides amb el Decret Llei 17/2019 que corresponsabilitzava a oferir solucions a les famílies abans de desnonar-les.

Exigim al nou Govern de la Generalitat tot el seu compromís i voluntat política a restituir aquestes mesures que van ser aprovades al Parlament de Catalunya i que aturaran milers de desnonaments. És necessària l’aprovació urgent d’una nova llei que restitueixi les mesures antidesnonaments anul·lades.

En l’àmbit estatal cal també aprovar una “Ley Vivienda” que garanteixi el dret a l’habitatge, aturant els desnonaments sense alternativa i que ampliï el parc públic d’habitatge social, alhora que reguli els lloguers i garanteixi els subministraments bàsics. Des de les entitats socials ja hem traslladat aquestes mesures i no ens aturarem fins a fer-les efectives. Amb més d’un milió de desnonaments a l’Estat espanyol des de 2008 hem de dir prou d’una vegada per totes a aquest patiment a les famílies.

La crisi de la COVID-19 està generant encara més precarietat. Són moltes les famílies que s’apropen a les nostres assemblees preocupades, veient que no poden fer front a la seva hipoteca, lloguer, o que s’han vist obligades a recuperar un habitatge sense cap més alternativa. Sabem que és qüestió de voluntat política, calen lleis valentes que estiguin a l’altura de la greu situació.

Des de la PAH no ens aturarem fins a aconseguir-ho.