Més de 150 entitats i 9 grups parlamentaris exigeixen la Llei de garantia del dret a l’habitatge digne i adequat

En el matí d’avui, hem registrat al Congrés la proposició de llei de Garantia del Dret a l’Habitatge Digne i Adequat, una llei elaborada per la ciutadania en un exercici de defensa pròpia davant la sistemàtica vulneració d’aquest Dret per part dels poders públics al nostre país.

Aquesta Proposta de Llei ha estat elaborada per organitzacions de la societat civil que porten molts anys treballant sobre el terreny la problemàtica de l’habitatge davant la falta de solucions i l’escassetat de recursos per part de l’administració pública, i compta amb el suport de més de 120 organitzacions de tots els àmbits: socials, sindicals, juvenils, de pensionistes, de consumidors…

La nostra Llei de Garantia del Dret a l’Habitatge Digne i Adequat afronta els diferents aspectes que s’han d’abordar si es vol garantir el Dret a l’Habitatge i resoldre la crisi habitacional que arrossega el nostre país.

Per al seu registre, hem comptat amb el suport dels partits polítics Unidas Podemos, ERC, EH-Bildu, JuntsxCat, Más País, CUP, Compromís, Nueva Canarias i BNG, que han compromès amb les seves signatures el suport, tant a aquesta llei com a les mesures que conté.

Un pas endavant enfront del bloqueig del PSOE

L’elaboració i el registre de la Llei de Garantia del Dret a l’Habitatge es dona davant de l’immobilisme d’un PSOE que va prometre l’aprovació de la Llei pel Dret a l’Habitatge per al passat mes de febrer passat i que també ha incomplert el seu compromís amb la societat i amb els seus socis de Govern de regular el lloguer i impedir els desnonaments. Un compromís que li va permetre aprovar els pressupostos 2021.

Però aquesta llei no sorgeix d’un conflicte entre socis, sinó d’un conflicte social que enfronta poderosos lobbies financers i immobiliaris ‒que veuen en l’habitatge una forma d’especulació i enriquiment‒, amb la resta de la societat: en els primers sis mesos de 2021 portem acumulats 22.532 desnonaments malgrat les mesures especials de protecció per la pandèmia, confirmant el caràcter sistèmic de l’emergència habitacional que patim a Espanya. I precisament, Espanya és un dels països del món en què les famílies destinen una major proporció més dels seus ingressos a pagar el lloguer a causa de les desproporcionades pujades durant els últims sis anys, fet que ha generat un empobriment total a les llars inquilines.

Per tot això, les organitzacions que defensem l’habitatge fem un pas endavant i registrem aquesta llei per garantir la protecció del Dret a l’Habitatge. Aquest gest ho fem acompanyades d’una gran majoria social representada a través de més de 120 organitzacions socials, sindicals, juvenils, de pensionistes, de consumidors… En definitiva, amb una transversalitat tan àmplia com ho és aquest Dret.

El contingut de la llei

Aquesta llei es desenvolupa en compliment dels compromisos internacionals d’Espanya en matèria de Drets Humans, així com del propi mandat constitucional, per garantir el Dret a l’Habitatge i eliminar les traves que impedeixen a centenars de milers de ciutadanes l’accés a un habitatge adequat i digne.

La Llei que hem registrat avui s’estructura en nou títols, amb un total de 94 articles, en els quals s’estableixen les bases per fer efectiu el dret a l’habitatge.
Com a aspectes fonamentals:

• S’estableix el Dret a l’Habitatge com a dret subjectiu exigible per assegurar la seva protecció, i s’estableixen noves garanties judicials molt definides per evitar l’abús de Dret contra els habitants susceptibles de desnonament, el que ha estat condemnat reiteradament pels Tribunals de Justícia Europeus i el Comitè DESC de Nacions Unides.
• En matèria de desnonaments, la llei prohibeix els desnonaments a persones o famílies vulnerables mentre no hi hagi garantia d’un reallotjament digne i adequat, i obliga els grans propietaris a fer lloguers socials com a opció prioritària davant el desnonament. Es prohibeixen expressament els desnonaments amb data oberta i es legislen diferents mesures per evitar el sobreendeutament, com són la dació en pagament i es limita la responsabilitat al ben hipotecat incloent major efectivitat a una segona oportunitat i aconseguir deixar enrere la llei hipotecària injusta que ha arrasat els somnis de milers de famílies i dels seus avaladors.
• En matèria de lloguers, la llei presentada implementa una regulació dels lloguers flexible sobre la base d’un índex de mercat, amb l’objectiu de limitar i abaixar el preu de les rendes perquè suposin un cost assumible per a la majoria de la població. Així mateix, la renovació automàtica i obligatòria dels contractes d’arrendament, sempre que el llogater hagi complert amb les seves obligacions i l’arrendador no necessiti l’habitatge per a gaudi propi o d’un familiar. Els honoraris seran sempre a càrrec de la part arrendatària.
• En l’àmbit del sensellarisme, la Llei estableix el Dret a l’Habitatge com a Dret subjectiu i garanteix la protecció immediata en allotjaments adequats per a tota persona que caigui o es trobi en situació de sensellarisme.
• Pel que fa a parc d’habitatge públic, amb l’objectiu de protegir-lo i ampliar-lo es prohibeix la seva venda i es fixa un objectiu de solidaritat urbana del 20% abans de l’any 2050 per a mobilitzar habitatge mitjançant diferents eines, com són la cessió obligatòria, el tempteig i retracte de grans tenidors com pot ser la Sareb i entitats financeres rescatades amb diners públics en 2009.
• Així mateix es garanteix l’accés a subministraments bàsics, creant una tarifa social i prohibint els talls d’aigua, llum o gas a persones en exclusió residencial.
• Per finalitzar, la Llei desenvolupa la participació ciutadana en polítiques d’habitatge i s’aborda el règim de control i sancionador per desenvolupar les diferents mesures explicades.

Aquest conjunt de mesures estructurals són necessàries per a revertir un model antisocial d’habitatge basat en el transvasament sistemàtic de diners públics a butxaques privades, sense generar cap valor al patrimoni públic (la lliure especulació), que ha portat a desenes de milers de persones a perdre-ho tot davant la inacció dels diferents governs.

En aquest moment i amb els suports parlamentaris que ja s’han compromès a recolzar-la, només la negativa del PSOE impedeix que el Dret a l’Habitatge passi a estar protegit amb totes les garanties.

Agraïm als partits signants el seu compromís per a defensar dins del Congrés l’aprovació d’aquesta Llei de Garantia del Dret a l’Habitatge, i exigim al PSOE que es posi també de la banda de la ciutadania i aplani el camí per a l’aprovació d’aquesta Llei, començant per agilitzar el seu pas per la Mesa de Congrés i per donar llum verda votant Sí a la seva presa en consideració.

Per la nostra part, des d’avui mateix comencem a organitzar-nos per redoblar la pressió i mobilitzar la població general per a aconseguir aquest objectiu i garantir l’accés a un habitatge digne, adequat, assequible i accessible.

Sí que es pot!

Consulta la Llei i la campanya en: www.iniciativaLeyVivienda.com

Llei completa

Durant el segon trimestre d’enguany s’han produït 11.571 desnonaments

Acabats de publicar les dades del Poder Judicial sobre els desnonaments durant el segon trimestre del 2021, es continua constatant la ineficàcia de la moratòria decretada arran de la COVID-19. Lluny de reduir-se el problema, els desnonaments segueixen en augment, com portem avisant que passaria des de març de 2020. Si comparem aquest trimestre amb el primer de 2020 –pre COVID-19 i sense cap mena d’escut social–, l’augment en plena pandèmia ha estat d’un 736,7%.

Desnonaments segon trimestre 2021:

• Derivats d’execució hipotecària 2.849: increment del 849,7% respecte al mateix trimestre de 2020
• Derivats de la LAU (lloguers) 8.028: increment del 692,5% respecte al mateix trimestre de 2020
• Altres causes 684: increment del 891,4% respecte al mateix trimestre de 2020
• Total desnonaments 11.571: increment del 736,7% respecte al mateix trimestre de 2020.

A aquestes xifres cal afegir els 2.732 procediments verbals per ocupació que estan en tràmit a l’espera de resolució. Una dada que pot resultar alarmant i utilitzable per a aquells que volen criminalitzar les famílies que es veuen empeses a això davant la manca de solució política i administrativa, però que continua sent anecdòtic si comparem amb la resta de xifres i el problema real.

Les mesures de protecció, segons el Govern les “més ambicioses” que s’han desenvolupat, caduquen el pròxim 31 de octubre. Quanta gent ha de quedar-se al carrer perquè reconeguin que no han protegit les famílies vulnerables totalment? Si la moratòria no es prorroga i millora perquè aculli a més perfils (l’hipotecari, per exemple, està en total indefensió i ja està generant estralls) i no doni peu a la reinterpretació d’alguns jutges, que prefereixen optar per desnonar que per defensar drets i famílies vulnerables, el tsunami de desnonaments que s’està generant serà una catàstrofe.

Una vegada més, els moviments socials som els únics actors que treballem per a revertir la situació. No només parant desnonaments en porta, assessorant o aconseguint solucions a força de negociació directa, també elaborant l’única Llei pensada per a garantir realment el dret a l’habitatge i no aquest pegat, que porta mesos omplint titulars, sense avançar i que de legislar-se segons els termes que ens arriben, no valdrà més que per a protegir i enriquir als de sempre.

Més que mai hi ha vides en joc i falta altura política per a revertir la situació. El cost humà per beneficiar els voltors és massa alt i no el podem seguir pagant.

Ahir van finalitzar les rondes de compareixences d’entitats, institucions, organitzacions i experts per fer defensar o fer aportacions a la nova Proposició de llei d’ampliació de les mesures urgents per fer front a l’emergència habitacional que acabarà amb milers de desnonaments. Ara sí que entrem en la recta final per aprovar-la al Parlament.

A continuació compartim la compareixença de la Jéssica Casals, família afectada per l’anul·lació del Decret Llei 17/2019:

En primer lloc vull donar les gràcies per poder estar avui aquí. Per a mi és un orgull i a la vegada una gran responsabilitat estar aquí present per parlar en nom de les afectades amb problemes d’habitatge, sigui d’hipoteca, de lloguer o per ocupació. Us explicaré el meu cas que de fet és un exemple del que cada dia he vist en les assemblees de la PAH i us demano que us poseu al meu lloc, i al de milers de famílies i persones amenaçades per desnonaments. No parlaré molt perquè no hi estic acostumada i perquè amb poc es pot dir molt.

Em dic Jéssica Casals, tinc 34 anys i tinc 3 fills, Dylan, Derek i Gala, de 7, 4 i 1 any. Des de l’endemà de complir els 16 anys vaig començar a treballar a l’empresa on avui dia ja fa 16 anys que hi treballo com a comercial de vendes, i sóc “ocupa”.

L’any 2015 em vaig separar de la meva parella, amb la que portava 13 anys i 10 vivint junts, fins aquell moment tot va anar bé, però em vaig trobar que amb els meus ingressos, m’era impossible llogar un pis a preu de mercat i poder donar una vida digna i tranquil·litat als meus fills. Ningú em volia llogar un pis a mi sola amb el meu contracte i el meu sou.

Una amiga em va parlar d’un pis que estava buit des de feia anys. D’aquelles promocions que van quedar penjades i vaig decidir entrar-hi a viure ara fa 4 anys.

A mi, el fet de viure d’ocupa, sempre m’ha fet molt de respecte. Pensava que jo mai arribaria a aquesta situació, però, al final, em vaig veure obligada, quan vaig veure que no arribava a final de mes, i no m’ajudaven de cap manera. Sempre em tancaven les portes.

Recordo que em deien: “Amb 1.110 euros ja en tens prou”. Però és que no. Són com a mínim 700 euros per al pis, l’aigua, la llum, el gas, i no em quedava per pagar res més. Anava a comprar i havia d’estar mirant-ho tot molt. I quan vaig veure que als meus nens els començaven a faltar les coses més bàsiques, vaig adonar-me que no podia seguir d’aquella manera i és quan vaig decidir ocupar un pis d’un banc.

Algunes persones em diuen: “És que no pagues lloguer”. No pago lloguer, ja m’agradaria pagar un lloguer social, però el que sí pago és amb la meva salut. De veritat que el neguit d’estar amb els teus fills, de no saber quin dia serà l’últim que passes en aquesta casa, no té preu. La situació que estic vivint no és gens fàcil. Cada dia quan torno a casa després de deixar als fills a l’escola o després d’anar a comprar… penso que pot ser l’últim, que potser em trobaré la porta tapiada i ho hauré perdut tot, tot el que és a dins i que tants anys m’ha costat d’aconseguir i amb la por i el neguit de com continuar endavant, on anirem si em fan fora?

Des del primer dia que vaig entrar, vaig intentar sol·licitar un lloguer social a la propietat, en aquest cas CaixaBank. Jo volia pagar, però volia pagar un lloguer d’acord amb els meus ingressos, a un preu social. Vaig trucar al banc i els ho vaig dir. Vaig presentar documentació, però l’única resposta per part d’ells ha estat intentar desnonar-me fins en tres ocasions! Afortunadament i gràcies a l’ajuda de la PAH els hem aconseguit aturar.

El desembre del 2019, quan es va aconseguir aprovar el Decret Llei 17/2019, vaig pensar que per fi se solucionaria el meu cas i aconseguiria finalment el lloguer social. Però és en aquest moment quan vaig rebre una carta com que havien venut el meu pis i que ara la propietat era Sky Investment, un fons o una empresa tapadora, tot per intentar saltar-se la llei. No em vaig donar per vençuda i vaig també demanar el lloguer social.

Durant el temps que el Decret i les mesures d’ampliació de la Llei 24/2015 van estar en vigor, recordo que vam ser moltíssimes famílies que vam moure papers per demanar el lloguer social. Pensàvem que per fi aconseguiríem la tranquil·litat que tant de temps estàvem esperant i per la que tant havíem lluitat. Ens van demanar molts papers, molta documentació i moltes gestions. Estava en joc molt de neguit, patiment i il·lusions. Ens deien que ho estaven estudiant, però com vam poder comprovar, només estaven guanyant temps per veure si el PP ho impugnava de nou obeint els bancs, i el Tribunal Constitucional ho suspenia.

Com jo, som milers. Milers de vides. Ara m’aturaré uns segons, deixaré de parlar i us vull demanar que penseu i reflexioneu com passaríeu vosaltres la meva situació. Què diríeu als diputats i diputades del Parlament. Tingueu present que quan parleu dels ocupes o d’aquesta llei parleu de persones com jo.

Durant tot aquest procés he patit ansietat i depressió. La situació en què ens trobem les famílies és límit. Moltes nits sense dormir. Molts dies intentant que els meus fills no s’adonessin del meu patiment, mentre jo els veia patir a ells.

L’aprovació d’aquesta Llei de la qual estem parlant avui serà un pas important, no només per a mi, sinó pels milers de famílies que es troben en la mateixa situació. I això ja ho vam comprovar perquè, tot i les reticències dels fons voltor i dels bancs, amb la Llei 24/2015 i amb l’any que va durar l’ampliació del Decret Llei 17/2019, es van signar contractes de lloguer social que han donat una tranquil·litat a moltes famílies. Viure en una situació d’ocupació no és fàcil ni agradable, és com tenir una espasa a punt de caure’t a sobre i deixar-te un altre cop sense saber com afrontar el dia a dia.

Avui sóc jo aquí al Parlament, però podrien ser-hi moltes d’altres companyes, com la Maria, l’Ana, la Fàtima i moltes d’altres. Famílies que hem hagut d’ocupar un pis, ja que no hem trobat cap altra alternativa de vida digna, tant per nosaltres com pels nostres fills. Les administracions ens han abandonat.

Per acabar m’agradaria deixar clar aquí, ara que estem en la recta final per aconseguir aquesta llei, i aprofitant que estan presents els diferents grups parlamentaris i que està a les seves mans que aquest canvi sigui una realitat, que vostès pensin que darrere de tota aquesta burocràcia i tràmits de les lleis, del Parlament i les institucions, hi ha persones que ens juguem molt.

Moltes mares, pares, gent gran, nens, nenes, persones que ja hem patit prou i que mereixem una vida millor, una tranquil·litat i estabilitat. I ara tenim l’oportunitat d’aconseguir-ho.